Si molts caps reclama el manicomi, més cors els crida l'hospital

Variants i sinònims: Si molts caps reclama el manicomi, més cors els crida l'hospital (PÀMIES 1997a).

Equivalents: De su inmoral consorcio siempre irán: el corazón corrupto al hospital y la cabeza enferma al manicomio [ES] (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui treu i no hi met, al capdavall se'n va tot dret

Variants i sinònims: Qui treu i no hi met, al capdavall se'n va tot dret (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

• Donde hay saca y nunca pon, presto acaba el bolsón [ES] (PÀMIES 1997a)
• Donde sacan y no meten, presto se halla el cabo [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Ho acaba perdent tot, perquè s'acaba (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui treu el cap d'un lloc brut, sempre put

Variants i sinònims:

• Qui treu el cap d'un lloc brut, sempre put (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• Qui treu son cap d'un lloc brut, sempre put (SAURA 1884)

Equivalents: De cerca y de lejos, huele a la pocilga el cerdo [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a).

Parèmia segons la font original: Qui trau son cap de un lloch brut, sempre put (SAURA 1884).
Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys de moral» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Si et fa mal el cap, unta't el cul d'oli

Variants i sinònims:

• Qui té mal de cap que s'unti el cul d'oli (PÀMIES 1997a)
• Si et fa mal (o si tens mal) de cap, unta't el cul amb oli (SAURA 1884)
• Si et fa mal el cap, unta't el cul d'oli (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• A Malvina duélele el tobillo, y sánanle el colodrillo [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Si os duele la cabeza, untáos la rabadilla (o las rodillas) con manteca [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Si't fa mal o si tens mal de cap, untat lo cul ab oli (SAURA 1884).

Explicació: Es diu, satíricament, per al·lusió a la desproporció entre certs mals i els remeis que s'hi apliquen. Es diu quan se senten proposar solucions que no tenen res a veure amb el problema tractat (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Manresa i a Pineda (PÀMIES 1997a)

Nota: Una variant diu ... «unta't el peu amb oli», però segur que és una correcció perquè no surti «cul». El restrenyiment era causa freqüent de mal de cap, i untar-se el cul d'oli era un remei casolà prou conegut (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui tant tira (o tiba), fa dos caps

Variants i sinònims:

• Arc sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
  
• Collant massa la ballesta, es romp la corda (PÀMIES 1997a)
• Corda que molt tiba, a la fi es trenca (SAURA 1884)
  
• Corda qui molt tira, prompte es trenca (PÀMIES 1997a)
• Gall aquí, gall allà (PÀMIES 1997a)
• La cosa es trenca per la part més prima (PÀMIES 1997a)
• Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
  
• Qui en fa tantes, a l'últim també n'és (SAURA 1884)
• Qui tant tira (o tiba), fa dos caps (AMADES 1951) - (PÀMIES 1977a)
  
• Tant i tant es vol estirar la corda, que ve que es trenca (SAURA 1884)
• Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca (PÀMIES 1997a)
• Tant tirarás la corda que's trencará (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Arco que mucho brega, o él o la cuerda [ES] (SAURA)
  
• Arco siempre armado, o flojo o quebrado [ES] (SAURA 1884)
  
• Cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (PÀMIES 1997a)
• In manibus pennae gallum captantibus haerent [LL] (PÀMIES 1997a)
  
• Tanto va el cántaro a la fuente, que al fin se rompe [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Corda que molt tiba, al fi se trenca | Lo massa gratar cou | Qui'n fa tantas, al últim també n'es | Tant y tant se vol estirar la corda, que ve que's trenca | Tant tirarás la corda que's trencará | Arch sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884).

