En tombar la quarantena, ves amb compte amb la mullena

Variants i sinònims:

• A quaranta anys, deixa't de banys (SAURA 1884) - (PONS LLUCH 1993)
• Arribant als quaranta anys, ja pocs banys (SAURA 1884)
• En tombar la quarantena, ves amb compte amb la mullena (MILLÀ 1965)

Equivalents:

• De cuarenta para arriba, no te mojes la barriga [ES] (SAURA 1884)
  
• De los treinta para arriba, no te mojes la barriga [ES]
• De los cuarenta para arriba no te mojes la barriga [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: A quaranta anys, deixat de banys | Arribant als quaranta anys, ja pochs banys (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• el refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3.

Voler és poder

Variants i sinònims: Voler és poder (MILLÀ 1965).

Equivalents: Querer es poder [ES].

Font: El refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3.

Qui fa els plats es queda el plat pitjor

Variants i sinònims: Qui fa els plats es queda el plat pitjor (MILLÀ 1965).

Equivalents: Quien parte y reparte se queda la peor (o mejor) parte

Font: el refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3.

El ruc del traginer sempre va davant

Variants i sinònims:

• El burret davant, perquè no s'espanti (MILLÀ 1965)
• El burro sempre va al davant (MILLÀ 1965)
• El ruc del traginer sempre va davant (GIMENO 1989)
  

Equivalents:

• El borriquito por delante, para que no se espante [ES] (GIMENO 1989)
• El burro delante, para que no se espante [ES]

Explicació: Dit d'algú que sempre vol anar davant de tothom en un afany de protagonisme sense percebre que no és el lloc físic que ocupa algú el que li reconeixen els altres. La comparança de la persona que actua d'aquesta manera demostra la seva escassa intel·ligència (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

A qui no li agradi que s'hi posi fulles

Variants i sinònims: A qui no li agradi que s'hi posi fulles (GIMENO 1989).

Equivalents: A quien le pique que se rasque [ES] (GIMENO 1989).

Explicació: Dit de qui mostra el seu desacord davant una situació acceptada majoritàriament per tothom. D'alguna manera, en dir aquesta expressió, es nega el dret de mantenir una postura individual (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Arbre a terra, tothom li fa guerra

Variants i sinònims:

• Arbre a terra, tothom li fa guerra
  
• Arbre ajagut (o caigut) tothom en (o hi) fa llenya (PONS LLUCH 1993)
  
• Arbre en terra, tothom guerra (o tothom hi fa guerra) (PONS LLUCH 1993)
  
• Arbre mort, tothom l'estella (GIMENO 1989)
• En arbre caigut, tothom hi fa llenya (SAURA 1884)
• Molts et fan ara amoretes, que si caus de la pell faran tiretes (SAURA 1884)
  
• V. Una desgràcia mai no ve sola

Equivalents:

• Del árbol caído todos hacen leña [ES] (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Del árbol caído (o de árbol caído), todos hacen leña [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: En arbre caygut, tothom hi fa llenya | Mòlts te fan ara amoretas, que si caus de la pell farán tiretas (SAURA 1884).

Explicació:

• El refrany generalitza una conducta reprovable: tothom se n'aprofita del desvalgut (GIMENO 1989).
• Es diu d'algú de qui, per haver perdut la seva bona posició social o econòmica, abans se'n feia alabança i ara se li nega tota virtut (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Molt regatejar, comprar car

Variants i sinònims:

• El barato, és car (GIMENO 1989)
• Molt regatejar, comprar car (GIMENO 1989)

Equivalents: El dinero del pobre, dos veces se gasta [ES] (GIMENO 1989).

Explicació: Tot bon comerciant també ha de saber que hi ha una relació entre preu i qualitat. El que regateja comprant fa que hagi de comprar dos cops (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

No tot és bufar i fer ampolles

Variants i sinònims: No tot és bufar i fer ampolles (GIMENO 1989).

Equivalents: No todo es coser y cantar [ES] (GIMENO 1989).

Explicació: Per indicar que les coses són més difícils del que aparenten i, per tant, saber fer-les és sovint molt ardu. Qualsevol treball o empresa comporta doncs un esforç (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Qui per tot dia fa bonic, o és molt pobre o és molt ric

Variants i sinònims: Qui per tot dia fa bonic, o és molt pobre o és molt ric (GIMENO 1989).

