índex - bibliografia

29/9/08

Rectificar és de savis

Variants i sinònims:

  • D'homes és errar (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • D'homes és errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884)
  • De savis és mudar de consell (FARNÉS 1992)
  • Dels homes és l'errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
  • És de savis mudar d'intent (FARNÉS 1992)
  • És propi de savis mudar de parer (EIXIMENIS 1383)
  • L'home vell muda consell (FARNÉS 1992)
  • Rectificar és de savis (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)
Equivalents:
  • De hombres es errar, de bestias perseverar en el error [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • De prudente es mudar de consejo [ES] (FARNÉS 1992)
  • De prudente he mudar conselho [PT] (FARNÉS 1992)
  • Errare humanum est et confiteri errorem prudentis [LLA] [Trad.: errar és d'homes, i confessar l'error, de savis] (PERIS 2001)
  • Il sabio muda conscio, il nescio no [IT] (FARNÉS 1992)
  • Les rivières ne se précipitent pas plus vite dans la mer que les hommes dans l'erreur (Trad.: ) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Quiero ya mudar la condición [ES] (FARNÉS 1992)
  • Rectificar es de sabios [ES]
  • To err is human, to forgive divine (Trad.: Errar és humà, perdonar, diví) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Parèmia segons la font original: De homes es errar (ó dels homes es l'errar), de bestias perseverar en lo error (SAURA 1884).

Explicació: Assenyala com a característica humana l‟equivocar-se (PUJOL I CAMPENY 2008).

Notes:
  • L'equivalent llatí que aporta Peris (2001) correspon a Sant Jeroni (Ep. 57.12).
  • La referència d'Eiximenis correspon al llibre Terç del crestiá, de 1383.
Font:
  • He fet un estudi de paremiologia comparada de diverses obres a partir d'una qüestió plantejada al web Qüestionem, amb informacions de diverses obres bibliogràfiques, de la base de dades paremiològica pròpia i de consultes a Internet.
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums.
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències

Cap comentari: