El barb, la truita i el gall, menjar de maig

Variants i sinònims:

• El barb, la truita i el gall, el menjar de maig (PARÉS 1999)
  
• El barb, la truita i el gall, menjar de maig (AMADES 1951)
  
• El barb, la truita i el gall, tot al maig (PUJOL 1999)
  

Equivalents: El toro y gallo, trucha y barbo, todo en mayo [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació: La pesca és abundant (PARÉS 1999).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Cada gall canta en son galliner

Variants i sinònims: Cada gall canta en son galliner (SAURA 1884).

Equivalents: Cada gallo canta en su muladar [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al capó que es torna gall, ventar-les-hi amb un buscall

Variants i sinònims: Al capó que es torna gall, ventar-les-hi amb un buscall (SAURA 1884).

Equivalents: Al capón que se hace gallo, azotallo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al capó que's torna gall, ventarlashi ab un buscall (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui tant tira (o tiba), fa dos caps

Variants i sinònims:

• Arc sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
  
• Collant massa la ballesta, es romp la corda (PÀMIES 1997a)
• Corda que molt tiba, a la fi es trenca (SAURA 1884)
  
• Corda qui molt tira, prompte es trenca (PÀMIES 1997a)
• Gall aquí, gall allà (PÀMIES 1997a)
• La cosa es trenca per la part més prima (PÀMIES 1997a)
• Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
  
• Qui en fa tantes, a l'últim també n'és (SAURA 1884)
• Qui tant tira (o tiba), fa dos caps (AMADES 1951) - (PÀMIES 1977a)
  
• Tant i tant es vol estirar la corda, que ve que es trenca (SAURA 1884)
• Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca (PÀMIES 1997a)
• Tant tirarás la corda que's trencará (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Arco que mucho brega, o él o la cuerda [ES] (SAURA)
  
• Arco siempre armado, o flojo o quebrado [ES] (SAURA 1884)
  
• Cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (PÀMIES 1997a)
• In manibus pennae gallum captantibus haerent [LL] (PÀMIES 1997a)
  
• Tanto va el cántaro a la fuente, que al fin se rompe [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Corda que molt tiba, al fi se trenca | Lo massa gratar cou | Qui'n fa tantas, al últim també n'es | Tant y tant se vol estirar la corda, que ve que's trenca | Tant tirarás la corda que's trencará | Arch sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884).

Explicació: La insistència o l'ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé)

Variants i sinònims: Dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé) (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Dos gallos en un corral se llevan mal [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que no va bé el govern dividit entre dos o molts, revestits de la mateixa autoritat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

On hi ha gall, no canten gallines

Variants i sinònims:

• Allà on hi ha galls, no hi canta cap gallina (ESPUNYES 2007)
• Allà on hi ha galls, no hi canten gallines (GISBERT 2011)
• V. Cal obeir al superior
• Dos galls en un galliner, no pot ser (PÀMIES 1997a)
• Fins que el gros no s'ha sentit, no canta el gall petit (ESPUNYES 2007)
• Mal va la casa en què la gallina canta i el gall canta (ESPUNYES 2007)
• On hi ha el gall, no canten gallines (GISBERT 2011)
• On hi ha gall, no canten gallines (ESPUNYES 2007)
• On hi ha gall no canten pollets (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Donde el gallo canta, la gallina calla [ES] (PONS LLUCH 1993).
• Donde hay patrón no manda marinero [ES] (GISBERT 2011)

Explicació:

• Vol dir que són els homes i no les dones els qui han de comandar (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que quan hi ha despotisme els indefensos no gosen ni parlar (PONS LLUCH 1993).
• Significa que els subordinats no tenen res a dir davant les decisions de qui mana (GISBERT 2011)

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella.

Gall que fa renou li estrenyen el coll

Variants i sinònims: Gall que fa renou li estrenyen el coll (BALBASTRE 1977).

Equivalents: a gallo que canta le aprietan la garganta [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà

Variants i sinònims:

• Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà (SAURA 1884)
• Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà (BALBASTRE 1977)

Equivalents: Daca al gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977).

Parèmia segons la font original: Gall aquí, gall allá, la cua queda en la ma (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Cal obeir al superior

Variants i sinònims:

• Allà on hi ha bous, les vaques acoten el cap (ESPUNYES 2007)
• Allà on hi ha patrons no manen mariners (GISBERT 2011)
• Cal obeir al superior (BALBASTRE 1977)
• On hi ha barret, no hi campen caputxes (PÀMIES 1997a)
• On hi ha barrets, no hi campen caputxes (ESPUNYES 2007)
• On hi ha barretina, no hi campen caputxines (PÀMIES 1997a)
• On hi ha el capellà no mana el sagristà (POPULOGIS 2012)
• V. On hi ha gall, no canten gallines
• On hi ha patilles, callen les faldilles (ESPUNYES 2007)
• On hi ha pare, no val compare (POPULOGIS 2012) 
• On hi ha teixidor, no mana el llançaire (PÀMIES 1997a)
• On l'amo parla, el mosso calla (ESPUNYES 2007)
• V. Qui és amo, governa
• Sobre pare, no val compare (POPULOGIS 2012)

Equivalents:

• Donde hay patrón no manda marinero [ES] (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997a) - (POPULOGIS 2012) 
• Donde hay patrón, no manda marinero [ES] (GISBERT 2011) - (POPULOGIS 2012)
• Juegos mayores quitan menores [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien manda, manda y cartuchos al cañón [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Aconsella a l'home de mantenir la preponderància dins la relació de parella o a casa (PÀMIES 1997a).
• A tot col·lectiu li convé respectar el càrrec i les decisions de qui sap més que la resta (GISBERT 2011)
• Ho diu qui es troba davant algú superior en grau jeràrquic per a indicar que acata l'ordre establit, generalment, a contracor (POPULOGIS 2012).
• Indica que l'amor patern és superior a tots els altres(POPULOGIS 2012).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella. 
• Verbofília. Populogis (2012).