Abril mullat, bo per al blat

Variants i sinònims:  

• Abril mullat, bé pel plat (FARRÀS 1998).
• Abril mullat, bo pel blat (FARNÉS 1992-98) - (PARÉS 1997 i 1999) - (PUJOL 1999) - (DABAN 2006) - (GARGALLO GREGORI 2008).
• Abril mullat, bo per al blat (GARGALLO GREGORI 2008) - (PÀMIES 2012a).
• Abril mullat, creix l'herba per al ramat (GARGALLO GREGORI 2008).
• Abril mullat, de pa en ve carregat (FARRÀS 1998) - (GARGALLO GREGORI 2008).
• Abril mullat, fa créixer l'herba i el ramat (DABAN 2006).
• Abril mullat, fa créixer l'herba pel ramat (FARRÀS 1998).
• Abril mullat, fa créixer l'herba per al ramat (BELLMUNT 1987)
• Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat (AMADES 1951 i 1983) - (PARÉS 1999) - (DABAN 2006)
• Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat (o mal per l'hort, bé pel sembrat) (PÀMIES 2012a). 
• Abril mullat, mal per a l'hort, bé per al sembrat (FORGAS 1992).
• Abril mullat, mal per l'hort, bé pel sembrat (GARGALLO GREGORI 2008).

Equivalents:

• Abril mojado, bueno para los trigos y malo para los gusanos (o de panes viene cargado, o malo en la huerta y bueno en el campo, o panes trae en el saco) [ES] (PARÉS 1999).
• Abril mojado, de panes viene cargado (o malo en la huerta y bueno en el campo, o panes trae en el saco) [ES] (PÀMIES 2012a).

Explicació:

• Les pluges tenen una rellevant importància, i la veu popular tant s'exclama per poques com per massa (AMADES 1983).
• Refranys "de calendari", que fixen en la memòria del pagès la millor època per a la sembra dels seus blats, i la relació entre el clima i la futura collita (FORGAS 1992).
• La primera part del refrany contradiu l'anterior; la segona ens indica la importància de les pluges per al blat (s.v. Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat) (PARÉS 1999).
• La pluja d'abril és beneficiosa per al blat (PARÉS 1999) - (PÀMIES 2012a).

Font:

• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Víctor Pàmies i Riudor (2012a): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

Abril i senyors, tots traïdors

Variants i sinònims:  

• Abril i senyors, tots són traïdors (FARRÀS 1998) 
• Abril i senyors, tots traïdors (PARÉS 1997 i 1999) - (PUJOL 1999) - (DABAN 2006) - (PÀMIES 2012a). 
• Abrils i senyors, tots traïdors (MILLÀ 1988) - (CONCA 1993) - (GARCIA SALINES 1994) - (DABAN 2003) - (GARGALLO GREGORI 2008)

Equivalents: Abriles y condes, los más traidores [ES] (PARÉS 1997) - (PÀMIES 2012a).

Explicació:

• Són inestables (PARÉS 1999)
• No te'n pots fiar (PÀMIES 2012a).

Font:

• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Víctor Pàmies i Riudor (2012a): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

Abril finat, hivern acabat

Variants i sinònims: Abril finat, hivern acabat (PÀMIES 2012).

Equivalents: Abril concluido, invierno ido [ES] (PÀMIES 2012).

Explicació: Acabat el mes d'abril, a mitja primavera, remeten els freds hivernals definitivament (PÀMIES 2012).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (2012): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

Al millor pescador, li escapa una anguila

Variants i sinònims:

• A la millor filadora li cau el fus (P: VIII, 2136) - (S&C: 92)
• Al millor pescador, li escapa una anguila (P: VIII, 448) - (S&C: 92)
• No és bon carreter el qui no ha bolcat tres vegades (P: VIII, 2332)
• No t’agradi carreter que no hagi bolcat mai (P: VIII, 2337)
• Tot bon carreter bolca (S&C: 92)

Equivalents:

• A good marksman may miss [EN] (S&C: 92)
• Al mejor cazador, se le va la liebre [ES] (S&C: 92)
• Al mejor galgo, se le escapa una liebre [ES] (S&C: 93)
• Il n’y a si bon charretier qui ne verse [FR] (S&C: 92)
• The best cart may overthrow [EN](S&C: 92)

