El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú

Variants i sinònims:

• V. Conforme sembrareu, collireu
• El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú (GARCIA SALINAS 1994)
• Qui tal farà, tal haurà (PONS LLUCH 1993)
• Tal faràs, tal hauràs (MIRAVITLLES 1989)
• Tal faràs, tal trobaràs (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (MIRAVITLLES 1989) - (PONS LLUCH 1993) - (PUJOL I CAMPENY 2008) 

Equivalents:

• A cada puerco le llega su San Martín [ES] (GIMENO 1989)
• Comme on fait son lit, on se couche (Trad.: Tal com un es fa el llit, s’acotxa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Cual hicieres, tal habrás [ES] (SAURA 1884)
• Do well and have well (Trad.: Fes bé i tindràs bé) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Donde las dan las toman [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989)
• Haces mal, espera otro tal [ES] (SAURA 1884)
• No quieras para otros lo que no quieras para ti [ES] (GARCÍA SALINAS 1994)
• Piensa el ladrón que todos son de su condición (?) [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien haga mal como ciento no espere mal como uno [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (BALBASTRE 1977)
• Según cebas, así pescas [ES] (BALBASTRE 1977)
• Tal como hayas sembrado, cosecharás [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Tal harás, tal hallarás [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• La justícia és present sempre en aquest món, bé per recompensar una acció bona, bé per castigar el mal (GIMENO 1989).
• Significa que les males accions solen arribar a esser castigades (PONS LLUCH 1993).
• Els actes que fem tindran les seves conseqüències (PUJOL I CAMPENY 2008)

Comentaris: A mi em sembla que l'equivalent que dóna Balbastre 'piensa el ladrón que todos son de su condición' no és adequat, i més quan tenim una opció equivalent més pròxima. A més, per aquell refrany tenim altres opcions en català, com podeu veure a pensa el lladre que tothom roba.

Nota: A BALBASTRE 1977 surt què no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú, que m'ha semblat incorrecte. Jo sempre havia vist la forma amb 'el que'.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.