Per Nadal, qui res no estrena, res no val

Variants i sinònims:

• V. Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans
  
• Per Nadal, qui res no estrena res no val (AMADES 1951) - (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
• Per Nadal, qui res no estrena, res no val (CONCA 1993) - (GARCIA SALINES 1994) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
• Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
• Qui no estrena per nadal, persona que tant se val (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• Qui no estrena per Nadal, res no val (PARÉS 1999)
• Qui per Nadal no estrena, poc val (PARÉS 1999)
• Qui per Nadal res no estrena, res no val (VINYETS 1990)
• Qui per Pasqua i per Nadal res no estrena, res no val (FARRÀS 1998)

Equivalents:

• Al que veas en alpargatas por Navidad, no le preguntes cómo le va (RÉSPED 2008)
• Si no estrenas nada en Navidad, ya sé cómo te va (TIRADO ZARCO 1987)

Explicació:

• És tradició estrenar alguna cosa per Nadal (PARÉS 1999)
• Reprèn a qui no segueix les tradicions (PARÉS 1999)

Font: A partir dels comentaris en un altre refrany i connectant informacions de la meva base de dades.

Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans

Variants i sinònims:

• Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans (RESPED 2009)
• V. Per Nadal, qui res no estrena, res no val

Equivalents:

• Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos [ES] (RÉSPED 2009)
• El domingo de Ramos quien no estrena se le caen las manos [ES]
  
• Quien para la Palma no estrena nada, no vale nada [ES] (RÉSPED 2009)

Explicació: Dóna una explicació molt acurada Résped al seu Hombre refranero, que us reprodueixo:

Hoy empieza la Semana Santa de los católicos, en la que se conmemora la pasión, muerte y resurrección de Jesús. Esta semana de luto (especialmente a partir del jueves) y de fin de la cuaresma comienza paradójicamente con un día de alegría y de exhibición.

Litúrgicamente, diremos que se conmemora la entrada triunfal de Jesús en Jerusalén, según narra el evangelio de san Marcos, a lomos de un burro. Dado que la Semana Santa suele coincidir con el fin del invierno y el principio de la primavera, por toda España se ha tradicionalizado el realizar procesiones y celebraciones de este día, y era hasta hace unas décadas, una fecha de especial celebración en la que se aprovechaba para ponerse cada uno sus mejores galas e incluso para estrenar la ropa de la nueva temporada.

De ahí el sentido del refrán, pues quien no podía permitirse estrenar nada en esta fecha era pobre (no tener manos, en el sentido de no tener trabajo) y además no sabía coser (no tener manos en el sentido de ser incapaz de elaborarse la ropa).

Font: Résped (2009): Blog Hombre refranero, a l'article Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos, del 5 d'abril de 2009.

Jocs de mans, jocs de villans

Variants i sinònims: Jocs de mans, jocs de villans (SAURA 1884).

Equivalents:

• Burlas de manos, burlas de villanos [ES] (SAURA 1884)
• Juegos de manos, juegos de villanos [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Jochs de mans, jochs de villans (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El ca que vol pa, ha de llepar la mà

Variants i sinònims: El ca que vol pa, ha de llepar la mà (SAURA 1884).

Equivalents: Ay, ay, que me he hallado, por andar abajado! [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo ca que vol pa, ha de llepar la ma (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Amb el pa a les alforges (o a les mans) hi ha qui es moriria de fam

Variants i sinònims: Amb el pa a les alforges (o a les mans) hi ha qui es moriria de fam (SAURA 1884).

Equivalents: Al hombre descuidado, se le hiela el pan en el horno [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Ab lo pa á las alforjas ó á las mans hi ha qui's moriria de fam (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si no vols pregar en va, porta el barret a la mà

Variants i sinònims: Si no vols pregar en va, porta el barret a la mà (SAURA 1884).

Equivalents: Algo valen cabezadas oportunamente dadas [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Si no vols pregar en va, porta'l barret a la ma (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si vols ull sa, lliga't la mà

Variants i sinònims:

• V. Si et piquen els ulls o el nas, amb el colze te'ls fregaràs
• Si vols ull sa, lliga't la mà (PAMIES 1997)
  

Equivalents: Quien quiera el ojo sano, átese la mano [ES] (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Ni mà en caixa, ni ulls en carta

Variants i sinònims: Ni mà en caixa, ni ulls en carta (PÀMIES 1997).

Equivalents: Ni ojo en la carta, ni mano en el arca [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: Es diu als qui volen saber allò que no han de saber o que prenen allò que no és seu (PÀMIES 1997).

