Passar el teu mal procura, que el temps tot ho cura

Variants i sinònims: Passar el teu mal procura, que el temps tot ho cura (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• El tiempo cura al enfermo, que no el ungüento [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le temps guérit les douleurs et les querelles (Trad.: El temps cura els dolors i les disputes) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Time is a great healer (Trad.: El temps és un gran guaridor) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Aquest refrany qualifica el temps de guaridor, per tant, amb paciència i esperant que transcorri un període indeterminat de temps, els mals desapareixen; es curen (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Abril mullat, bo per al blat

Variants i sinònims:  

• Abril mullat, bé pel plat (FARRÀS 1998).
• Abril mullat, bo pel blat (FARNÉS 1992-98) - (PARÉS 1997 i 1999) - (PUJOL 1999) - (DABAN 2006) - (GARGALLO GREGORI 2008).
• Abril mullat, bo per al blat (GARGALLO GREGORI 2008) - (PÀMIES 2012a).
• Abril mullat, creix l'herba per al ramat (GARGALLO GREGORI 2008).
• Abril mullat, de pa en ve carregat (FARRÀS 1998) - (GARGALLO GREGORI 2008).
• Abril mullat, fa créixer l'herba i el ramat (DABAN 2006).
• Abril mullat, fa créixer l'herba pel ramat (FARRÀS 1998).
• Abril mullat, fa créixer l'herba per al ramat (BELLMUNT 1987)
• Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat (AMADES 1951 i 1983) - (PARÉS 1999) - (DABAN 2006)
• Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat (o mal per l'hort, bé pel sembrat) (PÀMIES 2012a). 
• Abril mullat, mal per a l'hort, bé per al sembrat (FORGAS 1992).
• Abril mullat, mal per l'hort, bé pel sembrat (GARGALLO GREGORI 2008).

Equivalents:

• Abril mojado, bueno para los trigos y malo para los gusanos (o de panes viene cargado, o malo en la huerta y bueno en el campo, o panes trae en el saco) [ES] (PARÉS 1999).
• Abril mojado, de panes viene cargado (o malo en la huerta y bueno en el campo, o panes trae en el saco) [ES] (PÀMIES 2012a).

Explicació:

• Les pluges tenen una rellevant importància, i la veu popular tant s'exclama per poques com per massa (AMADES 1983).
• Refranys "de calendari", que fixen en la memòria del pagès la millor època per a la sembra dels seus blats, i la relació entre el clima i la futura collita (FORGAS 1992).
• La primera part del refrany contradiu l'anterior; la segona ens indica la importància de les pluges per al blat (s.v. Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat) (PARÉS 1999).
• La pluja d'abril és beneficiosa per al blat (PARÉS 1999) - (PÀMIES 2012a).

Font:

• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Víctor Pàmies i Riudor (2012a): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

A grans mals, grans remeis

Variants i sinònims:

• A grans mals, grans remeis (P: VI, 964) - (S&C: 29)
• V. A les penes, punyalades
• Als grans mals, grans remeis (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• A gran mal, el remedio bien y presto [ES] (MK: 54.936)
• A grandes males, grandes remedios [ES] (ESPUNYES 2007) - (MK: 53.118) - (DG: I i IX) - (S&C: 29)
• A grandes males, remedios tales [ES] (MK: 53.119)
• Aux grands maux les grands remèdes [FR] (DG: I i IX)
• Aux grands maux, les grands remèdes [FR] (S&C: 29)
• Desperate deseases must have desperate remedies [EN] (EPE: 109) - (S&C: 29)

Explicació:

• Recomana decisió per a saber posar remei a situacions difícils (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Cuando surge un problema de salud hay que saber reaccionar, y, cuanto más serio o grave sea, mayor ha de ser el remedi que se le ponga. En general, indica que se debe dar soluciones drásticas a desgracias considerables [ES] (S&C: 29)
• Some forms of medical treatment are not normally used because they are liable to be as dangerous in effect as the diseases themselves. But when a patient’s condition is so grave that his life is almost despaired of, there is no alternativebut to take a fifty-fifty chance and use one of those desperate remedies [EN] (EPE: 109)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

