On no n'hi ha, el dimoni hi balla

Variants i sinònims: On no n'hi ha, el dimoni hi balla (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando no hay blanca todo es barranca (o todo se estanca) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ahont no hi ha, 'l dimoni hi balla (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan la mare no hi és, jo salto i ballo

Variants i sinònims: Quan la mare no hi és, jo salto i ballo (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando en casa no está el gato, se extiende el rato [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant la mare no hi es, jo salto y ballo (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Pocs arriben a ser sants, ballant

Variants i sinònims: Pocs arriben a ser sants, ballant (SAURA 1884).

Equivalents: Bien llega quien suda y ruega [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pochs arriban a ser sants, ballant (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ballo bé i no em voleu a ballar

Variants i sinònims: Ballo bé i no em voleu a ballar (SAURA 1884).

Equivalents: Bailo bien y echáisme del corro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ballo bé y no'm voleu a ballar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Batlle, siga-ho qui vulgue (o que batlle qui vulla)

Variants i sinònims: Batlle, siga-ho qui vulgue (o que batlle qui vulla) (SAURA 1884).

Equivalents: Alcalde de aldea, el que lo desee ese lo sea [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Batlle, sigaho qui vulgue, o que batlle qui vulla (SAURA 1884).

Nota: He mantingut l'original de Saura (1884), pel joc de paraules entre batlle/ballar . Si ho hagués adaptat a la grafia actual, s'hagués perdut el sentit, que ara hauria de ser: batlle, que balli qui vulgui. L'equivalent castellà treu de dubte sobre el recte sentit de la parèmia.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A la dona ballar, i a l'ase bramar, el diable els degué ensenyar

Variants i sinònims: A la dona ballar, i a l'ase bramar, el diable els degué ensenyar (SAURA 1884).

Equivalents: A la mujer bailar y al asno rebuznar, el diablo se lo debió de mostrar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A la dona ballar, y a l'ase bramar, lo diable'ls degué ensenyar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Som al ball i hem de ballar

Variants i sinònims: Som al ball i hem de ballar (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Hay que bailar al son que tocan [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui canta a la taula i balla al llit no té el seny gaire complet

Variants i sinònims:

• Qui canta a la taula i balla al llit no té el seny gaire complet (BALBASTRE 1977)
• Qui canta a sa taula, és un banaula (PONS LLUCH 1993)
• Qui canta a sa taula i en es llit, es seny no té complit (PONS LLUCH 1993)
• Qui canta a sa taula i pixa al llit, no té es seny complit (PONS LLUCH 1993)
• Qui canta a sa taula i siula al llit, no té el seny complit (PONS LLUCH 1993)
• Qui canta en es llit i a sa taula, seny té de banaula (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• El poco seso canta en la mesa y silba en el lecho (PONS LLUCH 1993)
• Hay que comportarse con corrección [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien en la mesa canta, si no está loco poco le falta (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Tots aquests refranys s'usen per estimular a corregir-se d'aquests defectes o mals costums (PONS LLUCH 1993).

Nota: L'equivalent castellà de Balbastre (1977) no em sembla pas una frase sentenciosa ni un refrany (nota meva).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Quan fou mort el combregaren

Variants i sinònims:

• V. D'aigua passada molí no en mol
  
• Despres de caiguda la pedregada, toquen a temps (SAURA 1884)
• V. Després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres
  
• Després de mort el combregaren (BALBASTRE 1977)
• V. Després de romput el cap es posen cervellera
  
• El combregaren després de mort (BALBASTRE 1977)
• Quan fou mort el combregaren (PÀMIES 1997a)
  
• Quan fou mort (o morta) lo combregaren (PONS LLUCH 1993)
  
• Quan són dades són ballades (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• A buena hora, mangas verdes [ES] (BALBASTRE 1977)
• Al asno muerto, la cebada al rabo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Casado y arrepentido [ES] (BALBASTRE 1977)
• Después de muerto Pascual, le llevan el orinal (PONS LLUCH 1993)
  
• Después de vendimias, cuévanos [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Es diu dels auxilis o remeis que arriben tard (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Ell s'entén i balla sol

Variants i sinònims:

• Cadascú s'entén, com aquell que balla tot sol (SAURA 1884)
• Ell s'entén i balla sol (BALBASTRE 1977)
  
• Ell s'ho talla i ell s'ho cus (BALBASTRE 1977)
  
• Llibertat és vida (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Cada uno se entiende y trastejaba de noche [ES] (SAURA 1884)
• Cada uno se entiende y trastejaba de noche y hurtaba las tejas al vecino [ES] (SAURA 1884)
• El buey suelto bien se lame [ES] (BALBASTRE 1977)
• El sabe donde le duele [ES] (BALBASTRE 1977)
• Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Cada hu s'enten, com aquell que balla tot sol (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Cal ballar al so que toquen

Variants i sinònims:

• Cal ballar al so que toquen (BALBASTRE 1977)
• S'ha de ballar pel ball que toquen (Comarques gironines)
• S'ha de ballar segons el so (CONCA 1988).

