índex - bibliografia

22/10/09

El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer

Variants i sinònims:

  • Bo és fer el batxillerat, i millor anar ben peixat (MIGJORN 2009)
  • ─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller (MIGJORN 2009)
  • Jo sóc d'on mengen els meus fills (MIGJORN 2009)
  • El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer (MIGJORN 2009)
  • Tota bèstia sap deixar el lloc on no pot campar (MIGJORN 2009)
  • U és d'a on es guanya les garrofes (MIGJORN 2009)
  • U és d'on ha fet el batxillerat (MIGJORN 2009)
  • U no és d'on naix, sinó d'on menja (MIGJORN 2009)
  • Un és de la terra que li dóna de menjar (MIGJORN 2009)
  • Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu (MIGJORN 2009)
  • Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills (MIGJORN 2009)
Equivalents:
  • El buey no es de donde nace, sino de donde pace [ES] (MIGJORN 2009)
  • Patria est, ubicumque est bene [LL] (MIGJORN 2009)
Explicació: Es refereix al fet que la necessitat ensenya i la realitat s'imposa sobre altres sentiments (MIGJORN 2009).

Localització: La comunicant de la versió catalana del refrany diu haver-lo sentit als seus avis, de l'Empordà, de la zona de Sant feliu de Guíxols.

Nota: Ha costat molt trobar documentada aquesta equivalència. La imaginació i enginy dels collistaires va portar a fer propostes més o menys acostades a l'original castellà, com ara Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu, Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills, U no és d'on naix, sinó d'on menja, Patria est, ubicumque est bene [LL] (Ciceró), Jo sóc d'on mengen els meus fills, Un és de la terra que li dóna de menjar, U és d'a on es guanya les garrofes, U és d'on ha fet el batxillerat o ─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller, etc.

Font: Migjorn (2009): Llista de distribució adreçada a professionals, estudiants i gent preocupada pel català, on es tracten qüestions relacionades amb la sociolingüística, la gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, etc.

18/10/09

Per Nadal, qui res no estrena, res no val

Variants i sinònims:

  • V. Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans
  • Per Nadal, qui res no estrena res no val (AMADES 1951) - (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
  • Per Nadal, qui res no estrena, res no val (CONCA 1993) - (GARCIA SALINES 1994) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
  • Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
  • Qui no estrena per nadal, persona que tant se val (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
  • Qui no estrena per Nadal, res no val (PARÉS 1999)
  • Qui per Nadal no estrena, poc val (PARÉS 1999)
  • Qui per Nadal res no estrena, res no val (VINYETS 1990)
  • Qui per Pasqua i per Nadal res no estrena, res no val (FARRÀS 1998)
Equivalents:
  • Al que veas en alpargatas por Navidad, no le preguntes cómo le va (RÉSPED 2008)
  • Si no estrenas nada en Navidad, ya sé cómo te va (TIRADO ZARCO 1987)
Explicació:
  • És tradició estrenar alguna cosa per Nadal (PARÉS 1999)
  • Reprèn a qui no segueix les tradicions (PARÉS 1999)
Font: A partir dels comentaris en un altre refrany i connectant informacions de la meva base de dades.

2/10/09

Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos [ES] (RÉSPED 2009)
  • El domingo de Ramos quien no estrena se le caen las manos [ES]
  • Quien para la Palma no estrena nada, no vale nada [ES] (RÉSPED 2009)
Explicació: Dóna una explicació molt acurada Résped al seu Hombre refranero, que us reprodueixo:
Hoy empieza la Semana Santa de los católicos, en la que se conmemora la pasión, muerte y resurrección de Jesús. Esta semana de luto (especialmente a partir del jueves) y de fin de la cuaresma comienza paradójicamente con un día de alegría y de exhibición.

Litúrgicamente, diremos que se conmemora la entrada triunfal de Jesús en Jerusalén, según narra el evangelio de san Marcos, a lomos de un burro. Dado que la Semana Santa suele coincidir con el fin del invierno y el principio de la primavera, por toda España se ha tradicionalizado el realizar procesiones y celebraciones de este día, y era hasta hace unas décadas, una fecha de especial celebración en la que se aprovechaba para ponerse cada uno sus mejores galas e incluso para estrenar la ropa de la nueva temporada.

De ahí el sentido del refrán, pues quien no podía permitirse estrenar nada en esta fecha era pobre (no tener manos, en el sentido de no tener trabajo) y además no sabía coser (no tener manos en el sentido de ser incapaz de elaborarse la ropa).
Font: Résped (2009): Blog Hombre refranero, a l'article Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos, del 5 d'abril de 2009.

