El diable quan és vell es fa ermità

Variants i sinònims: El diable quan és vell es fa ermità (RÀDIO TARADELL 2008).

Equivalents: Harto de carne, el diablo se metió a fraile (RÀDIO TARADELL 2008).

Explicació: Els vells adopten una conducta més assenyada i diferent de quan eren joves (RÀDIO TARADELL 2008).

Font: (RÀDIO TARADELL 2008): El català de cada dia, del dia 13 de desembre de 2008, una secció de Ràdio Taradell.

Deixeu-lo córrer, que ell s'aturarà

Variants i sinònims: Deixeu-lo córrer, que ell s'aturarà (SAURA 1884).

Equivalents: Dejarlo correr, que ello parará [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Deixaulo córrer, que ell s'aturará (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has

Variants i sinònims: Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has (SAURA 1884).

Equivalents: Déjame caer, y ayudarme has [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Deixam caure del ase y ajudarme has (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ira de senyor i de poble avalot, són pitjor que foc

Variants i sinònims: Ira de senyor i de poble avalot, són pitjor que foc (SAURA 1884).

Equivalents: De ira de señor y de alboroto de pueblo, te libre Dios [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ira de senyor y de poble abalot, son pitjor que foch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tantes hores, tants remeis

Variants i sinònims: Tantes hores, tants remeis (SAURA 1884).

Equivalents: De hora a hora, Dios mejora [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Tantas horas, tants remeys (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle

Variants i sinònims:

• Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle (SAURA 1884)
• Ni home tiple ni dona baixó (SAURA 1884)

Equivalents: De hombre tiple y mujer tenor, librenos Dios [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ni mascle de veu famella, ni famella de veu mascle (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona

Variants i sinònims:

• Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona (PUJOL 1999)
• Si al novembre trona, la collita és bona (FARRÀS 1998)
• Si el novembre trona, la collita serà bona (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993)
• Si pel novembre trona, la collita serà bona (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Equivalents: Si en noviembre oyes que truena, la cosecha siguiente será buena [ES] (TIRADO 1987)

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembri

Variants i sinònims:

• Pel novembre, qui no ha sembrat que no sembre (PARÉS 1999)
• Pel novembre, qui no ha sembrat que sembre (CONCA 1993)
• Pel novembre, qui no ha sembrat que sembri (AMADES 1951)
• Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembri
  
• Pel novembre, qui no ha sembrat, que no sembre (FONT 1900) - (SERRA I BOLDÚ 1928)
• Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembri (GIMENO 1989) - (PARÉS 1999)

Equivalents: En mediando noviembre, si no has sembrado no siembres [ES] (TIRADO 1987).

Explicació:

• Alguns opinen que el blat es pot sembrar quinze dies abans i després de Tots Sants, malgrat aquesta dita (SERRA I BOLDÚ 1928).
• Les activitats agrícoles d'aquest moment de l'any són escasses per les contrades on no es conrea l'olivera. Es continua la sembra ja començada el mes anterior (GIMENO 1989).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre

Variants i sinònims:

• A primers de Novembre, el teu foc ja el pots encendre (PUJOL 1999)
• A primers de Novembre, el teu foc ja pots encendre

Equivalents: A primeros de noviembre, tu fuego enciende [ES] (TIRADO 1987).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Si pel novembre trona, la collita serà bona

Variants i sinònims:

• Si el novembre trona, la collita serà bona (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993) - (BADARE 2004)
• Si pel novembre trona, la collita serà bona (DCVB 1926-68) - (SANCHIS GUARNER 1951) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999) - (BADARE 2004)

Equivalents: Si en noviembre oyes que truena, la cosecha será buena [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (BADARE 2004).

Font: Base de datos sobre refranes del calendario y meteorológicos en la Romania (BADARE).

T'aconsella l'experiència que amb molts homes no tinguis paria ni avinença

Variants i sinònims: T'aconsella l'experiència que amb molts homes no tinguis paria ni avinença (SAURA 1884).

Equivalents: De hombre malvado huye su lado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Te aconsella la experiència, que ab molts homens no hajes paria ni avinensa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mula guita, ven-la prest

Variants i sinònims: Mula guita, ven-la prest (SAURA 1884).

Equivalents: De hombre falso huye el contacto [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Mula guita, venla prest (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Home ric, mal enemic

Variants i sinònims: Home ric, mal enemic (SAURA 1884).

Equivalents: De hombre arraigado, no te verás vengado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Home rich, mal enemich (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ningú es mor de fam, i sí de fart

Variants i sinònims:

• Més en moren de farts, que de fam (SAURA 1884)
• Ningú es mor de fam, i sí de fart (SAURA 1884)

Equivalents: De hambre a nadie vi morir, de mucho comer, cien mil [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original:

• Més ne moren de farts, que de fam (SAURA 1884)
• Ningú's mort de fam, y si de fart (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Del sacerdoci les sobres, totes han de ser dels pobres

Variants i sinònims: Del sacerdoci les sobres, totes han de ser dels pobres (SAURA 1884).

