Cada cosa en son lloc

Variants i sinònims: Cada cosa en son lloc (SAURA 1884).

Equivalents: Bien está la piedra en su agujero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada cosa en son lloch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si camines per mal lloc, creu-me, passa a poc a poc

Variants i sinònims: Si camines per mal lloc, creu-me, passa a poc a poc (SAURA 1884).

Equivalents: Anda con cuidado en sitio quebrado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si caminas per mal lloch, créume, passa poch á poch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Déu nos guard de boigs, en lloc estret

Variants i sinònims: Déu nos guard de boigs, en lloc estret (SAURA 1884).

Equivalents:

• Abad y ballestero, mal para los mozos [ES] (SAURA 1884)
• Al loco y al aire darles calle [ES (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Déu nos guart de boigs, en lloch estret (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui treu el cap d'un lloc brut, sempre put

Variants i sinònims:

• Qui treu el cap d'un lloc brut, sempre put (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• Qui treu son cap d'un lloc brut, sempre put (SAURA 1884)

Equivalents: De cerca y de lejos, huele a la pocilga el cerdo [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a).

Parèmia segons la font original: Qui trau son cap de un lloch brut, sempre put (SAURA 1884).
Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys de moral» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara

Variants i sinònims:

• V. Abocar-les pel broc gros
  
• Al pa pa i al vi vi (CONCA 1988)
• Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara (CONCA 1988)
  
• Al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (ESPUNYES 2007)
• Com més clars, més amics (ESPUNYES 2007)
• Comptes clars fan bons amics (ESPUNYES 2007)
• L'aigua clara i la xocolata espessa (ESPUNYES 2007)
• Més val fer un pet que tenir mal de ventre (ESPUNYES 2007)
• Si no t'agrada, no t'hi casis (ESPUNYES 2007)
• Un lloc per cada cosa i cada cosa al seu lloc (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Al pan, pan y al vino, vino [ES]
• Las cuentas claras y el chocolate espeso [ES] (ESPUNYES 2007)

Nota: Els refranys catalans són trets de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

El saber no ocupa lloc

Variants i sinònims: El saber no ocupa lloc (CONCA 1988) - (GIMENO 1989).

Equivalents: El saber no ocupa lugar [ES] (GIMENO 1989).

Explicació: Els coneixements no engavanyen (GIMENO 1989).

Notes:

• El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Allà on vas, fes com veuràs

Variants i sinònims:

• A la terra on vas, faràs el que veuràs (ESPUNYES 2007)
• A on vages, lo que veges fer, faces (F: I, 1372)
• A on vages, segons veges fer, faces (F: I, 1372)
• A poble que vas, usança que trobes (Zèfir)
• A terra que vas, usança que trobes (DCVB, sv. 'usança') (Zèfir)
• Ahont vages, segons veges fer, fasses (F: I, 1372)
• Allà a on aniràs faràs com veuràs (F: I, 1375)
• Allà on aniràs, fes el que veuràs (Zèfir)
• Allà on vagis, dansa que ballin (Zèfir)
• Allà on vagis fes com vegis (Zèfir)
• Allà on vas, fes com veuràs
• Allá on vagis, fés lo que vegis (F: I, 1372)
• Allà on vagis, fés lo que vègis (F: I, 1372)
• Allá hont vatges, com vetges, fases (F: I, 1372)
• Allí a on te trobaràs, faràs sempre com veuràs (F: I, 1375)
• Fer què fan no té engany (ESPUNYES 2007)
• Lloc on vas, usança que hi trobes (Zèfir)
• Per on aniràs, faràs com veuràs (F: I, 1372)
• Qui a bodes va, nuvi ha de semblar (ESPUNYES 2007)
• Terra a que vas, usança que trobes (SAURA 1884)
• Terra on vagis, fes el que facin. Si canten, canta; si ballen, balla (S&C: 294) 
• Terres on vagis, fes el que vegis (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Vagis on vagis, balla el que ballin (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• À chaque pays, sa coutume [FR] (S&C: 294)
• A donde fueres, haz lo que vieres [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Donde fueres haz lo que vieres. [ES] (F: I, 1372)
  