Explicació: La insistència o l'ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó

Variants i sinònims:

• La llana negra no admet tint (PÀMIES 1997a)
• La taca hi és, no la treu el sabó (PÀMIES 1997a)
• Rentar el cap de l'ase i perdre el lleixiu (PÀMIES 1997a)
• Rentar la cara a un etíop(PÀMIES 1997a)
• Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó (PÀMIES 1977a)
  
• Ser com un pegat en un banc (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• A laver la tête d'un âne, on ne perd que la lescive (ou son temps e son savon) [FR] (PÀMIES 1997a)
• Chi lava la testa all'asino, perde il sapone [IT] (PÀMIES 1997a)
  
• Es perder tiempo querer volver blanco lo prieto [ES] (PÀMIES 1997a)
• Lavar cabeza de asno, perdimiento de jabón [ES] (PÀMIES 1997a)
• Perdida es la lixia en la cabeça del asno [PT] (PÀMIES 1997a)
• Por demais he a recoada na cabeça do asno pardo [PT] (PÀMIES 1997a)
• Sapo perit, sapone caput si tergis aselli [LL] (PÀMIES 1997a)
• Saponet is perdit quicumque lavabit asellum [LL] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Sentència clàssica que ens recomana de no perdre temps ni cabals en coses de poc profit (PÀMIES 1997a).

Nota: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu

Variants i sinònims: Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

• Paga lo que debes, sabrás lo que tienes [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien debe y paga, no debe nada [ES] (PÀMIES 1997a)
  
• Quien paga deudas hace caudal [ES] (PÀMIES 1997a)

Nota: Es diu a Mallorca. Documentat a Ferrer (1839). Potser no és exclusiu de Mallorca (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui jeu de cap a sol ixent, s'emmalalteix

Variants i sinònims: Qui jeu de cap a sol ixent, s'emmalalteix (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

• Cabeza para el naciente y pies para el poniente vivir eternamente [ES] (PÀMIES 1997a)
• Echarte al oriente, echarte has sano, levantarte has doliente [ES] (PÀMIES 1997a)
• So la sombra del nogal no te pongas a recostar [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Sobre creences i supersticions (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a l'Aforística Médica Popular Catalana, de Miró (1900).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa

Variants i sinònims:

• Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa (PÀMIES 1997a)
  
• Qui diu que ja sap prou, té el cap més gros que un bou (AMAT 1647) - (PÀMIES 1997a)
• Qui es pensa saber massa, té el cap de carbassa (Es diu a València) (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Aunque seas muy sabio y viejo no desdeñes consejo [ES] (PÀMIES 1997a)
• Consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi [LL] (PÀMIES 1997a)
  
• El orgullo y necedad engendran vanidad [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Per més experimentat que sigui algú, sempre necessita prendre consell. Es diu en to de befa dels que es pensen ser uns setciències (PÀMIES 1997a).

Nota: És molt antic. Ja surt als "Aforismes catalans" d'Amat (1647).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui barata, el cap se grata

Variants i sinònims:

• Qui barata, el cap se grata (PÀMIES 1997a)
• Qui barata la vella per la nova, pitjor la troba (PÀMIES 1997a)
• V. Qui bé està que no es mogui
  

Equivalents:

• El trueque del topo, los ojos por la cola [ES] (PÀMIES 1997a)
• Por buscar más contento tornóse su tiempo viento [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien bien tiene y mal escoge por mal que le venga no se enoje [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien anda en baratos la cabeza se rasca [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Adverteix que el qui deixa un bé cert per un altre de dubtós, a la fi té motiu de penedir-se (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a un "Diccionario catalán-castellano", editat a Barcelona, de 1847 (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Quan el cap fa mal, tots els membres dolen

Variants i sinònims:

• Quan el cap fa mal, tot fa mal (PÀMIES 1997a)
  
• Quan el cap fa mal (o està malalt), tots els membres dolen (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• A qui la tête fait mal, souffre par tout le corps [FR] (PÀMIES 1997a)
  
• Cuando la cabeza está bien, todo está bien [ES] (PÀMIES 1997a)
• Cuando la cabeza duele, todos los miembros duelen [ES] (PÀMIES 1997a)
• Del dolor de la cabeza han de participar los miembros [ES] (PÀMIES 1997a)
• Dum caput aegrotet, omnia alia membra dolent [LL] (PÀMIES 1997a)
• Quando caput dolet, caetera membra dolent [LL] (PÀMIES 1997a)
• Quando la testa duole, tutte le membre languono [IT] (PÀMIES 1997a)
• Si caput dolet, omnia membra languent [LL] (PÀMIES 1997a)

Nota: Força antic. Ja el trobem documentat a Eiximenis, al s. XIV i al Quixot. (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa

Variants i sinònims:

• Quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa (PÀMIES 1997a)
• Quan lo cap se pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• Cuando el pelo enrasa y el raso empela, con mal anda la seda [ES] (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992) - (PÀMIES 1997a)
• Dum caput est rasum, dum serica texta pilosa, et caput et textum deteriora fiunt [LL] (FARNÉS 1992) - (PÀMIES 1997a)

Explicació: Tot el que se surt del seu estat natural es perd o es fa malbé (PÀMIES 1997a).