Escoltets en reunió, són de mala educació

Variants i sinònims:

• Consellets en reunions és de mala educació (La Safor)
• Escoltets en reunió, falta d'educació (Alt Maestrat)
• Escoltets en reunió, són de mala educació (Cocentaina 2003)
• Escoltetes en reunió són de mala educació

Equivalents:

• Secretitos a la oreja son cosas de vieja [ES]
• Secretos en reunión son de mala educación [ES]

Font: La versió catalana del refrany és extreta d'un calendari publicat per l'Ajuntament de Cocentaina i l'Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) de l'any 2003.

Nota: Agraeixo al Josep Lluís que aportés una altra variant valenciana de la dita en els comentaris i al Paco, que em va fer arribar per correu la versió de la Safor. També la documenta Joan Peraire a l'Alt Maestrat, amb alguna variant més. Sembla, doncs, prou estesa i viva al País Valencià.

No és la mel per a la boca de l'ase

Variants i sinònims:

• La mel no fou feta per la boca del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
  
• La mel no fou feta per la gola del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
• La mel no s'ha fet pels ases (C. P. 1861) - (FARNÉS 1992)
• Mala és la mel per la boca de l'ase (D. & M. 1847) - (FARNÉS 1992)
• No criá Deu la mel per a la boca del ase (LLOMBART 1879) - (FARNÉS 1992) 
• No doneu perles als porcs
• No es bona la mel per la boca del ase (SERVAT 1902) - (FARNÉS 1992)
• No es feta la mel per la boca del ase (ESTEVE 1907) - (FARNÉS 1992)
• No es feu la mel pera la boca del ase (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (FARNÉS 1992)
• No es la mel per la boca del ase (ROS 1733) - (XIMÉNEZ 1831) - (FERRER 1854) - (NDLC 1866) - (SAURA 1878) - (LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904) - (GOMIS) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet la mel, per la boca de l'ase (E. T. 1890) - (MARTÍ GADEA 1891) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• No's vá fer la mel pera la boca del ase (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• Sa mel no's feu per sa boca de s'ase (FIGUERA 1840) - (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• La miel n'est pas fait pour la gueule de l'âne [FR] (BORRÀS 1836) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Les perles ne sont pas faites pour les purceaux [FR] (NÚÑEZ DE T. 1851) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Lou mèu es pas fa per la barjo de l'ase [OC] (BRUNET 1882) - (FARNÉS 1992)
• No es la miel para la boca del asno [ES] (CERVANTES) - (BORRÀS 1836) - (NÚÑEZ DE T. 1851) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
• No se hizo la miel para la boca del asno [ES] (YRIARTE 1774) - (XIMÉNEZ 1831) - (FIGUERA 1840) - (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (FERRER 1854) - (BASTÚS 1862) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA (1888) - (DRAE) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Non asini confecit apes sua mella palato [LL] (YRIARTE 1774) - (F. V. Y M. B. 1841) - (BASTÚS 1862) - (FARNÉS 1992)
• Non e o mel para boca do asno [PT] (NÚÑEZ) - (FARNÉS 1992)
• Stultus est qui pejus eligit [LL] (F. V. Y M. B. 1841) - (FARNÉS 1992)

Explicació:

• Reprenen els que trien el menys bo i menyspreen el millor per falta de coneixement (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (NDLC 1866) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) -(LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904)  - (FARNÉS 1992)
• Totes les coses primoroses únicament ho són per a qui té discerniment i gust per conèixer-les (F. V. Y M. B. 1841) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (ALADERN 1904) - (FARNÉS 1992)
• No s'han de donar coses exquisides a qui és massa groller per poder-les valorar (GOMIS) - (FARNÉS 1992)

Font: Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. [M 1387, Vol. VI, Pàg. 12-14).

Del mal pagador, gra o palla

Variants i sinònims: Del mal pagador, gra o palla (SAURA 1884).

