Digues-li barret, digues-li sombrero

Variants i sinònims:

• Digues-li barret, digues-li sombrero (SAURA 1884)
• Entre el rector i l'escolà diuen la missa (SAURA 1884)

Equivalents: Cual mas, cual menos, toda la lana es pelos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Dígasli barret, dígasli sombrero / entre'l rector y l'escolá dihuen la missa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si no vols pregar en va, porta el barret a la mà

Variants i sinònims: Si no vols pregar en va, porta el barret a la mà (SAURA 1884).

Equivalents: Algo valen cabezadas oportunamente dadas [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Si no vols pregar en va, porta'l barret a la ma (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part

Variants i sinònims:

• A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part (PÀMIES 1997)
  
• V. Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells

Equivalents: Darle en la cresta (o cabeza) [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Referit al costum de l'estrena en els caps dels nens a qui s'ha tallat els cabells, donant-li un cop al clatell (PÀMIES 1997a).

Nota: Segons Amades (1951b) l'origen d'aquest refrany és que en l'època romana dur el cap descobert era signe d'esclavatge, i que descobrir-se davant d'un altre era signe d'inferioritat. Només algun refrany afegeix la segona part (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells

Variants i sinònims:

• V. A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part
• Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• Impubes mullo malas digneris honore [LL] (PÀMIES 1997a)
• Quijadas sin barbas no merecen ser honradas [ES] (PÀMIES 1997a)

Localització: Es diu a Bellpuig (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»

Variants i sinònims:

• Dos fills d'un ventre i cada un de son temple (SAURA 1884)
  
• V. Tants caps, tants barrets
• Tots som d'un ventre i no som d'un «temple» (PONS LLUCH 1993)
• Tots són d'un mateix ventre, i cada u d'un (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Ciento de un vientre y cada uno de su miente [ES] (SAURA 1884)
• Muchos hijos son de un vientre mas no de un temple [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Significa que, encara que siguin germans, les persones són molt diferents de temperament, de caràcter, etc. (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si s'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester barret

Variants i sinònims:

• Si l'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester capell (PÀMIES 1997a)
• Si l'enveja se tornés tinya, molts tinyosos hi hauria (PÀMIES 1997a)
• Si s'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester barret (PONS LLUCH 1993)
• Si s'enveja fos tinya, n'hi hauria molts que en tindrien (PONS LLUCH 1993)
• Si s'enveja fos tinya, quants n'hi hauria de ferits (PONS LLUCH 1993)
• Si s'enveja fos tinya, tothom duria barret (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Si la envidia tiña fuera, ¡qué de tiñosos hubiera! [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).

Explicació:

• Suposa que són molts els que senten apetència del benestar del proïsme (PONS LLUCH 1993).
• Suposa que són molts els envejosos (PÀMIES 1997a).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Cap sense cervell no ha menester capell

Variants i sinònims:

• Cap eixalabrat, no vol ser reptat (SAURA 1884)
• Cap sense cervell no ha menester capell (PONS LLUCH 1993)
  
• Cap sense cervell, no ha menester capell (PÀMIES 1997a)
• Cap sense cervell, no vol guia ni consell (SAURA 1884)
  
• Gent boja, campana de fusta (PÀMIES 1997a)
• On no hi ha cap, no hi cal barret (PÀMIES 1997a)
• Tots els caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Cabeza loca no quiere la toca [ES] (PÀMIES 1997a)
• Cabeza loca no tiene toca [ES] (SAURA 1884)
• En cabeza loca no dura la toca [ES] (PÀMIES 1997a)
• En cabeza loca no se tiene la toca [ES] (PÀMIES 1997a)
• En cabeza loca, no se tiene toca [ES] (SAURA 1884)
  
• Impubes nullo malas digneris honore [LL] (PÀMIES 1997a)
• Qui n'a point de tête, n'a que faire de chaperon [FR] (PÀMIES 1997a)
• Quien no tiene cabeza, no ha menester caperuza [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).
• Quijadas sin barbas no merecen ser honradas [ES] (PÀMIES 1997a)
• Vix non barbato quidquam defertur honoris [LL] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Es diu humorísticament als qui van sempre amb el cap descobert (PONS LLUCH 1993).
• Denota el poc respecte que generalment es té als qui són de poca edat (PÀMIES 1997a).
• Vol dir que la persona de poc judici no se subjecta a cap regla ni mètode (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

De tal riu, tal aigua

Variants i sinònims

• A tal cap, tal barret (PÀMIES 1997a)
  
• De tal buc, tal eixam (PERRAMON 1979)
• De tal riu, tal aigua (CONCA 1988)
  
• Tal cul, tal braga (FARELL I DOMINGO 1989)
  
• Tal pare, tal fill (SAURA 1884) - (CONCA 1988)
  
• V. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
• V. Si el pare és músic, el fill és ballador

Equivalents:

• Cual el cuervo, tal su huevo [ES] (SAURA 1884)
  
• De tal palo, tal astilla [ES] (DIÀFORA 1982) - (PÀMIES 1997a)
• Tal cabeça, tal sizo [PT] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• L'herència marca els homes (PERRAMON 1979).
• Que els fills solen assemblar-se als pares i els testos a les olles. Que sovint fem tot allò que veiem fer als altres (FARELL I DOMINGO 1989).

