Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa

Variants i sinònims: 

• V. Cadascú explica la fira segons li ha anat
• Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa (AMADES 1951)

Equivalents: Nada es verdad ni es mentira, todo depende del color del cristal con que se mira [ES].

Explicació: Cap realitat és immutable o única, sinó que depèn de diversos factors que ho puguem interpretar d'una manera o altra.

Nota: L'equivalent castellà és un vers de Campoamor.

Font: Relaciono i connecto diverses informacions de la meva base de dades paremiològica.

Abril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n'havia vist ni un

Variants i sinònims: Abril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n'havia vist ni un (AMADES 1951) - (CARBÓ 1995) - (TREPAT 1995) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Abril, abril, de cien en cien años habrías de venir [ES].

Explicació: Els que parlen malament d'aquest mes (CARBÓ 1995).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré

Variants i sinònims: Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré.

Equivalents: Las cinco dan ya con el sol, el día de San Antón [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

L'exemple dels majors, fa bons o mals als menors

Variants i sinònims:

• Com canta l'abat respon el sagristà (PARÉS 1997)
• L'exemple dels majors, fa bons o mals als menors (SAURA 1884)
  
• Què fan els infants? El que veuen fer als grans (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ser escolà d'amén (SAURA 1884)

Equivalents:

• Como canta el abad, (así) responde el sacristán [ES] (PARÉS 1997)
• Como canta el abad, repica (o responde) el sacristán [ES] (SAURA 1884).
• Donde salta la cabra, salta el que mama [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Née la géline aime à gratter (Trad.: Nascuda, a la gallina ja li agrada gratar-se) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• The child says nothing but what it heard by the fire (Trad.: La mainada no diu res més que el que ha sentit vora el foc) [EN]  (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: L'exemple dels majors, fa bons ó mals als menors | Qué fan los infants? Le que vehuen fer als grans | Ser escolà de amen (SAURA 1884).



Explicació: Els infants reprodueixen les actituds dels qui els crien (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Casa en la qual hi visquis, vinya de la que en beguis i terres les que vegis

Variants i sinònims:

• Casa en la qual hi visquis, vinya de la que en beguis i terres les que vegis (SAURA 1884)
• Compra casa per estar i terra la que pots mirar (SAURA 1884)

Equivalents: Casa en la que vivas, viña de la que bebas y tierras las que veas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Casa en la que hi viscas, vinya de la que'n begas y terras las que vejas | Compra casa per estar y terra la que pots mirar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú parla de la fira, segons li va en ella

Variants i sinònims:

• Cada u parla de la fira segons li va en ella (FARNÉS 1993)
• Cada un conte la fira segons li va (MORET 1995)
• Cadascú conta de la fira conforme en ella li va (ROS 1736)
• Cadascú conta la fira segons li va (o li ha anat) (MARTÍ I ADELL 1987)
• Cadascú parla de la fira segons li va (GIMENO 1989) - (PUJOL 1999)
• Cadascú parla de la fira, segons li va en ella (SAURA 1884)
• V. Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa

Equivalents: Cada uno cuenta de la feria, como le va en ella [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original:

• Cada hu conta de la fira conforme en ella li va (ROS 1736)
• Cada hu parla de la fira, segons li va en ella (SAURA 1884)

Explicació:

• Manca d'objectivitat (PERRAMON 1979).
• Dit d'algú que té manca d'objectivitat, que només veu les coses segons un únic punt de vista: el seu (GIMENO 1989).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Observa el fill el que fa son pare, i escolta atent la veu de sa mare

Variants i sinònims: Observa el fill el que fa son pare, i escolta atent la veu de sa mare (SAURA 1884).

