Quan parlo, la llengua manejo

Variants i sinònims: Quan parlo, la llengua manejo (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando los mudos hablan, licencia tienen de Dios [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant parlo, la llengua manejo (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú parla la seva llengua

Variants i sinònims:

• Cadascú parla la seva llengua (SAURA 1884)
  
• Qui mal parla, mal obra (SAURA 1884)
• Tal l'home, tal l'oració (SAURA 1884)

Equivalents: Cada uno habla como quien es [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada hu parla la seva llengua | Qual l'home, tal la orasió (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Vista llarga i llengua curta

Variants i sinònims: Vista llarga i llengua curta (SAURA 1884).

Equivalents: Abre los ojos y cierra la lengua [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La llengua fa més mal que cap punyal

Variants i sinònims:

• Fa més mal una mala llengua que una pedregada en sec (Zèfir)
  
• Fa més por una mala llengua que no una pedrada (PONS LLUCH 1993)
• La llengua fa més mal que cap punyal
• La llengua no té os, i si parla ben gros (TURMEDA 1417)
  
• La llengua no té ossos però en trenca de ben grossos (Zèfir)
• Les llengües no són tisores però són més talladores (FARNÉS 1992)
• Més mal fa la llengua que els cops (FARNÉS 1992)
• Més pica una mala llengua que tot el pebre (FARNÉS 1992)
• Ne mata més la llengua que l’espasa (FARNÉS 1992)
• N'hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen (Proverbis, 12, 18) (Zèfir)

Equivalents:

• Más hiere mala palabra, que una lanza (PONS LLUCH 1993)
• Más hieren las palabras que las espadas [ES]. (Zèfir)

Explicació: Es diu per significar els danys que causa la murmuració i la calúmnia (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (maig 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

El silenci és or

Variants i sinònims:

• Al ben callat, sabut li diuen (COCENTAINA 2009)
  
• Boca muda, mai fou abatuda (SAURA 1884)
• El silenci és or (BALBASTRE 1977)
  
• V. En boca tancada la mosca no hi farà entrada
  
• La millor paraula és la que queda per dir (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La millor paraula, és la que està per dir (SAURA 1884)
• Llengua muda, mai no fou batuda (GIMENO 1989)
• No agraviïs per cap motiu, paraula molt encertada és aquella que no es diu (SAURA 1884)
• Pensar abans de parlar és saviesa (TURMEDA 1417)
• Poc parlar és saviesa (SAURA 1884)

Equivalents:

• A buen callar llaman Sancho [ES] (SAURA 1884)
• Al buen callar llaman Sancho [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
• Je me suis repenti d‟avoir parlé, mais jamais de n‟avoir parlé (Trad.: Jo m’he penedit d’haver parlat, però mai de no haver parlat) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La mejor palabra es la que se calla [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
•  Least said, soon mended (Trad.: Poc dit, arreglat ràpid) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Indica la conveniència de parlar poc, ja que així evitarem dir res inconvenient (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Déu escanya però no ofega

Variants i sinònims:

• Déu apreta però no ofega (CONCA 1992)
• V. Déu dóna es fred, segons sa roba
• Déu escanya però no ofega (BALBASTRE 1977)
  
• Déu estreny, però no escanya... però de vegades fa treure sa llengua (PONS LLUCH 1993)
  
• Déu estreny, però no ofega (PERIS 2001)
• Déu tanca una porta i n'obre una altra (PERIS 2001)
• V. Quan es tanca una porta, se n'obre una altra
  

Equivalents:

• Dios aprieta, pero no ahoga [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  
• Neque semper arcum tendit Apollo [LL] ('no sempre Apol·lo té tesat el seu arc (per a ferir els homes)') (PERIS 2001)
• No hay mal que por bien no venga [ES] (BALBASTRE 1977)
  

Explicació: Es diu quan es passen vicissituds, per recordar-nos que Déu sempre ens envia manco del que podem suportar (PONS LLUCH 1993).

Nota: Peris (2001) relaciona aquest refrany amb la dita d'Horaci a Carmina sobre Apol·lo i el seu arc.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

En boca tancada, la mosca no hi farà entrada

Variants i sinònims:

• A boca closa, no hi entra mosca (TURMEDA 1417)
• A boca tancada, no hi entren mosques (CONCA 1988)
• Boca tancada no hi entren mosques (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. El silenci és or
• En boca tancada, la mosca no hi farà entrada (GARCIA SALINAS 1994)
  
• Llengua muda, mai no fou batuda (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

• A shut mouth catches no flies (Trad.: Una boca tancada no atrapa cap mosca) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• En boca cerrada no entran moscas [ES] (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• En close bouche, n‟entre mouche (Trad.: A la boca tancada, cap mosca) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Ens recomana romandre callats per evitar dir res que pugui resultar contraproduent (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic
• Els refranys catalans són trets de Garcia Salinas (1994) i CONCA (1988).
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.