Explicació:

• Un mal dia, el té tothom (P: VIII, 448)
• No hi ha persona tan hàbil que no faci alguna falta (P: VIII, 2332)
• Ens tranquil·litza recordant-nos que ningú no és infal·lible (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Por muy hábil y diestro que uno sea, en alguna ocasión puede fallar [ES] (S&C: 92)

Font: Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

A grans mals, grans remeis

Variants i sinònims:

• A grans mals, grans remeis (P: VI, 964) - (S&C: 29)
• V. A les penes, punyalades
• Als grans mals, grans remeis (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• A gran mal, el remedio bien y presto [ES] (MK: 54.936)
• A grandes males, grandes remedios [ES] (ESPUNYES 2007) - (MK: 53.118) - (DG: I i IX) - (S&C: 29)
• A grandes males, remedios tales [ES] (MK: 53.119)
• Aux grands maux les grands remèdes [FR] (DG: I i IX)
• Aux grands maux, les grands remèdes [FR] (S&C: 29)
• Desperate deseases must have desperate remedies [EN] (EPE: 109) - (S&C: 29)

Explicació:

• Recomana decisió per a saber posar remei a situacions difícils (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Cuando surge un problema de salud hay que saber reaccionar, y, cuanto más serio o grave sea, mayor ha de ser el remedi que se le ponga. En general, indica que se debe dar soluciones drásticas a desgracias considerables [ES] (S&C: 29)
• Some forms of medical treatment are not normally used because they are liable to be as dangerous in effect as the diseases themselves. But when a patient’s condition is so grave that his life is almost despaired of, there is no alternativebut to take a fifty-fifty chance and use one of those desperate remedies [EN] (EPE: 109)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

A cada ocellet li agrada el seu niuet

Variants i sinònims: A cada ocellet li agrada el seu niuet (LEM: 34) - (S&C: 12)

Equivalents:

• A cada pajarillo agrada (o le gusta) su nidillo [ES]
• À tout oiseau son nid est beau [FR]
• Every bird likes its own nest [EN] (S&C: 12)
• Every bird likes its own nest [the] best [EN] (EPE: 661) - (S&C: 12)
• Ogni scarrafone è bello a mamma sua [IT]
• There is no place like home [EN] (S&C: 12)

Explicació:

• La pròpia casa és el lloc que a tothom més li agrada, on se sent més a gust. Per extensió s’aplica també a l’hàbitat, medi o entorn natural (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• En la propia casa es donde más a gusto se suele estar [ES] (S&C: 12)
• No matter how humble it may be, home is the place where one feels happiest [EN] (EPE: 661)

Font: Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

A l'abril, aigües mil

Variants i sinònims:

• A l'abril, aigües mil (PARÉS 1997) - (PÀMIES 2012)
• A l'abril, gotes mil (PARÉS 1997) - (PÀMIES 2012)

Equivalents:

• Abril, aguas mil [ES] (PARÉS 1997) - (PÀMIES 2012)
• Abril, para ser abril, ha de tener aguas mil [ES] (PARÉS 1997)
• En abril, aguas mil [ES] (PARÉS 1997) - (PÀMIES 2012)

Explicació: Abril és un dels mesos més plujosos de l'any (PÀMIES 2012)

Nota:

• Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.
• Víctor Pàmies i Riudor (2012): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

No hi ha pitjor abat que el qui monjo ha estat

Variants i sinònims: No hi ha pitjor abat que el qui monjo ha estat (PARÉS 1997).

Equivalents: No hay peor abad que el que monje ha sido (PARÉS (1997).

Font: Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.

Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa

Variants i sinònims: 

• V. Cadascú explica la fira segons li ha anat
• Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa (AMADES 1951)

Equivalents: Nada es verdad ni es mentira, todo depende del color del cristal con que se mira [ES].

Explicació: Cap realitat és immutable o única, sinó que depèn de diversos factors que ho puguem interpretar d'una manera o altra.

Nota: L'equivalent castellà és un vers de Campoamor.

