índex - bibliografia

21/5/08

Quan es tanca una porta, se n'obre una altra

Variants i sinònims:

Equivalents: Cuando una puerta se cierra, ciento se abren [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Quant se tanca una porta, se'n obra un altra (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

4 comentaris:

xavier puigmalet ha dit...

Varianr popular espanyola:
"Dios ahoga, pero nunca suelta".

vpamies ha dit...

Puigmalet gran, aquesta em sona a Perich. :-)

I mira que hi ha variants, eh?, més o menys populars:
- Dios aprieta pero no ahoga, pero a mi no me suelta.
- Dios ahoga, pero no aprieta
- Dios aprieta pero no ahoga, pero a algunos parece ser que los tiene sujetos por el cuello y no los suelta
- cuando Dios aprieta, ahoga pero bien
- Dios aprieta, pero no ahoga; afloja, pero no suelta.

xavier puigmalet ha dit...

Déu meu, quina exhibició...ara entenc perque el meu germà et té als altars...
No sóc digne d'entrar a casa teva, però ves que hi farem, sempre he pensat que "modèstia apart, que és on millor està" (aquesta és meva, l'anterior no, però no recordo on la vaig sentir).

vpamies ha dit...

Xavier, no hi ha com estar ben documentat... i tenir al darrere una base de dades de 250.000 refranys de suport. :-)

La que no recordes on vas sentir era el «No sóc digne d'entrar a casa teva?». Bíblica. No em facis dir el llibre i el verset. ;-)

Però a mi m'agrada més la filosofia sisana: «Oh, benvinguts, passeu, passeu... que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú».

Vine quan vulguis. Com podria tancar la porta a un Puigmalet?