Si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell

Variants i sinònims: Si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell (BALBASTRE 1977).

Equivalents: vísteme despacio que estoy de prisa [ES] (BALBASTRE 1977).

Comentari: Jo en castellà coneixia, atribuït a Napoleó: «Vísteme despacio que tengo prisa».

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Si no és veritat, és ben trobat

Variants i sinònims: Si no és veritat, és ben trobat (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

• Merece ser verdad [ES] (BALBASTRE 1977)
• Se non è vero, è ben trovato [IT]
  
• Si no es verdad tiene su gracia [ES] (BALBASTRE 1977)

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Si ets maça, feriràs; si ets enclusa, sofriràs

Variants i sinònims: Si ets maça, feriràs; si ets enclusa, sofriràs (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Cuando yunque, sufre; cuando mazo, tunde [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Sempre passa el més inesperat

Variants i sinònims: Sempre passa el més inesperat (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Donde menos se piensa salta la liebre [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Sempre cols, amarguen

Variants i sinònims:

• Cada dia carn embafa, cada dia cols amarguen (SAURA 1884)
• Sempre cols, amarguen (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Cada día gallina, amarga la cocina [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• Cada día olla (o todos los días olla) amarga el caldo [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Cada dia carn embafa, cada dia cols amargan (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Roda el món i torna al Born

Variants i sinònims: Roda el món i torna al Born (SAURA 12884) - (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

• La cabra que tira al monte no hay cabrero que la aguante [ES] (BALBASTRE 1977)
• No dejes lo cierto por lo dudoso [ES] (SAURa 1884)

Parèmia segons la font original: Roda al món, y tórnalen al Born (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Riurà bé qui riurà darrer

Variants i sinònims:

• Qui riu l'últim riu més a gust (CONCA 1988)
• Riurà bé qui riurà darrer (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• El último es el que ríe bien [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien rie último rie mejor [ES]

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui vindrà darrera carregarà amb els neulers

Variants i sinònims: Qui vindrà darrera carregarà amb els neulers (BALBASTRE 1977).

Equivalents: El que venga detrás que arree [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui tria massa, tria malament (o s'emporta la pitjor part)

Variants i sinònims: Qui tria massa, tria malament (o s'emporta la pitjor part) (BALBASTRE 1977).

Equivalents: El que mucho escoge, lo peor coge [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui té traça manual no pot patir gana

Variants i sinònims: Qui té traça manual no pot patir gana (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Quien tiene arte va por todas partes [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui té roba, aviat és vestit

Variants i sinònims: Qui té roba, aviat és vestit (BALBASTRE 1977).

Equivalents: En casa llena, presto se guisa la cena [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

Variants i sinònims:

• Amo qui té mossos i no els veu es fa pobre i no s'ho creu (PONS LLUCH 1993)
• Qui té (ranxo de) gent i no hi va, si és ric, pobre es fa (PONS LLUCH 1993)
• Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu (BALBASTRE 1977)
  
• Qui té obrers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• El ojo del amo engorda el caballo [ES] (BALBASTRE 1993)
  
• Obreros a no ver, dineros a perder [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien quiere perder su hacienda, entréguela a mozos y nunca la vea [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• Significa es refereix al qui té treballadors que fan feina per ell i no té esment a vigilar-los (PONS LLUCH 1993).
• Es refereix a qui té treballadors qui fan feina per ell i no té esment a vigilar-los (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se

Variants i sinònims:

• Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se (BALBASTRE 1977)
• Qui té cua de palla s'encén (GIMENO 1989).

Equivalents: Quien se pica, ajos come [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989).

Explicació: Aquell que ha comès alguna malifeta, es descobrirà ell mateix (GIMENO 1989).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Qui primer guanya després s'escanya

Variants i sinònims: Qui primer guanya després s'escanya (BALBASTRE 1977).

Equivalents: al freír será el reír y al pagar será el llorar [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui primer és al molí, primer mol

Variants i sinònims:

• Al molí, qui primer hi és, primor mol (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui primer és al molí, primer mol (BALBASTRE 1977)
• Qui primer hi és, primer mol... si es moliner vol (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• He that comes first to the hill, may sit where he will (Trad.: El qui arribi primer a la muntanya, seurà on vulgui) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le premier au moulin, premier égraine (Trad.: El primer al molí, primer a moldre) [FR]
• Quien primero llega, ese le calza [ES] (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien primero llega, primero enhorna [ES] (PONS LLUCH 1993)
• The early bird catches the worm (Trad.: L’ocell matiner caça el cuc) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Significa que el qui matineja sol tenir molts avantatges damunt els tocatardans (PONS LLUCH 1993).
• Ressalta l'avantatge d'ésser el més puntual alhora de treballar, ja que això ens serà beneficiós i revertirà en els resultats de la nostra feina (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Qui oli remena, els dits se n'unta

Variants i sinònims:

• Qui diner d'altre guarda, no s'enneula (o no se'n va al llit sense sopar) (SAURA 1884)
• Qui meneja l'oli, els dits se n'unta (SAURA 1884)
• Qui oli remena, els dits se n'unta (BALBASTRE 1977)
• Qui oli remena, se n'unta les mans (DIÀFORA 1982)

