Refranyer català-castellà: Una flor no fa estiu

1/6/07

Variants i sinònims:

Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera (FARNÉS 1992)
Una flor no fa estiu (BALBASTRE 1977)
Una flor no fa estiu ni dues primavera (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO-ROURA 1986) - (CONCA 1987) - (GIMENO 1989)
Una flor no fa estiu, ni dues primavera (FONT 1900) - (MILLÀ 1965) - (VINYETS 1990) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (GARCÍA SALINES 1994) - (ABRIL 1996) - (PUJOL 1999) - (PARÉS 1999)
Una flor no fa estiu; ni dues, primavera (PONS LLUCH 1993)
Una flor no fa primavera (CRUANYES 1985) - (GIMENO-ROURA 1986) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999)
Una flor no fa primavera, ni dues estiu (FARRÀS 1998)
Una mosca no fa primavera, ni dues estiu (FARRÀS 1998)
Una oraneta no fa primavera (FONT 1900)
Una orenella no fa estiu, ni dues primavera (CONCA 1993)
Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera (PARÉS 1999)
Una oreneta no fa estiu ni dues primavera (SALVÀ 1990)
Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (MILLÀ 1988) - (PUJOL 1999)
Una oronella (o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

Explicació:

Recomana de tenir una actitud realista davant els fets ja que calen indicis diversos per afirmar qualsevol cosa; la primera impressió pot resultar errònia (GIMENO 1989).
Vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general (PONS LLUCH 1993).
Un exemplar no fa regla (PONS LLUCH 1993).
Un sol cas no pot ser pres com a norma general. També vol indicar que calen indicis per afirmar quelcom (PARÉS 1999).

Font:

Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».