Font: Relaciono i connecto diverses informacions de la meva base de dades paremiològica.

Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar

Variants i sinònims:

• El que vinga darrere, que arree (País Valencià)
• Merda pels que quedin!
• Morta jo, merda per als vius!
• Pel que em queda de manar? Ja m´hi puc «cagar»
• Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar
• Qui vingui darrere, que s'apanyi

Equivalents: Por lo que me queda en el convento, me cago dentro [ES].

Nota: És una expressió castellana de difícil traducció al català. Anna Parés i Puntas em proposa Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar, sentida a una de les seves alumnes dels cursos de català per a adults. Sembla una bona troballa, però podem dubtar de la seva patrimonialitat. Xavier Pàmies, en un comentari ens proposa Qui vingui darrere, que s'apanyi, amb les mateixes virtuts i defectes que la proposta de Parés.

En una carta al director del Diari de Girona, trobo una altra versió suggerida per l'expressió castellana, també deutora i sense patrimonialitat: Pel que em queda de manar? Ja m´hi puc «cagar».

A la taula i al llit al primer crit

Variants i sinònims: A taula i al llit al primer crit (SAURA 1884)


Equivalents: A la mesa llaman, santa palabra [ES] (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui endavant no mira, endarrere cau

Variants i sinònims:

• Qui endavant no mira, endarrere cau (ESTEVE-BELVITGES-JUTGLÁ 1803)
• Qui no esguarda endavant cau endarrera (TURMEDA 1417)

Equivalents: 

• Qui nil providit, proficit ille nihil [LL] (ESTEVE-BELVITGES-JUTGLÁ 1803)
• Quien adelante no mira, atrás se queda [ES] (ESTEVE-BELVITGES-JUTGLÁ 1803)
• Quien no mira el derrotero, es majadero [ES] (RÉSPED 2010)

Parèmia segons la font original: Qui endèvant no mira enderrèra cau (ESTEVE-BELVITGES-JUTGLÁ 1803)

Nota: Agraeixo Résped que ens ha facilitat un equivalent castellà per aquest antic proverbi català. Es tracta d'un refrany mariner que fa referència al 'derrotero', que és el rumb del vaixell.

Font: Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I. Barcelona, 1803.

Poques paraules i ben dites

Variants i sinònims:

• Com més curt millor
• Poques paraules i ben dites

Equivalents: Lo bueno, si breve, dos veces bueno [ES]

Font: Optimot, fitxa 2722/2.

Escoltets en reunió, són de mala educació

Variants i sinònims:

• Consellets en reunions és de mala educació (La Safor)
• Escoltets en reunió, falta d'educació (Alt Maestrat)
• Escoltets en reunió, són de mala educació (Cocentaina 2003)
• Escoltetes en reunió són de mala educació

Equivalents:

• Secretitos a la oreja son cosas de vieja [ES]
• Secretos en reunión son de mala educación [ES]

Font: La versió catalana del refrany és extreta d'un calendari publicat per l'Ajuntament de Cocentaina i l'Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) de l'any 2003.

Nota: Agraeixo al Josep Lluís que aportés una altra variant valenciana de la dita en els comentaris i al Paco, que em va fer arribar per correu la versió de la Safor. També la documenta Joan Peraire a l'Alt Maestrat, amb alguna variant més. Sembla, doncs, prou estesa i viva al País Valencià.

Mira de què es vanta i sabràs què li falta

Variants i sinònims:

• Mira de què es vanta i sabràs què li falta (ESPUNYES 2007)
• La virtut que et sols lloar és la que més falta et fa (ESPUNYES 2007)
• Qui presum, fa fum (DCVB 1926-62) - (GDLC)
• Si se'n parla molt, la cosa va escassa (ESPUNYES 2007)

Equivalents: Dime de qué presumes y te diré de qué careces (Zèfir)

Font: Zèfir (abril de 2010). Llista de professionals de la llengua catalana.