Equivalents: Lo que te cubre te descubre [ES] (GIMENO 1989).

Explicació: La inclinació per l'aparença exterior que tenen la majoria dels homes fa que existeixin també molts mitjans per esbrinar el que hi ha de veritat en l'aparença. Per aquest motiu, diu el refrany que no s'ha de comptar només amb el vestuari ja que l'enveja dels altres farà que n'investiguin l'origen (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

La capa tot ho tapa

Variants i sinònims:

• El vernís tot ho tapa (SAURA 1884)
• La capa tot ho tapa (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Barro y sal cubren mucho mal (SAURA 1884)
  
• La capa todo lo tapa (PONS LLUCH 1993)
• Serás lo que tase un sastre [ES] (GIMENO 1989).

Parèmia segons la font original: Lo barnís tot ho tapa (SAURA 1884).

Explicació:

• Quan interessa es pot dir que els bons vestits poden mostrar un home molt més impressionant del que és en realitat (GIMENO 1989).
• Vol dir que les aparences enganyen i recomana no precipitar-se a donar opinió de persones o coses per la primera impressió rebuda (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda

Variants i sinònims:

• De bon llinatge ve el nostre ase, que amb les dents es grata el cul (SAURA 1884)
• Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda (GIMENO 1989)
• La sardina no serà mai pagell (TREPAT 1995)

Equivalents: Aunque la mona se vista de seda, mona se queda [ES] (SAURA 1884) - (GIMENO 1989).

Parèmia segons la font original: De bon llinatge ve el nostre ase, que ab les dents se grata'l cul (SAURA 1884).

Explicació: Les coses no són mai com semblen; la bona figura no sempre va acompanyada de virtut, ni la lletgesa de pecat (GIMENO 1989).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

L'opulent, quan més roba més fred sent

Variants i sinònims:

• L'opulent, quan més roba més fred sent (GIMENO 1989)
• La cobdícia és la mare dels desigs insatisfets (GIMENO 1989)

Equivalents: El que más come, menos come [ES] (GIMENO 1989).

Explicació: Fa referència a les conseqüències negatives de voler acumular massa coses, ja que aquestes perden el seu valor (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Com més en tenen, més en volen

Variants i sinònims: Com més en tenen, més en volen (GIMENO 1989).

Equivalents: Hasta los gatos quieren zapatos [ES] (GIMENO 1989).

Explicació: Dit de qui mai està satisfet amb el que té. Aquest, quan satisfà un desig, de seguida en té un altre i així successivament fins a extrems inversemblants (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

La necessitat no té llei

Variants i sinònims:

• La necessitat no té llei (GIMENO 1989)
• La necessitat no té llei, no ho entén així el rei (GIMENO 1989)

Equivalents:

• La necesidad tiene cara de hereje [ES] (GIMENO 1989)
• Necessitas caret lege [LL] (GIMENO 1989)

Explicació: Del llatí 'Necessitas caret lege'. És un dels més universals referit a la pobresa. Vol dir que les lleis no han de ser sols punitives, sinó també protectores (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

El pa tou dura poc

Variants i sinònims: El pa tou dura poc (GIMENO 1989).

Equivalents: Con el pan blando y la leña verde, la casa pierde [ES] (GIMENO 1989).

Explicació: Perquè es menja bé i ràpid (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

No es fa bona olla amb aigua sola

Variants i sinònims: No es fa bona olla amb aigua sola (GIMENO 1989).

Equivalents: No solo de pan vive el hombre [ES] (GIMENO 1989)

Explicació: Aconsella tenir en compte les coses de l'esperit, no tan sols les corporals. La referència a aquesta conducta proposada es fa metafòricament: l'olla (l'home) no pot viure tan sols amb aigua (vida vegetativa), necessita els condiments (allò que dóna sentit a la vida) (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Un gra no omple graner però ajuda al companyer

Variants i sinònims: Un gra no omple graner però ajuda al companyer (FORGAS 1992).

Equivalents: Un grano no hace granero, pero ayuda al compañero [ES].

