Dient sa veritat, es perd s'amistat

Variants i sinònims:

• Cantant les veritats, es perden les amistats (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Dient sa veritat, es perd s'amistat (PONS LLUCH 1993)
• Qui diu ses veritats perd ses amistats (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cantando las verdades se pierden las amistades [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• En diciendo las verdades, se pierden las amistades [ES] (PONS LLUCH 1993).
• Si j‟avais la main plein de vérité, je m‟en garderai bien de l‟ouvrir (trad.: Si tingués la mà plena de veritat, me’n guardaria bé d’obrir-la) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008) 
• Truth finds foes where it makes none (trad.: La veritat troba enemics on no n’hi ha cap) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008) 

Explicació:

• Tot i que «qui ens estima ens farà plorar», no ens agrada que ens retreguin els defectes i que pretenguin corregir-nos (PONS LLUCH 1993).
• Recomana no dir la veritat als amics, ja que pot provocar una situació contraproduent (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»

Variants i sinònims:

• Dos fills d'un ventre i cada un de son temple (SAURA 1884)
  
• V. Tants caps, tants barrets
• Tots som d'un ventre i no som d'un «temple» (PONS LLUCH 1993)
• Tots són d'un mateix ventre, i cada u d'un (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Ciento de un vientre y cada uno de su miente [ES] (SAURA 1884)
• Muchos hijos son de un vientre mas no de un temple [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Significa que, encara que siguin germans, les persones són molt diferents de temperament, de caràcter, etc. (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets

Variants i sinònims:

• V. Arrima't als bons i seràs un d'ells
• Digue'm amb qui vas i et diré el que seràs (MILLÀ 1965)
• Digues-me amb qui vas i et diré qui ets (SAURA 1884)
• Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets (PONS LLUCH 1993)
  
• Dis-me amb qui vas i et diré què et faràs (Zèfir)
• Ensenya'm la muller i et diré quin marit té (MILLÀ 1965)
• V. Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any
  

Equivalents: Dime con quien andas i te diré quién eres [ES] (PONS LLUCH 1993) - (Zèfir).

Parèmia segons la font original: Digasme ab qui vas y't diré qui ets (SAURA 1884)

Explicació: Vol dir que, coneixent les virtuts, defectes o costums dels companys habituals, és fàcil conèixer la manera d'esser o pensar d'una persona (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

(A) (o allà) on vagis, d'es teus n'hagis

Variants i sinònims: (A) (o allà) on vagis, d'es teus n'hagis (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Donde parares, de los tuyos halles [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que per obrir-se camí en qualsevol situació de la vida convé trobar-hi bon costat de persones amigues (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Els ulls mengen més que sa boca

Variants i sinònims: Els ulls mengen més que sa boca (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Lo que no entra bien por los ojos, entra mal por la boca [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per significar que els menjars solen incitar la gana, més per la seua presentació que per les substàncies que contenen (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Terra negra fa bon blat

Variants i sinònims:

• Terra d'antigot fa de tot (PONS LLUCH 1993)
• Terra negra fa bon blat (PONS LLUCH 1993)
  
• Terra negra fa bon blat, i sa blanca el fa bulbat (PONS LLUCH 1993)
• Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa baldat (PONS LLUCH 1993)
• Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa flac (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Las tierras morenas dan pan, y las blancas, cardizal [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• En sentit figurat es diu per significar que són preferibles les noies morenes a les rosses (PONS LLUCH 1993).
• Terra negrosa afemada per l'home antic, molt productiva. La gent de camp per demostrar la qualitat d'aquest tipus de terra, diu que fa «bonjesusos» (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui temps espera, temps li falta

Variants i sinònims:

• Qui temps espera, temps li falta (PONS LLUCH 1993)
• Qui temps té i temps espera, temps li falta (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien tiene tiempo y tiempo pierde, cuando quiere no puede [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que el qui deixa les coses sense fer, pensant tenir temps de fer-les, sol quedar enganyat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Després d'una tempesta ve una bonança

Variants i sinònims:

• Darrera sa barrundanga, ve sa bonança (PONS LLUCH 1993)
• Darrera sa borrasca, ve sa bonança (PONS LLUCH 1993)
• Després d'una tempesta ve una bonança (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Después de la tempestad viene la calma [ES].

