Al millor pescador, li escapa una anguila

Variants i sinònims:

• A la millor filadora li cau el fus (P: VIII, 2136) - (S&C: 92)
• Al millor pescador, li escapa una anguila (P: VIII, 448) - (S&C: 92)
• No és bon carreter el qui no ha bolcat tres vegades (P: VIII, 2332)
• No t’agradi carreter que no hagi bolcat mai (P: VIII, 2337)
• Tot bon carreter bolca (S&C: 92)

Equivalents:

• A good marksman may miss [EN] (S&C: 92)
• Al mejor cazador, se le va la liebre [ES] (S&C: 92)
• Al mejor galgo, se le escapa una liebre [ES] (S&C: 93)
• Il n’y a si bon charretier qui ne verse [FR] (S&C: 92)
• The best cart may overthrow [EN](S&C: 92)

Explicació:

• Un mal dia, el té tothom (P: VIII, 448)
• No hi ha persona tan hàbil que no faci alguna falta (P: VIII, 2332)
• Ens tranquil·litza recordant-nos que ningú no és infal·lible (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Por muy hábil y diestro que uno sea, en alguna ocasión puede fallar [ES] (S&C: 92)

Font: Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

Qui endavant no mira, endarrere cau

Variants i sinònims:

• Qui endavant no mira, endarrere cau (ESTEVE-BELVITGES-JUTGLÁ 1803)
• Qui no esguarda endavant cau endarrera (TURMEDA 1417)

Equivalents: 

• Qui nil providit, proficit ille nihil [LL] (ESTEVE-BELVITGES-JUTGLÁ 1803)
• Quien adelante no mira, atrás se queda [ES] (ESTEVE-BELVITGES-JUTGLÁ 1803)
• Quien no mira el derrotero, es majadero [ES] (RÉSPED 2010)

Parèmia segons la font original: Qui endèvant no mira enderrèra cau (ESTEVE-BELVITGES-JUTGLÁ 1803)

Nota: Agraeixo Résped que ens ha facilitat un equivalent castellà per aquest antic proverbi català. Es tracta d'un refrany mariner que fa referència al 'derrotero', que és el rumb del vaixell.

Font: Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I. Barcelona, 1803.

Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has

Variants i sinònims: Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has (SAURA 1884).

Equivalents: Déjame caer, y ayudarme has [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Deixam caure del ase y ajudarme has (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El cavall de regal, quan és vell, roda la sínia

Variants i sinònims:

• El cavall de regal, quan és vell, roda la sínia (SAURA 1884)
  
• Les torres més altes cauen (SAURA 1884)
• Qui està mòlt, pensi en demà (SAURA 1884)

Equivalents: De caballo de regalo a rocín de molinero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo caball de regalo quant es vell roda la cinia | Las torres més altas cahuen | Qui está mòlt, pensia en demá (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts

Variants i sinònims:

• Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts (AMADES 1951) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999)
  
• Quan la Pasqua cau pel març, se n'alegra el diable (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)

Equivalents: Cuando cae la Pascua en marzo, se huelga el diablo [ES].

Font: Els tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Tot el que veu endevina

Variants i sinònims:

• Aigua cau, senyal de pluja (SAURA 1884)
• Tot el que veu endevina (SAURA 1884)
  
• Tot el que veu endevina, l'endevinaire, quan plou diu que cau aigua (SAURA 1884)

Equivalents:

• Ave de albarda, señal de tierra que nunca yerra [ES] (SAURA 1884)
• Cuando el sol desaparece, adivina que anochece [ES] (SAURA 1884)
• Cuando la tarde declina, el crepúsculo adivina [ES] (SAURA 1884)
• Señal de agua es verla caer [ES] (HOMBRE REFFRANERO 2009)
  
• Señal de llover, verla caer [ES] (HOMBRE REFFRANERO 2009)
• Señal fija de agua: verla caer [ES] (HOMBRE REFFRANERO 2009)

Parèmia segons la font original: Tot lo que véu endevina | Aygua cau, senyal de pluja | Tot lo que veu endevina, l'endevinayre, quant plou diu que cau aygua (SAURA 1884).

Explicació: Résped, al seu blog Hombre refranero, té una entrada per aquest blog i n'explica el significat: «Refrán socarrón contra los adivinos, en especial los adivinos de lo obvio, así como para los tan aficionados a hacer pronósticos del tiempo. Puede usarse también para indicar que algo es obvio y burlarse de quien pretende haberlo adivinado».

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Vol donar consell i la casa li cau

Variants i sinònims:

• Fes el que et dic i no mires el que jo faig (SAURA 1884)
• Fes el que jo et dic i no miris el que jo faig (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Pren-te tu la medecina (SAURA 1884)
• Sap pels altres, i no sap per si (SAURA 1884)
• Vol donar consell i la casa li cau (SAURA 1884)

Equivalents:

• Alcaravan zancudo, para otros consejo, para mi ninguno [ES] (SAURA 1884)
• Do as I say, not as I do (Trad.: Fes com dic i no com faig) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Faites ce que je dis, mais ne faites pas ce que je fais (Trad.: Fes el que dic, però no facis el que faig) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Haz lo que bien digo y no lo que mal hago [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Vol donar consell y la casa li cau | Sap per los altres, y no sap per si | Prente tu la medecina | Fes lo que't dich y no mires lo que jo fas (SAURA 1884).




