Busca l’amic i no el teu profit

Variants i sinònims: 

• Busca l’amic i no el teu profit (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. Amistat per interès, no dura perquè no ho és

Equivalents:

• A friend in need is a friend indeed (Trad.: Un amic en necessitat és un amic de veritat) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• En la amistad la pureza, no la riqueza [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Mieux vaut ami en place qu'argent en bourse (Trad.: Val més un amic a lloc que diners a la bossa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Recomana no mesclar l'amistat amb els interessos, ja que així, deixa de ser-ho (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar

Variants i sinònims: Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• He that goes a borrowing goes a sorrowing (Trad.: El que demana un préstec deu una disculpa) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui n'a pas d'argent en bourse, qu'il ait du miel en bouche (Trad.: Qui no té pas diners a la bossa, que tingui mel a la boca) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien miel no tiene en la bolsa, ha de tener miel en la boca [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

 Explicació: Cal ésser humil amb els nostres creditors quan no podem pagar-los el que els devem, per tal d‟evitar represàlies (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Deixa diners als amics si vols tenir enemics

Variants i sinònims: Deixa diners als amics si vols tenir enemics (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• He, who does lend, loses his friend (Trad.: Aquell que deixa, perd el seu amic) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui prête aux amis, perd au double (Trad.: Qui deixa als amics, perd el doble) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien presta, sus barbas mesa [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Recomana no deixar diners als amics, si els volem conservar com a tals (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Ase amb or, ho logra (aconsegueix) tot

Variants i sinònims: Ase amb or, ho logra (aconsegueix) tot (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents:

• A golden key opens every door (Trad: Una clau d’or obre totes les portes) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Asno con oro, alcánzalo todo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Un âne chargé d'or, monte légèrement la montagne (Trad.: Un ase carregat d’or puja lleuger la muntanya) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Amb diners, amagats darrere la imatge de l'or, es pot aconseguir tot, en els equivalents provinents de llengües llatines, s'especifica que fins i tot sent un “ase” es pot aconseguir (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Ovelles 'tontes' (o ximples), on va una van totes

Variants i sinònims: Ovelles tontes (o ximples), on va una van totes (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• One sheep follows another (Trad.: Una ovella segueix l’altra) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ovejas bobas, do (donde) va una van todas [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quand les brebis enragent elles sont pires que les loups (Trad.: Quan les ovelles es posen nervioses són pitjors que els llops) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Les ovelles (integrants d'un mateix grup), tenen tendència a dirigir-se cap als mateixos llocs o a reproduir les mateixes actituds (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Ovella ronyosa, embruta tot el ramat

Variants i sinònims:

• Ovella ronyosa, embruta tot el ramat (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. Una poma podrida en fa podrir d'altres

Equivalents:

• Brebis crotté aux autres cherche à se frotter (Trad.: Ovella cagada busca fregar-se amb les altres) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• El puerco sarnoso, revuelve la pocilga [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• The rotten apple injures its neighbours (Trad.: Una poma podrida fereix els seus veïns) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: L'actitud d'un dels membres d'un grup o família, té tendència a repetir-se entre els altres membres del grup (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències

Mare pietosa, cria la filla melindrosa

Variants i sinònims: Mare pietosa, cria la filla melindrosa (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• A pitiful mother makes a scabby daughter (Trad.: Una mare lamentable fa una filla ronyosa) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Madre piadosa, cría la hija miedosa [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Mère pieuse fait la fille teigneuse (Trad.: Mare pietosa fa la filla tinyosa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: La manera de ser de la mare, es reflecteix en l'actitud de les filles (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

La dona, sens menester, no estigui baix al carrer

Variants i sinònims: La dona, sens menester, no estigui baix al carrer (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• Caesar's wife must be above suspicion (Trad.: La dona de Cèsar ha d’estar sota sospita) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La mujer y el fraile mal parecen en la calle [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Toute fille qui sort souvent, montre qu'elle a la tête au vent (Trad.: La mossa (noia) que surt sovint mostra que té el cap al vent) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Aquest refrany, de nou amb una ideologia que afortunadament ja ha passat a la història, ens diu que no és convenient que les dones es deixin veure soles pel carrer, ja que això pot donar lloc a rumors sobre què hi fa (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrere

Variants i sinònims: La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrere (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• A word spoken is past recalling (Trad.: Una paraula dita és el passat que crida) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Palabra suelta, no tiene vuelta [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Tard la main à la bouche quand la parole est issue (Trad.: Tard la mà va a la boca quan la paraula ja ha sortit) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Mostra les conseqüències de no meditar abans de parlar, ja que no podem fer tornar enrere les paraules (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