Equivalents: Cabra por viña, tal la madre tal la hija [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Observa'l fill lo que fa son pare, y escolta atent la veu de sa mare (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ahir pastor, avui senyor

Variants i sinònims:

• Abans un sol i ara un mussol (ESPUNYES 2007)
• Ahir pastor, avui senyor (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• D'allà on han fugit les gràcies, no hi trobareu sinó que desgràcies (ESPUNYES 2007)
• La glòria fa perdre la memòria (ESPUNYES 2007)
• No ser ni l'ombra del que era (ESPUNYES 2007)
• Qui l'ha vist i qui el veu (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Ayer vaquero, hoy caballero [ES] (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• No ser ni sombra (o más que la sombra) de lo que era [ES] (ESPUNYES 2007)
• Quien le ha visto y quien le ve [ES] (ESPUNYES 2007)

Parèmia segons la font original: Ahí pastor, avuy senyor (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Tot el que veu endevina

Variants i sinònims:

• Aigua cau, senyal de pluja (SAURA 1884)
• Tot el que veu endevina (SAURA 1884)
  
• Tot el que veu endevina, l'endevinaire, quan plou diu que cau aigua (SAURA 1884)

Equivalents:

• Ave de albarda, señal de tierra que nunca yerra [ES] (SAURA 1884)
• Cuando el sol desaparece, adivina que anochece [ES] (SAURA 1884)
• Cuando la tarde declina, el crepúsculo adivina [ES] (SAURA 1884)
• Señal de agua es verla caer [ES] (HOMBRE REFFRANERO 2009)
  
• Señal de llover, verla caer [ES] (HOMBRE REFFRANERO 2009)
• Señal fija de agua: verla caer [ES] (HOMBRE REFFRANERO 2009)

Parèmia segons la font original: Tot lo que véu endevina | Aygua cau, senyal de pluja | Tot lo que veu endevina, l'endevinayre, quant plou diu que cau aygua (SAURA 1884).

Explicació: Résped, al seu blog Hombre refranero, té una entrada per aquest blog i n'explica el significat: «Refrán socarrón contra los adivinos, en especial los adivinos de lo obvio, así como para los tan aficionados a hacer pronósticos del tiempo. Puede usarse también para indicar que algo es obvio y burlarse de quien pretende haberlo adivinado».

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'ase d'en Mora, de quantes veu s'enamora

Variants i sinònims: Ser un tastaolletes (SAURA 1884).

Equivalents:

• Amor mesonero (o trompetero), cuantas veo, tantas quiero [ES] (SAURA 1884)
• Culo veo, culo quiero [ES]

Parèmia segons la font original: Ser un tasta olletas | L'ase de'n Mora, de cuantas veu s'enamora (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Vet aquí sant Roc i el gos

Variants i sinònims: Vet aquí sant Roc i el gos (SAURA 1884).

Equivalents: Allá va Sancho con su rocín [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Vet aquí san Roch y'l gos (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus

Variants i sinònims:

• V. Cap geperut no es veu la gepa
• V. El perol diu a la paella: «Si m'embrutes, t'emmascaro»
• Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• El ojo no se ve a sí, y ve a otro [ES] (PÀMIES 1997)
• La paja en el ojo ajeno se mira más despacio [ES] (PÀMIES 1997)
• Ver la paja en el ojo ajeno y no ver la viga en el propio [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: Veure només els defectes dels altres (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

No et treguis un ull per matar el del veí

Variants i sinònims:

• V. Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos»
• No et treguis un ull per matar el del veí (PÀMIES 1997)

Equivalents: Por sacar tú al otro dos, te quieres sacar tú un ojo [ES] (PÀMIES 1997).

Nota: Es diu a la Vall d'Aran (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos»

Variants i sinònims:

• Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos» (PÀMIES 1997)
  
• V. No et treguis un ull per matar el del veí
  
• Treure's un ull perquè un altre se'n tregui dos (o perquè un altre quedi cec)

Equivalents:

• El envidioso, por verte ciego, se saltaría un ojo [ES] (PÀMIES 1997)
• Por sacar tú al otro dos, te quieres sacar tú un ojo [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació:

• No és convenient buscar el mal als altres, si també ens perjudica a nosaltres (PÀMIES 1997).
• Hi ha gent que, per causar un mal a un altre, són capaços de perjudicar-se (PÀMIES 1997)

Nota: Segons Amades (1951a) la tradició catalana conta una història de sant Martí quan va visitar el monestir de Canigó i pels serveis que va rebre de dos camperols els va concedir el do d'obtenir allò que desitgessin, amb el ben entès que l'altre ho rebria doblat. L'enveja va fer que un, després de molt temps de no gosar cap dels dos de demanar cap desig, demanés perdre un ull perquè l'altre restés cec (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Lluny dels ulls, lluny del cor

Variants i sinònims:

