Mira de què es vanta i sabràs què li falta

Variants i sinònims:

• Mira de què es vanta i sabràs què li falta (ESPUNYES 2007)
• La virtut que et sols lloar és la que més falta et fa (ESPUNYES 2007)
• Qui presum, fa fum (DCVB 1926-62) - (GDLC)
• Si se'n parla molt, la cosa va escassa (ESPUNYES 2007)

Equivalents: Dime de qué presumes y te diré de qué careces (Zèfir)

Font: Zèfir (abril de 2010). Llista de professionals de la llengua catalana.

L'hàbit no fa el monjo

Variants i sinònims:

• Davall d'una capa, qui sap qui s'hi tapa
• L'hàbit no fa el monjo (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. L'exterior enganya

Equivalents:

• Debajo de una mala capa se encuentra (o esconde) un buen bebedor [ES] (SAURA 1884)
• El hábito no hace el monje [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• L'habit ne fait pas le moine (Trad.: L’hàbit no fa el monjo) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• The beard doesn‟t make the philosopher (Trad.: La barba no fa el filòsof) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: L'hábit no fa'l monjo | Devall d'una capa, qui sab qui s'hi tapa (SAURA 1884).



Explicació: No ens podem refiar de les aparences, ja que res és el que sembla (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

El cornut és l'últim que ho sap

Variants i sinònims: El cornut és l'últim que ho sap (SAURA 1884).

Equivalents: El cornudo es el último que lo sabe [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo cornut es l'últim que ho sap (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part

Variants i sinònims:

• Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part (SAURA 1884)
  
• Què sap l'ase que és safrà, si mai ha estat adroguer? (SAURA 1884)
• Què sap el gat de fer culleres? (SAURA 1884)

Equivalents: El ciego no distingue de colores [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Mal pot judicar de l'art, qui en ella no hi té part | ¿Qué sab l'ase qu'es safrá, si may ha estat adroguer? | ¿Qué sab lo gat de fér cull (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No et fiïs de qui sap menys que tu

Variants i sinònims:

• No et fiïs de qui sap menys que tu (SAURA 19¡884)
• Tingues compte del que faràs, d'aprenents no et fiaràs (SAURA 1884)

Equivalents: Cuida bien lo que haces, no te fies de rapaces [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No't fies de qui sab menos que tu | Ten compte lo que farás, de aprenents no't fiarás (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No vulguis mai arguir, amb qui no sap resumir

Variants i sinònims: No vulguis mai arguir, amb qui no sap resumir (SAURA 1884).

Equivalents: Con quien no resume, el sabio no arguye [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No vullas may argüir, ab qui no sap resumir (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fes amb l'home prova d'or, i sabràs què val son cor

Variants i sinònims: Fes amb l'home prova d'or, i sabràs què val son cor (SAURA 1884).

Equivalents: Con el toque se prueba el oro, y el hombre con la plata y oro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Fes ab l'home proba d'or, y sabrás que val son cor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú sap a casa seva on l'hi plou

Variants i sinònims:

• Cadascú sap a casa seva on l'hi plou (SAURA 1884)
• Sap més un boig a casa seva que un savi a la casa dels altres (SAURA 1884)

Equivalents: Cada uno sabe donde le aprieta el zapato [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada hu sab á casa seva ahont l'hi plou | Sab més un boig á casa seva que un sabi á la casa dels altres (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú estornuda com Déu l'ajuda

Variants i sinònims:

• Cadascú estornuda com Déu l'ajuda (SAURA 1884)
• Cadascú fa el que sap (SAURA 1884)

Equivalents: Cada uno estornuda como Dios le ayuda [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada hu estornuda com Deu l'ajuda | Cada hu fa lo que sab (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ja sap (o prou sap ell) a qui les fa

Variants i sinònims: Ja sap (o prou sap ell) a qui les fa (SAURA 1884).

