El diable quan és vell es fa ermità

Variants i sinònims: El diable quan és vell es fa ermità (RÀDIO TARADELL 2008).

Equivalents: Harto de carne, el diablo se metió a fraile (RÀDIO TARADELL 2008).

Explicació: Els vells adopten una conducta més assenyada i diferent de quan eren joves (RÀDIO TARADELL 2008).

Font: (RÀDIO TARADELL 2008): El català de cada dia, del dia 13 de desembre de 2008, una secció de Ràdio Taradell.

Si vols ser apreciat has de fer-te desitjat

Variants i sinònims: Si vols ser apreciat has de fer-te desitjat (SAURA 1884).

Equivalents:

• Date a deseo, y oleras a poleo [ES] (SAURA 1884)
• Vienes a deseo, huélesme a poleo [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Si vols ser apreciat has de ferte desitjat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El que no es fa quan convé, no es fa a tot temps bé

Variants i sinònims: El que no es fa quan convé, no es fa a tot temps bé (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando la sucia empucha, luego anubla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo que no's fa quant convé, no's fa á tot temps bé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura

Variants i sinònims: Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura (GARGALLO 2002).

Equivalents:

• Amanecer y anochecer, en diciembre son casi a la vez [ES] (GARGALLO 2002)
• Días de diciembre, días de amargura; apenas amanece, ya es noche oscura [ES] (GARGALLO 2002)

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Si avui ets molt ric, i tens pobres parents, no oblidis que tenen molt grosses les dents

Variants i sinònims:

• Si avui ets molt ric, i tens pobres parents, no oblidis que tenen molt grosses les dents (SAURA 1884)
• Si tens pa sec, fes-te sopes; si no tens pa, ningú te'n donarà (SAURA 1884)

Equivalents: A son de parientes, busca que meriendes [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si avuy ets molt rich, y tens pobres parents, no olvides que tenen molt grossas las dents | Si tens pa sech, feste sopas; si no tens pa, ningú te'n donará (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

És doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat

Variants i sinònims:

• El porc més roí, menja el millor aglà (SAURA 1884)
• És doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat (SAURA 1884)

Equivalents: Amigo falso, es veneno oculto [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Es doblada la maldat que's fa en senyal de amistat | Lo porch mes ruhí, menja lo millor aglá (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Allà on no hi ha sang no es fan botifarrons

Variants i sinònims:

• A on no n'hi ha sang botifarres no s'hi fan (MORET 1995)
• Allà a on no hi ha sang, no s'hi fan botifarres (FARNÉS 1913)
• Allà on no hi ha sang, botifarres no s'hi fan (SADURNÍ (1982)
• Allà on no hi ha sang no es fan botifarrons (PONS LLUCH 1993)
• Allà on no hi ha sang, no s'hi fan botifarres (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989)
• Allí on no hi ha sang, botifarres no s'hi fan (BELLMUNT 1987)
• Amb la sang, botifarres no s'hi fan (FARNÉS 1913)
• On no hi ha sang no es fan botifarres (GALIANA 1767)
• On no hi ha sang no fan sobrassades (PONS LLUCH 1993)
• On no hi ha sang, botifarres no s'hi fan (CRUANYES 1985) - (CONCA 1993)
• On no hi ha sang, no hi ha botifarres (FARRÀS 1998)
• On no hi ha sang, no s'hi fan botifarres (SERRA I BOLDÚ 1928)
• Sense carn botifarres no es fan (FARNÉS 1913)
• Sense sang no fan (o no poden fer) botifarrons (PONS LLUCH 1993)
• Si no hi ha sang, no es poden fer botifarres (MARTÍ I ADELL 1987)

