Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm i per la de setembre ja es pot collir

Variants i sinònims: Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm i per la de setembre ja es pot collir (AMADES 1951) - (AMADES 1983) - (GARGALLO GREGORI 2008) - (ROMANÍ OLIVÉ 2009)

Equivalents: Por la Virgen de Agosto pintan las uvas, y para la de Septiembre ya están maduras [ES]

Explicació: Es refereix al temps entre el 15 d'agost (Mare de Déu d'Agost) i el 8 de setembre (Marededéus trobades). Pintar el raïm és una expressió metafòrica que expressa que el raïm està en procés de maduració. És a dir, el raïm és verd però hi ha algun gra que ja pren color (sobretot el raïm negre).

Font: He connectat informacions de la meva base de dades i del compte de Twitter de Maria del Carmen Ugarte Garcia (per al castellà).

El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts

Variants i sinònims:

• El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts (FARRÀS 1998)
• El setembre s'emporta els ponts o eixuga les fonts (PUJOL 1999)
• El setembre s'enduu els ponts i eixuga les fonts (GARCIA SALINES 1994)
• El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993) – (PARÉS 1999)
  
• El setembre s'enduu els ponts, i fa suar les fonts (FARRÀS 1999)
• Es setembre, o seca ses fonts o s'enduu es ponts (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  
• Pel setembre, o s'asseca la font o s'enduu el pont (BELLMUNT 1987). De les Garrigues. La pluja (ho diuen en castellà) (BELLMUNT 1987)
• Setembre o seca les fonts i s'enduu els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
• Setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts
• Setembre una vegada seca les fonts i l'altra arrossega els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Septiembre, o lleva los puentes o seca las fuentes (CASTILLO Y OCSIERO 1995)
• Septiembre, o seca las fuentes o se lleva los puentes (TIRADO 1987)
• Septiembre, o seca las fuentes o arrastra los puentes (RIVAS 1999)

Explicació:

• Fa referència a la pluja, ja que si no plou pel setembre s'esgoten les reserves d'aigua i, en canvi, si plou, prou vegades ho fa torrencialment (PONS LLUCH 1993)
• O plou massa, o massa poc (PARÉS 1999)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Del setembre a la tardor, torna la calor

Variants i sinònims: Del setembre a la tardor, torna la calor (AMADES 1951) – (CONCA 1993) – (PARÉS 1999).

Equivalents: Septiembre, en fin de mes, el calor vuelve otra vez (CASTILLO Y OCSIERO 1995).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

El setembre és bo si del primer al darrer està serè

Variants i sinònims:

• El setembre és bo si del primer al darrer està serè (AMADES 1951)
• El setembre és bo, si del primer al darrer està serè (PARÉS 1999)

Equivalents:

• Septiembre es bueno si del uno al treinta pasa sereno [ES]
• Septiembre es bueno si del primero al treinta pasa sereno [ES] (CASTILLO Y OCSIERO 1995)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Al setembre, el qui tinga blat que el sembre

Variants i sinònims: Al setembre, el qui tinga blat que el sembre (MARTÍ I ADELL 1987).

Equivalents: Por septiembre quien tiene trigo que siembre [ES].

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Boira de setembre, porta el sud en el ventre

Variants i sinònims: Boira de setembre, porta el sud en el ventre (PUJOL 1999).

Equivalents: Niebla en septiembre, trae el sur en el vientre [ES] (TIRADO 1987).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura

Variants i sinònims:

• Allò que agost madura, setembre assegura (PUJOL 1999)
• Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura (AMADES 1951) – (FARRÀS 1998) – (PARÉS 1999)
  
• L'agost els madura i el setembre els captura (AMADES 1951) – (FARNÉS 1992) – (PARÉS 1999)
  

Equivalents: Lo que en agosto madura, septiembre asegura [ES] (TIRADO 1987).

Explicació:

• Els fruits que neixen a l'agost es cullen el setembre. Una altra interpretació és que relaciona el temps amb les malalties (PARÉS 1999)
• La fruita que comença a madurar a l'agost, pel setembre ja és a punt de ser recollida (PARÉS 1999)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli

Variants i sinònims:

• Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli (PARÉS 1999)
• Qui pel setembre no va ben enropat, ja cal que tremoli (AMADES 1951)

Equivalents:

• En septiembre, el que no tenga ropa que tiemble [ES]
  
• Septiembre, el que no tenga ropa que tiemble [ES] (TIRADO 1987)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

En setembre cull i no sembres

Variants i sinònims: En setembre cull i no sembres (FORGAS 1992).