27/9/09

Per ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta

Variants i sinònims: Pa' ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta.

Equivalents: Pa' ser puta i no ganar na' mas vale ser mujer honrà'.

Explicació: Per a dedicar-se a una professió en què l’individu empenyora la seva imatge social, com a mínim, –sinó és que ha estat forçat pels proxenetes, o per la misèria– sense tenir a canvi els avantatges de grans entrades de beneficis, més val redireccionar el desfici cap a d’altres activitats (MOMPÓ 2010).

Font: Me l'ha facilitat en un comentari al blog Raons que rimen en Francesc Mompó, que diu haver-li sentit sovint al Toni Cucarella.

Mira també: Francesc Mompó, a la columna «La iseta» de L'informatiu, del 28 de maig de 2010, "Per a ser puta de cassoleta, més val tindre la figa queta".

14/9/09

Per força, els moros van a missa

Variants i sinònims: Per força, els moros van a missa (SOLSONA 2009).

Equivalents: A la fuerza ahorcan [ES] (SOLSONA 2009).

Explicació: T'obliguen a fer una cosa per força (SOLSONA (2009).

Font: La paraula del dia, del dimecres, 9 de setembre de 2009, espai lingüístic de Ramon Solsona dins el programa de ràdio El Món a RAC1 (en format mp3).

9/9/09

Encara no som allà on anem

Variants i sinònims: Encara no som allà on anam (SAURA 1884).

Equivalents: Nadie se alabe hasta que acabe [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Encara no som allá ahont anam (SAURA 1884).

Nota meva: Durant molt de temps ha estat la meva citació de capçalera, la citació que encapçala la meva primera pàgina web. Comprendreu que li tinc una estimació molt especial i que m'ha alegrat moltíssim poder-la documentar ja al segle XIX.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

14/8/09

No és la mel per a la boca de l'ase

Variants i sinònims:

  • La mel no fou feta per la boca del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
  • La mel no fou feta per la gola del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
  • La mel no s'ha fet pels ases (C. P. 1861) - (FARNÉS 1992)
  • Mala és la mel per la boca de l'ase (D. & M. 1847) - (FARNÉS 1992)
  • No criá Deu la mel per a la boca del ase (LLOMBART 1879) - (FARNÉS 1992) 
  • No doneu perles als porcs
  • No es bona la mel per la boca del ase (SERVAT 1902) - (FARNÉS 1992)
  • No es feta la mel per la boca del ase (ESTEVE 1907) - (FARNÉS 1992)
  • No es feu la mel pera la boca del ase (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (FARNÉS 1992)
  • No es la mel per la boca del ase (ROS 1733) - (XIMÉNEZ 1831) - (FERRER 1854) - (NDLC 1866) - (SAURA 1878) - (LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904) - (GOMIS) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
  • No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc (FARNÉS 1992)
  • No s'ha fet la mel, per la boca de l'ase (E. T. 1890) - (MARTÍ GADEA 1891) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
  • No's vá fer la mel pera la boca del ase (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
  • Sa mel no's feu per sa boca de s'ase (FIGUERA 1840) - (FARNÉS 1992)
Equivalents:
  • La miel n'est pas fait pour la gueule de l'âne [FR] (BORRÀS 1836) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
  • Les perles ne sont pas faites pour les purceaux [FR] (NÚÑEZ DE T. 1851) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
  • Lou mèu es pas fa per la barjo de l'ase [OC] (BRUNET 1882) - (FARNÉS 1992)
  • No es la miel para la boca del asno [ES] (CERVANTES) - (BORRÀS 1836) - (NÚÑEZ DE T. 1851) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
  • No se hizo la miel para la boca del asno [ES] (YRIARTE 1774) - (XIMÉNEZ 1831) - (FIGUERA 1840) - (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (FERRER 1854) - (BASTÚS 1862) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA (1888) - (DRAE) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
  • Non asini confecit apes sua mella palato [LL] (YRIARTE 1774) - (F. V. Y M. B. 1841) - (BASTÚS 1862) - (FARNÉS 1992)
  • Non e o mel para boca do asno [PT] (NÚÑEZ) - (FARNÉS 1992)
  • Stultus est qui pejus eligit [LL] (F. V. Y M. B. 1841) - (FARNÉS 1992)
Explicació:
  • Reprenen els que trien el menys bo i menyspreen el millor per falta de coneixement (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (NDLC 1866) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) -(LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904)  - (FARNÉS 1992)
  • Totes les coses primoroses únicament ho són per a qui té discerniment i gust per conèixer-les (F. V. Y M. B. 1841) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (ALADERN 1904) - (FARNÉS 1992)
  • No s'han de donar coses exquisides a qui és massa groller per poder-les valorar (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
Font: Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. [M 1387, Vol. VI, Pàg. 12-14).