Tot forat té el seu pedaç

Variants i sinònims:

• V. Cada olleta té la seva tapadoreta
• Com un guenyo amb un borni (BALBASTRE 1977)
• En aquest món es despatxa tot (BALBASTRE 1977)
• Sempre hi ha un test per a una merda
• Sempre n'hi ha un de pitjor (OPTIMOT 2010)
• Tot forat té el seu pedaç (MIGJORN 2010)

Equivalents:

• Para todo roto hay un retal [ES] (RÉSPED 2010)
• Siempre hay un canto (o un tonto) para una mierda [ES]
• Siempre hay (o nunca falta) un roto para un descosido [ES] (MIGJORN 2010)

Explicació: Tothom troba la seva mitja taronja o sempre hi ha solució per als pitjors casos (MIGJORN 2010)

Nota: En alguns llocs també he vist que la locució "Lo mismo para un roto que para un descosido" pot fer referència a persones que poden fer més d'una funció o activitat, que serveixen per a tot.

Nota: Cal no confondre aquest refrany amb un altre de sentit ben diferent: Sempre plou sobre mullat i molts altres equivalents, amb un significat negatiu, d'estar de pega.

Font: Llista Migjorn (2010): adreçada a professionals, estudiants i gent preocupada per la nostra llengua, el català. S´hi tractaran qüestions relacionades amb la sociolingüística, la gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística...

Capa esquinçada no guarda de fred

Variants i sinònims:

• Capa esquinçada no guarda de fred (SAURA 1881)
• Dels dolents no n'esperes (o no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881)

Equivalents: De mala mata, nunca buena caza (o zarza) [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original: Capa esquinsada no guarda de fret | Dels dolents no'n esperes (ó no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De dolent rocí, un sol bocí

Variants i sinònims: De dolent rocí, un sol bocí (SAURA 1881).

Equivalents: De mala masa, un bollo basta [ES] (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De dolent arbre, no esperis bon fruit

Variants i sinònims: De dolent arbre, no esperis bon fruit (SAURA 1881).

Equivalents:

• De mal cuervo, mal huevo [ES] (SAURA 1881)
• De mala berenjena, nunca buena calabaza [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original:

• De dolent arbre, no esperis bon fruyt (SAURA 1881)
• De mala berengena, nunca buena calabaza [ES] (SAURA 1881)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'avar és com el porc, que no aprofita sinó després de mort

Variants i sinònims: L'avar és com el porc, que no aprofita sinó després de mort (SAURA 1881).

Equivalents: Del vivo ningun provecho, y mucho del muerto [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original: L'avaro es com lo porch, que no aprofita sino després de mort (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer

Variants i sinònims:

• Bo és fer el batxillerat, i millor anar ben peixat (MIGJORN 2009)
• ─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller (MIGJORN 2009)
• Jo sóc d'on mengen els meus fills (MIGJORN 2009)
• El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer (MIGJORN 2009)
• Tota bèstia sap deixar el lloc on no pot campar (MIGJORN 2009)
• U és d'a on es guanya les garrofes (MIGJORN 2009)
• U és d'on ha fet el batxillerat (MIGJORN 2009)
• U no és d'on naix, sinó d'on menja (MIGJORN 2009)
• Un és de la terra que li dóna de menjar (MIGJORN 2009)
• Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu (MIGJORN 2009)
• Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills (MIGJORN 2009)

Equivalents:

• El buey no es de donde nace, sino de donde pace [ES] (MIGJORN 2009)
• Patria est, ubicumque est bene [LL] (MIGJORN 2009)

Explicació: Es refereix al fet que la necessitat ensenya i la realitat s'imposa sobre altres sentiments (MIGJORN 2009).

Localització: La comunicant de la versió catalana del refrany diu haver-lo sentit als seus avis, de l'Empordà, de la zona de Sant Feliu de Guíxols.

Nota: Ha costat molt trobar documentada aquesta equivalència. La imaginació i enginy dels collistaires va portar a fer propostes més o menys acostades a l'original castellà, com ara Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu, Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills, U no és d'on naix, sinó d'on menja, Patria est, ubicumque est bene [LL] (Ciceró), Jo sóc d'on mengen els meus fills, Un és de la terra que li dóna de menjar, U és d'a on es guanya les garrofes, U és d'on ha fet el batxillerat o ─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller, etc.

