Passar el teu mal procura, que el temps tot ho cura

Variants i sinònims: Passar el teu mal procura, que el temps tot ho cura (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• El tiempo cura al enfermo, que no el ungüento [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le temps guérit les douleurs et les querelles (Trad.: El temps cura els dolors i les disputes) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Time is a great healer (Trad.: El temps és un gran guaridor) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Aquest refrany qualifica el temps de guaridor, per tant, amb paciència i esperant que transcorri un període indeterminat de temps, els mals desapareixen; es curen (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Quan en passen fan de bon agafar

Variants i sinònims: Quan en passen fan de bon agafar (D. y M. 1854).

Equivalents: Cuando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla [ES] (D. y M. 1854).

Parèmia segons la font original: Cuant ne passan fan de bon agafar (D. y M. 1854).

Explicació: Adverteix que s'han d'aprofitar les ocasions (font original: Adv. ques deuhen aprofitar la ocasions).

Font: D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).

Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys

Variants i sinònims:

• Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys (PUJOL 1999)
• Agost i verema tots els dies no aplega
  
• Agost i verema, tots els dies no aplega (DCVB 1950)
• Agost i veremar cada dia no es fa (DCVB 1950) - (GIMENO-ROURA 1986)
• Agost i veremar, cada any no es fa (MILLÀ 1965) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
• Cada dia no es festa major (SAURA 1884)
  
• No en passaran cada dia (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Agosto y vendimia no cada día y sí cada año; unos con ganancia, otros con daño [ES] (SOPENA 1983)
• Agosto y vendimia no es cada dia y si cada año, unos con ganacia y otros con daño [ES] (SAURA 1884)
• Agosto y vendimia no es cada dia, y sí cada año, unos con ganancia y otros con daño [ES] (SBARBI 1872)
• Agosto y vendimia no es cada día, y sí cada año, unos con ganancias y otros con daño [ES]
  

Explicació:

• Aconsella l'economia amb què han de viure els llauradors, perquè només hi ha una collita i és contingent (Trad.) (SBARBI 1872).
• per indicar les produccions i feines agrícoles del mes d'agost (DCVB 1950).
• Per indicar que cal economitzar (Trad.) (SOPENA 1983).
• Recomana prudència en l'economia, perquè només es fa una collita i està exposada a contingències (PARÉS 1999).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Moneda falsa, de nit passa

Variants i sinònims:

• V. De nit tots els gats són negres
• Moneda falsa, de nit passa (SAURA 1884)
  

Equivalents: El cuarto falso, de noche pasa [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any

Variants i sinònims: Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Entre San Juan y San Pedro, esquila al perro [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Sant Joan arribat, la primavera ha passat

Variants i sinònims: Sant Joan arribat, la primavera ha passat (AMADES 1951) - (BELLMUNT 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Sanjuanada venida, primavera ida [ES].

Explicació: Se celebra el 24 de juny i, per tant, és estiu (PARÉS 1999).

Nota: El refrany castellà l'he trobat a Internet. L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret d'AMADES (1951) - BELLMUNT (1987) - CONCA (1993) - PARÉS (1999).

No visquis per menjar, menja sols per passar

Variants i sinònims: No visquis per menjar, menja sols per passar (SAURA 1884).

Equivalents: Come para vivir, no vivas para comer [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No viscas pera menjar, menja sols pera passar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan un vell fa «ninyeries», no li passen en vuit dies

Variants i sinònims: Quan un vell fa «ninyeries», no li passen en vuit dies (SAURA 1884).

Equivalents:

• Capricho de viejo, no pasa luego [ES] (SAURA 1884)
• Pajar viejo presto se enciende [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Quant un vell fa ninyerias, no li passan en vuyt dias (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Burla amb dany no compleix l'any

Variants i sinònims:

• Burla amb dany no compleix l'any (SAURA 1884)
  
• V. De rialles, en vénen ploralles
  
• V. Després d'una alegria ve sempre una tristor
  
• Jocs amb dany, no acaben l'any (SAURA 1884)
  
• Les burles se tornen (o passen a veres) (SAURA 1884)

Equivalents:

• A las burlas ve de modo (o así ve a ellas) [ES] (SAURA 1884)
• Burla con daño no cumple el año [ES] (SAURA 1884)
  

Parèmia segons la font original: Burla ab dany no cumple l'any | Jochs ab dany, no acaban l'any (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bordó i carabassa, vida regalada

Variants i sinònims:

• Bordó i carabassa, vida regalada (SAURA 1884)
  
• L'ofici de burgès, menjar, beure i no fer res (SAURA 1884)
  
• Per vagar, anar a sant Jaume (SAURA 1884)
• Vagabund i pelegrí, passa el temps pel camí (SAURA 1884)

Equivalents: Bordon y calabaza, vida holgada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bordó y carabassa, vida regalada | L'ofici de burgés, menjar, béurer y no fer res | Per vagar, anar a sant Jaume | Vagabundo y pelegrí, passa'l temps per lo camí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si ta muller té bon cap, tu passaràs per tot cap

Variants i sinònims: Si ta muller té bon cap, tu passaràs per tot cap (SAURA 1884).