Equivalents: Dé el sacerdote al pobre lo que le sobre [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Del sacerdoci las sobras, totas han de ser dels pobres (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tot el bé de Déu ve

Variants i sinònims: Tot el bé de Déu ve (SAURA 1884).

Equivalents: De Dios viene el bien y de las abejas la miel [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tot lo bé de Deu vé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Estiu que dura, tardor assegura

Variants i sinònims: Estiu que dura, tardor assegura (PUJOL 1999).

Equivalents: Verano que dura, otoño asegura [ES] (TIRADO 1987).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Estiu sec, tardor molla

Variants i sinònims: Estiu sec, tardor molla (FARRÀS 1998).

Equivalents: Tras secos veranos, otoños tempranos [ES].

Localització: Es diu a l'Alt Pirineu.

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

A casa del vinater bona tardor i mal hivern

Variants i sinònims: A casa del vinater bona tardor i mal hivern (AMADES 1951) - (GIMENO-ROURA 1986) - (PARÉS 1999).

Equivalents: La mujer del vinatero, buen otoño y mal invierno [ES] (TIRADO 1987).

Explicació: A la tardor comença la verema (PARÉS 1999).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Tardor serena, hivern ventós, tardor ventosa, hivern serè

Variants i sinònims:

• Tardor amb serenera, hivern amb ventera (AMADES 1951)
• Tardor serena, hivern ventós, tardor ventosa, hivern serè (AMADES 1951) - (GIMENO-ROURA 1986) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999)

Equivalents: A sereno otoño, invierno ventoso [ES].

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou

Variants i sinònims:

• La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou (MILLÀ 1965) - (DABAN 1999) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
• La lluna d'octubre, set altres en cubreix, i si no plou, en cobreix nou (FARRÀS 1998)
• La lluna d'octubre, set ne descubre (FARNÉS 1992)
• La lluna octubral fa la llei a totes les de l'any (FARRÀS 1998)
• La lluna octubrina set llunes endevina (CONCA 1993)

Equivalents: La luna de octubre, siete lunas cubre [ES]

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Quan l'octubre creix, la fruita podreix

Variants i sinònims: Quan l'octubre creix, la fruita podreix (AMADES 1951).

Equivalents: En octubre, la buena fruta pudre [ES] (GONZÁLEZ 1983).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Per l'octubre, fuig de l'ombra i busca el sol

Variants i sinònims:

• Octubre, octubrot, fuig de l'ombra i busca el foc (AMADES 1951) - (FARRÀS 1998)
• Per l'octubre, fuig de l'ombra i busca el sol (AMADES 1951) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

• En octubre de la sombra huye [ES] (CASTILLO Y OCSIERO 1995)
• En octubre, de la sombra huye; pero si sales al sol, cuida de la insolación [ES] (TIRADO 1987)

Explicació: Comença a refrescar (PARÉS 1999).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Rectificar és de savis

Variants i sinònims:

• D'homes és errar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• D'homes és errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884)
• De savis és mudar de consell (FARNÉS 1992)
• Dels homes és l'errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• És de savis mudar d'intent (FARNÉS 1992)
• És propi de savis mudar de parer (EIXIMENIS 1383)
• L'home vell muda consell (FARNÉS 1992)
• Rectificar és de savis (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

• De hombres es errar, de bestias perseverar en el error [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• De prudente es mudar de consejo [ES] (FARNÉS 1992)
• De prudente he mudar conselho [PT] (FARNÉS 1992)
• Errare humanum est et confiteri errorem prudentis [LLA] [Trad.: errar és d'homes, i confessar l'error, de savis] (PERIS 2001)
• Il sabio muda conscio, il nescio no [IT] (FARNÉS 1992)
• Les rivières ne se précipitent pas plus vite dans la mer que les hommes dans l'erreur (Trad.: ) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quiero ya mudar la condición [ES] (FARNÉS 1992)
• Rectificar es de sabios [ES]
• To err is human, to forgive divine (Trad.: Errar és humà, perdonar, diví) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: De homes es errar (ó dels homes es l'errar), de bestias perseverar en lo error (SAURA 1884).

Explicació: Assenyala com a característica humana l‟equivocar-se (PUJOL I CAMPENY 2008).

Notes:

• L'equivalent llatí que aporta Peris (2001) correspon a Sant Jeroni (Ep. 57.12).
• La referència d'Eiximenis correspon al llibre Terç del crestiá, de 1383.

Font:

• He fet un estudi de paremiologia comparada de diverses obres a partir d'una qüestió plantejada al web Qüestionem, amb informacions de diverses obres bibliogràfiques, de la base de dades paremiològica pròpia i de consultes a Internet.
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

A gallec demanador, castellà posseïdor

Variants i sinònims: A gallec demanador, castellà posseïdor (FARNÉS 1992).

Equivalents: A gallec demanador, castellà posseïdor.

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.