Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa

Variants i sinònims: 

• V. Cadascú explica la fira segons li ha anat
• Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa (AMADES 1951)

Equivalents: Nada es verdad ni es mentira, todo depende del color del cristal con que se mira [ES].

Explicació: Cap realitat és immutable o única, sinó que depèn de diversos factors que ho puguem interpretar d'una manera o altra.

Nota: L'equivalent castellà és un vers de Campoamor.

Font: Relaciono i connecto diverses informacions de la meva base de dades paremiològica.

Mira de què es vanta i sabràs què li falta

Variants i sinònims:

• Mira de què es vanta i sabràs què li falta (ESPUNYES 2007)
• La virtut que et sols lloar és la que més falta et fa (ESPUNYES 2007)
• Qui presum, fa fum (DCVB 1926-62) - (GDLC)
• Si se'n parla molt, la cosa va escassa (ESPUNYES 2007)

Equivalents: Dime de qué presumes y te diré de qué careces (Zèfir)

Font: Zèfir (abril de 2010). Llista de professionals de la llengua catalana.

Capa esquinçada no guarda de fred

Variants i sinònims:

• Capa esquinçada no guarda de fred (SAURA 1881)
• Dels dolents no n'esperes (o no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881)

Equivalents: De mala mata, nunca buena caza (o zarza) [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original: Capa esquinsada no guarda de fret | Dels dolents no'n esperes (ó no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El camp fèrtil no descansat, es torna estèril (o de fruit es priva)

Variants i sinònims:

• El camp fèrtil no descansat, es torna estèril (o de fruit es priva) (SAURA 1884)
• Qui no reposa, fa poca cosa (SAURA 1884)

Equivalents: El campo fértil no descansado, tórnase estéril [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo camp fértil no descansat, se torna estéril (ó de fruyt se priva) (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tot fa servei una vegada a l'any

Variants i sinònims:

• Hi ha coses velles, que valen més que les noves (SAURA 1884)
• Tot fa servei una vegada a l'any (SAURA 1884)

Equivalents: El buey viejo, arranca la gatuña del barbecho [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tot fa servey una vegada al any | Hi ha cosas vellas, que valen més que las novas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No esmercis els cabals en cosa que res val

Variants i sinònims: No esmercis els cabals en cosa que res val (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando siembres, siembra trigo, que chicharros hacen ruido [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No esmerses los caudals, en cosa que res val (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ahir deia blanc i avui diu negre

Variants i sinònims:

• Ahir deia blanc i avui diu negre (ESPUNYES 2007)
• Ara diu blat, ara diu ordi (ESPUNYES 2007)
• Ara diu pa, ara diu coca (ESPUNYES 2007)
• Cada vegada que va a pixar canvia (o muda) de pensament (ESPUNYES 2007)
• Les coses d'aquest món, verdes i madures són (ESPUNYES 2007)
• On va dir negre, ara diu blanc (POPULOGIS 2012)
• Quan són figues són raïms (SAURA 1884)
• V. Ser més variable que el temps (o que el vent)
• Tan aviat diu figues com raïms (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Cuando pitos flautos, cuando flautos pitos [ES] (SAURA 1884)
• Donde digo digo no digo digo, que digo Diego [ES] (ESPUNYES 2007)
• Donde dije digo, digo Diego [ES] (POPULOGIS 2012)

Parèmia segons la font original: Quant son figas son rahims (SAURA 1884).



Explicació: Fórmula per a indicar que algú es desdiu d'una afirmació anterior  (POPULOGIS 2012). 

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Verbofília. Populogis (2012).

El meló i el casament són coses d'encertament

Variants i sinònims:

• V. A la babalà
  
• Del sembrar i del casar, consell no en vulguis donar (ESPUNYES 2007)
• El meló i el casament són coses d'encertament (ESPUNYES 2007)
  
• Si l'encerto, l'endevino (ESPUNYES 2007)
• Tant pot ser un bou com una vaca (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• A lo loco [ES] (ESPUNYES 2007)
• A bulto [ES] (ESPUNYES 2007)
• A lo que salga [ES] (ESPUNYES 2007)
• A tontas y a locas [ES] (ESPUNYES 2007)
• Al (o al buen) tuntún [ES] (ESPUNYES 2007)

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Quan el riu sona, alguna cosa porta

Variants i sinònims: Quan el riu sona, alguna cosa porta (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando la sartén chilla, algo hay en la villa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant lo riu sona, alguna cosa porta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú parla de la fira, segons li va en ella

Variants i sinònims:

• Cada u parla de la fira segons li va en ella (FARNÉS 1993)
• Cada un conte la fira segons li va (MORET 1995)
• Cadascú conta de la fira conforme en ella li va (ROS 1736)
• Cadascú conta la fira segons li va (o li ha anat) (MARTÍ I ADELL 1987)
• Cadascú parla de la fira segons li va (GIMENO 1989) - (PUJOL 1999)
• Cadascú parla de la fira, segons li va en ella (SAURA 1884)
• V. Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa

Equivalents: Cada uno cuenta de la feria, como le va en ella [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original:

• Cada hu conta de la fira conforme en ella li va (ROS 1736)
• Cada hu parla de la fira, segons li va en ella (SAURA 1884)

Explicació:

• Manca d'objectivitat (PERRAMON 1979).
• Dit d'algú que té manca d'objectivitat, que només veu les coses segons un únic punt de vista: el seu (GIMENO 1989).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cada cosa pel que és

Variants i sinònims: Cada cosa pel que és (SAURA 1884).

Equivalents: Cada cosa para su cosa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada cosa per lo que es (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cada cosa en son lloc

Variants i sinònims: Cada cosa en son lloc (SAURA 1884).

Equivalents: Bien está la piedra en su agujero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada cosa en son lloch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El bon pastor ton les ovelles, no les escorxa

Variants i sinònims:

• El bon pastor ton les ovelles, no les escorxa (SAURA 1884)
• Una cosa és cremar, i altra cosa donar ventoses (SAURA 1884).

Equivalents: Basta esquilar, sin desollar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bon pastor ton las ovellas, no las escorxa | Una cosa es cremar, y altra cosa donar ventosas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No fa sinó una cosa (o una feina), i aquesta mal feta

Variants i sinònims: No fa sinó una cosa (o una feina), i aquesta mal feta (SAURA 1884).

Equivalents: Arremangóse mi nuera, y volcó en el fuego la caldera [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No fa sino una cosa, o una feyna, y aquesta mal feta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fes bé i no facis mal, que altra cosa no et cal

Variants i sinònims:

• Fes bé i no facis mal, que altra cosa no et cal (SAURA 1884)
• Lo fi final, servir a Déu i no fer mal (SAURA 1884)

Equivalents: Al hombre inocente, Dios endereza la simiente [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Fés bé y no fasses mal, que altra cosa no't cal | Lo fi final, servir á Dèu y no fer mal (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No tractis a gent ociosa, perquè és cosa perillosa

Variants i sinònims: No tractis a gent ociosa, perquè és cosa perillosa (SAURA 1884).

Equivalents: Aléjate del ocioso, si quieres tener reposo [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: No tractes a gent ociosa, perque es cosa perillosa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa

Variants i sinònims:

• V. Acabar-se en un no res
  
• Plors d'infant, tal com vénen se'n van (ESPUNYES 2007)
• Pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• Tot això i no res és la mateixa cosa (ESPUNYES 2007)

Equivalents: A la ramera y a la lechuga, una temporada le dura [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pluja de istiu y flor de bagassa, aviat passa (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Qui no sap fer les coses no les sap manar

Variants i sinònims: Qui no sap fer les coses no les sap manar (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien no sabe hacer, no sabe mandar [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que per saber manar com cal algun treball és necessària una preparació adequada (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Ses coses clares i es xocolati espès

Variants i sinònims: Ses coses clares i es xocolati espès (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: La verdad y el agua claras [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que convé parlar clar de les condicions abans de fer tracte (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Cada dia aprenem coses noves

Variants i sinònims: Cada dia aprenem coses noves (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: La vieja, que de vieja se moría, cada día cosas nuevas aprendía [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu principalment després d'assabentats d'un succés, notícia o novetat que desconeixíem (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».