Per Nadal, qui res no estrena, res no val

Variants i sinònims:

• V. Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans
  
• Per Nadal, qui res no estrena res no val (AMADES 1951) - (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
• Per Nadal, qui res no estrena, res no val (CONCA 1993) - (GARCIA SALINES 1994) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
• Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
• Qui no estrena per nadal, persona que tant se val (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• Qui no estrena per Nadal, res no val (PARÉS 1999)
• Qui per Nadal no estrena, poc val (PARÉS 1999)
• Qui per Nadal res no estrena, res no val (VINYETS 1990)
• Qui per Pasqua i per Nadal res no estrena, res no val (FARRÀS 1998)

Equivalents:

• Al que veas en alpargatas por Navidad, no le preguntes cómo le va (RÉSPED 2008)
• Si no estrenas nada en Navidad, ya sé cómo te va (TIRADO ZARCO 1987)

Explicació:

• És tradició estrenar alguna cosa per Nadal (PARÉS 1999)
• Reprèn a qui no segueix les tradicions (PARÉS 1999)

Font: A partir dels comentaris en un altre refrany i connectant informacions de la meva base de dades.

Tots al sac i el sac en terra

Variants i sinònims:

• L'un mirant l'altre, les feines pengen (Migjorn)
• Tres al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Tots al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Un ho fa tot, dos fan poquet i tres l'un per l'altre no fan res (AMADES 1930)

Equivalents: El uno por el otro, la casa sin barrer (Migjorn).

Font: Migjorn 2008: Migjorn, llista adreçada a professionals, estudiants i gent interessada en la llengua catalana, en un fil iniciat el 5 de setembre de 2008.

Res esperis mai de mal, quan un home és molt formal

Variants i sinònims: Res esperis mai de mal, quan un home és molt formal (SAURA 1884).

Equivalents: De buena mano, buen dado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Res esperes may de mal, quant un home es mòlt formal (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui fa el que pot, no està obligat a més

Variants i sinònims:

• Qui fa el que cal (o el que pot), no és responsable de res (SAURA 1884)
• Qui fa el que pot, no està obligat a més (SAURA 1884)

Equivalents: Culpa no tiene quien hace lo que debe [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui fa lo que pot, no está obligat á més | Qui fa lo que déu ó lo que pot, no es responsable de res (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No esmercis els cabals en cosa que res val

Variants i sinònims: No esmercis els cabals en cosa que res val (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando siembres, siembra trigo, que chicharros hacen ruido [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No esmerses los caudals, en cosa que res val (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si compres res a censal, no en paguis més del que val

Variants i sinònims: Si compres res a censal, no en paguis més del que val (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando a censo comprarás, paga lo justo y no más [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si compras res á censal, no'n paguis mes de lo que val (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Un cap de neci és caixa de correu; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu

Variants i sinònims: Un cap de neci és caixa de correu; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu (SAURA 1884).

Equivalents: Cabeza sin seso, buzón de correos, todo lo admito y nada lo veo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Un cap de neci es caixa de correu; tot ho reb, res se queda y ho envia a tot arreu (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bordó i carabassa, vida regalada

Variants i sinònims:

• Bordó i carabassa, vida regalada (SAURA 1884)
  
• L'ofici de burgès, menjar, beure i no fer res (SAURA 1884)
  
• Per vagar, anar a sant Jaume (SAURA 1884)
• Vagabund i pelegrí, passa el temps pel camí (SAURA 1884)

Equivalents: Bordon y calabaza, vida holgada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bordó y carabassa, vida regalada | L'ofici de burgés, menjar, béurer y no fer res | Per vagar, anar a sant Jaume | Vagabundo y pelegrí, passa'l temps per lo camí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Resar, prometre molt, i atènyer poc (o donar res)

Variants i sinònims:

• moltes promeses i poques ateses (SAURA 1884)
• Resar, prometre molt, i atènyer poc (o donar res) (SAURA 1884)

Equivalents: Bien reza, pero mal ofrece [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Resar, prometre molt, y atanyer poch o donar res | Moltas promesas y pocas atesas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Armes i diners, volen bon maneig

Variants i sinònims:

• Armes i diners, volen bon maneig (SAURA 1884)
• les armes i diners si no es saben manejar, no valen res (SAURA 1884)

Equivalents: Armas y dineros, buenas manos quieren [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Armas y diners, volen bon maneig | Las armas y diners si no's saben manejar, no valen res (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A llop dorment, no li entra res en dent

Variants i sinònims: A llop dorment, no li entra res en dent (SAURA 1884).

Equivalents: A raposo durmiente, no le amanece la gallina en el vientre [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui no té res atesorat, no té por de ser robat

Variants i sinònims: Qui no té res atesorat, no té por de ser robat (SAURA 1884).

Equivalents: A quien nada tiene, nada le espanta [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Aquell sap que es salva, que l'altre no sap res

Variants i sinònims:

• Aquell sap que es salva, que l'altre no sap res (SAURA 1884)
• L'acte més bo que el savi pot fer, es complir el sant «deber» (SAURA 1884)

Equivalents: Aquel sabe que se salva, que el otro no sabe nada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Aquell sap que's salva, que l'altre no sap res | L'acte més bo que'l sabi pot fer, es cumplir lo sant deber (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No envegis res de ningú, procura guanyar-ho tu

Variants i sinònims: No envegis res de ningú, procura guanyar-ho tu (SAURA 1884).

Equivalents: Antes que envidia, cava tu viña [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: No envegis res de ningú, procura guanyarho tú (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A mal dir no hi ha res fort

Variants i sinònims:

• A mal dir no hi ha res fort (SAURA 1884)
• No hi ha cap poder prou fort, contra lo mal de la sort (SAURA 1884)

Equivalents: A mal decir no hay casa fuerte [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No roben res que menja

Variants i sinònims: No roben res que menja (SAURA 1884).

Equivalents: Alhaja que tiene boca, ninguno la toca [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: No roban res que menja (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Molta pressa i poca endreça

Variants i sinònims:

• Molta pressa i poca endreça (SAURA 1884)
• Res ben fet si depressa ho fas (SAURA 1884)

Equivalents: A gran prisa, gran vagar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Molta pressa y poca endressa | Res ben fet si depressa ho fas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze

Variants i sinònims:

• Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Secret de tres no és bo per res
• V. Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú

Equivalents: Quien descubre su secreto, no tiene el seso completo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que un secret deixa d'esser-ho quan ha sortit d'una persona (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Secret de tres no és bo per res

Variants i sinònims:

• Consell de dos és sospitós (o és bo per moix) (PONS LLUCH 1993)
• Consell de tres no val per res (o per res) (PONS LLUCH 1993)
• V. Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze
  
• Secret de dos és bo per as moix (PONS LLUCH 1993)
• Secret de dos és sospitós (PONS LLUCH 1993)
• Secret de tres no és bo per res (PONS LLUCH 1993)
• Secret entre dos, és conegut (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú
  

Equivalents: Secreto de tres, secreto no es [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Es diu quan les persones secretegen (PONS LLUCH 1993).
• Es diu per censurar aquells que es posen a parlar en veu baixa davant la gent (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú

Variants i sinònims:

• v. secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze
• v. secret de tres no és bo per res
• Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Lo que no quieras que se sepa, no lo digas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu perquè allò que sap més d'un, deixa de ser secret (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».