Nota: És força antic, i ja el trobem documentat a Carles Ros (1736) (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Si et piquen els ulls o el nas, amb el colze te'ls fregaràs

Variants i sinònims:

• V. A l'ull amb el colze
• Si et piquen els ulls o el nas, amb el colze te'ls fregaràs (PÀMIES 1997)
• V. Si vols ull sa, lliga't la mà
• Ulls i nas, amb el colze te'ls tocaràs (PÀMIES 1997)
• Ulls i nas, si hi tens mal, no te'ls toquis pas (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• El mal de ojo, cúrale con el codo [ES] (PÀMIES 1997)
• A oeil malade, ne touche que du coude [FR] (PÀMIES 1997)

Explicació: Cal no tocar els ulls, perquè són molt delicats (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Partir com a bons germans: tot per jo i res per tes mans

Variants i sinònims:

• Amor de germans, amor de cans (PONS LLUCH 1993)
• Germans quan són petits, i quan són grans, cosinsgermans (PONS LLUCH 1993)
• Partir com a bons germans: tot per jo i res per tes mans (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Partamos como buenos hermanos: la mejor parte para mí, y lo demás para ambos [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Vol dir que les coses noves solen agradar només pel fet de llur novetat (PONS LLUCH 1993).
• Suposa que l'afecte entre germans no sol ésser gaire profund (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que l'estimació entre germans va perdent intensitat amb el temps i els canvis familiars (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui no fa nuu, es punt perd

Variants i sinònims:

• Qui no fa nuu, es punt perd (PONS LLUCH 1993)
• Tot lo que penja pot (o va a mà de) caure (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien no da nudo, pierde punto [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Significa que les coses s'han de deixar ben acabades o assegurades contra possibles accidents (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que totes aquelles coses insegures, que tenen possibilitat de fallar, arriben a fallar alguna vegada: que tot és possible si les circumstàncies s'avenen (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui oli remena, els dits se n'unta

Variants i sinònims:

• Qui diner d'altre guarda, no s'enneula (o no se'n va al llit sense sopar) (SAURA 1884)
• Qui meneja l'oli, els dits se n'unta (SAURA 1884)
• Qui oli remena, els dits se n'unta (BALBASTRE 1977)
• Qui oli remena, se n'unta les mans (DIÀFORA 1982)

Equivalents:

• A quien anda entre miel algo se le pega (SAURA 1884)
• Administrador que administra y enfermo que se enjuaga, algo traga [ES] (SAURA 1884)
• Quien anda entre (la) miel, algo se le pega [ES] (DIÀFORA 1982)
• Quien anda entre miel algo se le pega [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Significa que el qui maneja o administra diners d'altri o d'una col·lectivitat, fàcilment cau en la temptació d'usar-los per a coses particulars d'ell (DCVB 1926-62)

Parèmia segons la font original: Qui maneja l'oli'ls dits se'n unta (SAURA 1884).
Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

On no n'hi ha, no en cerquis

Variants i sinònims:

• Cercar la lluna en/amb un cove (Zèfir)
  
• Demanar la lluna (Zèfir)
• Demanar la lluna en un cove (Zèfir)
• D'on no n'hi ha, no en raja (Zèfir)
• D'on no n'hi ha, no se'n pot traure (Zèfir)
• On no n'hi ha, no en cerquis (Zèfir)
• Voler agafar el cel amb la mà (Zèfir)
• Voler agafar la lluna amb un cove (Zèfir)
• Voler la lluna (Zèfir)
• Voler la lluna en un cove (Zèfir)

Equivalents: Pedir peras al olmo [ES] (Zèfir).

Explicació: Pretender l'impossible (Zèfir).

Comentaris: Sembla que la forma castellana, en el seu origen era "pedir peras al horno".

Font: Zèfir (febrer 2003) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà

Variants i sinònims:

• Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà (SAURA 1884)
• Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà (BALBASTRE 1977)

Equivalents: Daca al gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977).

Parèmia segons la font original: Gall aquí, gall allá, la cua queda en la ma (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Mans fredes, cor calent

Variants i sinònims: Mans fredes, cor calent (GARCIA SALINAS 1994).

Equivalents: Manos frías, corazón caliente [ES].

Comentari: A CONCA 1992 trobem les mans calentes i el cor fred, com a antiparèmia (o com a error de transmissió).

Font: El refrany català és tret de Garcia Salinas (1994).

