Dels escarmentats, naixen (o ixen) els avisats

Variants i sinònims:

• Dels escarmentats, naixen (o ixen) els avisats (SAURA 1884)
  
• V. Un previngut val per dos

Equivalents: De los escarmentados, nacen los avisados (o se hacen los arteros) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons al font original: Dels escarmentats, naixen (ó ixen) els avisats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Déu fa sortir el sol per a tothom qui el vol

Variants i sinònims:

• Déu fa sortir el sol per a tothom qui el vol (SAURA 1884)
  
• Quan el sol ix, per a tothom ix (SAURA 1884)
• Per a tothom abasta la gràcia de Déu (SAURA 1884)

Equivalents: Cuando Dios amanece, para todos amanece (o para todos sale el sol) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Deu fa sortir lo sol, pera tothom qui'l vol | Quant lo sol ix, pera tothom ix | Pera tothom abasta la gracia de Deu (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ja fa prou qui als seus s'assembla

Variants i sinònims:

• Ja fa prou qui als seus s'assembla (SAURA 1884)
  
• No fa poc qui s'assembla als seus (SAURA 1884)
• Qui s'assembla als seus, no se n'ix de llinatge (SAURA 1884)

Equivalents: Bien haya quien a los suyos se asemeja (o parece) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ja fa prou qui als seus s'assembla | No fa poch qui sembla als seus | Qui sembla als seus, no se n'ix de llinatge (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tot just ha sortit de l'ou, i ja es pensa que és un bou

Variants i sinònims:

• Tot just ha eixit de la closca de l'ou, que tot ho porta en renou (SAURA 1884)
• Tot just ha sortit de l'ou, i ja es pensa que és un bou (SAURA 1884)

Equivalents: Aún no ha salido del cascarón, y ya tiene presunción [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tot just ha sortit del ou, y ya's pensa que es un bou | Apenas ha eixit de la closca del ou, que tot ho porta en renou (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ase que entra en heretat «agena», n'eixirà carregat de llenya

Variants i sinònims: Ase que entra en heretat «agena», n'eixirà carregat de llenya (SAURA 1884).

Equivalents: Asno que entra en dehesa agena, volverá cargado de leña [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ase que entra en heretat agena, eixirá carregat de llenya (SAURA 1884).

Nota: El castellanisme «agena», denota un possible origen castellà de la parèmia.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan un és afortunat tot li ix bé

Variants i sinònims:

• A qui Déu afavoreix, es torna ric i no ho coneix (SAURA 1884)
• Quan un és afortunat tot li ix bé (SAURA 1884)

Equivalents: Aquella es bien casada, que no tiene suegra ni cuñada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant un es afortunat tot li ix bé | Lo qui Déu lo afavoreix, se torna rich y no ho coneix (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres

Variants i sinònims:

• Després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres (SAURA 1884)
  
• V. Quan fou mort el combregaren
• Quan la filla és maridada, surten els gendres (BALBASTRE 1977)

Equivalents: A la hija casada, salen los yernos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Després de casada la filla, o quant la filla es casada ixen los gendres (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

No llavar cap que no ixca tinyós

Variants i sinònims:

• No llavar cap que no ixca tinyós (PÀMIES 1997a)
  
• Rentar caps tinyosos (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Nunca lavé cabeza que no se me tornara tiñosa [ES] (PÀMIES 1997a)
• Nunca lavey cabeza que nâo se me tornase tinhosa [PT] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Frase proverbial amb què s'expressa la idea que no hi ha cap actuació que algú fa en un negoci de la qual no s'hagi de penedir (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a València (PÀMIES 1997a). Documentat al Diccionari d'Escrig-Llombart (1887-91).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Tant diràs que em faràs riure

Variants i sinònims:

• A bona hora ix lo sol (MORET 1995)
• A bona hora ixqué el sol (FARNÉS 1992)
• A bona hora plouen figues (MORET 1995)
• A bona hora surt lo sol (BLANC 1983)
• A bona hora t'en recordes! (FARNÉS 1992)
• A bones hores, caragols (o cols)
• Tant diràs que em faràs riure (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: A buenas horas mangas verdes [ES].

Explicació:

• Expressió per indicar que una decisió s'ha pres massa tard, a deshora (MORET 1995).
• Ho diem a aquell qui, en el curs d'una discussió, treu a darrera hora proves convincents que podia haver adduïdes més prest (PONS LLUCH 1993).

Nota: Pons Lluch (1993) no proposa equivalent castellà per a aquesta dita: a buenas horas mangas verdes la proposo jo, atesa l'explicació del significat de la dita catalana.

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

No es pot dir mal que no aparegui l'animal

Variants i sinònims:

• Abans l'anomenéssim (Zèfir)
  
• Més aviat en parléssim (Zèfir)
• Més aviat ho haguessis dit (Zèfir)
• No es pot dir mal que no aparegui l'animal (BALBASTRE 1977)
  
• No es pot dir mal que no surti l'animal (Zèfir)
• Parla del llop, i se't presentarà (DCVB)
• Parlant del dimoni, vet aquí les banyes (Zèfir)
• Parlant del gos, amaneix la pedra (Zèfir)
• Parlant del gos, prepara la pedra (Zèfir)
• Parlau d'un dolent, vet-l'aquí present (Mall., Men.) (DCVB)
• Qui del llop fa esment, prop se'l sent (Zèfir)
• Qui del llop parla, a prop li surt (BALBASTRE 1977)
  
• Qui del llop parla, prop li ix (DCVB)
  

Equivalents:

• En nombrando al ruin de Roma, pronto asoma [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• Hablando del rey (o ruín) de Roma, por la puerta asoma [ES] (Zèfir)
• Speak of the devil! [EN] (Zèfir)

Explicació: Es diu en aquelles ocasions en què es presenta inesperadament una persona de la qual en aquell moment es parlava per casualitat (DCVB).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Zèfir (desembre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.