De la mar el bon peixó, i de la terra, el moltó

Variants i sinònims:

• De la mar el bon peixó, i de la terra, el moltó (SAURA 1884)
• Qui se n'ix del moltó se n'ix de la raó (SAURA 1884)

Equivalents: De la mar el nero, y de la tierra el carnero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De la mar lo bon peixó, y de la terra'l moltó | Qui se n'ix del moltó se n'ix de la rahó (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tots al sac i el sac en terra

Variants i sinònims:

• L'un mirant l'altre, les feines pengen (Migjorn)
• Tres al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Tots al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Un ho fa tot, dos fan poquet i tres l'un per l'altre no fan res (AMADES 1930)

Equivalents: El uno por el otro, la casa sin barrer (Migjorn).

Font: Migjorn 2008: Migjorn, llista adreçada a professionals, estudiants i gent interessada en la llengua catalana, en un fil iniciat el 5 de setembre de 2008.

Si terres tens prop de riu, no hi deixis de fer plantiu

Variants i sinònims: Si terres tens prop de riu, no hi deixis de fer plantiu (SAURA 1884).

Equivalents: Cerca de río tu plantío [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si terras tens prop de riu, no hi deixes de fer plantiu (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Prop de la muntanya i ribera, és la terra falaguera

Variants i sinònims: Prop de la muntanya i ribera, és la terra falaguera (SAURA 1884).

Equivalents: Cerca de monte y ribera, la tierra es muy halagüeña [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Prop de la montanya y ribera, es la terra falaguera (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Casa en la qual hi visquis, vinya de la que en beguis i terres les que vegis

Variants i sinònims:

• Casa en la qual hi visquis, vinya de la que en beguis i terres les que vegis (SAURA 1884)
• Compra casa per estar i terra la que pots mirar (SAURA 1884)

Equivalents: Casa en la que vivas, viña de la que bebas y tierras las que veas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Casa en la que hi viscas, vinya de la que'n begas y terras las que vejas | Compra casa per estar y terra la que pots mirar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El camp reposat dóna el fruit molt granat

Variants i sinònims:

• El camp reposat dóna el fruit molt granat (SAURA 1884)
  
• Fes reposar la terra si vols que fruit et doni (SAURA 1884)
• Si vols bon esplet, en terra nova (SAURA 1884)

Equivalents: Are mi buey por lo holgado y el tuyo por lo alabado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo camp reposat dóna'l fruyt molt granat | Fes reposar la terra si vols que fruyt te donia | Si vols bon esplet, en terra nova (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De llargues terres, grosses mentides

Variants i sinònims:

• De llargues terres, grosses mentides (SAURA 1884)
• De llunyanes terres, llargues mentides (SAURA 1884)

Equivalents: A luengas vias, luengas mentiras [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De llargas terras, grossas mentidas | De llunyas terras, llargas mentidas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Terra negra fa bon blat

Variants i sinònims:

• Terra d'antigot fa de tot (PONS LLUCH 1993)
• Terra negra fa bon blat (PONS LLUCH 1993)
  
• Terra negra fa bon blat, i sa blanca el fa bulbat (PONS LLUCH 1993)
• Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa baldat (PONS LLUCH 1993)
• Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa flac (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Las tierras morenas dan pan, y las blancas, cardizal [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• En sentit figurat es diu per significar que són preferibles les noies morenes a les rosses (PONS LLUCH 1993).
• Terra negrosa afemada per l'home antic, molt productiva. La gent de camp per demostrar la qualitat d'aquest tipus de terra, diu que fa «bonjesusos» (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui sembra en terra d'altri, perd es temps i sa llavor

Variants i sinònims:

• Qui sembra a terra d'altri, perd feina, producte i llavor (PONS LLUCH 1993)
• Qui sembra a terra (o a ca) d'altri, perd sa feina i sa llavor (PONS LLUCH 1993)
• Qui sembra en terra d'altri, perd es temps i sa llavor (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Quien siembra en tierra ajena, pierde el grano y la faena [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que qui posa el seu esforç en negocis d'altri sol sortir-ne perjudicat o mal pagat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si vols ésser honrat, vés-te'n de sa terra (a) on ets nat

Variants i sinònims: Si vols ésser honrat, vés-te'n de sa terra (a) on ets nat (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Nadie es profeta en su tierra [ES].