Equivalents: Del mal pagador, aunque sea en paja [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Del mal pagador, gra ó palla (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Del bé al mal tan sols hi ha un petit salt

Variants i sinònims:

• Del bé al mal tan sols hi ha un petit salt (SAURA 1884)
• El bé i el mal es toquen (SAURA 1884)

Equivalents: Del bien al mal no hay más que un canto del real [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bé y lo mal se tocan (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit

Variants i sinònims:

• El vi és mal enemic (SAURA 1884)
• L'animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit (SAURA 1884)

Equivalents: De las aves que alzan el rabo, la peor es el jarro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: L'animal més aborrit, perque beu vi, es lo mosquit | Lo vi es mal enemich (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Home ric, mal enemic

Variants i sinònims: Home ric, mal enemic (SAURA 1884).

Equivalents: De hombre arraigado, no te verás vengado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Home rich, mal enemich (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A casa del vinater bona tardor i mal hivern

Variants i sinònims: A casa del vinater bona tardor i mal hivern (AMADES 1951) - (GIMENO-ROURA 1986) - (PARÉS 1999).

Equivalents: La mujer del vinatero, buen otoño y mal invierno [ES] (TIRADO 1987).

Explicació: A la tardor comença la verema (PARÉS 1999).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Res esperis mai de mal, quan un home és molt formal

Variants i sinònims: Res esperis mai de mal, quan un home és molt formal (SAURA 1884).

Equivalents: De buena mano, buen dado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Res esperes may de mal, quant un home es mòlt formal (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui té el cor fort, en son mal pren conhort

Variants i sinònims: Qui té el cor fort, en son mal pren conhort (SAURA 1884).

Equivalents: Debilidad es el llanto, y la ira otro tanto [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui te'l cor fort, en son mal pren conort (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

D'aquella pols, vénen aquests fangs

Variants i sinònims:

• D'aquella pols, vénen aquests fangs (SAURA 1884)
• Molts dels mals són resultats dels abusos perpetrats (SAURA 1884)

Equivalents: De aquellos polvos, vienen estos lodos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De aquella pols, venen aquestos fanchs | Mòlts dels mals son resultats dels abusos perpetrats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De males cares, tothom en fuig

Variants i sinònims: De males cares, tothom en fuig (SAURA 1884).

Equivalents: El cordero manso mama a su madre y a cualquiera, el bravo ni a la suya ni a la ajena [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De malas caras tothom ne fuig (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part

Variants i sinònims:

• Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part (SAURA 1884)
  
• Què sap l'ase que és safrà, si mai ha estat adroguer? (SAURA 1884)
• Què sap el gat de fer culleres? (SAURA 1884)

Equivalents: El ciego no distingue de colores [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Mal pot judicar de l'art, qui en ella no hi té part | ¿Qué sab l'ase qu'es safrá, si may ha estat adroguer? | ¿Qué sab lo gat de fér cull (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal

Variants i sinònims: Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal (AMADES 1951) - (FARELL 1989).

Equivalents: Por bien o por mal, no te quites el sayo hasta San Juan [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (FARELL 1989).

Al mal de ventre, el cagar el trempa

Variants i sinònims: Al mal de ventre, el cagar el trempa (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando te dolieren las tripas, hazlo saber al culo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al mal de ventre, 'l cagar lo trempa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui fa mal en despoblat, també ho farà vagi o no acompanyat

Variants i sinònims: Qui fa mal en despoblat, també ho farà vagi o no acompanyat (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando fueres por despoblado, non fagas desaguisado, porque aunque fueres por poblado, iras a lo rezado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui fa mal en despoblat, també lo fará que vaja ó no acompanyat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan vagis per camí ral, de ningú no diguis mal

Variants i sinònims: Quan vagis per camí ral, de ningú no diguis mal (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando fueres por camino, no digas mal de tu enemigo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant vajas per camí ral, de ningú no digas mal (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Criatura d'un any, xucla les entranyes

Variants i sinònims:

• Criatura d'un any, xucla les entranyes (SAURA 1884)
• Criatura grossa, mal any per la mare (SAURA 1884)

Equivalents: Criatura de un año, saca la leche de calcaño [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Criatura de un any, xucla las entranyas | Mestre manco, fadrí groller (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.