On no n'hi ha, el dimoni hi balla

Variants i sinònims: On no n'hi ha, el dimoni hi balla (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando no hay blanca todo es barranca (o todo se estanca) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ahont no hi ha, 'l dimoni hi balla (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni

Variants i sinònims: Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni.

Equivalents: Si sale con barba San Antón; si no, la Purísima Concepción [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

Per sant Antoni fa un fred del dimoni

Variants i sinònims: Per sant Antoni fa un fred del dimoni.

Equivalents: Por san Antonio hace un frío de los demonios [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

El dimoni no té sogra i sempre en troba

Variants i sinònims: El dimoni no té sogra i sempre en troba (SAURA 1884).

Equivalents: Cada uno tiene su alguacil [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo dimoni no té sogra y sempre'n troba (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Feina feta en diumenge, el dimoni (o el diable) se la menja

Variants i sinònims: Feina feta en diumenge, el dimoni (o el diable) se la menja (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: La que en la fiesta trabaja, siembra grano y coge paja [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Dóna a conèixer la inconveniència del treball en aquest dia (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

A qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots

Variants i sinònims:

• A qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots (PONS LLUCH 1993)
• Qui no porta una creu en porta dues (SAURA 1884)

Equivalents:

• A quien Dios no le da hijos, el diablo le da sobrinos [ES] (PONS LLUCH 1993)
• A quien Dios no le dió hijos, el diablo le dió sobrinos [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Qui no porta una creu ne porta dos (SAURA 1884).

Explicació: Vol dir que el qui no té preocupacions pròpies se'n procura o n'hi procuren d'altri (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou

Variants i sinònims:

• Per santa Llúcia, allarga el dia un pas de puça, per Nadal, un pas de pardal, per sant Esteve [26 de gener], un pas de llebre, per Ninou [‘Any Nou’], un pas de bou, pels Reis, un pas d’anyell, per sant Antoni [17 de gener], un pas de dimoni (GARGALLO 2002)
• Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou (FONT 1900)

Equivalents:

• Da San Tomas da la bocia al nas, da Nadal el pas de ‘n gial, da Pascheta [‘Reyes] ‘n oreta[LAD] (GARGALLO 2002)
• El día Santa Lucía crez tanto ‘l día como la vieya espurre ‘l pie. Y el día santo Tomás, un pasín más [AST] (GARGALLO 2002)
• En principio y fin de año, crece el dia paso a paso [ES] (FONT 1900)
• Entà Senta-Luça, los jorns crèishen d’un saut de puça; Entà Nadau d’un saut de brau[‘toro’]. Enta’u prumer de l’an, d’un volet de hasan [‘gall’] [OC] (GARGALLO 2002)
• Entà Sta. Lúcia un saut de piuda [‘puça’], entà Nadau un saut de poth [‘gall’], entàCap d’An un pas de bò [‘bou’], entà (ar)Reis mieja ora creish [OC] (GARGALLO 2002)
• Por San Andrés [30 de novembre], crece el día un si es no es; por Santa Lucía, un paso de gallina; por Navidad, cualquiera lo verá [ES] (GARGALLO 2002)
• Por santa Lucía crez o día un palmo de pita [‘gallina’]; por san Xulián, un pulo de ran [‘salt de granota’]; por san Antón, un paso de boi; e por san Sebastián, xa ten unha hora máis [GL] (GARGALLO 2002)
• Por Santa Lucía, mengua la noche y crece el día un paso de gallina; por Navidad, ya lo echa de ver el harriero en el andar y la vejezuela en el hilar; por los Reyes, bobo, ¿no lo vedes? [ES] (GARGALLO 2002)
• Sant Tomás el sa slunga al dí da la boca fina al nas, ai fest da Nätal el cant d’un gall, a Paschèta un’ureta, a Sant Antòni un’ura bòna, a san Bias un’ura in pas [LOMB] (GARGALLO 2002)
• Un pouquiño crez o día pola santa Lucía; por san Tomé xa se lle ve; e por san Silvestre [31 de desembre] a chouto [‘salt’] de lebre [GL] (GARGALLO 2002)

Etimologia: Vegeu el blog Etimologies paremiològiques, s. v. Per Santa Llúcia, un pas de puça.

Nota: Diu Font (1900): «Fins á l'endemá de santa Llucia no s'allarga'l dia per la tarde, pro segueix escursantse pel matí, fins á la diada dels sants Reys. Comptat pels dos caps, los jorns 19, 21, 23 y 25 de decembre son los mes curts del any y fins al 30 del dit mes no comença á escursarse lanit. Los castellans diuen... en principio y fin de año, crece el dia paso á paso».

Font:

• Font (1900): Refráns de la llengua catalana. Sant Cugat del Vallès: Ed. Rourich (ed. facsímil. 3a edició, 1988).
• José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

El dimoni sap més per vell que per dimoni

Variants i sinònims:

• V. El diable quan és vell, sap més per experiència que per consell
• El dimoni sap més per vell que per dimoni (DIÀFORA 1982)

Equivalents: Sabe más el diablo por viejo que por diablo [ES] (DIÀFORA 1982).

Font: Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

El diable quan és vell, sap més per experiència que per consell

Variants i sinònims:

• El diable quan és vell, sap més per experiència que per consell (DIÀFORA 1982)
  
• V. El dimoni sap més per vell que per dimoni

Equivalents: Sabe más el diablo por viejo que por consejo [ES] (DIÀFORA 1982).

Font: Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

No es pot dir mal que no aparegui l'animal

Variants i sinònims:

• Abans l'anomenéssim (Zèfir)
  
• Més aviat en parléssim (Zèfir)
• Més aviat ho haguessis dit (Zèfir)
• No es pot dir mal que no aparegui l'animal (BALBASTRE 1977)
  
• No es pot dir mal que no surti l'animal (Zèfir)
• Parla del llop, i se't presentarà (DCVB)
• Parlant del dimoni, vet aquí les banyes (Zèfir)
• Parlant del gos, amaneix la pedra (Zèfir)
• Parlant del gos, prepara la pedra (Zèfir)
• Parlau d'un dolent, vet-l'aquí present (Mall., Men.) (DCVB)
• Qui del llop fa esment, prop se'l sent (Zèfir)
• Qui del llop parla, a prop li surt (BALBASTRE 1977)
  
• Qui del llop parla, prop li ix (DCVB)
  

Equivalents:

• En nombrando al ruin de Roma, pronto asoma [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• Hablando del rey (o ruín) de Roma, por la puerta asoma [ES] (Zèfir)
• Speak of the devil! [EN] (Zèfir)

Explicació: Es diu en aquelles ocasions en què es presenta inesperadament una persona de la qual en aquell moment es parlava per casualitat (DCVB).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Zèfir (desembre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.