Aigua de maig, pa per tot l'any

Variants i sinònims:

• Aigua de maig, pa per a tot l'any (PUJOL 1999)
• Aigua de maig, pa per tot l'any (PARÉS 1999)

Equivalents: Agua de mayo, agua para todo el año [ES].

Explicació: La pluja de maig és beneficiosa per al blat (PARÉS 1999).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Abril i maig són la clau de l'any

Variants i sinònims:

• Abril i maig són la clau de l'any (FARNÉS 1992)
  
• Abril i maig són (o tenen) la clau de l'any (PARÉS 1999)
  
• Abril i maig tenen les claus de tot l'any (PARÉS 1999)

Equivalents: Abril y mayo dan agua para todo el año [ES].

Explicació: La collita serà més o menys bona segons la pluja que caigui en abril i maig (PARÉS 1999).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Ahir deia blanc i avui diu negre

Variants i sinònims:

• Ahir deia blanc i avui diu negre (ESPUNYES 2007)
• Ara diu blat, ara diu ordi (ESPUNYES 2007)
• Ara diu pa, ara diu coca (ESPUNYES 2007)
• Cada vegada que va a pixar canvia (o muda) de pensament (ESPUNYES 2007)
• Les coses d'aquest món, verdes i madures són (ESPUNYES 2007)
• On va dir negre, ara diu blanc (POPULOGIS 2012)
• Quan són figues són raïms (SAURA 1884)
• V. Ser més variable que el temps (o que el vent)
• Tan aviat diu figues com raïms (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Cuando pitos flautos, cuando flautos pitos [ES] (SAURA 1884)
• Donde digo digo no digo digo, que digo Diego [ES] (ESPUNYES 2007)
• Donde dije digo, digo Diego [ES] (POPULOGIS 2012)

Parèmia segons la font original: Quant son figas son rahims (SAURA 1884).



Explicació: Fórmula per a indicar que algú es desdiu d'una afirmació anterior  (POPULOGIS 2012). 

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Verbofília. Populogis (2012).

Amb pa i vi es fa camí

Variants i sinònims:

• V. Afartar-se com un lladre
• Amb pa i vi es fa camí (ESPUNYES 2007)
  
• El forn s'escalfa per la boca (ESPUNYES 2007)

Equivalents: Con pan y vino se anda el camino [ES] (ESPUNYES 2007).

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

El meló i el casament són coses d'encertament

Variants i sinònims:

• V. A la babalà
  
• Del sembrar i del casar, consell no en vulguis donar (ESPUNYES 2007)
• El meló i el casament són coses d'encertament (ESPUNYES 2007)
  
• Si l'encerto, l'endevino (ESPUNYES 2007)
• Tant pot ser un bou com una vaca (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• A lo loco [ES] (ESPUNYES 2007)
• A bulto [ES] (ESPUNYES 2007)
• A lo que salga [ES] (ESPUNYES 2007)
• A tontas y a locas [ES] (ESPUNYES 2007)
• Al (o al buen) tuntún [ES] (ESPUNYES 2007)

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

A casa mengem a taula, però cadascú al seu plat

Variants i sinònims:

• A casa mengem a taula, però cadascú al seu plat (ESPUNYES 2007)
  
• D'un mateix pa, diferents llesques (ESPUNYES 2007)
  
• D'una mateixa soca, diferents llucs (ESPUNYES 2007)
• De mort només n'hi ha una, però hi ha moltes maneres de morir (ESPUNYES 2007)

Equivalents: Juntos sí, pero no revueltos [ES] (ESPUNYES 2007).

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

El que no es fa quan convé, no es fa a tot temps bé

Variants i sinònims: El que no es fa quan convé, no es fa a tot temps bé (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando la sucia empucha, luego anubla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo que no's fa quant convé, no's fa á tot temps bé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Núvols a la muntanya, pluja segura

Variants i sinònims: Núvols a la muntanya, pluja segura (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando la sierra está tocada, en la mano viene el agua [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Núvols en la montanya, pluja segura (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan les filles casaràs, les sobres els donaràs

Variants i sinònims:

• Per casar filles donzelles, no venguis moltons ni ovelles (SAURA 1884)
• Quan les filles casaràs, les sobres els donaràs (SAURA 1884)

Equivalents: Cuando las hijas casarás, lo sobrante les darás [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pera casar fillas donzellas, no vengas moltons ni ovellas | Quant las fillas casarás las sobras las donarás (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan les faves ja fan cloc, nostre amo, no estic enlloc

Variants i sinònims: Quan les faves ja fan cloc, nostre amo, no estic enlloc (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando las habas están en grano, una higa para nuestro amo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant las fabas ja fan cloch, nostre amo, no estich en lloch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan el riu sona, alguna cosa porta

Variants i sinònims: Quan el riu sona, alguna cosa porta (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando la sartén chilla, algo hay en la villa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant lo riu sona, alguna cosa porta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui fa mal en despoblat, també ho farà vagi o no acompanyat

