Al millor pescador, li escapa una anguila

Variants i sinònims:

• A la millor filadora li cau el fus (P: VIII, 2136) - (S&C: 92)
• Al millor pescador, li escapa una anguila (P: VIII, 448) - (S&C: 92)
• No és bon carreter el qui no ha bolcat tres vegades (P: VIII, 2332)
• No t’agradi carreter que no hagi bolcat mai (P: VIII, 2337)
• Tot bon carreter bolca (S&C: 92)

Equivalents:

• A good marksman may miss [EN] (S&C: 92)
• Al mejor cazador, se le va la liebre [ES] (S&C: 92)
• Al mejor galgo, se le escapa una liebre [ES] (S&C: 93)
• Il n’y a si bon charretier qui ne verse [FR] (S&C: 92)
• The best cart may overthrow [EN](S&C: 92)

Explicació:

• Un mal dia, el té tothom (P: VIII, 448)
• No hi ha persona tan hàbil que no faci alguna falta (P: VIII, 2332)
• Ens tranquil·litza recordant-nos que ningú no és infal·lible (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Por muy hábil y diestro que uno sea, en alguna ocasión puede fallar [ES] (S&C: 92)

Font: Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

A cada ocellet li agrada el seu niuet

Variants i sinònims: A cada ocellet li agrada el seu niuet (LEM: 34) - (S&C: 12)

Equivalents:

• A cada pajarillo agrada (o le gusta) su nidillo [ES]
• À tout oiseau son nid est beau [FR]
• Every bird likes its own nest [EN] (S&C: 12)
• Every bird likes its own nest [the] best [EN] (EPE: 661) - (S&C: 12)
• Ogni scarrafone è bello a mamma sua [IT]
• There is no place like home [EN] (S&C: 12)

Explicació:

• La pròpia casa és el lloc que a tothom més li agrada, on se sent més a gust. Per extensió s’aplica també a l’hàbitat, medi o entorn natural (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• En la propia casa es donde más a gusto se suele estar [ES] (S&C: 12)
• No matter how humble it may be, home is the place where one feels happiest [EN] (EPE: 661)

Font: Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer

Variants i sinònims:

• Ca envejós ni rosega ni deixa rosegar l'os (CONCA 1993)
  
• Ca envejós, ni rosega ni deixa rosegar l'os (GARCIA SALINES 1994) - (PUJOL 1999)
  
• Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
• Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar (AMADES 1935)
  
• Com el gos de l'hortolà, que no menja ni deixa menjar (AMADES 1935)
  
• El gos de l'hortolà no menja cols perquè no li agraden, ni les deixa menjar perquè les guarda (BUSQUETS 1987)
• El gos de l'hortolà no menja la fruita ni la deixa menjar (BUSQUETS 1987) - (FARNÉS 1992)
• El gos de l'hortolà, ni menja ni deixa menjar (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
• El gos de l'hortolà, no lladra ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987) - (FARRÀS 1998)
• El gos de l'hortolà, no menja ni deixa menjar (FARRÀS 1998)
• El gos de l'hortolà, no rosega l'os ni el deixa rosegar (FARNÉS 1992)
• Ésser com ca que no lladra, ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987)
• Fer com el gos de l'hortelà, que ni menja ni deixa menjar (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984)
• Fer com es ca de l'hortolà que no menja ni deixa menjar (PONS LLUCH 1993)
• Lo gos del hortelá, ni lladra ni dexa lladrar (FONT 1900)
• Lo gos del Hortolà, ni roceja el hos, nil deixa rocegar (ROS 1736)
  
• Ni fa ni deixa fer (algú) (Qüestionem 2007)
• Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer [ES]
• El perro del hortelano no come ni deja comer [ES] (LOPE DE VEGA 1618)
• El perro del hortelano, ni come las berzas ni las deja comer al extraño [ES]
  
• Es como el perro del hortelano, que ni come las berzas ni se las deja comer al amo [ES] (PANIZO 1988)

Origen: Vegeu al blog d'Etimologies paremiològiques, l'entrada Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar.

Explicació:

• Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti (PONS LLUCH 1993).
• Juliana Panizo Rodríguez (1988) a "Origen de algunas expresiones coloquiales", dins la «Revista de Folklore», núm. 93, Pág. 83-85 (1988) diu que "Se aplica esta comparación a aquellos que no aprovechándose de las cosas, impiden que otros obtengan algún beneficio de ellas".
• Juliana Panizo Rodríguez (1993) a "Origen de algunos refranes", dins la «Revista de Folklore», núm. 148, Pág. 140-144 (1993) diu que "Este dicho procede de la fábula de Esopo, titulada el perro del hortelano. Erase, dice, un perro celoso guardián de la hacienda del amo que hasta al buey impedía comer su alimento". Necio envidioso ─le decía el buey─ que ni comes ni dejas comer.

