Ovella que bela perd bocí

Variants i sinònims:

• Ovella que bela no beu (AMADES 1951)
• Ovella que bela perd bocada
• Ovella que bela perd bocí (FERRER 1839) - (AMADES 1951) - (BALBASTRE 1977) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993)
• Ovella que bela perd el remuc (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989)
• Ovella que bela perd la mossada (BELLMUNT 1992)
• Ovella que bela té fam (MARTÍ I ADELL 1987)
• Ovella que bela, moç pert (ROS 1736)
• Ovella que bela, mossada que perd (BELLMUNT 1992)
• Ovella que bela, no beu (MILLÀ 1965) - (BUSQUETS 1987)
• Ovella que bela, per lo bocí (FONT 1900)
• Ovella que bela, perd es remuc (PONS LLUCH 1993)
• Ovella que bela, sempre perd algun mossec (AMADES 1951)
• Ovella que bele perd lo mos (MORET 1995)
• Ovella que crida perd el mos (MILLÀ 1965) - (BUSQUETS 1987)
• Ovella que molt bela, perd molts bocins (BUSQUETS 1987)
• Ovella que no bela, perd el seu mossec (o no beu) (FARRÀS 1998)

Equivalents:

• Come y calla [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• Oelha que belègue pèrd eth mòs [ARANÈS]
• Oveja que bala, pierde bocado [ES] (FERRER 1839)

Explicació:

• Dit dels qui xerren en comptes de menjar
• No distreure's en les coses importants (PERRAMON 1979)
• El sentit literal, és que un animal remungent perd la gana. El figurat, indica que s'ha de parar esment de no distreure's en les coses importants. Cal saber diferenciar les coses importants de les que no ho són (GIMENO 1989)
• Ho diuen d'aquells qui xerren en lloc de menjar (PONS LLUCH 1993)

Font:

• Fra Magí Ferrer (1839): Diccionario catalán-castellano. Barcelona: Imprenta y Librería de Pablo Riera. 
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.