Variants i sinònims: Qui fa mal en despoblat, també ho farà vagi o no acompanyat (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando fueres por despoblado, non fagas desaguisado, porque aunque fueres por poblado, iras a lo rezado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui fa mal en despoblat, també lo fará que vaja ó no acompanyat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan vagis per camí ral, de ningú no diguis mal

Variants i sinònims: Quan vagis per camí ral, de ningú no diguis mal (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando fueres por camino, no digas mal de tu enemigo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant vajas per camí ral, de ningú no digas mal (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan vagis a casa d'altri, demana a la porta llicència

Variants i sinònims: Quan vagis a casa d'altri, demana a la porta llicència (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando fueres a casa ajena, llama de fuera [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant vajas á casa agena, demana á la porta llicéncia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan la mare no hi és, jo salto i ballo

Variants i sinònims: Quan la mare no hi és, jo salto i ballo (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando en casa no está el gato, se extiende el rato [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant la mare no hi es, jo salto y ballo (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan el vilà és ric, no té parent ni amic

Variants i sinònims: Quan el vilà és ric, no té parent ni amic (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando el villano está rico, no tiene pariente ni amigo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant lo villá está rich, no té parent ni amich (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan el rei és poderós, son regne no té repòs

Variants i sinònims: Quan el rei és poderós, son regne no té repòs (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando el rey es poderoso, su vasallo no ha reposo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant lo rey es poderós, son regne no te repós (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan el «bobo» va al mercat, el mercat està (o és) acabat

Variants i sinònims: Quan el «bobo» va al mercat, el mercat està (o és) acabat (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando el necio es acordado, el mercado es ya pasado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant lo bobo va al mercat, lo mercat está ó es acabat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si el guardià juga a cartes, què faran els altres frares?

Variants i sinònims: Si el guardià juga a cartes, què faran els altres frares? (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando el guardián juega a los naipes, ¿qué harán los demás frailes? [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si'l guardiá juga á cartas, qué farán los altres frares? (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan el dia creix, el fred neix

Variants i sinònims: Quan el dia creix, el fred neix (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando el dia crece, el frío nace [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant lo dia creix, lo fret neix (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan el diable va a resar, mira que et vol enganyar

Variants i sinònims: Quan el diable va a resar, mira que et vol enganyar (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando el diablo reza, engañarte quiere [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant lo diable va á resar, mira que't vol enganyar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si el març no marceja, l'abril abrileja

Variants i sinònims:

• Quan el març no marceja, l'abril abrileja (DCVB 1950) - (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989) - (FARNÉS 1992) - (FARRÀS 1993) - (PARÉS 1999)
• Si el març no marceja, l'abril abrileja (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)

Equivalents: Cuando marzo no marcea, abril de las suyas espera [ES]

Explicació:

• La maltempsada no passa per alt (PERRAMON 1979)
• Per significar que la maltempsada no passa per alt (GIMENO 1989)
• Si no és inestable el març, ho serà l'abril (PARÉS 1999)

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Abril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n'havia vist ni un

Variants i sinònims: Abril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n'havia vist ni un (AMADES 1951) - (CARBÓ 1995) - (TREPAT 1995) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Abril, abril, de cien en cien años habrías de venir [ES].

Explicació: Els que parlen malament d'aquest mes (CARBÓ 1995).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Altes o baixes, a l'abril les Pasqües

Variants i sinònims:

• Altes o baixes, a l'abril les Pasqües (FARRÀS 1998)
  
• Altes o baixes, a l'abril són les Pasqües (DCVB)
  
• Altes o baixes, per abril les Pasqües (AMADES 1951) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999)
  
• Altes o baixes, per l'Abril les Pasqües (PUJOL 1999)
  
• Altes o baixes, per l'abril són les Pasqües (MARTÍ I ADELL 1987)
  

Equivalents: Altas o bajas, en abril son las Pascuas, y si son marciales, años mortales [ES].

Explicació: La Pasqua se sol escaure per l'abril; quan no hi cau la florida, s'hi escau la granada (PARÉS 1999).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Abril, abrilet, va matar (o mata) sa mare de fred

Variants i sinònims:

• Abril abrilet mata a sa mare de fred (MARTÍ I ADELL 1987)
  
• Abril abrilet, mata sa mare de fred (CONCA 1993)
• Abril abrilet va matar a sa mare de fred (AMADES 1951)
• Abril, abrilet, va matar (o mata) sa mare de fred (PARÉS 1999)
• Abril, abrilet, va matar a sa mare de fred (MORET 1995)
• Abril, abrilet, va matar sa mare de fred (CARBÓ 1995)
  

Equivalents: Abril abriliento, frío y hambriento [ES].

Explicació:

• Els canvis d'estació són dolents per a la gent gran i malalta (CARBÓ 1995).
• El fred d'abril pot perjudicar la salut (PARÉS 1999).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.