Equivalents:

• A quien anda entre miel algo se le pega (SAURA 1884)
• Administrador que administra y enfermo que se enjuaga, algo traga [ES] (SAURA 1884)
• Quien anda entre (la) miel, algo se le pega [ES] (DIÀFORA 1982)
• Quien anda entre miel algo se le pega [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Significa que el qui maneja o administra diners d'altri o d'una col·lectivitat, fàcilment cau en la temptació d'usar-los per a coses particulars d'ell (DCVB 1926-62)

Parèmia segons la font original: Qui maneja l'oli'ls dits se'n unta (SAURA 1884).
Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era

Variants i sinònims: Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

• Ir por lana y salir trasquilado [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien no quiere ver lástimas, no vaya a la guerra [ES] (BALBASTRE 1977)

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui no té tall rosega els ossos

Variants i sinònims:

• A falta de pa bones són coques (P: VII, 8)
• A falta de pa, bones són coques (SAURA 1884) - (CONCA 1988)
• A falta de truites són bons els barbs (P: VII, 9)
• Quan no hi ha pa bones són coques (FORGAS 1992)
• Qui no té tall rosega els ossos (BALBASTRE 1977)
• Si no teniu pa, mengeu coca (P: VII, 1301)

Equivalents:

• A buena hambre, todo pan es bueno [ES] (MK: 29.785)
• A falta de pan buenas son tortas [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DG: III i IX)
• A falta de pan, [buenas son] tortas [ES] (S&C: 22)
• Faute de grives on mange des merles [FR] (DG: III i IX)
• Faute de grives, on mange des merles [FR] (S&C: 22)
• They that have no other meat, bread and butter are glad to eat [EN] (S&C: 22)

Explicació:

• Per extensió al sentit literal, recomana sobreposar-se davant les dificultats (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Enseña a contentarse con lo que se tiene o cuando se logra algo [ES] (S&C: 22)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

Qui no té pa, moltes se'n pensa

Variants i sinònims:

• Qui no té pa, alguna se n’ha de pensar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui no té pa, moltes se'n pensa (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• De tout s'avise à qui pain faut (Trad.: De tot se n’adona qui li cal pa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Más discurre un hambriento que cien letrados [ES] (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Necessity is the mother of invention (Trad.: La necessitat és la mare de la invenció) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: La manca de recursos fa que un s'espavili a trobar la manera d'obtenir-ne (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Qui no fa quan pot, no fa quan vol

Variants i sinònims:

• Ara que en van, és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
• L'ocasió la pinten calba (SAURA 1884)
• La Mare de Déu només s'apareix una vegada en la vida (Migjorn)
• Quan en passen, fan de bon agafar (SAURA 1884)
• Qui no fa quan pot, no fa quan vol (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989)
  

Equivalents:

• Al buen dia, ábrele la puerta [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren el anillo, pon el dedillo [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren el buen dado, échale la mano [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla [ES] (SAURA 1884)
• La ocasión la pintan calva [ES] (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989).

Parèmia segons la font original: Ara que'n van, es hora de agafan, ó quant ne passan, fan de bon agafar / La ocasió la pintan calva (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Migjorn (setembre del 2007): Llista adreçada a professionals (correctors, traductors, dinamitzadors lingüístics, professors en els diferents graus de l'ensenyament, etc.) estudiants i gent preocupada pel català.

Qui no s'arrisca, no pisca

Variants i sinònims:

• V. Primer morir que deixar de viure
• Qui no arrisca no pisca (PONS LLUCH 1993) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui no posa el ventre en perill, mai va fart (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui no posa el ventre en perill, no mor fart (BALBASTRE 1977)
• Qui no s'arrisca, no pisca (BALBASTRE 1977)
• Qui no s'embarca no passa la mar (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• El que no aventura no pasa el mar [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nothing ventured, nothing gained (Trad.: Res aventurat, res guanyat) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui n'hasarde rien, n'a rien (Trad.: Qui no arrisca res, no té res) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien no se arriesga, no pesca [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien no se aventura, no pasa la mar [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Volen dir que per obtenir coses bones s'han de posar sovint mitjans costosos (PONS LLUCH 1993).
• Es necessita arriscar quelcom si es vol guanyar alguna cosa com a contrapartida (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Qui molt viu, molt veu

Variants i sinònims: Qui molt viu, molt veu (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Equivalents: Vivir para ver [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Qui la copia, la caga

Variants i sinònims: Qui la copia, la caga (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Nunca segundas partes fueron buenas [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui ha fet avui, farà demà

Variants i sinònims:

• Qui ha fet avui, farà demà (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• Qui vol viure de tot s'ha de riure (SAURA 1884)

Equivalents:

• Ándese la gaita por el lugar [ES] (SAURA 1884)
• Mañana será otro día [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Parèmia segons la font original: Qui ha fet avuy, fará demá / Qui vol víurer de tot s'ha de ríurer (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Qui fa un cove fa un cistell

Variants i sinònims: Qui fa un cove fa un cistell (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Quien hace un cesto hace ciento (si le dan mimbres y tiempo) [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.