Creu-me, 'tonto', calla i tindràs medalla

Variants i sinònims: Creu-me, tonto, calla i tindràs medalla (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• El tonto si es callado, por sesudo es reputado [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• On souhaite la paresse d'un méchant et le silence d'un sot (Trad.: Hom desitja la mandra del dolent i el silenci del ximple) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Still tongue makes a wise head (Trad.: Una llengua quieta fa un cap savi) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Recomana als ximples de callar, ja que així la seva ximpleria quedarà amagada (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Calli qui dóna i parli qui rep

Variants i sinònims:

• Calli qui dóna i parli qui rep (SAURA 1884)
  
• Caritat i amor no volen tambor (SAURA 1884)
• El favor publicarà qui el rep, no qui el fa (SAURA 1884)

Equivalents: Calle el que dió y hable el que tomó [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Calle'l qui dóna y parle'l qui reb | Caritat y amor no volen tambor | Lo favor publicará lo qui'l reb, no qui lo fa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Calla tu i callaré jo

Variants i sinònims:

• Calla i callaré, que a tots convé (SAURA 1884)
• Calla tu i callaré jo (SAURA 1884)

Equivalents: Callemos y callemos, que sendas nos tenemos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Calla tú y callaré jo | Calla y callaré, que á tots convé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui més ha de callar, més enraona

Variants i sinònims: Qui més ha de callar, més enraona (SAURA 1884).

Equivalents: Buen callar se pierde [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui té més que callar, més enrahona (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Val més callar

Variants i sinònims: Val més callar (BALBASTRE 1977).

Equivalents: En boca cerrada no entran moscas [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

En una discussió, qui calla primer és de bona família

Variants i sinònims: En una discussió, qui calla primer és de bona família (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Discutiendo se demuestra la mala educación [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui la fa, la paga

Variants i sinònims:

• De callar mai se'n sap prou (Zèfir)
  
• El ruc callat, per savi és reputat (Zèfir)
• V. Mal fineix qui mal comença
• No hi ha millor paraula que la que queda per dir (Zèfir)
• Per la boca mor el peix (CONCA 1988)
• Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
• Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
• Qui la fa, la paga (BALBASTRE 1977)
  
• Qui la fa que la pagui (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui té boca s'equivoca (Zèfir)
• Qui trenca, paga (GIMENO 1989)
  
• Qui xerra, paga (Zèfir)
• Se te'n va la força per la boca (Zèfir)
• Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu (Zèfir)
• Tothom és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules (Zèfir)

Equivalents:

• Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
  
• Donde las dan, las toman [ES] (GIMENO 1989)
  
• El que la hace, la paga [ES]
  
• Muerto el perro se acabó la rabia [ES] (Zèfir)
• Por la boca muere el pez [ES] (Zèfir)
• Quien la hace que la pague [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Aquí també es parla de la immanència de la justícia; qui fa el dany l'ha de reparar (GIMENO 1989).
• Vol dir que qui ha comès una mala acció, és just que en pagui les conseqüències (PONS LLUCH 1993).
  
• Els mentiders acaben traint-se ells mateixos amb les seves pròpies paraules (Zèfir).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (juliol 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Ca que lladra no mossega

Variants i sinònims:

• A so de tabals no s'agafa (o no s'ha agafat mai) cap llebre (ESPUNYES 2007)
• Ca que lladra no mossega (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• Ca qui lladra no mossega (PONS LLUCH 1993)
  
• Com més por té el ca, més lladra (CONCA 1988) (GIMENO 1989)
• Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà (MILLÀ 1965) - (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
• Fa més el llop callant que el gos lladrant (ESPUNYES 2007)
• Gos que lladra no mossega (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
• Qui amenaça no pega (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Gato maullador, nunca buen cazador[ES] (ESPUNYES 2007)
• Perro ladrador, poco mordedor [ES] (DIÀFORA 1982) - (ESPUNYES 2007)
• Perro que ladra no muerde [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  

Explicació:

• Quan un gos borda, això no vol dir que intenti de mossegar algú; senzillament, pot estar excitat o espantat d'algun soroll o moviment. A més, és obvi que mentre borda no pot mossegar. En sentit metafòric ens diu que no hem de prendre seriosament els homes que criden molt o fan accions desmesurades (GIMENO 1989).
• Significa que les persones que criden molt no solen fer gaire mal (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

A qui no parla, Déu no l'ou

Variants i sinònims:

• A qui no parla, Déu no l'ou (BALBASTRE 1977)
  
• Boca que no parla, Déu no l'ou (SAURA 1884) - (PONS LLUCH 1993)
• Callant no s'arriba enlloc (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• A quien no habla, no le oye Dios [ES] (SAURA 1884)
  
• Boca que no habla, Dios no la oye [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien no llora, no mama [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Expressa la necessitat de l'oració (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Quan ningú diu res, tothom està d'acord

Variants i sinònims:

• Quan ningú diu res, tothom està d'acord (AMADES 1951)
• Qui calla hi consent (CONCA 1988).

Equivalents: El que calla otorga [ES].

Comentaris: els refranys en català són trets de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta i CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.