Equivalents: En septiembre, cosecha y no siembres (TIRADO 1987).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Agost i setembre no duren sempre

Variants i sinònims:

• Agost i setembre no duren sempre (MARTÍ I ADELL 1987) - (PUJOL 1999)
• Agost i setembre, no duren sempre (FARRÀS 1998)

Equivalents: Agosto y septiembre no duran siempre [ES] (SOPENA 1983).

Explicació: Fa referència a l'economia, perquè aquests dos mesos són els de collita, per tant rics (Trad. SOPENA 1983).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Agost té la culpa i setembre porta la fruita

Variants i sinònims:

• Agost té la culpa i setembre porta la fruita (PUJOL 1999)
• V. Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa

Equivalents: Agosto tiene la culpa y septiembre la pulpa [ES] (SOPENA 1983).

Explicació: Perquè la fruita que es cria a l'agost, madura al setembre (Trad. de SOPENA 1983)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa

Variants i sinònims:

• V. Agost té la culpa i setembre porta la fruita
  
• Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
  
• Si setembre no porta fruita, l'agost en té la culpa (PUJOL 1999)

Equivalents: Si septiembre no tiene fruta, agosto tuvo la culpa (TIRADO 1987) .

Explicació: Perquè la fruita que se fa a l'agost, madura al setembre (Trad.) (SOPENA 1983).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Agost madurador, setembre collidor

Variants i sinònims: Agost madurador, setembre collidor (FARRÀS 1998).

Equivalents: Agosto madura, septiembre vendimia [ES] (GONZÁLEZ 1983).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Juliol blader, setembre raïmer

Variants i sinònims: Juliol blader, setembre raïmer (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Julio, triguero, septiembre, uvero [ES].

Font: El refrany català l'he tret de la meva base de dades paremiològica i el castellà d'Internet i els he pogut connectar.

Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós

Variants i sinònims:

• Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable. Pel maig hi haurà floració, pel juny, alguna tronada, al juliol farà calor i a l'agost, forta secada. Setembre serà mig sec, i l'octubre, mig mullat, al novembre farà fred i al desembre, vent gelat (BATLLORI 1997)
• Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós (FARRÀS 1998)
  
• Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès ric (PARÉS 1999)

Equivalents: Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso [ES] (TIRADO 1987).

Explicació: S'allarga la claror del dia i augmenten les hores hàbils de treball (PARÉS 1999).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a FARRÀS (1998).

Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-un i el febrer vint-i-vuit

Variants i sinònims:

• Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-u, i el de febrer, vint-i-vuit (PARÉS 1999)
  
• Trenta dies té el setembre, l'abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un (PERRAMON 1979) – (GIMENO 1986) – (PARÉS 1999)
  
• Trenta dies té setembre, abril juny, també novembre, febrer en té vint-i-vuit, i els altres set trenta-u (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• Treinta días tiene septiembre con abril, junio y noviembre, los demás de treinta y uno, menos febrero mocho, que tiene veintiocho [ES] (Internet)
• Treinta días tiene noviembre con abril, junio y septiembre; (de) veintiocho sólo hay uno, y los demás treinta y uno [ES] (Internet)
• Treinta días trae noviembre, con abril, junio y septiembre, los demás traen treinta y uno, menos febrerito mocho que siempre trae veintiocho [ES] (RIVAS 1999)
• Treinta días trae noviembre, con abril, junio y septiembre, veintiocho trae uno, que es febrerillo loco, y los otros treinta y uno [ES] (GONZÁLEZ 1998)
  

Explicació:

• Fórmula popular per recordar el nombre de dies de cada mes (PARÉS 1999)
• Una dita per recordar els dies de cada mes (PERRAMON 1979)

Nota: El refrany català l'he trobat a Amades (1933) i els castellans, fent una cerca a Internet.

Fonts: Joan Amades i Gelat (1933): Calendari de refranys. Barcelona: Oficina de la Neotípia. «Biblioteca de Tradicions Populars, núm. 10» | Reeditat en edició facsímil a Tarragona: Edicions El Mèdol (2002), a la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars, núm. 13».