Equivalents:

• Bailar a la música que suena [ES]
  
• Hay que seguir la corriente [ES] (BALBASTRE 1977)

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Cadascú es canta i balla sol

Variants i sinònims: Cadascú es canta i balla sol (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Cada uno se rasca donde le pica [ES].

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

A la casa dels joglars tothom balla el contrapàs

Variants i sinònims:

• A casa del joglar tothom balla el contrapàs (SALVAT 1930)
• A casa del juglás, tothom balla'l contrapás (ALADERN 1904)
  
• A casa del jutglàs, tothom balla el contrapàs (FITTER 1912)
  
• A la casa d'en Juglàs, tothom balla el contrapàs (vist al blog Reflexions en català)
• A la casa d'en Jutglàs, tothom balla el contrapàs (FARNÉS 1992)
• A la casa del joglar la canalla és balladora (AMADES 1951)
• A la casa del joglar, la companyia és balladora (FARNÉS 1992)
• A casa dels joglars, tothom balla el contrapàs (BALBASTRE 1977)
  
• A casa dels joglars, tothom balla el contrapàs (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989) - (CONCA 1993) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

• En casa del alboguero, todos son albogueros [ES] (FITTER 1912) - (SALVAT 1930)
• En casa del gaitero todos son danzantes [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• En casa del tamborilero todos son danzantes [ES] (FITTER 1912) - (SALVAT 1930)

Explicació:

• Refrany que explica la tendència innata en l'home de fer el que veu fer (SALVAT 1930).
  
• Per a qualsevol feina o afer cal actuar segons l'ambient (GIMENO 1989).
• L'home actua segons l'ambient (PERRAMON 1979).

Nota: Sobre jutglar/joglar, em sembla que amb el Diccionari català-valencià-balear en tindrem prou per treure'n el trellat. A l'entrada joglar hi diu:

1. JOGLAR (ant. escrit també juglar i jutglar). m.
[...]
Joglar (Juglar, Jutglà): llin. existent a Alfar, Begudà, Capsec, Figueres, Montagut, Olot, St. Feliu de G., Collsuspina, Folgaroles, Gurb, Manlleu, Papiol, Badalona, Vic, Tabèrnoles, etc.
Refr.—a) «Joglar pagat, fa mal so» (Vinaròs); «Tot joglar pagat d'avança, fa pas bon so» (Rosselló).—b) «En la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs»: vol dir que les persones obren molt influïdes per l'ambient en què viuen.
Fon.: ʒuɣlá (Barc.); ʒugglá (pir.-or.); ʤugglá (Vinaròs).
Etim.: del llatí iocŭlāre, ‘que fa riure’, ‘que fa jocs’.

Per tant, és més antic jutglar que joglar, però per a dir la mateixa cosa i cap la possibilitat que existís realment el llinatge Jutglar o Jutglà on es va originar la dita, encara que penso que la relació directa és amb l'ofici i no pas amb el cognom.

Agraïments: Agraeixo a en Marc, del blog Reflexions en català, que comencés el debat sobre l'origen d'aquest refrany, i a Puigmalet, del blog Gazophylacium, que ens facilités les fonts de l'Aladern, Fitter i Salvat.

Font:

• Joseph Fitter (1912): Enciclopèdia Moderna Catalana.
• Salvat (1930): Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana. Barcelona: Salvat Editors.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Allà on vas, fes com veuràs

Variants i sinònims:

• A la terra on vas, faràs el que veuràs (ESPUNYES 2007)
• A on vages, lo que veges fer, faces (F: I, 1372)
• A on vages, segons veges fer, faces (F: I, 1372)
• A poble que vas, usança que trobes (Zèfir)
• A terra que vas, usança que trobes (DCVB, sv. 'usança') (Zèfir)
• Ahont vages, segons veges fer, fasses (F: I, 1372)
• Allà a on aniràs faràs com veuràs (F: I, 1375)
• Allà on aniràs, fes el que veuràs (Zèfir)
• Allà on vagis, dansa que ballin (Zèfir)
• Allà on vagis fes com vegis (Zèfir)
• Allà on vas, fes com veuràs
• Allá on vagis, fés lo que vegis (F: I, 1372)
• Allà on vagis, fés lo que vègis (F: I, 1372)
• Allá hont vatges, com vetges, fases (F: I, 1372)
• Allí a on te trobaràs, faràs sempre com veuràs (F: I, 1375)
• Fer què fan no té engany (ESPUNYES 2007)
• Lloc on vas, usança que hi trobes (Zèfir)
• Per on aniràs, faràs com veuràs (F: I, 1372)
• Qui a bodes va, nuvi ha de semblar (ESPUNYES 2007)
• Terra a que vas, usança que trobes (SAURA 1884)
• Terra on vagis, fes el que facin. Si canten, canta; si ballen, balla (S&C: 294) 
• Terres on vagis, fes el que vegis (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Vagis on vagis, balla el que ballin (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• À chaque pays, sa coutume [FR] (S&C: 294)
• A donde fueres, haz lo que vieres [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Donde fueres haz lo que vieres. [ES] (F: I, 1372)
  
