Rectificar és de savis

Variants i sinònims:

• D'homes és errar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• D'homes és errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884)
• De savis és mudar de consell (FARNÉS 1992)
• Dels homes és l'errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• És de savis mudar d'intent (FARNÉS 1992)
• És propi de savis mudar de parer (EIXIMENIS 1383)
• L'home vell muda consell (FARNÉS 1992)
• Rectificar és de savis (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

• De hombres es errar, de bestias perseverar en el error [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• De prudente es mudar de consejo [ES] (FARNÉS 1992)
• De prudente he mudar conselho [PT] (FARNÉS 1992)
• Errare humanum est et confiteri errorem prudentis [LLA] [Trad.: errar és d'homes, i confessar l'error, de savis] (PERIS 2001)
• Il sabio muda conscio, il nescio no [IT] (FARNÉS 1992)
• Les rivières ne se précipitent pas plus vite dans la mer que les hommes dans l'erreur (Trad.: ) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quiero ya mudar la condición [ES] (FARNÉS 1992)
• Rectificar es de sabios [ES]
• To err is human, to forgive divine (Trad.: Errar és humà, perdonar, diví) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: De homes es errar (ó dels homes es l'errar), de bestias perseverar en lo error (SAURA 1884).

Explicació: Assenyala com a característica humana l‟equivocar-se (PUJOL I CAMPENY 2008).

Notes:

• L'equivalent llatí que aporta Peris (2001) correspon a Sant Jeroni (Ep. 57.12).
• La referència d'Eiximenis correspon al llibre Terç del crestiá, de 1383.

Font:

• He fet un estudi de paremiologia comparada de diverses obres a partir d'una qüestió plantejada al web Qüestionem, amb informacions de diverses obres bibliogràfiques, de la base de dades paremiològica pròpia i de consultes a Internet.
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

A gallec demanador, castellà posseïdor

Variants i sinònims: A gallec demanador, castellà posseïdor (FARNÉS 1992).

Equivalents: A gallec demanador, castellà posseïdor.

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts

Variants i sinònims:

• El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts (FARRÀS 1998)
• El setembre s'emporta els ponts o eixuga les fonts (PUJOL 1999)
• El setembre s'enduu els ponts i eixuga les fonts (GARCIA SALINES 1994)
• El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993) – (PARÉS 1999)
  
• El setembre s'enduu els ponts, i fa suar les fonts (FARRÀS 1999)
• Es setembre, o seca ses fonts o s'enduu es ponts (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  
• Pel setembre, o s'asseca la font o s'enduu el pont (BELLMUNT 1987). De les Garrigues. La pluja (ho diuen en castellà) (BELLMUNT 1987)
• Setembre o seca les fonts i s'enduu els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
• Setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts
• Setembre una vegada seca les fonts i l'altra arrossega els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Septiembre, o lleva los puentes o seca las fuentes (CASTILLO Y OCSIERO 1995)
• Septiembre, o seca las fuentes o se lleva los puentes (TIRADO 1987)
• Septiembre, o seca las fuentes o arrastra los puentes (RIVAS 1999)

Explicació:

• Fa referència a la pluja, ja que si no plou pel setembre s'esgoten les reserves d'aigua i, en canvi, si plou, prou vegades ho fa torrencialment (PONS LLUCH 1993)
• O plou massa, o massa poc (PARÉS 1999)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Del setembre a la tardor, torna la calor

Variants i sinònims: Del setembre a la tardor, torna la calor (AMADES 1951) – (CONCA 1993) – (PARÉS 1999).

Equivalents: Septiembre, en fin de mes, el calor vuelve otra vez (CASTILLO Y OCSIERO 1995).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

El setembre és bo si del primer al darrer està serè

Variants i sinònims:

• El setembre és bo si del primer al darrer està serè (AMADES 1951)
• El setembre és bo, si del primer al darrer està serè (PARÉS 1999)

Equivalents:

• Septiembre es bueno si del uno al treinta pasa sereno [ES]
• Septiembre es bueno si del primero al treinta pasa sereno [ES] (CASTILLO Y OCSIERO 1995)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Al setembre, el qui tinga blat que el sembre

Variants i sinònims: Al setembre, el qui tinga blat que el sembre (MARTÍ I ADELL 1987).

Equivalents: Por septiembre quien tiene trigo que siembre [ES].

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Boira de setembre, porta el sud en el ventre

Variants i sinònims: Boira de setembre, porta el sud en el ventre (PUJOL 1999).

Equivalents: Niebla en septiembre, trae el sur en el vientre [ES] (TIRADO 1987).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura

Variants i sinònims:

• Allò que agost madura, setembre assegura (PUJOL 1999)
• Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura (AMADES 1951) – (FARRÀS 1998) – (PARÉS 1999)
  
• L'agost els madura i el setembre els captura (AMADES 1951) – (FARNÉS 1992) – (PARÉS 1999)
  

Equivalents: Lo que en agosto madura, septiembre asegura [ES] (TIRADO 1987).

Explicació:

• Els fruits que neixen a l'agost es cullen el setembre. Una altra interpretació és que relaciona el temps amb les malalties (PARÉS 1999)
• La fruita que comença a madurar a l'agost, pel setembre ja és a punt de ser recollida (PARÉS 1999)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli

Variants i sinònims:

• Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli (PARÉS 1999)
• Qui pel setembre no va ben enropat, ja cal que tremoli (AMADES 1951)

Equivalents:

• En septiembre, el que no tenga ropa que tiemble [ES]
  
• Septiembre, el que no tenga ropa que tiemble [ES] (TIRADO 1987)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

En setembre cull i no sembres

Variants i sinònims: En setembre cull i no sembres (FORGAS 1992).

Equivalents: En septiembre, cosecha y no siembres (TIRADO 1987).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Agost i setembre no duren sempre

Variants i sinònims:

• Agost i setembre no duren sempre (MARTÍ I ADELL 1987) - (PUJOL 1999)
• Agost i setembre, no duren sempre (FARRÀS 1998)

Equivalents: Agosto y septiembre no duran siempre [ES] (SOPENA 1983).

Explicació: Fa referència a l'economia, perquè aquests dos mesos són els de collita, per tant rics (Trad. SOPENA 1983).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Agost té la culpa i setembre porta la fruita

Variants i sinònims:

• Agost té la culpa i setembre porta la fruita (PUJOL 1999)
• V. Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa

Equivalents: Agosto tiene la culpa y septiembre la pulpa [ES] (SOPENA 1983).

Explicació: Perquè la fruita que es cria a l'agost, madura al setembre (Trad. de SOPENA 1983)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Tots al sac i el sac en terra

Variants i sinònims:

• L'un mirant l'altre, les feines pengen (Migjorn)
• Tres al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Tots al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Un ho fa tot, dos fan poquet i tres l'un per l'altre no fan res (AMADES 1930)

Equivalents: El uno por el otro, la casa sin barrer (Migjorn).

Font: Migjorn 2008: Migjorn, llista adreçada a professionals, estudiants i gent interessada en la llengua catalana, en un fil iniciat el 5 de setembre de 2008.