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Tants caps, tants barrets

Variants i sinònims:

• Cada boig té sa dèria (PÀMIES 1997a)
• V. Cada terra fa sa guerra (PÀMIES 1997a)
• Cadascú per ell (PÀMIES 1997a)
• Cadascú per (allà) on l'enfila (o on se la calça) (PÀMIES 1997a)
• Cadascun amb el que la pega (PÀMIES 1997a)
• De diferent parer (PÀMIES 1997a)
• Desacordats (PÀMIES 1997a)
• Desavinguts (PÀMIES 1997a)
• Desunits (PÀMIES 1997a)
• Divergents (PÀMIES 1997a)
• Dos fills d'un ventre i cada un d'un temple (PÀMIES 1997a)
• En desacord (PÀMIES 1997a)
• En discòrdia (PÀMIES 1997a)
• Enfilar l'agulla per la punta (PÀMIES 1997a)
• Mal avinguts (PÀMIES 1997a)
• Segons el cap, el barret (PÀMIES 1997a)
• Tants caps, tants barrets (PÀMIES 1997a)
  
• Tants d'homes, tants de parers (PÀMIES 1997a)
• V. Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»
  
• Un per virondon i l'altre per virondeta (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• A cada uno lo suyo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Autant de têtes, autant de sentiments (ou d'opinions) [FR] (PÀMIES 1997a)
• Cada gorrión con su espigón [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Cada maestrillo tiene su librillo [ES] (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984) - (PÀMIES 1997a)
• Chacun a son goût [FR] (PÀMIES 1997a)
• Cuantos hombres, tantas opiniones [ES] (PÀMIES 1997a)
• Estar como los hijos de Mari-Rabadilla [ES] (PÀMIES 1997a)
• Los hijos de Mari Sabidilla, cada uno con su escudilla [ES] (PÀMIES 1997a)
• Many men, many minds [EN] (PÀMIES 1997a)
• No haber hombre con hombre [ES] (PÀMIES 1997a)
• Por lo tuyo en consejo, unos dirán que es blanco, otros dirán que es negro [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quanto testi, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
• Quod homines, tot sententiae [LL] (PÀMIES 1997a)
• Quod capita, tot sensus [LL] (PÀMIES 1997a)
• Tantas opiniones como hay cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tantas seseras, tantas monteras [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tante teste, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
• Tanti testi, tanti mazzi [IT] (PÀMIES 1997a)
• Tantos hombres, tantos pareceres [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tot homines, quot sententia [LL] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Cada persona té una opinió diferent (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984).
• Indica, referint-se a diferents persones, la disparitat de conveniències, propòsits, etc., entre cadascuna i les altres. Tants parers, opinions, etc., com persones (PÀMIES 1997a).
• Indica la coincidència de dues coses que tenen relació (PÀMIES 1997a).

Nota: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Cot, D; Folia, M; Espinosa, P (1984): Cop d'ull (mira com es diu en castellà). Barcelona: Edicions La Galera.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Cal obeir al superior

Variants i sinònims:

• Allà on hi ha bous, les vaques acoten el cap (ESPUNYES 2007)
• Allà on hi ha patrons no manen mariners (GISBERT 2011)
• Cal obeir al superior (BALBASTRE 1977)
• On hi ha barret, no hi campen caputxes (PÀMIES 1997a)
• On hi ha barrets, no hi campen caputxes (ESPUNYES 2007)
• On hi ha barretina, no hi campen caputxines (PÀMIES 1997a)
• On hi ha el capellà no mana el sagristà (POPULOGIS 2012)
• V. On hi ha gall, no canten gallines
• On hi ha patilles, callen les faldilles (ESPUNYES 2007)
• On hi ha pare, no val compare (POPULOGIS 2012) 
• On hi ha teixidor, no mana el llançaire (PÀMIES 1997a)
• On l'amo parla, el mosso calla (ESPUNYES 2007)
• V. Qui és amo, governa
• Sobre pare, no val compare (POPULOGIS 2012)

Equivalents:

• Donde hay patrón no manda marinero [ES] (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997a) - (POPULOGIS 2012) 
• Donde hay patrón, no manda marinero [ES] (GISBERT 2011) - (POPULOGIS 2012)
• Juegos mayores quitan menores [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien manda, manda y cartuchos al cañón [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Aconsella a l'home de mantenir la preponderància dins la relació de parella o a casa (PÀMIES 1997a).
• A tot col·lectiu li convé respectar el càrrec i les decisions de qui sap més que la resta (GISBERT 2011)
• Ho diu qui es troba davant algú superior en grau jeràrquic per a indicar que acata l'ordre establit, generalment, a contracor (POPULOGIS 2012).
• Indica que l'amor patern és superior a tots els altres(POPULOGIS 2012).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella. 
• Verbofília. Populogis (2012). 

Cada terra fa sa guerra

Variants i sinònims:

• Cada terra fa sa guerra (FONT 1900) - (AMADES 1930) - (AMADES 1951) -(BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (CONCA 1993) - (PONS LLUCH 1993) - (PUJOL 1999)
• Cada terra, fa sa guerra (FARRÀS 1998)
  
• Cada terra fa sa guerra i cada poblat sa manera de parlar (AMADES 1951)
• Cada terra té sa guerra i cada casa el seu costum (AMADES 1951)
• cada terra, la seua guerra (MORET 1995)
  
• V. Tants caps, tants barrets

Equivalents:

• En cada tierra según su uso [ES] (DIÀFORA 1982)
• En cada tierra su uso [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Cada terra fá sa guerra (FONT 1900).

Explicació:

• Manera peculiar de cada país per a tractar els seus afers (PERRAMON 1979).
• Vol dir que cada poble té la seua manera d'esser, els seus costums (D.) (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].