En el camí de Sant Jaume, tant camina l'un com l'altre

Variants i sinònims:

• En el camí de Sant Jaume, tant camina l'un com l'altre (SAURA 1884)
• Entre molts peregrinats, tan caminen els coixos com els sans (SAURA 1884)

Equivalents: Camino de Santiago, tanto anda el cojo como el sano [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: En lo camí de sant Jaume, tant camina l'un com l'altre | Entre mòlts peregrinats, tant caminant los coixos com los sans (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per anar a Roma, ni bossa buida ni mula coixa

Variants i sinònims: Per anar a Roma, ni bossa buida ni mula coixa (SAURA 1884).

Equivalents: Camino de Roma, ni mula coja ni bolsa floja [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Per anar á Roma, ni bossa vuyda ni mula coixa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La cabra que coixa sia, que no pari en tot el dia

Variants i sinònims: La cabra que coixa sia, que no pari en tot el dia (SAURA 1884).

Equivalents: Cabra coja no quiere siesta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La cabra que coixa sia, que no pare en tot lo dia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'home (o tot home) que vol mentir, gran memòria ha de tenir

Variants i sinònims:

• L'home (o tot home) que vol mentir, gran memòria ha de tenir (SAURA 1884)
  
• Lo mentider conegut, no mereix sia cregut (SAURA 1884)
• V. S'atrapa més aviat un mentider que un coix

Equivalents: El mentir pide memoria [ES] (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Arrima't als bons, i seràs un d'ells

Variants i sinònims:

• Arrima't als bons, i seràs un d'ells (SAURA 1884)
  
• Per tenir bona opinió, procura anar amb el bo (SAURA 1884)
  
• V. Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any

Equivalents:

• Anda con viejo, y te dará buen consejo [ES] (SAURA 1884)
• Arrímate a los buenos y serás uno de ellos [ES] (SAURA 1884)
• Qui cum sapientibus graditur, sapiens erit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: 'qui va amb savis serà savi']
  

Parèmia segons la font original: Arrimat als bons y serás un de ells | Per tenir bona opinió, procura anar ab lo bo (SAURA 1884).

Nota: La sentència llatina qui cum sapientibus graditur, sapiens erit, segons Peris (2001), és treta del Llibre de proverbis de la Bíblia.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets

Variants i sinònims:

• V. Arrima't als bons i seràs un d'ells
• Digue'm amb qui vas i et diré el que seràs (MILLÀ 1965)
• Digues-me amb qui vas i et diré qui ets (SAURA 1884)
• Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets (PONS LLUCH 1993)
  
• Dis-me amb qui vas i et diré què et faràs (Zèfir)
• Ensenya'm la muller i et diré quin marit té (MILLÀ 1965)
• V. Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any
  

Equivalents: Dime con quien andas i te diré quién eres [ES] (PONS LLUCH 1993) - (Zèfir).

Parèmia segons la font original: Digasme ab qui vas y't diré qui ets (SAURA 1884)

Explicació: Vol dir que, coneixent les virtuts, defectes o costums dels companys habituals, és fàcil conèixer la manera d'esser o pensar d'una persona (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any

Variants i sinònims:

• Anau amb un coix i al cap de s'any ho sereu tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Aneu amb un coix? Al cap de l'any ho sereu tots dos (PÀMIES 1997a)
• V. Arrima't als bons i seràs un d'ells
  
• V. Digue'm amb qui vas, i et diré qui ets
• Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
• Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
  
• Qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any és tan coix com ell (SAURA 1884)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any són dos (o és coix i mig) (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de s'any, coix i mig (PONS LLUCH 1993)
• Qui va amb un coix, al cap de s'any ho són tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos (PÀMIES 1997a)
• Qui va amb un coix, coix i mig (Zèfir)
• Qui va amb un coixo, al cap d'un any, coixo i mig (PERIS 2001)
  

Equivalents: Quien con cojo anda, aunque cojo no sea, al mes renquea [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).

Parèmia segons la font original: Qui va ab un coix, al cap del any es tan coix com ell (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que els vicis es prenen fàcilment (PONS LLUCH 1993).
• Els vicis i els defectes s'aprenen amb rapidesa (PÀMIES 1997a).

Nota:

• Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).
• És d'abast general. Hi ha força variants: «qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos» (sentit a Sentmenat), «qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige» (sentit al Matarranya) (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

S'atrapa més aviat un mentider que un coix

Variants i sinònims:

• Els mentiders, se'ls caça al vol (BALBASTRE 1977)
• V. L'home (o tot home) que vol mentir, gran memòria ha de tenir
  
• Més aviat és atrapat un mentider, que un coix (SAURA 1884)
  
• Primer és atrapat un mentider que un coix (SAURA 1884)
• V. Qui la fa, la paga
• S'atrapa abans un mentider que un coix (Zèfir (juliol 2004))
• S'atrapa més aviat un mentider que un coix (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents:

• Antes se coje al mentiroso que al cojo [ES] (ABRIL 1996)
• Antes se coge un mentiroso, que un cojo [ES] (SAURA 1884)
• Las mentiras se descubren pronto [ES] (BALBASTRE 1977)
• Más presto se coge (o antes cogen) al mentiroso que al cojo (SAURA 1884)
  
• Por la boca muere el pez [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Expressió per indicar que és molt fàcil enxampar algú dient una mentida (ABRIL 1996).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.