D'allà on manco es pensa, salta sa llebre

Variants i sinònims:

• D'allà on manco es pensa, salta sa llebre (PONS LLUCH 1993)
• D'on menys es pensa, s'alça (o s'aixeca) la llebre (SAURA 1884)
• Quan manco hi penses, surt sa llebre (PONS LLUCH 1993)
• Sense por vénen els hostes (SAURA 1884)
  

Equivalents: Donde menos se piensa salta la liebre [ES] (PONS LLUCH 1993).

Parèmia segons la font original:

• De ahont menos se pensa se alsa ó s'aixeca la llebra (SAURA 1884)
• Sens por venen los hostes (SAURA 1884)

Explicació: Es diu quan ha succeït una cosa inesperadament, provocadora de sorpresa (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

En el lloc de la rabosa, qui se'n va ja no s'hi posa

Variants i sinònims:

• Al lloc de la guineu, qui se n'aixeca ja no hi seu (BALBASTRE 1977)
• Al lloc de la guineu, qui se n'aixeca, no s'hi asseu (FARNÉS 1913)
  
• Al lloc (o al seient, o al seti) de la guineu, qui se'n lleva (o se n'aixeca, o se n'alça) ja no hi seu (ESPUNYES 2007)
  
• Del lloc de la guineu, qui se n'alça no s'hi asseu. Quan la guineu tornarà, a esgarrapades us en traurà (AMADES 1951)
  
• Del lloc que te'n vas, tornar-hi no podràs (AMADES 1951)
• En el lloc de la rabosa, qui se'n va ja no s'hi posa (AMADES 1951)
  
• Qui alça l'anca perd la banca (AMADES 1951)
• Qui se'n va de Montagut, el lloc ha perdut (FARNÉS 1913)
  
• Santa Antònia, qui se'n va del seu lloc ja no hi torna (AMADES 1951)
• V. Qui va a Lleó, perd son silló.
  

Equivalents:

• Quien fue a Sevilla perdió su silla [ES] (ESPUNYES)
• Quien va a (o se va de) Sevilla pierde su silla [ES] (BALBASTRE 1977).

Comentaris: Els refranys en català són trets de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».