El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts

Variants i sinònims:

• El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts (FARRÀS 1998)
• El setembre s'emporta els ponts o eixuga les fonts (PUJOL 1999)
• El setembre s'enduu els ponts i eixuga les fonts (GARCIA SALINES 1994)
• El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993) – (PARÉS 1999)
  
• El setembre s'enduu els ponts, i fa suar les fonts (FARRÀS 1999)
• Es setembre, o seca ses fonts o s'enduu es ponts (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  
• Pel setembre, o s'asseca la font o s'enduu el pont (BELLMUNT 1987). De les Garrigues. La pluja (ho diuen en castellà) (BELLMUNT 1987)
• Setembre o seca les fonts i s'enduu els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
• Setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts
• Setembre una vegada seca les fonts i l'altra arrossega els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Septiembre, o lleva los puentes o seca las fuentes (CASTILLO Y OCSIERO 1995)
• Septiembre, o seca las fuentes o se lleva los puentes (TIRADO 1987)
• Septiembre, o seca las fuentes o arrastra los puentes (RIVAS 1999)

Explicació:

• Fa referència a la pluja, ja que si no plou pel setembre s'esgoten les reserves d'aigua i, en canvi, si plou, prou vegades ho fa torrencialment (PONS LLUCH 1993)
• O plou massa, o massa poc (PARÉS 1999)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

A l'enemic que fuig (o se'n va), pont de plata

Variants i sinònims:

• A l'enemic que fuig, fes-li el pont de plata (P: IV, 1320) - (S&C: 20)
• A l'enemic que fuig (o se'n va), lo pont de plata (SAURA 1884)
• A l’enemic que fuig, mostra-li la drecera (P: IV, 1320) - (S&C: 20)
• A l’enemic que fuig, pont de plata. (P: IV, 1320)

Equivalents:

• A enemigo que huye, puente de plata [ES] (S&C: 20)
• Al enemigo que huye, la puente de plata [ES] (SAURA 1884)
• À l’ennemi, pont d’or [FR] (S&C: 20)
• For a flying enemy make a golden (or silver) bridge [EN] (S&C: 20)

Parèmia segons la font original: Al enemich que fuig, o se'n va, lo pont de plata (SAURA 1884).
 
Explicació: 

• Aconsella tenir l’habillitat de saber desempallegar-se dels problemes (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Els enemics, com més lluny millor (P: IV, 1320)
• Nada mejor que dar facilidades al enemigo para que se vaya y nos deje tranquilos y en paz. En general, aconseja facilitar la marcha de quien pueda sernos perjudicial o desagradable [ES] (S&C: 20)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

Bon vent i barca nova!

Variants i sinònims:

• A enemic que fuig, pont de plata
• Al'enemic que fugi, pont de plata
• Al'enemic que fuig, li has de fer un pont d'or i de plata
• A l'enemic que fuig, pont de plata (FARNÉS 1992)
• Amb mi no comptis (MIRAVITLLES 1989)
• arregla-ho com et dicti la consciència (MIRAVITLLES 1989)
• Bon vent! (BALBASTRE 1977) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (PONS LLUCH 1993)
• Bon vent [i barca nova]! (POMARES 1997)
• Bon vent i barca nova (PERRAMON 1979) - (BLANC 1983) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (MIRAVITLLES 1989) - (MORET 1995) - (PARÉS 1999)
• Bon vent i barca nova! (SAURA 1884) - (FERRET 1968) - (BALBASTRE 1977) (CONCA 1993)
• Bon vent i oratge, i mar per córrer (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  
• El rei és mort, visca el rei (GIMENO 1989)
• Fes el que vulguis (MIRAVITLLES 1989)
• Fes el que et sembli (MIRAVITLLES 1989)
• Mira com ho fas (MIRAVITLLES 1989)
• No val la pena (MIRAVITLLES 1989)
• Pensa-ho bé (MIRAVITLLES 1989)
• Per tu faràs! (MIRAVITLLES 1989)
• Tu mateix! (MIRAVITLLES 1989)
• Surte'n com puguis (MIRAVITLLES 1989)
• Va per tu el pollastre (MIRAVITLLES 1989)
• Vés-te'n a fer punyetes
• Vés-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon (GIMENO 1989)

Equivalents:

• A enemigo que huye puente de plata [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• ¡Allà tú! (MIRAVITLLES 1989)
• ¡Peñas y buen tiempo! [ES] (BALBASTRE 1977)
  

Explicació:

• Expressió de comiat a una persona o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o que es perdi (FERRET 1968).
• Comiat d'algú poc agradós (PERRAMON 1979).
• Es diu al qui anuncia que se'n va, o a qui ja se n'ha anat, per indicar que no ens dolem de la seva absència; evidentment són sentències d'origen mariner. Amb freqüència s'abrevien i sols es diu «Bon vent!» (PONS LLUCH 1993).
• Expressió per despatxar algú o alguna cosa amb un punt de despit (MORET 1995).
• Es diuen d'una persona que ha marxat, o d'un fet passat, dels quals no volem doldre'ns (PARÉS 1999).
• Engegar a passeig.
• Expressió de comiat a una persona o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o es perdi.
• Vés-te'n a fer punyetes.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.