15/3/09

Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell

Variants i sinònims:

Equivalents: Del viejo el consejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Si tens de préndrer consell, prénlo sempre de home vell (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Del ric el remei, i del vell el consell

Variants i sinònims:

Equivalents: Del rico es dar remedio, y del viejo, consejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Del rich lo remey, y del vell lo consell (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta

Variants i sinònims: Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

  • A little bird is content with a little nest (Trad.: Un ocell petit s’acontenta amb un niu petit) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Del pobre la bolsa, con poco rebosa [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Le pauvre accepterait bien le rhumatisme du riche (Trad.: El pobre acceptaria bé el reumatisme del ric) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Parèmia segons la font original: Qui á poch está avesat, de poch se contenta (SAURA 1884).



Explicació: Aquell que no està acostumat a viure amb grans riqueses, amb poc ja es conforma (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells

Variants i sinònims: Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells (SAURA 1884).

Equivalents: Del padre en la vejez, baculo el buen hijo es [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: De los pares quant son vells, no'l descuydes un punt d'ells (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Dels escarmentats, naixen (o ixen) els avisats

Variants i sinònims:

Equivalents: De los escarmentados, nacen los avisados (o se hacen los arteros) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons al font original: Dels escarmentats, naixen (ó ixen) els avisats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El dolent, fora

Variants i sinònims:

  • Cosa dolenta, fora del ventre
  • Cosa pudenta, fora del ventre
  • El dolent, fora (SAURA 1884)
Equivalents: De los enemigos, los menos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo dolent, fora (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

16/2/09

Quan en passen fan de bon agafar

Variants i sinònims: Quan en passen fan de bon agafar (D. y M. 1854).

Equivalents: Cuando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla [ES] (D. y M. 1854).

Parèmia segons la font original: Cuant ne passan fan de bon agafar (D. y M. 1854).

Explicació: Adverteix que s'han d'aprofitar les ocasions (font original: Adv. ques deuhen aprofitar la ocasions).

Font: D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).

L'acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler

Variants i sinònims: L'acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler (D. y M. 1854).

Equivalents: Aquel sabe, que se salva; que el otro no sabe nada [ES] (D. y M. 1854).

Parèmia segons la font original: Lo acte mes bo que lo sabi pot fèr, es cumplir lo sant voler (D. y M. 1854)

Explicació: Adverteix als qui es vanaglorien de saber molt i viuen desastradament (font original: Advert. als ques glorian de saber mòlt y viuhen desastradamènt).

Font: D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).

Altre vindrà que m'abonarà

Variants i sinònims: Altre vindrà que m'abonarà (D. y M. 1854).

Equivalents: Malo vendrá que me abonará [ES] (D. y M. 1854)

Parèmia segons la font original: Altre vindrá que me abonará (D. y M. 1854)

Explicació: Adverteix que moltes coses se tenen per dolentes fins que se n'experimenten de pitjors (font original: Advertéix que mòltas cosas se tenen per dolèntas fins que sen experimentan de pitjòrs).

Font: D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).

15/2/09

Les sopes i els amors (o les sopes, fruites i amors), els primers són els millors

Variants i sinònims:

  • Focs, menjars i amors, els primers són els millors (SAURA 1884)
  • Les sopes i els amors (o les sopes, fruites i amors), els primers són els millors (SAURA 1884)
Equivalents: De la abundancia del corazón habla la boca [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original
: Las sopas y'ls amors (ó las sopas, fruytas y amors), los primes son los millors | Fochs, menjars y amors, los primers son los millors (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Del poc, poc, i del molt, no res

Variants i sinònims: Del poc, poc, i del molt, no res (SAURA 1884).