Nota: Cerco equivalents a partir d'una consulta que fan a Qüestionem. No trobo una font que doni l'equivalència directa, però Joan Bellmunt i Figueras (1992) ens dóna la versió catalana del refrany, sentit a la Vall d'Aran.

Font: Joan Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges. Ressenya.

No t'agradin les dones, que freqüenten aplecs i bodes

Variants i sinònims: No t'agradin les dones, que freqüenten aplecs i bodes (SAURA 1884).

Equivalents: A las romerias y a las bodas, van las locas, todas [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: No t'agraden las donas, que freqüenten aplechs y bodas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El cap dret i el cor net

Variants i sinònims:

• Cara neta sempre agrada (PÀMIES 1997a)
• El cap dret i el cor net (PÀMIES 1997a)
  
• La cara i el cor net (PÀMIES 1997a)
• Lo cap dret, lo cor net i el clatell pelat (PÀMIES 1997a)
• Segons la cara és el cor (PÀMIES 1997a)

Equivalents: No lo hagas y no lo temas [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Anar amb la consciència neta (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

El que no agrada als ulls, no agrada (o plau) a la boca

Variants i sinònims:

• El que no agrada als ulls, no agrada (o plau) a la boca (PÀMIES 1997)
• Els ulls mengen més que la boca (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• Lo que no entra bien por los ojos, entra mal por la boca [ES] (PÀMIES 1997)
• Si a la vista no me agrada, no me aconsejes nada [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: De gastronomia. Els menjars solen incitar la gana més per la seva presentació que per les substàncies que contenen (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

No és polit lo polit, sinó lo que agrada

Variants i sinònims: No és polit lo polit, sinó lo que agrada (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: No es hermoso lo hermoso, sino lo que agrada [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per significar que els gustos són molt diferents i no pel fet que una cosa agradi molt a algú vol dir que sigui la més extraordinària de la seva espècie, tot i que a qui agradi així ho pugui considerar (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

A qui no li agradi que s'hi posi fulles

Variants i sinònims: A qui no li agradi que s'hi posi fulles (GIMENO 1989).

Equivalents: A quien le pique que se rasque [ES] (GIMENO 1989).

Explicació: Dit de qui mostra el seu desacord davant una situació acceptada majoritàriament per tothom. D'alguna manera, en dir aquesta expressió, es nega el dret de mantenir una postura individual (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara

Variants i sinònims:

• V. Abocar-les pel broc gros
  
• Al pa pa i al vi vi (CONCA 1988)
• Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara (CONCA 1988)
  
• Al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (ESPUNYES 2007)
• Com més clars, més amics (ESPUNYES 2007)
• Comptes clars fan bons amics (ESPUNYES 2007)
• L'aigua clara i la xocolata espessa (ESPUNYES 2007)
• Més val fer un pet que tenir mal de ventre (ESPUNYES 2007)
• Si no t'agrada, no t'hi casis (ESPUNYES 2007)
• Un lloc per cada cosa i cada cosa al seu lloc (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Al pan, pan y al vino, vino [ES]
• Las cuentas claras y el chocolate espeso [ES] (ESPUNYES 2007)

Nota: Els refranys catalans són trets de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Un gust no amarga a ningú

Variants i sinònims:

• A tothom li agrada que el raspallin (o que l'alabin, o que en diguin bé) (Zèfir)
  
• Les coses bones agraden a tothom (Zèfir)
• Un gust no amarga a ningú (Zèfir)

Equivalents: A nadie le amarga un dulce [ES] (Zèfir).

Font: Zèfir (juny 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Treure profit de l'embolic

Variants i sinònims:

• A riu brut de torrentada, es peix es fa xalada (Menorca) (DCVB) (Zèfir)
• A riu fangós, guany d'anguila (Zèfir)
• Aigua roja, anguila segura (AMADES 1951) - (SOLERIESTRUCH 1980) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (FARNÉS 1992) - (APARICIO 1999) - (GARGALLO GREGORI 2008)
• En temps de belluga, campe (o campi) qui puga (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• Ficar la mà i amagar la cara (SAURA 1884)
• Pescar en aigua tèrbola a molts agrada (SAURA 1884)
• Pescar en aigües tèrboles (Zèfir)
• Treure profit de l'embolic (Zèfir)

Equivalents: A río revuelto, ganancia de pescadores (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Explicació: Quan hi ha avalots i desordres, sempre hi ha qui se n'aprofita i fa negoci (Men.) (DCVB, sv. 'a riu brut de torrentada, es peix es fa xalada') (Zèfir).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Zèfir (gener 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.