Treure profit de l'embolic

Variants i sinònims:

• A riu brut de torrentada, es peix es fa xalada (Menorca) (DCVB) (Zèfir)
• A riu fangós, guany d'anguila (Zèfir)
• Aigua roja, anguila segura (AMADES 1951) - (SOLERIESTRUCH 1980) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (FARNÉS 1992) - (APARICIO 1999) - (GARGALLO GREGORI 2008)
• En temps de belluga, campe (o campi) qui puga (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• Ficar la mà i amagar la cara (SAURA 1884)
• Pescar en aigua tèrbola a molts agrada (SAURA 1884)
• Pescar en aigües tèrboles (Zèfir)
• Treure profit de l'embolic (Zèfir)

Equivalents: A río revuelto, ganancia de pescadores (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Explicació: Quan hi ha avalots i desordres, sempre hi ha qui se n'aprofita i fa negoci (Men.) (DCVB, sv. 'a riu brut de torrentada, es peix es fa xalada') (Zèfir).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Zèfir (gener 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Més val un ocell al puny que una grua lluny

Variants i sinònims:

• Més val un aucell en sa mà, que deu mil que volen (PONS LLUCH 1993)
• Més val un ocell al puny que una grua lluny (AMADES 1951)
• Més val un té que dos et daré (DIÀFORA 1982)
• No deixis lo segur per lo salvatge (PONS LLUCH 1993)
• Val més l'ou d'avui, que la gallina demà (GIMENO 1989)
• Val més merla en mà que alosa al cel (BELLMUNT I FIGUERAS 1992)
• Val més pardal a la mà que grua en l'aire (GIMENO 1989)
• Val més pardals a la mà que una grua enlaire (BALBASTRE 1977)
• Val més pardal en mà que grua a l’aire (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Val més tenir un conill que seguir una llebre (AMADES 1951)
• Val més un tord a la mà que mil i cinc-cents que volen (CONCA 1988)
• Val més un tord en sa mà, que dos volant (PONS LLUCH 1993)
• Val més una alosa al plat que una perdiu volant (CONCA 1988)

Equivalents:

• A bird in the hand is worth than two in the bush (Trad.: Un ocell a la mà és millor que dos a l’arbust) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le moineau pris vaut mieux que l'oie qui vole (Trad.: El pardal caçat val més que l’oca que vola) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Más vale pájaro en mano que ciento volando [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (PONS LLUCH 1993)
• Plus valet in manibus avis unica quam dupla silvis [LL] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Vale más pájaro en mano que ciento volando [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Val més la realitat que la ficció. En el cas del refrany «val més l'ou d'avui, que la gallina demà», un ou avui significa que es podrà menjar alguna cosa; la promesa d'una gallina demà pot resultar en un no res (GIMENO 1989).
• Vol dir que val més una cosa segura, que moltes de possibles (PONS LLUCH 1993).
• Significa que una cosa petita però segura és preferible a una de gran però incerta (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que és millor tenir una cosa segura que moltes de possibles (PONS LLUCH 1993).
• És més recomanable conformar-nos amb el que tenim ara que amb el que podem tenir en el futur, per tal d‟assegurar-ho (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• El refrany català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Si li'n doneu com el dit, se n'agafarà com la mà

Variants i sinònims:

• l’home bajà, doneu-li el dit i prendrà la mà (PUJOL I CAMPENY 2008)
• A l'home baujà, doneu-li el dit i se'n prendrà la mà (SAURA 1884)
• Si a l'indiscret li'n doneu com el dit, se'n prendrà com la mà (o com el braç) (SAURA 12884)
• Si li'n doneu com el dit, se n'agafarà com el braç (ABRIL 1996)
• Si li'n doneu com el dit, se n'agafarà com la mà (ABRIL 1996)

Equivalents:

• Al villano dale el pie y tomará la mano [ES] (SAURA 1884)
• Al villano, le das el dedo y tomará la mano [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008) 
• Celui à qui on permet plus qu‟il n‟est juste, veut plus qu‟il ne lui est permis (Trad.: Aquell a qui hom permet més del que és just, vol més del que li és permès) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Dame donde me siente, que yo haré donde me acueste [ES] (SAURA 1884)
• Give him an inch, and he‟ll take a mile (Trad.: Dóna-li una polzada i prendrà una milla) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Tomarse libertades [ES] (ABRIL 1996)

Parèmia segons la font original: Al home bajá donauli'l dit y se'n pendrá la ma | Si al indiscret li'n dau com lo dit, se'n pendrá com la má ó com lo brás (SAURA 1884).

Explicació:

• Expressió per indicar que algú és propens a abusar de la llibertat que li donen (ABRIL 1996).
• Parla d‟aquelles persones que acostumen a abusar dels altres, prevenint-nos-en (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.