Explicació: No s'avalua el mèrit de les persones en el lloc on han nascut, per ésser tractades amb familiaritat i considerar-se normal la pròpia forma d'ésser (PONS LLUCH 1993).

Font: El refrany català és tret de Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui a fora a casar-se va o s'engana o va a enganar

Variants i sinònims:

• Qui a fora a casar-se va o s'engana o va a enganar (PONS LLUCH 1993)
• Qui a fora terra es va a casar, o bé s'engana, o va a enganar (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien va a casarse a tierra ajena, o va a pegarla o se la pegan [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Volen dir que els matrimonis entre persones de diferent poble o regió solen portar decepcions (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

No és bo ni per mar ni per terra

Variants i sinònims: No és bo ni per mar ni per terra (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: No és bueno ni para frito ni para cocido [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que no és bo per a res (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Al cel cabreta, al terra pastetes

Variants i sinònims:

• Al cel cabreta, al terra pastetes (RODRÍGUEZ PICÓ 1987)
• Benets en el cel, bassetes a terra (PONS LLUCH 1993)
• Cel a roquetes, aigua a bassetes (SAURA 1884)
  
• Cel empedrat, aigua (PONS LLUCH 1993)
• Cel tavellat, dintre tres dies banyat (o eixut o banyat) (PONS LLUCH 1993)
• En el cel roquetes (o pedretes), a la terra bassetes (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cielo avellonado, lluvia temprano [ES] (SAURA 1884)
  
• Cielo empedrado, suelo mojado [ES] (RODRÍGUEZ PICÓ 1987)
• En el cielo borreguitos, agua a cantaritos (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Cel á roquetes, aygua á bassetes (SAURA 1884).

Explicació:

• Les cabretes no són més que els altocúmulus que formen flocs separats per petits foradets de cel blau. Sovint aquests núvols són l'avanç d'una pertorbació (RODRÍGUEZ PICÓ 1987).
• La formació d'altocúmulus es consideren premonitòries de pluges, tot i que sol fallar alguna vegada. Segons en F. Pons, entre la gent del camp aquests nuvolats són coneguts per nuvolats de paparra (PONS LLUCH 1993).

Nota: Jo el coneixia usant cabreta en plural: «al cel cabretes, al terra pastetes». A més, així, respecta millor la rima (nota meva).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Alfred Rodríguez Picó (1987): Quin temps farà? Barcelona: Edicions Proa. Col·lecció «Proa butxaca», núm. 2.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Arbre a terra, tothom li fa guerra

Variants i sinònims:

• Arbre a terra, tothom li fa guerra
  
• Arbre ajagut (o caigut) tothom en (o hi) fa llenya (PONS LLUCH 1993)
  
• Arbre en terra, tothom guerra (o tothom hi fa guerra) (PONS LLUCH 1993)
  
• Arbre mort, tothom l'estella (GIMENO 1989)
• En arbre caigut, tothom hi fa llenya (SAURA 1884)
• Molts et fan ara amoretes, que si caus de la pell faran tiretes (SAURA 1884)
  
• V. Una desgràcia mai no ve sola

Equivalents:

• Del árbol caído todos hacen leña [ES] (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Del árbol caído (o de árbol caído), todos hacen leña [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: En arbre caygut, tothom hi fa llenya | Mòlts te fan ara amoretas, que si caus de la pell farán tiretas (SAURA 1884).

Explicació:

• El refrany generalitza una conducta reprovable: tothom se n'aprofita del desvalgut (GIMENO 1989).
• Es diu d'algú de qui, per haver perdut la seva bona posició social o econòmica, abans se'n feia alabança i ara se li nega tota virtut (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Tants caps, tants barrets

Variants i sinònims:

• Cada boig té sa dèria (PÀMIES 1997a)
• V. Cada terra fa sa guerra (PÀMIES 1997a)
• Cadascú per ell (PÀMIES 1997a)
• Cadascú per (allà) on l'enfila (o on se la calça) (PÀMIES 1997a)
• Cadascun amb el que la pega (PÀMIES 1997a)
• De diferent parer (PÀMIES 1997a)
• Desacordats (PÀMIES 1997a)
• Desavinguts (PÀMIES 1997a)
• Desunits (PÀMIES 1997a)
• Divergents (PÀMIES 1997a)
• Dos fills d'un ventre i cada un d'un temple (PÀMIES 1997a)
• En desacord (PÀMIES 1997a)
• En discòrdia (PÀMIES 1997a)
• Enfilar l'agulla per la punta (PÀMIES 1997a)
• Mal avinguts (PÀMIES 1997a)
• Segons el cap, el barret (PÀMIES 1997a)
• Tants caps, tants barrets (PÀMIES 1997a)
  
