índex - bibliografia

6/9/08

Del setembre a la tardor, torna la calor

Variants i sinònims: Del setembre a la tardor, torna la calor (AMADES 1951) – (CONCA 1993) – (PARÉS 1999).

Equivalents: Septiembre, en fin de mes, el calor vuelve otra vez (CASTILLO Y OCSIERO 1995).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

7 comentaris:

mrosalve ha dit...

Em sembla fantàstic això de fer conèixer els refranys però... faig el comentari ara perquè aquest és el primer: hi ha moltes incorreccions , no sé si és perquè són antics, o realment estan mal escrits.
No és el calor sinó la calor... i passa en molts d'altres. Crec que encara que es diguessin així, val la pena d'escriure'ls bé.

vpamies ha dit...

Mrosalve, abans estaven ben escrits. Ara ho mirem retrospectivament i ens semblen mal escrits :-)

Per exemple, abans de la Normativa de Fabra de fer els plurals amb -es, no podem exigir que no hi hagi plurals amb -as.

I si un plural només és de l'àmbit de les Illes, per exemple, i allà fan l'article salat, doncs aquell refrany només s'haurà dit amb l'article salat.

També tot sovint, la rima del refrany s'aconsegueix amb un castellanisme flagrant. I l'has de mantenir, o el refrany perd tota la musicalitat.

Intento oferir versions actualitzades dels refranys i tot sovint normalitzo algunes entrades, especificant en un camp a part la forma recollida en la font original o fent esment de totes les variants que trobo.

Prefereixo això que apuntar com a bona una forma que no s'ha dit mai enlloc, per molt correcta que sigui.

vpamies ha dit...

Caram, he anat a les fonts i sí, en aquest cas m'he equivocat jo.

Era una errata.

De fet ja em va sobtar, perquè aquest refrany també l'he fet sortir al pograma de Ràdio Un polsim de refranys i em sobtava. Però com que sovint hi ha refranys força antics amb formes que ara ens sonen estranyes, no hi vaig prestar més atenció.

A més, sempre hi ha hagut bastant de vacil·lació amb el gènere de calor (el/la), i prova d'això és que a València podem trobar una dita com aquesta: «Tots los calors no són febre».

De totes maneres gràcies. Ja ho he esmenat.

mrosalve ha dit...

Ves per on, això s'ha arreglat en un tres i no res...
Ara seriosament, com a mestra, segueixo pensant que, sempre que es pugui, les dites s'han d'actualitzar. En cas contrari correm el risc que la quitxalla escrigui sempre malament la paraula que ha memoritzat al refrany. Jo crec que els hem de facilitar la tasca d'aprendre. No podem ser tan normatius...

vpamies ha dit...

M. Roser, dius que "no podem ser tan normatius" es tu qui m'està demanant que normativitzi refranys.

Aquest és un refranyer de fonts. Això vol dir que cito, que no invento res.

No trobo justificable modificar cap font, encara que intento, a través de notes i altres explicacions, d'aclarir dubtes pel que fa a les formes emprades, barbarismes (sovint posats en cursiva) o altres qüestions que penso que val la pena comentar.

No ho faig sempre, és cert, perquè tampoc sempre disposoo de tanta informació.

de totes maneres intentaré ser més atent amb els meus errors de transcripció (per descomptat!) i també prendré en consideració aclarir o deixar ben detallades formes incorrectes o detallar a quina varietatdialectal o de parla corresponen.

ràcies pels teus comentaris, que m'ajuden a millorar el refranyer.

mrosalve ha dit...

Em semble que en el fons, estem bastant d'acord ja que volem el bo i millor per a la nostra llengua. La meva intenció no era pas iniciar una discusió amb tú...ben al contrari, simplement m'agrada donar la meva opinió quan es tracta d'aconseguir que el català sigui una llengua el més viva possible...tan de bo tothom ho intentés. Gràcies.

Martí ha dit...

Jo crec que és culpa de les farmacèutiques.