Un rellotge, una guiterra i un hortal, són sa ruïna per a un (o d'un) menestral

Variants i sinònims: Un rellotge, una guiterra i un hortal, són sa ruïna per a un (o d'un) menestral (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Menestral con huerto, menestral muerto [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Expressió caduca d'allò que, a part del seu cost d'adquisició, podia fer descuidar un menestral en el seu ofici -que a la fi és del que ha de viure- i portar-lo a la ruïna (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Darrere el rei, figues li fan

Variants i sinònims:

• Bellaco entreteniment, és dir mal de la gent (o del qui està absent) (SAURA 1884)
• Darrere el rei, figues li fan (PONS LLUCH 1993)
• De «detrás» al rey li fan banyes (SAURA 1884)
• V. El que es diu al darrere, no es diu al davant
• Per davant la gara-gara, i per «detrás» la punyalada (SAURA 1884)

Equivalents:

• Delante hago acato, y detrás al rey mato [ES] (SAURA 1884)
• Las espaldas vueltas, al mismo rey le hago morisquetas [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: De detrás al rey li fan banyas | Per davant la garagara, y per detrás la punyalada | Bellaco entreteniment, es dir mal de la gent (ó del qui està ausent) (SAURA 1884)

Explicació: Significa que els personatges importants són reverenciats a la cara, però menyspreats d'amagat. Es diu també dels qui s'aprofiten dels descuits de la vigilància per obrar a contra llei (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Ningú ralla més que qui té què rallar

Variants i sinònims: Ningú ralla més que qui té què rallar (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Siempre habla quien debiera ser mudo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu parlant de qui està censurant defectes d'altri i ell està carregat dels mateixos, o tal vegada més (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

En cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut

Variants i sinònims:

• En cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut (PONS LLUCH 1993)
• En sentir cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut (PONS LLUCH 1993)
• Quan canta (o en cantar) es puput, de matí banyat, (i) (es) vespre eixut (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Cuando canta el cuco, cuanto llueve en ocho días se enjuaga en uno [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: «No es signo de bueno o mal tiempo propiamente, indica simplemente que en la época de su canto (verano), las lluvias son de poca importancia y naturalmente el agua desaparece enseguida» (F. Pons) (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Per un punt va perdre sa mula

Variants i sinònims:

• Per un punt l'abat va perdre sa mula (PONS LLUCH 1993)
• Per un punt va perdre sa mula (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Por un punto ruín, perdió su asno Martín [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que, a vegades, de poca cosa vénen pèrdues molt importants (D.). Sembla refrany d'ús universal, a Mallorca, segons el DCVB, el diuen com a sinònim (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Es prometre no ha fet pobre ningú

Variants i sinònims:

• Es prometre no fa cap home pobre (PONS LLUCH 1993)
• Es prometre no ha fet pobre ningú (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Ofrecer no empobrece [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Indica que molta gent promet fàcilment coses per gana de complaure o d'exhibir-se, encara que sigui difícil o problemàtic complir les promeses fetes (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Primer jo, després jo i sempre jo

Variants i sinònims: Primer jo, després jo i sempre jo (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Primero, yo; después, yo; y si queda algo, para mí [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: És la màxima dels egoistes (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

No és polit lo polit, sinó lo que agrada

Variants i sinònims: No és polit lo polit, sinó lo que agrada (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: No es hermoso lo hermoso, sino lo que agrada [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per significar que els gustos són molt diferents i no pel fet que una cosa agradi molt a algú vol dir que sigui la més extraordinària de la seva espècie, tot i que a qui agradi així ho pugui considerar (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Sa pobresa no és vilesa

Variants i sinònims: Sa pobresa no és vilesa (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Pobreza no es vileza, sino inconveniencia [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per significar que es pot ésser pobre i honrat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Variants i sinònims:

• V. Caçador o pescador, o fam, o fred o calor
  
• Es pescador d'ham a ca seva hi sol dur fam (PONS LLUCH 1993)
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament
  
• Pescador de canya perd més que no guanya (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de canyeta duu prima sa panxeta (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cacera y pesquera, a la vejez, piojera (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de río y molinero de viento, mala olla y peor testamento [ES] (PONS LLUCH 1993).

• Explicació: Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen ser molt pobres (PONS LLUCH 1993).
• Oficis mal remunerats (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

A sa taula i en es joc es coneixen ses persones

Variants i sinònims: A sa taula i en es joc es coneixen ses persones (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: En la mesa y en el juego, se conoce a los caballeros [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que és fàcil perdre el control de si mateix quan hi ha golafreria i ambició (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui persevera, «alcança»

Variants i sinònims: Qui persevera, «alcança» (PONS LLUCH 1993).

Equivalents:

• Quien persevera, alcanza [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien perseveró alcanzó [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Es diu per significar que qui persisteix en les coses, arriba a conseguir-les (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

El pensar és d'ases, el sebre és el que val

Variants i sinònims:

• El pensar és d'ases, el sebre és el que val (PONS LLUCH 1993)
• Pensar no és sebre (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Pensar no es saber, como mirar no es ver [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Ho diuen quan algú s'excusa d'una cosa mal feta dient que no s'ho pensava, o que es pensava que era d'una altra manera (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Pensa mal i no erraràs

Variants i sinònims:

• Pensa (es) mal i encertaràs (PONS LLUCH 1993)
• Pensa mal i no erraràs (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Si quieres acertar, lo mal has de pensar [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Suposa que tothom obra per egoisme o amb mala intenció (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

D'allà on manco es pensa, salta sa llebre

Variants i sinònims:

• D'allà on manco es pensa, salta sa llebre (PONS LLUCH 1993)
• D'on menys es pensa, s'alça (o s'aixeca) la llebre (SAURA 1884)
• Quan manco hi penses, surt sa llebre (PONS LLUCH 1993)
• Sense por vénen els hostes (SAURA 1884)
  

Equivalents: Donde menos se piensa salta la liebre [ES] (PONS LLUCH 1993).