Equivalents: Cuando no hay sangre no se pueden hacer morcillas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Referència a les botifarres de sang, del porc (SERRA I BOLDÚ 1928)
• Vol dir que, si no hi ha parentesc, els altres motius d'acció tenen poca força. A més del sentit directe hem sentit aplicar-lo amb el significat que, sense esforç o patiment, no es pot aconseguir res d'importància. També que no es pot completar una cosa quan hi manca alguna part important (PONS LLUCH 1993).
• Quan no s'és parent minva l'interès (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989)

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Malanat de fadrina qui es fa es polsos es vespre: viudo segur

Variants i sinònims:

• guarda't de fadrina que s'afaita es vespre (PONS LLUCH 1993)
• Malanat de fadrina qui es fa es polsos es vespre: viudo segur (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: En invierno noche muy clara, el sol que sigue no da la cara [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• «Con tiempo revuelto, si cierra la noche con cielo despejado, es casi seguro que al día siguiente hará mal tiempo» (F. Pons). La «fadrina» a què fa referència el refrany, és la nit; el «viudo», el dia següent (PONS LLUCH 1993).
• A l'hivern, darrera d'un dia cobert, si el vespre es posa clar, gelada segura (PONS LLUCH 1993).

Nota: Malanat vol dir 'infeliç, perseguit de desgràcia', etimològicament compost de mal (art. 2) i anat, part. pass. de anar. (DCVB, s. v. malanat -ada, adj.)

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

De petit se cria s'arbre dret

Variants i sinònims:

• De petit se cria s'arbre dret (PONS LLUCH 1993)
  
• De xiquet, se cria l'arbre dret (SAURA 1884)
• V. En enfornar es fan els pans geperuts
• V. S'arbre, quan és tendre, és bo de doblegar
  

Equivalents: Desde chiquito se guía el arbolado [ES] (PONS LLUCH 1993).

Parèmia segons la font original: Quant l'arbre gran brincar voldrás, antes que'l brincas lo trencarás (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

No es fa bona olla amb aigua sola

Variants i sinònims: No es fa bona olla amb aigua sola (GIMENO 1989).

Equivalents: No solo de pan vive el hombre [ES] (GIMENO 1989)

Explicació: Aconsella tenir en compte les coses de l'esperit, no tan sols les corporals. La referència a aquesta conducta proposada es fa metafòricament: l'olla (l'home) no pot viure tan sols amb aigua (vida vegetativa), necessita els condiments (allò que dóna sentit a la vida) (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Variants i sinònims:

• Si vols ésser ben servit, tu mateix t'has de fer es llit (PONS LLUCH 1993)
• Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• ¿Quieres tener buen criado? Sírvete por tu mano [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Según se hace la cama, así se acuesta [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• Si quieres estar bien servido, sírvete a ti mismo [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Es diu per recomanar que cadascú faci les coses que pugui fer ell mateix abans que encarregar-les a altri (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

Variants i sinònims:

• Amo qui té mossos i no els veu es fa pobre i no s'ho creu (PONS LLUCH 1993)
• Qui té (ranxo de) gent i no hi va, si és ric, pobre es fa (PONS LLUCH 1993)
• Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu (BALBASTRE 1977)
  
• Qui té obrers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• El ojo del amo engorda el caballo [ES] (BALBASTRE 1993)
  
• Obreros a no ver, dineros a perder [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien quiere perder su hacienda, entréguela a mozos y nunca la vea [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• Significa es refereix al qui té treballadors que fan feina per ell i no té esment a vigilar-los (PONS LLUCH 1993).
• Es refereix a qui té treballadors qui fan feina per ell i no té esment a vigilar-los (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

No es fa tot en una hora

Variants i sinònims: No es fa tot en una hora (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989).

Equivalents: No se ganó Zamora en una hora [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989).