• Tants d'homes, tants de parers (PÀMIES 1997a)
• V. Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»
  
• Un per virondon i l'altre per virondeta (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• A cada uno lo suyo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Autant de têtes, autant de sentiments (ou d'opinions) [FR] (PÀMIES 1997a)
• Cada gorrión con su espigón [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Cada maestrillo tiene su librillo [ES] (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984) - (PÀMIES 1997a)
• Chacun a son goût [FR] (PÀMIES 1997a)
• Cuantos hombres, tantas opiniones [ES] (PÀMIES 1997a)
• Estar como los hijos de Mari-Rabadilla [ES] (PÀMIES 1997a)
• Los hijos de Mari Sabidilla, cada uno con su escudilla [ES] (PÀMIES 1997a)
• Many men, many minds [EN] (PÀMIES 1997a)
• No haber hombre con hombre [ES] (PÀMIES 1997a)
• Por lo tuyo en consejo, unos dirán que es blanco, otros dirán que es negro [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quanto testi, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
• Quod homines, tot sententiae [LL] (PÀMIES 1997a)
• Quod capita, tot sensus [LL] (PÀMIES 1997a)
• Tantas opiniones como hay cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tantas seseras, tantas monteras [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tante teste, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
• Tanti testi, tanti mazzi [IT] (PÀMIES 1997a)
• Tantos hombres, tantos pareceres [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tot homines, quot sententia [LL] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Cada persona té una opinió diferent (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984).
• Indica, referint-se a diferents persones, la disparitat de conveniències, propòsits, etc., entre cadascuna i les altres. Tants parers, opinions, etc., com persones (PÀMIES 1997a).
• Indica la coincidència de dues coses que tenen relació (PÀMIES 1997a).

Nota: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Cot, D; Folia, M; Espinosa, P (1984): Cop d'ull (mira com es diu en castellà). Barcelona: Edicions La Galera.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Cada terra fa sa guerra

Variants i sinònims:

• Cada terra fa sa guerra (FONT 1900) - (AMADES 1930) - (AMADES 1951) -(BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (CONCA 1993) - (PONS LLUCH 1993) - (PUJOL 1999)
• Cada terra, fa sa guerra (FARRÀS 1998)
  
• Cada terra fa sa guerra i cada poblat sa manera de parlar (AMADES 1951)
• Cada terra té sa guerra i cada casa el seu costum (AMADES 1951)
• cada terra, la seua guerra (MORET 1995)
  
• V. Tants caps, tants barrets

Equivalents:

• En cada tierra según su uso [ES] (DIÀFORA 1982)
• En cada tierra su uso [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Cada terra fá sa guerra (FONT 1900).

Explicació:

• Manera peculiar de cada país per a tractar els seus afers (PERRAMON 1979).
• Vol dir que cada poble té la seua manera d'esser, els seus costums (D.) (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

En terra de cecs el borni és rei

Variants i sinònims:

• A la terra dels cecs, qui té un ull és el rei (PÀMIES 1997)
• A terra de «cegos», el tort és rei (GARCIA SALINAS 1994)
• A terra de «cegos», qui no té més que un ull, és rei (PÀMIES 1997)
• En la terra del cec, el borni és el rei (CONCA 1988)
• En terra de cecs el borni és rei (PÀMIES 1997)
  
• En terra de «cegos», el borni és el rei (PÀMIES 1997)
  

Equivalents:

• En el país de los ciegos, el tuerto es el rey [ES]
• En tierra de ciegos el tuerto es rey [ES] (PÀMIES 1997)
• Inter caecos regnat strabus [LL] (PÀMIES 1997)

Explicació: Es diu quan un destaca no per les seves habilitats, sinó perquè els altres amb qui se'l compara són pitjors (PÀMIES 1997)

Localització: És força antic. Documentat a Ferrer (1839).