• V. D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
• De qui és això? D'aquell que no ho veu (PÀMIES 1997)
• Lluny dels ulls, lluny del cor (PÀMIES 1997)
  
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (PÀMIES 1997)
• Vés-te'n, Anton (o Ramon), que el que queda ja es compon (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (PÀMIES 1997)
• Loin des yeux, loin du coeur [FR] (PÀMIES 1997)
  
• Ojos que no ven, corazón que no siente [ES] (PÀMIES 1997)
• Procul ex oculis, procul ex mente [LL] (PERIS 2001) [trad.: lluny de la vista, lluny de l'esperit]
  

Explicació: Dóna a entendre que la llunyania o la distància refreda els sentiments vers una persona (PÀMIES 1997).

Nota: Aquest refrany té la peculiaritat d'haver arribat també amb un sentit totalment oposat en reculls més moderns: MILLÀ (1965), «lluny dels ulls, a prop del cor» (La distància accentua els sentiments d'enyor). També el recull GRIERA (1935) a Pineda.

Font:

• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)]
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

El que l'ull veu, el cor creu

Variants i sinònims: El que l'ull veu, el cor creu (PÀMIES 1997).

Equivalents:

• Lo que el ojo ve, cree el corazón [ES] (PÀMIES 1997)
• Qui de l'oeil voit, du coeur croit [FR] (PÀMIES 1997)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui en vol, hi va; i qui no en vol, hi envia

Variants i sinònims:

• Qui barba veu barba honra (PONS LLUCH 1993)
• Qui en vol, hi va; i qui no en vol, hi envia (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien envía y no va, pronto se arrepentirá [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Vol dir que moltes vegades les coses surten millor anant-hi personalment l'interessat que enviant-hi un subaltern o qualsevol altre que no hi té tant d'interès (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que el fer les gestions personalment, l'interessat, té més eficàcia que fer-les per escrit o per via d'intermediació (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós

Variants i sinònims:

• Com que han vist mossegar un gos, tothom diu que és rabiós (Zèfir)
• V. Guanya't la fama i posa't a jeure
  
• Malaventurat quan se comença de dir que aquest gos és rabiós! (Empordà) (DCVB) - (Zèfir)
• Per pintar una mona, em diuen pintamones (SEUBA 1993)
  
• Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós (Vallès) (DCVB) - (Zèfir)

Equivalents:

• Por un perro que maté, Mataperros me llamaron [ES] (Zèfir)
• Porque un día maté un perro, me llaman mataperros [ES] (SEUBA 1993)

Explicació:

• Vol dir que amb un fonament de meres aparences, n'hi ha prou per a bastir una grossa calúmnia (DCVB, sv. 'perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós'). (Zèfir)

Font:

• A. Seuba Freixas; M. Giménez Sales, M. (1993): Refranys i aforismes tradicionals catalans. Barcelona: Seuba Edicions.
• Zèfir (gener 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Badall mai ment, o son o talent

Variants i sinònims:

• Badall mai ment, o son o talent (PONS LLUCH 1993)
  
• Badall mai ment, o son o talent, desig de veure gent, o ganes de festejar (PONS LLUCH 1993)
• Badall mai ment, son o talent o mal (o senyal) d'enamorament (PONS LLUCH 1993)
• Badall mai ment, o son, o vessa, o talent (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: El bostezo es hambre, o sueño, o ganas de ver al dueño [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Suposa allò que pot significar un badall (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Variants i sinònims:

• De qui és això? D'aquell que no ho veu (SAURA 1884)
  
• V. el mort, al sot, i el viu, al rebost
• V. lluny dels ulls, lluny del cor
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (SAURA 1884)
  
• Vés-te'n, Anton, que el que queda ja es compon (SAURA 1884)
• Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (SAURA 1884)
• Ojos que no ven, corazón que no siente (¿?) [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Vésten, Anton, que'l que queda ja's compon | De qui es aixó? de aquell que no ho veu | Lluny dels ulls, lluny del cor | Ni'ls morts ni'ls ausents, tenen amichs ni parents (SAURA 1884).

Nota: A mi em sembla que aquest equivalent de Balbastre (1977) no concorda gaire. Vegeu d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. També és il·lustrativa l'aportació d'Annallis en el comentari d'aquest article, que permet treure l'entrellat d'aquest embolic.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.