Fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u

Variants i sinònims:

• Fins al deu de juny, no et llevis (la) roba ni et descordis el puny (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (FARELL 1989) - (GIMENO 1989) - (PARÉS 1999)
• Fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u (BELLMUNT 1987).

Equivalents: Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo; y si junio es ruin, hasta el fin [ES].

Localització: Es diu a les Garrigues (BELLMUNT 1987).

Explicació:

• El bon temps aconsella afluixar-se la roba, per bé que amb certa prudència (GIMENO 1989)
• Recomana prudència a l'hora de posar-se roba més lleugera (PARÉS 1999)

Agraïment: Agraeixo el lector Esputniko que m'ha recordat la dita del deu de juny en un comentari en aquest article.

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-un i el febrer vint-i-vuit

Variants i sinònims:

• Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-u, i el de febrer, vint-i-vuit (PARÉS 1999)
  
• Trenta dies té el setembre, l'abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un (PERRAMON 1979) – (GIMENO 1986) – (PARÉS 1999)
  
• Trenta dies té setembre, abril juny, també novembre, febrer en té vint-i-vuit, i els altres set trenta-u (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• Treinta días tiene septiembre con abril, junio y noviembre, los demás de treinta y uno, menos febrero mocho, que tiene veintiocho [ES] (Internet)
• Treinta días tiene noviembre con abril, junio y septiembre; (de) veintiocho sólo hay uno, y los demás treinta y uno [ES] (Internet)
• Treinta días trae noviembre, con abril, junio y septiembre, los demás traen treinta y uno, menos febrerito mocho que siempre trae veintiocho [ES] (RIVAS 1999)
• Treinta días trae noviembre, con abril, junio y septiembre, veintiocho trae uno, que es febrerillo loco, y los otros treinta y uno [ES] (GONZÁLEZ 1998)
  

Explicació:

• Fórmula popular per recordar el nombre de dies de cada mes (PARÉS 1999)
• Una dita per recordar els dies de cada mes (PERRAMON 1979)

Nota: El refrany català l'he trobat a Amades (1933) i els castellans, fent una cerca a Internet.

Fonts: Joan Amades i Gelat (1933): Calendari de refranys. Barcelona: Oficina de la Neotípia. «Biblioteca de Tradicions Populars, núm. 10» | Reeditat en edició facsímil a Tarragona: Edicions El Mèdol (2002), a la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars, núm. 13».

Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems

Variants i sinònims:

• Lo que en la juventut se malgasta, en la vellesa fa falta (SAURA 1884)
  
• Molts se'n van a l'hospital per no veure son cabal (PÀMIES 1997a)
  
• Procura tenir cabal, per no anar a l'hospital (PÀMIES 1997a)
  
• Qui a vint anys no té seny i a trenta no té cabal, a quaranta a l'hospital (Es diu a l'Empordà) (PÀMIES 1997a)
• Qui quan és jove gasta el ral, quan és vell va a l'hospital (SAURA 1884)
  
• Qui quan és jove no treballa (o qui de jove no treballa), quan és vell, dorm a sa palla (PONS LLUCH 1993)
• Si a trenta anys no saps, i a quaranta no tens, agafa una senalla i cerca fems (PONS LLUCH 1993)
• Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• Ahorrar para la vejez, ganar un maravedí y beber tres [ES] (SAURA 1884)
  
• Quien a los treinta no asesa, no comprará dehesa (PÀMIES 1997a)
• Quien a los veinte no puede, a los treinta no sabe y a los cuarenta no tiene; nunca podrá, sabrá ni tendrá [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• Vol dir que els guanys han de fer-se de joves (PONS LLUCH 1993).
• Significa que els esforços intel·lectuals i materials han de fer-se en la joventut (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que els guanys han de fer-se de joves, quan s'està en plenes facultats per aconseguir una bona vellesa (PONS LLUCH 1993).

Nota: També ho he trobat començant amb trenta anys i acabant amb cinquanta (PÀMIES 1997a)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].