Parèmia segons la font original:

• De ahont menos se pensa se alsa ó s'aixeca la llebra (SAURA 1884)
• Sens por venen los hostes (SAURA 1884)

Explicació: Es diu quan ha succeït una cosa inesperadament, provocadora de sorpresa (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Ses penes no maten, però estropegen

Variants i sinònims: Ses penes no maten, però estropegen (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Penas solas no matan, pero ayudan a morir [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que els sofriments fan decaure el cos i l'esperit (PONS LLUCH 1993).

Nota: Segons el DCVB, 'estropejar' té un ús estès a les Illes: 'tr. Espanyar, fer malbé; posar en mal estat (Val., Mall., Men.); cast. estropear'. Etimològicament, deriva d'estrop.

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca

Variants i sinònims:

• La culpa de l'ase, dóna-la a l'albarda (PERIS 2001)
• V. Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors
• Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui no pot haver-les amb l'ase, les hau amb l'albarda (PERIS 2001)

Equivalents:

• Qui asinum non potest, stratum caedit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: 'el qui no pot picar l'ase, colpeja l'albarda']
• Quien mal quiere a Pedro, pedrada le da a su perro [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Significa que si algú no pot aconseguir tot allò que pretenia, almenys procura obtenir-ne una part (PONS LLUCH 1993).

Nota:

• Sobre l'explicació de Pons Lluch (1993), crec que va més en el sentit de «pagar justos per pecadors»: si no es pot desfogar amb el causant del mal ho fa amb un inferior a qui sí que pot fer-li.
• L'equivalent llatí, tret de Peris (2991), és de Petroni (45.8).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Partir com a bons germans: tot per jo i res per tes mans

Variants i sinònims:

• Amor de germans, amor de cans (PONS LLUCH 1993)
• Germans quan són petits, i quan són grans, cosinsgermans (PONS LLUCH 1993)
• Partir com a bons germans: tot per jo i res per tes mans (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Partamos como buenos hermanos: la mejor parte para mí, y lo demás para ambos [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Vol dir que les coses noves solen agradar només pel fet de llur novetat (PONS LLUCH 1993).
• Suposa que l'afecte entre germans no sol ésser gaire profund (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que l'estimació entre germans va perdent intensitat amb el temps i els canvis familiars (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada

Variants i sinònims:

• S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)
• Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)
• Sa càgola més petita caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Siempre caga la herrada la oveja más desmadrada [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Vol dir que les coses noves solen agradar només pel fet de llur novetat (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que sovint l'individu més insignificant té més gosadia que el més capacitat (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que els més ignorants o més indignes són els més atrevits (PONS LLUCH 1993).

Nota: Segons el DCVB, la càgola és una 'Ovella petita, que no ha crescut tant. com les altres de la mateixa edat' (Men.).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

S'operació ha anat bé, però madona és morta

Variants i sinònims:

• La cura va bé, però l'ull lo perdrem (PÀMIES 1997)
• S'operació ha anat bé, però madona és morta (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• La cura va bien, pero el ojo lo pierde [ES] (PONS LLUCH 1993).
• No es nada lo del ojo... y lo llevaba en la mano [ES] (PÀMIES 1993)

Localització: «La cura va bé, però l'ull lo perdrem» es diu al Matarranya (PÀMIES 1997).

Explicació:

• Es diu quan un procés s'ha desenvolupat amb naturalitat i sense contrarietats, però el seu resultat no ha estat el que s'esperava (PONS LLUCH 1993).
• S'aplica a aquelles persones que no donen importància ni tan sols a les situacions més greus (PÀMIES 1997)

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Olla que no has de menjar, deixa-la cremar

Variants i sinònims:

• Allò que no és teu, deixa-ho cremar (SAURA 1884)
• El mal dels altres fa de bon passar (SAURA 1884)
• Olla que no has de menjar, deixa-la cremar (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Cuidado ajeno (o mal ajeno) de pelo cuelga [ES] (SAURA 1884)
• Lo que no es mío, llévelo el río [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Lo que no es teu, deixaho cremar | Lo mal dels altres fa de bon passar (SAURA 1884).

Explicació: Vol dir que no cal preocupar-se d'aquelles coses que no ens afecten directament o que no han de donar benefici (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui lleva d'ocasió, lleva de pecat

Variants i sinònims:

• Apartant les ocasions, fugen les temptacions (CONCA 1988)
• V. L'ocasió fa el lladre
• Qui lleva d'ocasió, lleva de pecat (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien quita el peligro, quita el pecado [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que evitant les provocacions o coses que indueixen a obrar malament, s'eviten les males obres que en són la conseqüència (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

S'obra (fer-la), de lo que sobra

Variants i sinònims: S'obra (fer-la), de lo que sobra (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: La obra, con lo que sobra [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que no convé emprendre obres de construcció si no es tenen diners sobrants (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui no fa nuu, es punt perd

Variants i sinònims:

• Qui no fa nuu, es punt perd (PONS LLUCH 1993)
• Tot lo que penja pot (o va a mà de) caure (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien no da nudo, pierde punto [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Significa que les coses s'han de deixar ben acabades o assegurades contra possibles accidents (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que totes aquelles coses insegures, que tenen possibilitat de fallar, arriben a fallar alguna vegada: que tot és possible si les circumstàncies s'avenen (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Lo novell treu lo vell

Variants i sinònims:

• Lo novell treu lo vell (PONS LLUCH 1993)
• Tot lo novell és bell (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Nuevo y bello, viene a ser lo mesmo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que les coses noves solen agradar només pel fet de llur novetat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».