A cada ocellet li agrada el seu niuet

Variants i sinònims: A cada ocellet li agrada el seu niuet (LEM: 34) - (S&C: 12)

Equivalents:

• A cada pajarillo agrada (o le gusta) su nidillo [ES]
• À tout oiseau son nid est beau [FR]
• Every bird likes its own nest [EN] (S&C: 12)
• Every bird likes its own nest [the] best [EN] (EPE: 661) - (S&C: 12)
• Ogni scarrafone è bello a mamma sua [IT]
• There is no place like home [EN] (S&C: 12)

Explicació:

• La pròpia casa és el lloc que a tothom més li agrada, on se sent més a gust. Per extensió s’aplica també a l’hàbitat, medi o entorn natural (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• En la propia casa es donde más a gusto se suele estar [ES] (S&C: 12)
• No matter how humble it may be, home is the place where one feels happiest [EN] (EPE: 661)

Font: Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

El bou solt es llepa com vol

Variants i sinònims:

• El bou solt es llepa com vol (SAURA 1884)
• Més val ser ocell de bosc, que de gàbia (SAURA 1884)

Equivalents: El buey suelto bien se lame [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bou solt se llepa com vól | Més val ser aucell de bosch, que de gabia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Aucell de cullera, menja més que una quimera

Variants i sinònims: Aucell de cullera, menja més que una quimera (SAURA 1884).

Equivalents: Ave de cuchar más come que val (o nunca en mi corral) [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ocell de pas, cop de canya

Variants i sinònims:

• Ara que en van, és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
• Aucell de pas, com de canya (SAURA 1884)
• Ocell de pas, cop de canya (FARNÉS 1913)
• Ocell de pas, cop de canya (o de maça) (AMADES 1951a)
• Ocell de pas, posa-li el llaç (FARNÉS 1913)
• Ocell de pas, trenca-li el braç (o un braç) (AMADES 1951a)
• Quan en passen, fan de bon agafar (FARNÉS 1913)
• Quan passa, cal aprofitar-se (FARNÉS 1913)
• Quan passi l'anyell, tira-li el mantell (FARNÉS 1913)

Equivalents: A este (o ave) que va de paso, cañazo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Aucell de pas, com de canya | Ara que'n van, es hora d'agafarne (SAURA 1884).



Nota: Crec que hi ha un error de transcripció i ha de ser 'cop' de canya, perquè tingui sentit el proverbi. Així l'he trobat en altres repertoris, com ara Farnés o Amades.


Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No es deixa de sembrar per por dels ocells

Variants i sinònims: No es deixa de sembrar per por dels ocells (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Por miedo de gorriones, no dejan de sembrarse cañamones [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Més val un ocell al puny que una grua lluny

Variants i sinònims:

• Més val un aucell en sa mà, que deu mil que volen (PONS LLUCH 1993)
• Més val un ocell al puny que una grua lluny (AMADES 1951)
• Més val un té que dos et daré (DIÀFORA 1982)
• No deixis lo segur per lo salvatge (PONS LLUCH 1993)
• Val més l'ou d'avui, que la gallina demà (GIMENO 1989)
• Val més merla en mà que alosa al cel (BELLMUNT I FIGUERAS 1992)
• Val més pardal a la mà que grua en l'aire (GIMENO 1989)
• Val més pardals a la mà que una grua enlaire (BALBASTRE 1977)
• Val més pardal en mà que grua a l’aire (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Val més tenir un conill que seguir una llebre (AMADES 1951)
• Val més un tord a la mà que mil i cinc-cents que volen (CONCA 1988)
• Val més un tord en sa mà, que dos volant (PONS LLUCH 1993)
• Val més una alosa al plat que una perdiu volant (CONCA 1988)

Equivalents:

• A bird in the hand is worth than two in the bush (Trad.: Un ocell a la mà és millor que dos a l’arbust) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le moineau pris vaut mieux que l'oie qui vole (Trad.: El pardal caçat val més que l’oca que vola) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Más vale pájaro en mano que ciento volando [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (PONS LLUCH 1993)
• Plus valet in manibus avis unica quam dupla silvis [LL] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Vale más pájaro en mano que ciento volando [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Val més la realitat que la ficció. En el cas del refrany «val més l'ou d'avui, que la gallina demà», un ou avui significa que es podrà menjar alguna cosa; la promesa d'una gallina demà pot resultar en un no res (GIMENO 1989).
• Vol dir que val més una cosa segura, que moltes de possibles (PONS LLUCH 1993).
• Significa que una cosa petita però segura és preferible a una de gran però incerta (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que és millor tenir una cosa segura que moltes de possibles (PONS LLUCH 1993).
• És més recomanable conformar-nos amb el que tenim ara que amb el que podem tenir en el futur, per tal d‟assegurar-ho (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• El refrany català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.