Explicació: El gra és el que obtenim una vegada hem separat la palla, el boll, les clofolles i totes les altres impureses (FORGAS 1992).

Nota: L'equivalent castellà l'afegeixo jo. En la versió catalana de Forgas, el companyer sembla una llicència poètica per la rima, ja que és incorrecte en català. O podria ser influència del refrany castellà.

Font: Esther Forgas i Berdet (1992): El blat i el pa a les dites catalanes. Tarragona: Edicions de l'Ateneu de Tarragona. Col·lecció «Lletres».

Quan fa aire és quan s'aventa

Variants i sinònims: Quan fa aire és quan s'aventa (FORGAS 1992).

Equivalents: Aventar sin viento y parir antes de tiempo, no puede ser [ES] (FORGAS 1992).

Explicació: Ventar és la feina de fer piles de cereal ja batut, estendre'l, remoure'l amb les forques, pales de ventar o altres estris i llançar-lo enlaire per tal d'aprofitar l'acció del vent, que separa el gra de la palla, clofolla i brins (FORGAS 1992).

Font: Esther Forgas i Berdet (1992): El blat i el pa a les dites catalanes. Tarragona: Edicions de l'Ateneu de Tarragona. Col·lecció «Lletres».

Robar a lladres no és pecat

Variants i sinònims:

• De lladre a lladró, quaranta dies de perdó
• Qui roba a un lladre, té deu anys de perdó (DCVB 1926-68, s. v. «lladre»)
• Robar a lladres no és pecat (877 REFRANES - 1998)

Equivalents:

• Quien roba a un ladrón, tiene cien años de perdón [ES] (877 REFRANES - 1998)
• Quien roba a un ladrón, tiene mil años de perdón [ES]

Font:

• DCVB - ALCOVER-MOLL (1926-68). Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Palma de Mallorca: Editorial Moll.
• Varis autors (1998): 877 refranes españoles con su correspondencia catalana, gallega, vasca, francesa e inglesa. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias.

Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou

Variants i sinònims:

• Per santa Llúcia, allarga el dia un pas de puça, per Nadal, un pas de pardal, per sant Esteve [26 de gener], un pas de llebre, per Ninou [‘Any Nou’], un pas de bou, pels Reis, un pas d’anyell, per sant Antoni [17 de gener], un pas de dimoni (GARGALLO 2002)
• Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou (FONT 1900)

Equivalents:

• Da San Tomas da la bocia al nas, da Nadal el pas de ‘n gial, da Pascheta [‘Reyes] ‘n oreta[LAD] (GARGALLO 2002)
• El día Santa Lucía crez tanto ‘l día como la vieya espurre ‘l pie. Y el día santo Tomás, un pasín más [AST] (GARGALLO 2002)
• En principio y fin de año, crece el dia paso a paso [ES] (FONT 1900)
• Entà Senta-Luça, los jorns crèishen d’un saut de puça; Entà Nadau d’un saut de brau[‘toro’]. Enta’u prumer de l’an, d’un volet de hasan [‘gall’] [OC] (GARGALLO 2002)
• Entà Sta. Lúcia un saut de piuda [‘puça’], entà Nadau un saut de poth [‘gall’], entàCap d’An un pas de bò [‘bou’], entà (ar)Reis mieja ora creish [OC] (GARGALLO 2002)
• Por San Andrés [30 de novembre], crece el día un si es no es; por Santa Lucía, un paso de gallina; por Navidad, cualquiera lo verá [ES] (GARGALLO 2002)
• Por santa Lucía crez o día un palmo de pita [‘gallina’]; por san Xulián, un pulo de ran [‘salt de granota’]; por san Antón, un paso de boi; e por san Sebastián, xa ten unha hora máis [GL] (GARGALLO 2002)
• Por Santa Lucía, mengua la noche y crece el día un paso de gallina; por Navidad, ya lo echa de ver el harriero en el andar y la vejezuela en el hilar; por los Reyes, bobo, ¿no lo vedes? [ES] (GARGALLO 2002)
• Sant Tomás el sa slunga al dí da la boca fina al nas, ai fest da Nätal el cant d’un gall, a Paschèta un’ureta, a Sant Antòni un’ura bòna, a san Bias un’ura in pas [LOMB] (GARGALLO 2002)
• Un pouquiño crez o día pola santa Lucía; por san Tomé xa se lle ve; e por san Silvestre [31 de desembre] a chouto [‘salt’] de lebre [GL] (GARGALLO 2002)

Etimologia: Vegeu el blog Etimologies paremiològiques, s. v. Per Santa Llúcia, un pas de puça.