Nota: Els refranys catalans són trets de Garcia Salinas (1994) i CONCA (1988).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Allà on vas, fes com veuràs

Variants i sinònims:

• A la terra on vas, faràs el que veuràs (ESPUNYES 2007)
• A on vages, lo que veges fer, faces (F: I, 1372)
• A on vages, segons veges fer, faces (F: I, 1372)
• A poble que vas, usança que trobes (Zèfir)
• A terra que vas, usança que trobes (DCVB, sv. 'usança') (Zèfir)
• Ahont vages, segons veges fer, fasses (F: I, 1372)
• Allà a on aniràs faràs com veuràs (F: I, 1375)
• Allà on aniràs, fes el que veuràs (Zèfir)
• Allà on vagis, dansa que ballin (Zèfir)
• Allà on vagis fes com vegis (Zèfir)
• Allà on vas, fes com veuràs
• Allá on vagis, fés lo que vegis (F: I, 1372)
• Allà on vagis, fés lo que vègis (F: I, 1372)
• Allá hont vatges, com vetges, fases (F: I, 1372)
• Allí a on te trobaràs, faràs sempre com veuràs (F: I, 1375)
• Fer què fan no té engany (ESPUNYES 2007)
• Lloc on vas, usança que hi trobes (Zèfir)
• Per on aniràs, faràs com veuràs (F: I, 1372)
• Qui a bodes va, nuvi ha de semblar (ESPUNYES 2007)
• Terra a que vas, usança que trobes (SAURA 1884)
• Terra on vagis, fes el que facin. Si canten, canta; si ballen, balla (S&C: 294) 
• Terres on vagis, fes el que vegis (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Vagis on vagis, balla el que ballin (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• À chaque pays, sa coutume [FR] (S&C: 294)
• A donde fueres, haz lo que vieres [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Donde fueres haz lo que vieres. [ES] (F: I, 1372)
  
• Donde fueres, haz como vieres. [ES] (S&C: 294)
  
• Donde fueres, haz lo que vieres [ES] (Zèfir) - (S&C: 294)
• Dondequiera que fueres haz lo que vieres [ES] (DG: X)
• Il faut vivre à Rome comme à Rome [FR] (S&C: 294)
• On doit vivre selon le pays où l’on est [FR] (S&C: 294)
• Où que tu sois fais ce que tu vois [FR] (DG: X)
• Por donde fueres haz como vieres [ES] (ESPUNYES 2007) 
• Quand tu seras à Rome, agis comme les romains (Trad.: Quan siguis a Roma, actua com els romans) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quando a Roma vai, fai come vedrai [IT] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir)
• Si fueris alibi, vivito sicut ibi [LL] [trad. si en un altre lloc aniràs, com allí viuràs] (Zèfir)
• Si fueris Romae, Romano vivito more [LL] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir)
• When in Rome do as the Romans do [EN] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir) - (EPE: 748) - (S&C: 294)
• When in Rome, do as Romans do (Trad.: Quan siguis a Roma, fes com fan els romans) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Indica la conveniència d’adaptar-se als hàbits locals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Cadascú ha d'adaptar-se als costums del país on es troba (Zèfir).
• Recomienda adaptarse a las normas y costumbres del lugar a donde se va [ES] (S&C: 294).
• If you are away from home, adapt yourself to your surroundings and to the local customs. Don’t expect the people there to alter their way of life just to please you [EN] (S&C: 294).
• Recomana adoptar l'actitud dels amfitrions d‟allà on anem (PUJOL I CAMPENY 2008).

Etimologia: Origen llatí: 'Cum Romae fueritis, romano vivite more' (Zèfir).

Comentaris:

• Al Wiktionary apunten l'origen llatí de la sentència, atribuïda a sant Ambròs: First attested in mediaeval Latin: si fueris Romae, Romano vivito more;si fueris alibi, vivito sicut ibi: "if you are in Rome, live in the Roman way; if you are elsewhere, live as they do there" (attributed to St Ambrose) (Zèfir).
• El Diccionario de expresiones y frases latinas de Herrero Llorente (1992) diu: «CUM ROMAE FUERITIS, ROMANO VIVITE MORE: "Si vais a Roma, vivid según la costumbre romana". Proverbio antiguo. Para indicar que cada uno debe adaptarse a las costumbres del país en que se encuentre. El refrán castellano dice: "Donde fueres haz lo que vieres".» (Zèfir)
  

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Zèfir (abril 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.