Explicació: Es diu en la confiança que després dels contratemps que se sofreixen, seguirà una època bona, en compensació (PONS LLUCH 1993).

Nota: El refrany català és tret de Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Tant és sabó com fil negre, tot és per a sa roba

Variants i sinònims:

• Tant és arròs com fil negre (PONS LLUCH 1993)
• Tant és sabó com fil negre, tot és per a sa roba (PONS LLUCH 1993)
  
• Tant m'estim pa com peix (PONS LLUCH 1993)
• Tant m'estim quatre com dos parells (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Jabón e hilo negro, todo es para la ropa [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que tant és una cosa com una altra (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

A qui has de donar sopar no planguis sa bereneta

Variants i sinònims:

• A qui has de donar sopar no planguis sa bereneta (PONS LLUCH 1993)
• No planguis bereneta a qui ets (o has) de donar sopar (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Al niño que has de cenar, no le prives de merendar [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Suposa que pot reportar una economia (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Un son en duu un altre

Variants i sinònims: Un son en duu un altre (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Un sueño llama a otro [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu de la persona molt dormilega (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

A (o a casa) on hi entra es sol no hi entra es metge

Variants i sinònims:

• A (o a casa) on hi entra es sol no hi entra es metge (PONS LLUCH 1993)
• els balcons són més sans que les finestres (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Donde no entra el sol entra el doctor [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Es diu per ponderar les virtuts sanitàries que té el sol (PONS LLUCH 1993).
• Significa que com més grossa sia l'obertura per dar entrada a l'aire i al sol és més benefactora per a la salut (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Serviu-me que de bons (o donys) vénc... i venia de casta d'ases

Variants i sinònims: Serviu-me que de bons (o donys) vénc... i venia de casta d'ases (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Servidnos, que de buenos venimos [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu d'aquells que volen ser més respectats del que llurs mèrits demanen (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

No hi ha sermó sense sant Agustí

Variants i sinònims: No hi ha sermó sense sant Agustí (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Sermón sin agustino, olla sin tocino [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: L'abundància d'obres escrites per aquest sant i la gran varietat de temes que tracta han exercit una gran influència en el pensament cristià (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui sembra en terra d'altri, perd es temps i sa llavor

Variants i sinònims:

• Qui sembra a terra d'altri, perd feina, producte i llavor (PONS LLUCH 1993)
• Qui sembra a terra (o a ca) d'altri, perd sa feina i sa llavor (PONS LLUCH 1993)
• Qui sembra en terra d'altri, perd es temps i sa llavor (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Quien siembra en tierra ajena, pierde el grano y la faena [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que qui posa el seu esforç en negocis d'altri sol sortir-ne perjudicat o mal pagat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Sega avallet si vols collir palla i gra

Variants i sinònims: Sega avallet si vols collir palla i gra (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Baja la mano y cogerás paja y grano [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per recomanar que s'aprofitin bé les coses (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze

Variants i sinònims:

• Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Secret de tres no és bo per res
• V. Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú

Equivalents: Quien descubre su secreto, no tiene el seso completo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que un secret deixa d'esser-ho quan ha sortit d'una persona (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Secret de tres no és bo per res

Variants i sinònims:

• Consell de dos és sospitós (o és bo per moix) (PONS LLUCH 1993)
• Consell de tres no val per res (o per res) (PONS LLUCH 1993)
• V. Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze
  
• Secret de dos és bo per as moix (PONS LLUCH 1993)
• Secret de dos és sospitós (PONS LLUCH 1993)
• Secret de tres no és bo per res (PONS LLUCH 1993)
• Secret entre dos, és conegut (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú
  

Equivalents: Secreto de tres, secreto no es [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Es diu quan les persones secretegen (PONS LLUCH 1993).
• Es diu per censurar aquells que es posen a parlar en veu baixa davant la gent (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú

Variants i sinònims:

• v. secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze
• v. secret de tres no és bo per res
• Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Lo que no quieras que se sepa, no lo digas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu perquè allò que sap més d'un, deixa de ser secret (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Segons els sants, els encens

Variants i sinònims:

• Segons els sants, els encens (PONS LLUCH 1993)
• Segons lo sant (o l'altar), los encens (SAURA 1884)

Equivalents:

• A poco dinero poco sermón [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Cuales barbas tales tobajas [ES] (SAURA 1884)