Explicació: Ens recomana prendre els consells que ens donen, però no copiar l‟actitud dels que ens els donen (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap

Variants i sinònims:

• Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap (PÀMIES 1997a)
  
• No digues tot el que saps, que alguna vegada diràs el que no et convindria (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• No diga la boca, lo que pague la coca [ES] (PÀMIES 1997a)
• No diga la lengua, por do pague la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui no fa nuu, es punt perd

Variants i sinònims:

• Qui no fa nuu, es punt perd (PONS LLUCH 1993)
• Tot lo que penja pot (o va a mà de) caure (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien no da nudo, pierde punto [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Significa que les coses s'han de deixar ben acabades o assegurades contra possibles accidents (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que totes aquelles coses insegures, que tenen possibilitat de fallar, arriben a fallar alguna vegada: que tot és possible si les circumstàncies s'avenen (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Quan són madures, cauen

Variants i sinònims: Quan són madures, cauen (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Lo que maduro está, de su peso se caerá [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per justificar que s'ha emprat l'hora oportuna per actuar (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Per fugir d'es foc, caure dins ses brases

Variants i sinònims:

• Per fugir d'es foc, caure dins ses brases (PONS LLUCH 1993)
• Qui fuig d'es foc cau dins ses brases (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Huyendo del fuego, caí en el fuego [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Alliberar-se d'un perill o d'una situació difícil, per caure en una altra de tan dolenta o pitjor (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si el cel cau, a tots mos agafarà davall

Variants i sinònims: Si el cel cau, a tots mos agafarà davall (PONS LLUCH 1993).

Equivalents:

• Si el cielo se nos cayera encima, ¡qué tortilla! [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Si el cielo se viene abajo, a todos nos cogerá debajo [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Vol dir que de les grans desgràcies, se'n ressent tothom (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui al cel escup s'escup a sa cara

Variants i sinònims:

• Qui al cel escup, a la cara s'escup (SAURA 1884)
• Qui al cel escup s'escup a sa cara (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui escup al cel, a la cara li cau (PONS LLUCH 1993)
• Qui escup al cel, sa saliva li cau damunt (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Al que escupa al cielo, en la cara le cae lo escupido [ES] (SAURA 1884)
• No escupáis al cielo, que os caerá en la cara [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Vol dir que les injúries dirigides a Déu, o a les coses santes, es converteixen en dany dels qui les profereix (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Com més amunt pugen, de més amunt davallen (o cauen)

Variants i sinònims: Com més amunt pugen, de més amunt davallen (o cauen) (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien está más alto, espere mayor salto [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per prevenir sobre la prosperitat massa ràpida o excessiva (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna

Variants i sinònims:

• nus que no fas, punt que perds (Zèfir)
  
• qui juga no dorm (Zèfir)
• qui s'encanta, no les tasta (Zèfir)
• guineu que dorm no menja gallines (Zèfir)
• qui bada, cau (Zèfir)
• Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna (Zèfir)

Equivalents: Camarón que se duerme, la corriente se lo lleva [ES] (Zèfir).

Explicació: Necessitat d'adaptar-se als canvis per no quedar-se enrere o desfasat (Zèfir).

Font: Zèfir (octubre 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Aquí caic, aquí m'aixeco

Variants i sinònims:

• V. A empentes i rodolons
• Aquí caic, allà m'aixeco (o allà em plego) (ESPUNYES 2007)
• Aquí caic, aquí m'aixeco (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents: A salto de mata [ES] (BALBASTRE 1977).

Font:

• Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca

Variants i sinònims:

• Qui té boca s'equivoca (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca (GARCÍA SALINAS 1994)
  
• V. Qui xerra paga
  
• Tot bon cavaller cau del cavall (BALBASTRE 1977)
• Tothom té dret a equivocar-se (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Por la boca muere el pez [ES] (GIMENO 1989)
• Quien mucho habla, mucho yerra [ES] (GIMENO 1989)
• Quien tiene boca se equivoca [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  

Explicació:

• El trobarem a la boca de qui es vol justificar d'haver comès algun error. La cua del refrany («i qui té nas es moca») serveix per emfasitzar (GIMENO 1989).
• Es diu per justificar qualsevol equivocació en manifestacions o opinions dades sobre matèria determinada (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• El refrany català és tret de Garcia Salinas (1994).

Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós

Variants i sinònims:

• Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós (Zèfir)
  
• Qui cava un sot, hi cau dins (surt a la Bíblia) (Zèfir)
• Qui juga amb foc acaba per cremar-se (DCVB) (Zèfir)

Equivalents: Si atizas a una serpiente, al final te pica [ES] (Zèfir).

Font: Zèfir (abril 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.