Explicació: Ensenya paciència i perseverança. Les obres importants requereixen treball dur i rpen temps completar-les. Sovint el refrany és utilitzat com excusa pel retard. D'ús molt general en altres llengües (GIMENO 1989).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Les coses no es fan soles

Variants i sinònims: Les coses no es fan soles (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Quien tiene tienda que la atienda [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

L'ull de l'amo engreixa el cavall

Variants i sinònims:

• L'ull (o els ulls) de l'amo engreixa (o engreixen) el cavall (FONT 1900) - (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989) - (PÀMIES 1997) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
  
• L'ull de l'amo en meng menjar engrosa més al bestiar (FAGES 1853)
  
• V. L'ull del senyor és el pinso millor
• La vigilància té cura del negoci (BALBASTRE 1977).
• Qui té botiga, que hi estiga
• Qui té gent i no hi va, si és ric, pobre es fa
• Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu
• Qui té obrers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

Equivalents:

• El ojo del amo engorda el caballo [ES] (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997)
  
• Hacienda, que tu amo te vea, si no que te venda [ES] (BALBASTRE 1977)
• Il n'est pour voir que l'oeil de maître [FR] (PÀMIES 1997)
• Oculus domini saginat equum [LL] (PÀMIES 1997)

Explicació:

• Consells per a qui ha de dirigir un negoci o té treballadors. recomana de tenir cura, diligència per obtenir més guanys (GIMENO 1989).
  
• Qui vol vendre alguna cosa en dirà meravelles per tal d'aconseguir-ho, encara que sigui enganyant algú altre (PÀMIES 1997).
• Cadascú ha de vigilar la seva hisenda o els seus negocis si vol que prosperin i no perdre'ls (PÀMIES 1997).
• Quan l'amo vigila, els subordinats treballen més (PARÉS 1999).
  

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

En enfornar es fan els pans geperuts

Variants i sinònims:

• Al enfornar se fan los pans geperuts (SAURA 1884)
• V. De petit se cria s'arbre dret
• En enfornar es fan els pans geperuts (BALBASTRE 1977)
• És en enfornar que es fan malbé els pans

Equivalents:

• Al enhornar se tuerce el pan [ES] (SAURA 1884)
• Quien siembra vientos recoge tempestades [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmies segons la font original: Al enfornar se fan los pans geperuts (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

De Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases

Variants i sinònims:
V. A tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou
De Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases (BALBASTRE 1977)

Equivalents: En todas partes cuecen habas [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui t'estima s'arrima

Variants i sinònims:

• L'amor és fer-se (Zèfir)
  
• L'afecte és fer-se (Zèfir)
• La família és fer-se (Zèfir)
• Qui t'estima, s'arrima (Menorca) (DCVB) (Zèfir)

Equivalents: El roce hace el cariño [ES] (Zèfir).

Font: Zèfir (febrer 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Al pagès, deu-li cols

Variants i sinònims:

• Al pagès, deu-li cols (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc (FARNÉS 1992)

Equivalents: No se hizo la miel para la boca del asno [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any

Variants i sinònims:

• Anau amb un coix i al cap de s'any ho sereu tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Aneu amb un coix? Al cap de l'any ho sereu tots dos (PÀMIES 1997a)
• V. Arrima't als bons i seràs un d'ells
  
• V. Digue'm amb qui vas, i et diré qui ets
• Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
• Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
  
• Qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any és tan coix com ell (SAURA 1884)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any són dos (o és coix i mig) (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de s'any, coix i mig (PONS LLUCH 1993)
• Qui va amb un coix, al cap de s'any ho són tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos (PÀMIES 1997a)
• Qui va amb un coix, coix i mig (Zèfir)
• Qui va amb un coixo, al cap d'un any, coixo i mig (PERIS 2001)
  

Equivalents: Quien con cojo anda, aunque cojo no sea, al mes renquea [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).

Parèmia segons la font original: Qui va ab un coix, al cap del any es tan coix com ell (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que els vicis es prenen fàcilment (PONS LLUCH 1993).
• Els vicis i els defectes s'aprenen amb rapidesa (PÀMIES 1997a).

Nota:

• Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).
• És d'abast general. Hi ha força variants: «qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos» (sentit a Sentmenat), «qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige» (sentit al Matarranya) (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.