Nota: A Farnés (1992), el refrany llatí recollit és Dum caput est rasum, dum serica texta pilosa, et caput et textum deteriora fuint. En un correu, Oriol Camps em va veure que és un error: «La forma "fuint" no la sé relacionar amb el verb sum, com semblaria; de fet, crec que hauria de ser fiunt, del verb fio, deponent, forma passiva de facio, que vol dir "fer-se", "tornar-se": "deteriora fiunt" vol dir "es fan malbé" (lit. "es fan pitjors").»

Font:

• Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Poc cabal, mala ventura

Variants i sinònims:

• Petit cabal, grossa ventura (PÀMIES 1997a)
• Petit cabal, poca ventura (PÀMIES 1997a)
• Poc cabal, mala ventura (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents: Poca lana, y ésa en zarzas [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: Per anomenar una munió de gent indeterminada (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Pedrada en cap d'altri no dol

Variants i sinònims: Pedrada en cap d'altri no dol (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a).

Equivalents: El mal ajeno de pelo cuelga [ES] (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

On no hi ha cap, tot són cues

Variants i sinònims: On no hi ha cap, tot són cues (PÀMIES 1997a).

Equivalents: Holgad, gallinas, que el gallo está en vendimias (o muerto es el gallo) [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: On no hi ha qui regeix, les coses van malament (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a València (PÀMIES 1997a). Documentat ja a Ros (1736).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

On hi entra el cap, hi entra el cos

Variants i sinònims: On hi entra el cap, hi entra el cos (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

• En entrando la cabeza, cabrá el cuerpo [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quo capit intravit, pars caetera corporis intrat [LL] (PÀMIES 1997a)

Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

No llavar cap que no ixca tinyós

Variants i sinònims:

• No llavar cap que no ixca tinyós (PÀMIES 1997a)
  
• Rentar caps tinyosos (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Nunca lavé cabeza que no se me tornara tiñosa [ES] (PÀMIES 1997a)
• Nunca lavey cabeza que nâo se me tornase tinhosa [PT] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Frase proverbial amb què s'expressa la idea que no hi ha cap actuació que algú fa en un negoci de la qual no s'hagi de penedir (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a València (PÀMIES 1997a). Documentat al Diccionari d'Escrig-Llombart (1887-91).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap

Variants i sinònims:

• Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap (PÀMIES 1997a)
  
• No digues tot el que saps, que alguna vegada diràs el que no et convindria (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• No diga la boca, lo que pague la coca [ES] (PÀMIES 1997a)
• No diga la lengua, por do pague la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Molts escarmenten en el cap dels altres

Variants i sinònims:

• En barba de foll aprèn hom a raure (PÀMIES 1997a)
• En tot cap hi ha dolor (PÀMIES 1997a)
• Escarmentar en el cap dels altres (PÀMIES 1997a)
• Molts escarmenten en el cap dels altres (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• A barbe de fol on apprend á raire [FR] (PÀMIES 1997a)
• Belle doctrine prend en luy qui se chastie par aultruy [FR] (PÀMIES 1997a)
• Buen alzado pone en su seno quien se castiga en mal ajeno [ES] (PÀMIES 1997a)
• Dichoso el varón que escarmienta en cabeza ajena y en la suya non [ES] (PÀMIES 1997a)
• En la barba del ruin se enseña el barbero [ES] (PÀMIES 1997a)
• Escarmentar en cabeza ajena [ES] (PÀMIES 1997a)
• Ex vitio alterius, sapiens emendat suum [LL] (PÀMIES 1997a)
• Feliciter is capit qui periculo alieno sapit [LL] (PÀMIES 1997a)
• Feliz el que escarmienta en cabeza ajena [ES] (PÀMIES 1997a)
  
• Harto es bueno, castigar en mal ajeno [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Cal intentar que les errades dels altres ens serveixin per corregir-nos nosaltres (PÀMIES 1997a).

