Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm i per la de setembre ja es pot collir

Variants i sinònims: Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm i per la de setembre ja es pot collir (AMADES 1951) - (AMADES 1983) - (GARGALLO GREGORI 2008) - (ROMANÍ OLIVÉ 2009)

Equivalents: Por la Virgen de Agosto pintan las uvas, y para la de Septiembre ya están maduras [ES]

Explicació: Es refereix al temps entre el 15 d'agost (Mare de Déu d'Agost) i el 8 de setembre (Marededéus trobades). Pintar el raïm és una expressió metafòrica que expressa que el raïm està en procés de maduració. És a dir, el raïm és verd però hi ha algun gra que ja pren color (sobretot el raïm negre).

Font: He connectat informacions de la meva base de dades i del compte de Twitter de Maria del Carmen Ugarte Garcia (per al castellà).

En setembre cull i no sembres

Variants i sinònims: En setembre cull i no sembres (FORGAS 1992).

Equivalents: En septiembre, cosecha y no siembres (TIRADO 1987).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Conforme sembrareu, collireu

Variants i sinònims:

• Cadascú cull el que sembra (SAURA 1884)
• Conforme sembrareu, collireu (SAURA 1884)
  
• V. El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú
• V. Qui sembra vents, recull tempestats

Equivalents: Como sembráredes, cogerédes [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Conforme sembraréu, culliréu | Cada hu cull lo que sembra (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Sega avallet si vols collir palla i gra

Variants i sinònims: Sega avallet si vols collir palla i gra (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Baja la mano y cogerás paja y grano [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per recomanar que s'aprofitin bé les coses (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Fes favors a bèsties i et pagaran a coces

Variants i sinònims:

• Burla't del neci i sofriràs despreci (SAURA 1884)
• Fes favors a bèsties i et pagaran a coces (PONS LLUCH 1993)
• Feu pler (o bé) a bèsties, i us tiraran coces (SAURA 1884)
• No facis jocs a qui no els entén (SAURA 1884)
  
• Qui sembra favors, cull ingratituds (SAURA 1884)

Equivalents:

• ¡Ay, abuelo! sembrásteis alazón, y naciónos anapelo [ES] (SAURA 1884)
• Burlaos con el asno, daros ha en la barba con el rabo [ES] (SAURA 1884)
  
• Haz favores, y te pagarán a coces [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Feu pler a bestias, y os tirarán cossas | Qui sembra favors, cull ingratituts | Búrlat del neci y sufrirás despreci | No fassas jochs a qui no'ls enten (SAURA 1884).

Explicació: Es diu referint-se als desagraïts (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui sembra vents, recull tempestats

Variants i sinònims:

• V. Conforme sembrareu, collireu
• Qui sembra vents, recull tempestats (CONCA 1988)
• Qui sembra vicis, recull prejudicis (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Sembra vents i colliràs tempestats (MILLÀ 1965)

Equivalents:

• El que siembra vientos recoge tempestades [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• He who sows the wind shall reap the whirlwind (Trad.: Qui sembra vent recollirà fiblons) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui sème mauvaise graine n'arrivera pas à faucheur (Trad.: Qui sembra mal gra no arribarà a segador) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien siembra vientos, recoge tempestades [ES].

Explicació: Adverteix de les conseqüències nefastes que té una mala conducta, la qual sembra i recull reaccions similars a les que ha sembrat

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

El primer que cull la flor, s'emporta l'olor

Variants i sinònims: El primer que cull la flor, s'emporta l'olor (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Equivalents: sopas y amores, los primeros, los mejores [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú

Variants i sinònims:

• V. Conforme sembrareu, collireu
• El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú (GARCIA SALINAS 1994)
• Qui tal farà, tal haurà (PONS LLUCH 1993)
• Tal faràs, tal hauràs (MIRAVITLLES 1989)
• Tal faràs, tal trobaràs (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (MIRAVITLLES 1989) - (PONS LLUCH 1993) - (PUJOL I CAMPENY 2008) 

Equivalents:

• A cada puerco le llega su San Martín [ES] (GIMENO 1989)
• Comme on fait son lit, on se couche (Trad.: Tal com un es fa el llit, s’acotxa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Cual hicieres, tal habrás [ES] (SAURA 1884)
• Do well and have well (Trad.: Fes bé i tindràs bé) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Donde las dan las toman [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989)
• Haces mal, espera otro tal [ES] (SAURA 1884)
• No quieras para otros lo que no quieras para ti [ES] (GARCÍA SALINAS 1994)
• Piensa el ladrón que todos son de su condición (?) [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien haga mal como ciento no espere mal como uno [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (BALBASTRE 1977)
• Según cebas, así pescas [ES] (BALBASTRE 1977)
• Tal como hayas sembrado, cosecharás [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Tal harás, tal hallarás [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• La justícia és present sempre en aquest món, bé per recompensar una acció bona, bé per castigar el mal (GIMENO 1989).
• Significa que les males accions solen arribar a esser castigades (PONS LLUCH 1993).
• Els actes que fem tindran les seves conseqüències (PUJOL I CAMPENY 2008)

Comentaris: A mi em sembla que l'equivalent que dóna Balbastre 'piensa el ladrón que todos son de su condición' no és adequat, i més quan tenim una opció equivalent més pròxima. A més, per aquell refrany tenim altres opcions en català, com podeu veure a pensa el lladre que tothom roba.

Nota: A BALBASTRE 1977 surt què no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú, que m'ha semblat incorrecte. Jo sempre havia vist la forma amb 'el que'.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.