• Donde fueres, haz como vieres. [ES] (S&C: 294)
  
• Donde fueres, haz lo que vieres [ES] (Zèfir) - (S&C: 294)
• Dondequiera que fueres haz lo que vieres [ES] (DG: X)
• Il faut vivre à Rome comme à Rome [FR] (S&C: 294)
• On doit vivre selon le pays où l’on est [FR] (S&C: 294)
• Où que tu sois fais ce que tu vois [FR] (DG: X)
• Por donde fueres haz como vieres [ES] (ESPUNYES 2007) 
• Quand tu seras à Rome, agis comme les romains (Trad.: Quan siguis a Roma, actua com els romans) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quando a Roma vai, fai come vedrai [IT] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir)
• Si fueris alibi, vivito sicut ibi [LL] [trad. si en un altre lloc aniràs, com allí viuràs] (Zèfir)
• Si fueris Romae, Romano vivito more [LL] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir)
• When in Rome do as the Romans do [EN] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir) - (EPE: 748) - (S&C: 294)
• When in Rome, do as Romans do (Trad.: Quan siguis a Roma, fes com fan els romans) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Indica la conveniència d’adaptar-se als hàbits locals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Cadascú ha d'adaptar-se als costums del país on es troba (Zèfir).
• Recomienda adaptarse a las normas y costumbres del lugar a donde se va [ES] (S&C: 294).
• If you are away from home, adapt yourself to your surroundings and to the local customs. Don’t expect the people there to alter their way of life just to please you [EN] (S&C: 294).
• Recomana adoptar l'actitud dels amfitrions d‟allà on anem (PUJOL I CAMPENY 2008).

Etimologia: Origen llatí: 'Cum Romae fueritis, romano vivite more' (Zèfir).

Comentaris:

• Al Wiktionary apunten l'origen llatí de la sentència, atribuïda a sant Ambròs: First attested in mediaeval Latin: si fueris Romae, Romano vivito more;si fueris alibi, vivito sicut ibi: "if you are in Rome, live in the Roman way; if you are elsewhere, live as they do there" (attributed to St Ambrose) (Zèfir).
• El Diccionario de expresiones y frases latinas de Herrero Llorente (1992) diu: «CUM ROMAE FUERITIS, ROMANO VIVITE MORE: "Si vais a Roma, vivid según la costumbre romana". Proverbio antiguo. Para indicar que cada uno debe adaptarse a las costumbres del país en que se encuentre. El refrán castellano dice: "Donde fueres haz lo que vieres".» (Zèfir)
  

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Zèfir (abril 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

En el lloc de la rabosa, qui se'n va ja no s'hi posa

Variants i sinònims:

• Al lloc de la guineu, qui se n'aixeca ja no hi seu (BALBASTRE 1977)
• Al lloc de la guineu, qui se n'aixeca, no s'hi asseu (FARNÉS 1913)
  
• Al lloc (o al seient, o al seti) de la guineu, qui se'n lleva (o se n'aixeca, o se n'alça) ja no hi seu (ESPUNYES 2007)
  
• Del lloc de la guineu, qui se n'alça no s'hi asseu. Quan la guineu tornarà, a esgarrapades us en traurà (AMADES 1951)
  
• Del lloc que te'n vas, tornar-hi no podràs (AMADES 1951)
• En el lloc de la rabosa, qui se'n va ja no s'hi posa (AMADES 1951)
  
• Qui alça l'anca perd la banca (AMADES 1951)
• Qui se'n va de Montagut, el lloc ha perdut (FARNÉS 1913)
  
• Santa Antònia, qui se'n va del seu lloc ja no hi torna (AMADES 1951)
• V. Qui va a Lleó, perd son silló.
  

Equivalents:

• Quien fue a Sevilla perdió su silla [ES] (ESPUNYES)
• Quien va a (o se va de) Sevilla pierde su silla [ES] (BALBASTRE 1977).

Comentaris: Els refranys en català són trets de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».