Equivalents:

• Bien sabe el asno en cuya cara (o casa) rebuzna [ES] (SAURA 1884)
• La mucha conversación es causa de menosprecio [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Ja sap a qui las fa, o prou sap ell a qui las fa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Armes i diners, volen bon maneig

Variants i sinònims:

• Armes i diners, volen bon maneig (SAURA 1884)
• les armes i diners si no es saben manejar, no valen res (SAURA 1884)

Equivalents: Armas y dineros, buenas manos quieren [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Armas y diners, volen bon maneig | Las armas y diners si no's saben manejar, no valen res (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Aquell sap que es salva, que l'altre no sap res

Variants i sinònims:

• Aquell sap que es salva, que l'altre no sap res (SAURA 1884)
• L'acte més bo que el savi pot fer, es complir el sant «deber» (SAURA 1884)

Equivalents: Aquel sabe que se salva, que el otro no sabe nada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Aquell sap que's salva, que l'altre no sap res | L'acte més bo que'l sabi pot fer, es cumplir lo sant deber (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Aprenent de Portugal, que encara no sap cosir i ja vol tallar

Variants i sinònims: Aprenent de Portugal, que encara no sap cosir i ja vol tallar (SAURA 1884).

Equivalents: Aprendiz de Portugal, no sabe coser y quiere cortar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Aprenent de Portugal, que encara no sap cusir y ja vol tallar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan no ajuda la ventura, saber sofrir és cordura

Variants i sinònims:

• V. A les penes, punyalades
• Al mal que no hi ha resistència, el millor remei és paciència (SAURA 1884)
• Quan no ajuda la ventura, saber sofrir és cordura
  

Equivalents:

• A los muertos se dice si quieren [ES] (SAURA 1884)
• A mal dar, tomar tabaco [ES] (SAURA 1884)
• Buen corazón quebranta mala ventura [ES] (SAURA 1884)
  

Parèmia segons la font original: Quant no ajuda la ventura, saber sufrir es cordura | A las penas punyaladas | Al mal que no hi ha resistencia, lo millor remey es paciencia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si saps un necessitat, socórre'l ben aviat

Variants i sinònims: Si saps un necessitat, socórre'l ben aviat (SAURA 1884).

Equivalents: Al necesitado, dale la mano [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Si sabs un necessitat, socórre'l ben aviat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Més val fortuna que saber

Variants i sinònims: Més val fortuna que saber (SAURA 1884).

Equivalents: Al hombre afortunado, la perra le parirá lechones [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Vol donar consell i la casa li cau

Variants i sinònims:

• Fes el que et dic i no mires el que jo faig (SAURA 1884)
• Fes el que jo et dic i no miris el que jo faig (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Pren-te tu la medecina (SAURA 1884)
• Sap pels altres, i no sap per si (SAURA 1884)
• Vol donar consell i la casa li cau (SAURA 1884)

Equivalents:

• Alcaravan zancudo, para otros consejo, para mi ninguno [ES] (SAURA 1884)
• Do as I say, not as I do (Trad.: Fes com dic i no com faig) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Faites ce que je dis, mais ne faites pas ce que je fais (Trad.: Fes el que dic, però no facis el que faig) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Haz lo que bien digo y no lo que mal hago [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Vol donar consell y la casa li cau | Sap per los altres, y no sap per si | Prente tu la medecina | Fes lo que't dich y no mires lo que jo fas (SAURA 1884).




Explicació: Ens recomana prendre els consells que ens donen, però no copiar l‟actitud dels que ens els donen (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Al badoc muda-li el joc

Variants i sinònims:

• Al badoc muda-li el joc (SAURA 1884)
• V. Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant ensenya el cap

Equivalents: Al bobo múdale el juego [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Al badoch múdali el joch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A les penes, punyalades

Variants i sinònims:

• A carn dura, dent aguda (ESPUNYES 2007)
  
• V. A grans mals, grans remeis
• A les penes, punyalades (SAURA 1884)
  
• A les penes punyalades, i als disgustos, gots de vi (ESPUNYES 2007)
• El cor fort venç la desgràcia (SAURA 1884)
• El foc amb foc s'apaga (o s'atura) (ESPUNYES 2007)
• Quan el mal cou, cura (ESPUNYES 2007)
• V. Quan no ajuda la ventura, saber sofrir és cordura
• Si s'esparraca, apatraca (ESPUNYES 2007)
• Un clau en treu un altre (ESPUNYES 2007)

Equivalents: A las penas, puñaladas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A las penas, punyaladas | Lo cor fort vens la desgracia (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant ensenya el cap

Variants i sinònims:

• V. Al badoc muda-li el joc
• Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant ensenya el cap (PÀMIES 1997a)
  
• Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant mostra el cap (SAURA 1884)
  

Equivalents: Al bobo múdale el juego y quédase lelo [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a).

Explicació: Es posa en evidència parlant de temes que no domina (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].