Nota: Diu Font (1900): «Fins á l'endemá de santa Llucia no s'allarga'l dia per la tarde, pro segueix escursantse pel matí, fins á la diada dels sants Reys. Comptat pels dos caps, los jorns 19, 21, 23 y 25 de decembre son los mes curts del any y fins al 30 del dit mes no comença á escursarse lanit. Los castellans diuen... en principio y fin de año, crece el dia paso á paso».

Font:

• Font (1900): Refráns de la llengua catalana. Sant Cugat del Vallès: Ed. Rourich (ed. facsímil. 3a edició, 1988).
• José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Al mal temps, bona cara

Variants i sinònims:

• A mal viatge, mantes noves (FARELL I DOMINGO 1989)
• A mala estada, bona cara (ESPUNYES 2007)
• Al mal, fes-li bona cara (ESPUNYES 2007)
• Al mal temps, bona cara (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Al mal tiempo buena cara [ES] (FARELL I DOMINGO 1989)
• Al mal tiempo, buena cara [ES] (ESPUNYES 2007)

Font:

• Farell i Domingo (1989): Refranyer tèxtil català. Sabadell: Ed. Ausa.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Tant se val barretina vermella, com vermella barretina

Variants i sinònims: Tant se val barretina vermella, com vermella barretina (FARELL I DOMINGO 1989).

Equivalents: Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando [ES].

Explicació: Que l'orde dels sumands o dels factors no altera el resultat. Que una alteració en els detalls no rectifica el conjunt (FARELL I DOMINGO 1989)

Nota: Farell no ofereix la versió castellana del refrany. L'afegeixo jo.

Font: Farell i Domingo (1989): Refranyer tèxtil català. Sabadell: Ed. Ausa.

En l'estable el bestiar còmodament ha d'estar; fes-li bona habitació, no el tingues com en presó

Variants i sinònims:

• En l'estable el bestiar còmodament ha d'estar; fes-li bona habitació, no el tingues com en presó (Migdia de França) (FAGES DE ROMÀ 1853)
• Tal estable, tal bèstia (Migdia de França) (FAGES DE ROMÀ 1853)

Equivalents: Tal establo, tal bestia (al Migdia de França) [ES] (FAGES DE ROMÀ 1853)

Nota: En l'original apareix En el estable el bestiar còmodament deu estar; fesli bona habitasió, no'l tingues com en presó.

Font: Fages de Romà (1853): El amic dels llauradors o aforismes rurals. València: Impremta Joseph Rius. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, de 1980.

Tinc present que molt val donar-li al «ganao» sal

Variants i sinònims: Tinc present que molt val donar-li al «ganao» sal (FAGES DE ROMÀ 1853).

Equivalents: Una libra de sal hace diez libras de carne (provebi a Suïssa) [ES] (FAGES DE ROMÀ 1853).

Nota: En l'original apareix Tin present que molt li val donarli al ganao sal.

Font: Fages de Romà (1853): El amic dels llauradors o aforismes rurals. València: Impremta Joseph Rius. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, de 1980

Al ficar-te en heretats consulta tes facultats

Variants i sinònims: Al ficar-te en heretats consulta tes facultats (FAGES DE ROMÀ 1853).

Equivalents: Tanto vale la tierra cuanto vale el hombre (proverbi) [ES] (FAGES DE ROMÀ 1853).

Explicació: Els cartaginesos deien que la heretat havia de ser més dèbil que qui la treballava, perquè s'ha de lluitar amb ella. Una hisenda gran mal cultivada rendeix menys que una de petita aprofitada. (FAGES DE ROMÀ 1853)

Nota: Tret del títol de l'obra, he actualitzat la grafia dels aforismes de l'obra de Fages de Romà (1853)

Font: Fages de Romà (1853): El amic dels llauradors o aforismes rurals. València: Impremta Joseph Rius. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, de 1980