Explicació: Vol dir que el tracte que es dóna a la gent ha d'ésser proporcionat a la seva categoria (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Només es recorda de santa Bàrbara quan trona

Variants i sinònims:

• A port arribat, bot oblidat (P: VIII, 439)
• A port arribat, vot oblidat (S&C: 351)
• Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara (P: XIII, 50) 
• Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona (P: XIII, 417)
• No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona (PONS LLUCH 1993)
• No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona (PONS LLUCH 1993)
• Només es recorda de santa Bàrbara quan trona (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Danger passé, saint oublié [FR] (S&C: 351)
• El peligro pasado, el voto olvidado [ES] (S&C: 351)
• Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Rogar al santo hasta pasar el tranco [ES] (Résped 2010) 
• The danger past God is forgotten [EN] (S&C: 351)

Explicació:

• Significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobam estrets o en perill (PONS LLUCH 1993).
• Ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Un cop solucionat el problema, no ens recordem de qui ens ha ajudat (P: XIII, 50).
• Hace alusión al desagradecimiento, pues hay quienes, después de obtenido el provecho o el favor, ponen en práctica aquello de que si te he visto, no me acuerdo [ES] (S&C: 351)

Nota: Trobo a Hombre refranero un equivalent castellà que em recorda aquest refrany, i l'anoto, encara que el sentit és una mica diferent: "Se dice para criticar a los que cuando están en un apuro buscan ayuda y la suplican y una vez pasado este se olvidan de su arrepentimiento e incluso de su benefactor, como los que rezan con falsa fe, solo mientras se ven apurados".

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

Allà on no hi ha sang no es fan botifarrons

Variants i sinònims:

• A on no n'hi ha sang botifarres no s'hi fan (MORET 1995)
• Allà a on no hi ha sang, no s'hi fan botifarres (FARNÉS 1913)
• Allà on no hi ha sang, botifarres no s'hi fan (SADURNÍ (1982)
• Allà on no hi ha sang no es fan botifarrons (PONS LLUCH 1993)
• Allà on no hi ha sang, no s'hi fan botifarres (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989)
• Allí on no hi ha sang, botifarres no s'hi fan (BELLMUNT 1987)
• Amb la sang, botifarres no s'hi fan (FARNÉS 1913)
• On no hi ha sang no es fan botifarres (GALIANA 1767)
• On no hi ha sang no fan sobrassades (PONS LLUCH 1993)
• On no hi ha sang, botifarres no s'hi fan (CRUANYES 1985) - (CONCA 1993)
• On no hi ha sang, no hi ha botifarres (FARRÀS 1998)
• On no hi ha sang, no s'hi fan botifarres (SERRA I BOLDÚ 1928)
• Sense carn botifarres no es fan (FARNÉS 1913)
• Sense sang no fan (o no poden fer) botifarrons (PONS LLUCH 1993)
• Si no hi ha sang, no es poden fer botifarres (MARTÍ I ADELL 1987)

Equivalents: Cuando no hay sangre no se pueden hacer morcillas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Referència a les botifarres de sang, del porc (SERRA I BOLDÚ 1928)
• Vol dir que, si no hi ha parentesc, els altres motius d'acció tenen poca força. A més del sentit directe hem sentit aplicar-lo amb el significat que, sense esforç o patiment, no es pot aconseguir res d'importància. També que no es pot completar una cosa quan hi manca alguna part important (PONS LLUCH 1993).
• Quan no s'és parent minva l'interès (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989)

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Sac buit no s'aguanta dret

Variants i sinònims:

• Amb panxa buida un bou no pot fer feina (PONS LLUCH 1993)
• Sac buit no s'aguanta dret (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Saco vacío no se tiene derecho [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• «Sac buit» s'aplica sovint en sentit d'home dejú, desanat...; també en el de bossa buida, misèria (PONS LLUCH 1993).
• És una fórmula per negar-se a treballar quan no hi ha retribució (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

De ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel

Variants i sinònims: De ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: De la flor de la peonia no sacan miel las abejas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que, d'allà on no n'hi ha, no en poden treure. Hi ha una cançoneta que hi fa referència (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Rient, rient, bat es cul a sa gent

Variants i sinònims: Rient, rient, bat es cul a sa gent (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Riendo, riendo, verdades diciendo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu referint-se a algú que sense fer soroll ni ostentació guanya als altres (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».