Equivalents: A quien su mujer le ayuda, camino va de fortuna [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si ta muller té bon cap, tú passarás per tot cap (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si camines per mal lloc, creu-me, passa a poc a poc

Variants i sinònims: Si camines per mal lloc, creu-me, passa a poc a poc (SAURA 1884).

Equivalents: Anda con cuidado en sitio quebrado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si caminas per mal lloch, créume, passa poch á poch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Amor i gravetat, no passen per un forat

Variants i sinònims: Amor i gravetat, no passen per un forat (SAURA 1884).

Equivalents: Amor ni cata linaje, ni fe, ni pleito homenaje [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Amor y gravedat, no passan per un forat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui té mal de cap que se'l passi

Variants i sinònims:

• Qui té cucs que peli fulla (SAURA 1884)
• Qui té mal de cap que se'l passi
  
• Qui té mals de cap, que se'ls passe (SAURA 1884)
• Qui té pa sec que faci sopes, i qui té pa tou faci rostes (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• A quien Dios se la diere, san Pedro se la bendiga [ES] (SAURA 1884)
• Al que le duela la muela, que se la saque (o échela fuera) [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Qui té mal de cap que se'l passe | Qui té cuchs que pele fulla | Qui té pa sech que fasse sopas, y qui té pa tou fassi rostas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

D'un mal pas, sortir-ne prompte

Variants i sinònims:

• D'un mal pas, sortir-ne prompte (SAURA 1884)
• Mal pas, passar-lo de pressa (SAURA 1884)

Equivalents: A (o al) mal camino darle priesa [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: De un mal pas, surtirne prompte | Mal pas passarlo depressa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui no s'ha de morir, tot ho passa (o l'aigua el cura)

Variants i sinònims:

• quan un està de sort, les cartes soles li juguen (SAURA 1884)
• Qui no s'ha de morir, tot ho passa (o l'aigua el cura) (SAURA 1884

Equivalents: Al enfermo que es de vida, el agua le es medicina [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant un está de sort, las cartas solas li juguen | Qui no se ha de morir, tot ho passa o l'aygua'l cura (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa

Variants i sinònims:

• V. Acabar-se en un no res
  
• Plors d'infant, tal com vénen se'n van (ESPUNYES 2007)
• Pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• Tot això i no res és la mateixa cosa (ESPUNYES 2007)

Equivalents: A la ramera y a la lechuga, una temporada le dura [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pluja de istiu y flor de bagassa, aviat passa (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Bé et pots pintar, que els anys no s'aturaran

Variants i sinònims:

• Bé et pots pintar, que els anys no s'aturaran (SAURA 1884)
  
• Les afaitades són dones de dia i de nit estopes (o de nit són mones) (SAURA 1884)
• Pintau lo cuiro arrugat, mes los anys vos han passat (SAURA 1884)

Equivalents: Acudid al cuero con el albayalde, que al cabo de los años no se van en balde [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El que no passa en tot l'any, passa en un cap d'any

Variants i sinònims: El que no passa en tot l'any, passa en un cap d'any (PÀMIES 1997a).

Equivalents: Cuando menos lo esperas, salta la liebre [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: Les coses es poden tòrcer o redreçar en un no res (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Olla que no has de menjar, deixa-la cremar

Variants i sinònims:

• Allò que no és teu, deixa-ho cremar (SAURA 1884)
• El mal dels altres fa de bon passar (SAURA 1884)
• Olla que no has de menjar, deixa-la cremar (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Cuidado ajeno (o mal ajeno) de pelo cuelga [ES] (SAURA 1884)
• Lo que no es mío, llévelo el río [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Lo que no es teu, deixaho cremar | Lo mal dels altres fa de bon passar (SAURA 1884).

Explicació: Vol dir que no cal preocupar-se d'aquelles coses que no ens afecten directament o que no han de donar benefici (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».