Localització: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

En Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren

Variants i sinònims: En Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren (SAURA 1884).

Equivalents: Fulano, mengano y zutano [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: Per anomenar una munió de gent indeterminada (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

En el cap ho té la cabra

Variants i sinònims:

• Allò que és de mena, mai no s’esmena (S&C: 509)
• Cascuna criatura fa segons sa natura (PÀMIES 1997a)
• Contra la follia no hi val la medecina (PÀMIES 1997a)
• El morter sempre fa pudor d'alls (PÀMIES 1997a)
• En el cap ho té la cabra (PÀMIES 1997a)
  
• Fer entrar el clau per la cabota (PÀMIES 1997a)
• V. Geni i figura fins a la sepultura
• L'aigua sempre va cap avall (PÀMIES 1997a)
• La cabra avesada a saltar, salta i saltarà (PÀMIES 1997a)
• Mal és que s'ho hagi posat al cap (PÀMIES 1997a)
• Qui en ve de mena, mai no s'esmena (PÀMIES 1997a)
• Qui és boig a natura, mai no en cura (PÀMIES 1997a)
• Qui té males tretes, tard o mai les perd (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Chassez le naturel, il revient au galop [FR] (DG: II i XI) - (S&C: 509)
• Clavar un clavo con la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
• Genio y figura hasta la sepultura [ES] (DG: II i XI)
• Lo que la naturaleza da, nadie lo borrará [ES] (S&C: 509)
• Nature passes nurture. Nature will have her course [EN] (S&C: 509)

Explicació:

• Tossut. Ser caparrut (PÀMIES 1997a).
• Ens recorda la immutabilitat de les lleis naturals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Se emplea para explicar el comportamiento de algunas personas que, a pesar de los años, mantienen sus defectos sin superarlos ni corregirlos. Está de acuerdo con el verso de La Fontaine, según el cual chacun a son défaut où toujours il revient [ES] (S&C: 509)

Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font:

• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

En el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà

Variants i sinònims:

• En el cap de tot vilà, mai en ell raó cabrà (o hi entrarà) (SAURA 1884)
• En el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà (PÀMIES 1997a)
  
• Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a garrotades (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Al villano, con la vara de avellano [ES] (SAURA 1884)
  
• Al villano, con la vara del avellano [ES] (PÀMIES 1997a)
• La encina y el villano da la fruta a palos [ES] (PÀMIES 1997a)
• Oignez il vous poindra, poignez vilain, il vous oindra [FR] (PÀMIES 1997a)
• Rustica multantur virgis bene terga colurnis [LL] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: En lo cap de tot villá, may en ell rahó cabrá o hi entrará (SAURA 1884).

Explicació: Amb la mala gent no n'hi ha prou amb les paraules perquè facin el que els pertoca, sinó que se'ls ha de castigar (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

En cap buit, molt orgull i poc suc (o discurs)

Variants i sinònims: En cap buit, molt orgull i poc suc (o discurs) (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

• El hombre necio es presumido [ES] (PÀMIES 1997a)
• El hombre necio habla recio [ES] (PÀMIES 1997a)

Nota: Documentat per primer cop a Saura (1878) (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

El que no passa en tot l'any, passa en un cap d'any

Variants i sinònims: El que no passa en tot l'any, passa en un cap d'any (PÀMIES 1997a).

Equivalents: Cuando menos lo esperas, salta la liebre [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: Les coses es poden tòrcer o redreçar en un no res (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

El que no es troba al cap es troba al centener

Variants i sinònims:

• El que no es troba a la madeixa (o al ram), es troba al centener (PÀMIES 1997a)
• El que no es troba al cap es troba al centener (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Lo qui n'est pas a l'asse que's trobe au cendè [OC] (PÀMIES 1997a)
• Lo que no va en lágrimas, va en suspiros [ES] (PÀMIES 1997a)
• Madeja sin cuerda [ES] (PÀMIES 1997a)
• Váyase lo uno por lo otro [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Dit de la persona que actua sense coordinació ni mètode (PÀMIES 1997a).
• Dóna a entendre que una de les dues coses és composició de l'altra (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].