Equivalents
: De lo poco, poco, y de lo mucho nada [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original
: Del poch, poch, y del mólt no res (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ovelles sense pastor, el llop se les menja

Variants i sinònims:

  • D'allò comptat menja el llop (SAURA 1884)
  • Ovelles comptades (o ovelles sense pastor), el llop se les menja (SAURA 1884)
Equivalents: De lo contado come el lobo y anda gordo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: De lo contat menja'l llop | Ovellas contadas (ú ovellas sense pastor), lo llop se las menja (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De coquí pren el bocí

Variants i sinònims: De coquí pren el bocí (SAURA 1884).

Equivalents
: De lobo un pelo, y ese de la frente [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original
: De coquí pren lo bocí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ha sortit del bosc, el que hi cala foc

Variants i sinònims:

  • Ha sortit del bosc, el que hi cala foc (SAURA 1884) - (PÀMIES 2012)
  • Qui amb tu s'abriga, aquest conspira (SAURA 1884) - (PÀMIES 2012)
Equivalents: Del monte sale, quien el monte quema [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 2012)

Parèmia segons la font original
: Ha sortit del bosch aquell que hi fica foch | qui ab tú s'abriga, aquest conspira (SAURA 1884).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Víctor Pàmies i Riudor (2012): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

Del mal pagador, gra o palla

Variants i sinònims: Del mal pagador, gra o palla (SAURA 1884).

Equivalents
: Del mal pagador, aunque sea en paja [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Del mal pagador, gra ó palla (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Val més un mort que molts de ferits

Variants i sinònims: Val més un mort que molts de ferits (SAURA 1884).

Equivalents
: Del mal al menos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Val més un mort que mólts de ferits (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De l'home que de tu es fia, fia't tu, que és cortesia

Variants i sinònims: De l'home que de tu es fia, fia't tu, que és cortesia (SAURA 1884).

Equivalents
: Del hombre que de ti fia, fiate que es cortesia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Del home que de tú fia, fia tú que es cortesia (SAURA 1884).

Nota:
L'equivalent català denota ser una traducció servil del referent castellà (Nota meva).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui té tions fa estelles; qui té socs fa ascles

Variants i sinònims:

  • Del cuiro en surten les tires (SAURA 1884)
  • Qui té tions fa estelles; qui té socs fa ascles (SAURA 1884)
Equivalents: Del cuero salen las correas [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original
: Qui té tions fa estellas; qui té sochs fa asclas | Del cuyro'n surten las tiras (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Del bé al mal tan sols hi ha un petit salt

Variants i sinònims:

  • Del bé al mal tan sols hi ha un petit salt (SAURA 1884)
  • El bé i el mal es toquen (SAURA 1884)
Equivalents: Del bien al mal no hay más que un canto del real [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Lo bé y lo mal se tocan (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui dóna als sants, no pensa donar-ho a tants

Variants i sinònims: Qui dóna als sants, no pensa donar-ho a tants (SAURA 1884).

Equivalents
: De las palabras la intención, no la lección [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Lo qui dóna per los sants, no pensa donarho a tants (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit

Variants i sinònims:

  • El vi és mal enemic (SAURA 1884)
  • L'animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit (SAURA 1884)
Equivalents: De las aves que alzan el rabo, la peor es el jarro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: L'animal més aborrit, perque beu vi, es lo mosquit | Lo vi es mal enemich (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui té sàlvia en son hort, un remei gran té molt prop

Variants i sinònims: Qui té sàlvia en son hort, un remei gran té molt prop (SAURA 1884).

Equivalents
: De la salvia la bondat, diz no tiene paridad [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Qui té salvia en son hort, un remey grant té mòlt prop (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De la mar el bon peixó, i de la terra, el moltó

Variants i sinònims:

  • De la mar el bon peixó, i de la terra, el moltó (SAURA 1884)
  • Qui se n'ix del moltó se n'ix de la raó (SAURA 1884)
Equivalents: De la mar el nero, y de la tierra el carnero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: De la mar lo bon peixó, y de la terra'l moltó | Qui se n'ix del moltó se n'ix de la rahó (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

14/2/09

D'allò perdut treu-ne el que puguis

Variants i sinònims:

  • D'allò perdut treu-ne el que puguis (SAURA 1884)
  • Si ton bé és amenaçat, si no tot, treu la meitat (SAURA 1884)
Equivalents: Del agua vertida, alguna cogida [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: De lo perdut traune lo que pugas | Si ton bé es amenassat, si no'l tot, trau la mitat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De l'abundància del cor en parla la boca

Variants i sinònims: De l'abundància del cor en parla la boca (SAURA 1884).

Equivalents
: De la abundancia del corazón habla la boca [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: De la abundancia del cor parla la boca (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.