Font: Migjorn (2009): Llista de distribució adreçada a professionals, estudiants i gent preocupada pel català, on es tracten qüestions relacionades amb la sociolingüística, la gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, etc.

Per Nadal, qui res no estrena, res no val

Variants i sinònims:

• V. Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans
  
• Per Nadal, qui res no estrena res no val (AMADES 1951) - (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
• Per Nadal, qui res no estrena, res no val (CONCA 1993) - (GARCIA SALINES 1994) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
• Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
• Qui no estrena per nadal, persona que tant se val (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• Qui no estrena per Nadal, res no val (PARÉS 1999)
• Qui per Nadal no estrena, poc val (PARÉS 1999)
• Qui per Nadal res no estrena, res no val (VINYETS 1990)
• Qui per Pasqua i per Nadal res no estrena, res no val (FARRÀS 1998)

Equivalents:

• Al que veas en alpargatas por Navidad, no le preguntes cómo le va (RÉSPED 2008)
• Si no estrenas nada en Navidad, ya sé cómo te va (TIRADO ZARCO 1987)

Explicació:

• És tradició estrenar alguna cosa per Nadal (PARÉS 1999)
• Reprèn a qui no segueix les tradicions (PARÉS 1999)

Font: A partir dels comentaris en un altre refrany i connectant informacions de la meva base de dades.

Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans

Variants i sinònims:

• Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans (RESPED 2009)
• V. Per Nadal, qui res no estrena, res no val

Equivalents:

• Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos [ES] (RÉSPED 2009)
• El domingo de Ramos quien no estrena se le caen las manos [ES]
  
• Quien para la Palma no estrena nada, no vale nada [ES] (RÉSPED 2009)

Explicació: Dóna una explicació molt acurada Résped al seu Hombre refranero, que us reprodueixo:

Hoy empieza la Semana Santa de los católicos, en la que se conmemora la pasión, muerte y resurrección de Jesús. Esta semana de luto (especialmente a partir del jueves) y de fin de la cuaresma comienza paradójicamente con un día de alegría y de exhibición.

Litúrgicamente, diremos que se conmemora la entrada triunfal de Jesús en Jerusalén, según narra el evangelio de san Marcos, a lomos de un burro. Dado que la Semana Santa suele coincidir con el fin del invierno y el principio de la primavera, por toda España se ha tradicionalizado el realizar procesiones y celebraciones de este día, y era hasta hace unas décadas, una fecha de especial celebración en la que se aprovechaba para ponerse cada uno sus mejores galas e incluso para estrenar la ropa de la nueva temporada.

De ahí el sentido del refrán, pues quien no podía permitirse estrenar nada en esta fecha era pobre (no tener manos, en el sentido de no tener trabajo) y además no sabía coser (no tener manos en el sentido de ser incapaz de elaborarse la ropa).

Font: Résped (2009): Blog Hombre refranero, a l'article Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos, del 5 d'abril de 2009.

Per ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta

Variants i sinònims: Pa' ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta.

Equivalents: Pa' ser puta i no ganar na' mas vale ser mujer honrà'.

Explicació: Per a dedicar-se a una professió en què l’individu empenyora la seva imatge social, com a mínim, –sinó és que ha estat forçat pels proxenetes, o per la misèria– sense tenir a canvi els avantatges de grans entrades de beneficis, més val redireccionar el desfici cap a d’altres activitats (MOMPÓ 2010).

Font: Me l'ha facilitat en un comentari al blog Raons que rimen en Francesc Mompó, que diu haver-li sentit sovint al Toni Cucarella.

Mira també: Francesc Mompó, a la columna «La iseta» de L'informatiu, del 28 de maig de 2010, "Per a ser puta de cassoleta, més val tindre la figa queta".

Per força, els moros van a missa

Variants i sinònims: Per força, els moros van a missa (SOLSONA 2009).

Equivalents: A la fuerza ahorcan [ES] (SOLSONA 2009).

Explicació: T'obliguen a fer una cosa per força (SOLSONA (2009).

Font: La paraula del dia, del dimecres, 9 de setembre de 2009, espai lingüístic de Ramon Solsona dins el programa de ràdio El Món a RAC1 (en format mp3).