No hi ha pitjor abat que el qui monjo ha estat

Variants i sinònims: No hi ha pitjor abat que el qui monjo ha estat (PARÉS 1997).

Equivalents: No hay peor abad que el que monje ha sido (PARÉS (1997).

Font: Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.

Tot forat té el seu pedaç

Variants i sinònims:

• V. Cada olleta té la seva tapadoreta
• Com un guenyo amb un borni (BALBASTRE 1977)
• En aquest món es despatxa tot (BALBASTRE 1977)
• Sempre hi ha un test per a una merda
• Sempre n'hi ha un de pitjor (OPTIMOT 2010)
• Tot forat té el seu pedaç (MIGJORN 2010)

Equivalents:

• Para todo roto hay un retal [ES] (RÉSPED 2010)
• Siempre hay un canto (o un tonto) para una mierda [ES]
• Siempre hay (o nunca falta) un roto para un descosido [ES] (MIGJORN 2010)

Explicació: Tothom troba la seva mitja taronja o sempre hi ha solució per als pitjors casos (MIGJORN 2010)

Nota: En alguns llocs també he vist que la locució "Lo mismo para un roto que para un descosido" pot fer referència a persones que poden fer més d'una funció o activitat, que serveixen per a tot.

Nota: Cal no confondre aquest refrany amb un altre de sentit ben diferent: Sempre plou sobre mullat i molts altres equivalents, amb un significat negatiu, d'estar de pega.

Font: Llista Migjorn (2010): adreçada a professionals, estudiants i gent preocupada per la nostra llengua, el català. S´hi tractaran qüestions relacionades amb la sociolingüística, la gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística...

Ira de senyor i de poble avalot, són pitjor que foc

Variants i sinònims: Ira de senyor i de poble avalot, són pitjor que foc (SAURA 1884).

Equivalents: De ira de señor y de alboroto de pueblo, te libre Dios [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ira de senyor y de poble abalot, son pitjor que foch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Aranya, qui t'ha picat? L'aranya d'aquí al costat

Variants i sinònims:

• Aranya, qui t'ha picat? L'aranya d'aquí al costat (SAURA 1884)
• No hi ha pitjor clavilla que la de la mateixa fusta (SAURA 1884)

Equivalents: Araña, quien te arañó? Otra araña como yo [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Esdevé la honra a qui no la mereix

Variants i sinònims:

• Al pitjor ase, la millor albarda (SAURA 1884)
• Esdevé la honra a qui no la mereix (SAURA 1884)

Equivalents: Al más ruin cerdo (o puerco), la mejor bellota [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Esdevé la honra á qui no la mereix (SAURA 1884).

Nota: Penso que té el mateix sentit una parèmia que diu: Al pitjor ase, la millor albarda (Nota meva).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui barata, el cap se grata

Variants i sinònims:

• Qui barata, el cap se grata (PÀMIES 1997a)
• Qui barata la vella per la nova, pitjor la troba (PÀMIES 1997a)
• V. Qui bé està que no es mogui
  

Equivalents:

• El trueque del topo, los ojos por la cola [ES] (PÀMIES 1997a)
• Por buscar más contento tornóse su tiempo viento [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien bien tiene y mal escoge por mal que le venga no se enoje [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien anda en baratos la cabeza se rasca [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Adverteix que el qui deixa un bé cert per un altre de dubtós, a la fi té motiu de penedir-se (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a un "Diccionario catalán-castellano", editat a Barcelona, de 1847 (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui fa els plats es queda el plat pitjor

Variants i sinònims: Qui fa els plats es queda el plat pitjor (MILLÀ 1965).

Equivalents: Quien parte y reparte se queda la peor (o mejor) parte

Font: el refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3.

Qui tria massa, tria malament (o s'emporta la pitjor part)

Variants i sinònims: Qui tria massa, tria malament (o s'emporta la pitjor part) (BALBASTRE 1977).

Equivalents: El que mucho escoge, lo peor coge [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Ja pots xiular si l'ase no vol beure

Variants i sinònims:

• Ja pots xiular si l'ase no vol beure (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• No hi ha pitjor sord que qui no vol oir (SAURA 1884)

Equivalents:

• Cuando es sordo el molinero, la cítola está de más [ES] (SAURA 1884)
  
• El tren pitando y los pavos en la vía [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• No hay peor sordo que el que no quiere oir [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Parèmia segons la font original: Ja pots xiular si l'ase no vol béurer | No hi ha més mal sórt que'l que no vol ohir (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Val més boig conegut que savi per conèixer

Variants i sinònims:

• Déu mos conserv Monsenyor, per por de pitjor (PONS LLUCH 1993)
• Val més boig conegut que savi per conèixer (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• Val més (lo) dolent conegut, que (lo) bo per conèixer (PONS LLUCH 1993)
  
• Val més un boig conegut que un savi per conèixer (CONCA 1988)
• Val més un dolent conegut, que un bo per conèixer (PONS LLUCH 1993)
  
• Val més un roí conegut que un bo per conèixer (CONCA 1988)

Equivalents:

• Más vale lo malo conocido que lo bueno por conocer (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• Más vale malo conocido que bueno por conocer [ES]

Explicació:

• Es diu davant la possibilitat de canvis d'autoritat, o d'administrador, en especial dels pocs escrupolosos, en avís de prevenció de la vinguda d'altres de pitjors (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que coneixent els defectes o qualitats de les persones és més fàcil saber com tractar-les (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

No diguis: "D'aquesta aigua no en beuré", per tèrbola que sigui

Variants i sinònims:

• No diguis: "D'aquesta aigua no en beuré", per tèrbola que sigui (AMADES 1951)
• No diguis: "D'aquesta aigua no en beuré", que de pitjor en sé (AMADES 1951)
• No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré, per tèrbola que sigui (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No es pot dir: Font, d'aquesta aigua no en beuré (BALBASTRE 1977)
• No es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré (GARCÍA SALINAS 1994)

Equivalents:

• Don‟t say I'll never drink of this water (Trad.: No diguis mai no en beuré d’aquesta aigua) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Il ne faut pas dire: fontaine, je ne boirai ton eau (Trad.: No s’ha de dir: font, no beuré la teva aigua) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nadie puede decir de esta agua no beberé [ES]
• No digas de esta agua no beberé por turbia que esté [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nunca digas "De esta agua no beberé" [ES]

Explicació: Recomana no rebutjar cap possibilitat (PUJOL I CAMPENY 2008)

Comentaris: els refranys en català són trets de:

• Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

 Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.