• Donde fueres, haz como vieres. [ES] (S&C: 294)
  
• Donde fueres, haz lo que vieres [ES] (Zèfir) - (S&C: 294)
• Dondequiera que fueres haz lo que vieres [ES] (DG: X)
• Il faut vivre à Rome comme à Rome [FR] (S&C: 294)
• On doit vivre selon le pays où l’on est [FR] (S&C: 294)
• Où que tu sois fais ce que tu vois [FR] (DG: X)
• Por donde fueres haz como vieres [ES] (ESPUNYES 2007) 
• Quand tu seras à Rome, agis comme les romains (Trad.: Quan siguis a Roma, actua com els romans) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quando a Roma vai, fai come vedrai [IT] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir)
• Si fueris alibi, vivito sicut ibi [LL] [trad. si en un altre lloc aniràs, com allí viuràs] (Zèfir)
• Si fueris Romae, Romano vivito more [LL] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir)
• When in Rome do as the Romans do [EN] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir) - (EPE: 748) - (S&C: 294)
• When in Rome, do as Romans do (Trad.: Quan siguis a Roma, fes com fan els romans) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Indica la conveniència d’adaptar-se als hàbits locals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Cadascú ha d'adaptar-se als costums del país on es troba (Zèfir).
• Recomienda adaptarse a las normas y costumbres del lugar a donde se va [ES] (S&C: 294).
• If you are away from home, adapt yourself to your surroundings and to the local customs. Don’t expect the people there to alter their way of life just to please you [EN] (S&C: 294).
• Recomana adoptar l'actitud dels amfitrions d‟allà on anem (PUJOL I CAMPENY 2008).

Etimologia: Origen llatí: 'Cum Romae fueritis, romano vivite more' (Zèfir).

Comentaris:

• Al Wiktionary apunten l'origen llatí de la sentència, atribuïda a sant Ambròs: First attested in mediaeval Latin: si fueris Romae, Romano vivito more;si fueris alibi, vivito sicut ibi: "if you are in Rome, live in the Roman way; if you are elsewhere, live as they do there" (attributed to St Ambrose) (Zèfir).
• El Diccionario de expresiones y frases latinas de Herrero Llorente (1992) diu: «CUM ROMAE FUERITIS, ROMANO VIVITE MORE: "Si vais a Roma, vivid según la costumbre romana". Proverbio antiguo. Para indicar que cada uno debe adaptarse a las costumbres del país en que se encuentre. El refrán castellano dice: "Donde fueres haz lo que vieres".» (Zèfir)
  

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Zèfir (abril 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

On no hi ha el gat les rates ballen

Variants i sinònims:

• Com es moix no hi és ses rates ronden sa casa (PONS LLUCH 1993)
• On no hi ha el gat les rates ballen (AMADES 1951)
  
• Quan es gat no hi és, ses rates tresquen (o van per sa casa) (PONS LLUCH 1993)
• Quan es gat no hi és, ses rates van per sa cuina (PONS LLUCH 1993)
• Quan es moix no hi és ses rates pasturen (o tresquen) (PONS LLUCH 1993)
• Quan es moix no hi és ses rates van per sa cuina (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cuando el gato no está en casa, los ratones bailan; siéntense volver, y apresúranse a esconder
• Cuando el guardián juega a los naipes, ¿qué harán los frailes? [ES] (CORREAS 1992)

Explicació:

• Vol dir que en flaquejar l'autoritat, els súbdits en fan de les seves (PONS LLUCH 1993).
• Significa que, en fallar l'autoritat, la gent baixa perd el fre i abusa de la seva llibertat. És una de tantes sentències d'origen clàssic i universal (PONS LLUCH 1993).

Comentaris:

• El refrany en català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.
• El refrany en castellà és tret de Gonzalo Correas (1992): Vocabulario de refranes y frases proverbiales. Madrid: Visor Libros.

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».