És prudència consultar el seny abans de parlar

Variants i sinònims: És prudència consultar el seny abans de parlar (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• Hablar sin pensar, es tirar sin apuntar [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Mal pense qui ne repense (Trad.: Mal pensa qui no repensa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• He knows more who speaks least (Trad.: Qui sap més, parla menys) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Aconsella reflexionar sobre el que direm abans de dir-ho, per tal d‟evitar dir res inconvenient (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Passar el teu mal procura, que el temps tot ho cura

Variants i sinònims: Passar el teu mal procura, que el temps tot ho cura (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• El tiempo cura al enfermo, que no el ungüento [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le temps guérit les douleurs et les querelles (Trad.: El temps cura els dolors i les disputes) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Time is a great healer (Trad.: El temps és un gran guaridor) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Aquest refrany qualifica el temps de guaridor, per tant, amb paciència i esperant que transcorri un període indeterminat de temps, els mals desapareixen; es curen (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

La paciència mata la caça

Variants i sinònims: La paciència mata la caça (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• Everything comes to him who waits (Trad.: Tot li arriba al qui espera) [EN]  (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La paciencia todo lo alcanza [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La patience est l'art d'espérer (Trad.: La paciència és l’art d’esperar) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Amb paciència s'aconsegueixen resultats (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

El necessari és doblement agraït si s’ofereix tot seguit

Variants i sinònims: El necessari és doblement agraït si s’ofereix tot seguit (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• Better one word in time than two afterwards (Trad.: Millor una paraula a temps que dues després)  [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La liberalidad espontánea, es siempre más apreciable [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La libéralité consiste moins à donner beaucoup qu‟à donner propos (Trad.: La llibertat consisteix menys a donar molt que a donar raons) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Indica els beneficis que reporta fer les coses a temps (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

El ventre porta les cames

Variants i sinònims: El ventre porta les cames (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• De la pende vient la danse (Trad.: De la panxa en ve la dansa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• The belly carries the legs (Trad.: El ventre porta les cames) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Tripas llevan piernas [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Indica que quan es pateix fam, la cerca de menjar és una prioritat, un automatisme (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

La diligència és la mare de la bona ventura

Variants i sinònims: La diligència és la mare de la bona ventura (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• Diligence is the mother of the good fortune (Trad.: La diligència és la mare de la bona fortuna) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La diligencia suple ciencia [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui reste assis sèche, qui va lèche (Trad.: Qui resta assegut eixut, quedarà sec) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Assenyala que la diligència crea benestar i prosperitat en els casos català i anglès. En el cas castellà ens diu que l'afany de treballar pot arribar a reemplaçar el coneixement del treballador, i en el cas francès ens diu que és imprescindible ser diligent per aconseguir quelcom. Tots quatre refranys tenen en comú la diligència, però la seva equivalència és parcial (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Feina començada, és mig acabada

Variants i sinònims: Feina començada, és mig acabada (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• Besogne commence est plus qu'à moitié faite (Trad.: Feina començada és més que mig feta) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Lo que nunca se empieza, nunca se acaba [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Well begun is half done (Trad.: Ben començat és mig fet) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Conveniència de començar a fer una cosa, ja que un cop ens hi hem posat, estem molt més a prop d‟acabar-la que no pas quan encara no ho havíem començat (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

No et posis en el que no et toca

Variants i sinònims:

• El que no es cou per tu, deixa que es cremi (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No et posis en el que no et toca (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents:

• Ask not what boils in another's pot (trad.: No preguntis què bull a l’olla d’un altre) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ne vous mettez pas de ce que ne vous concerne pas (trad.: No us poseu en el que no us concerneix) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No te debes entrometer en lo que no te atañe hacer [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Recomana no prestar atenció als assumptes externs (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

La merda, com més es remena, més put

Variants i sinònims: La merda, com més es remena, més put (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• Let sleeping dogs lie (Trad.: Deixeu dormir els gossos que jauen) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Para no ensuciarlo, no menearlo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Plus on remue la bue, et plus elle pue (Trad.: Com més remenem el fang, més put) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Recomana no remoure els assumptes complicats o compromesos (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Creu-me, 'tonto', calla i tindràs medalla

Variants i sinònims: Creu-me, tonto, calla i tindràs medalla (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• El tonto si es callado, por sesudo es reputado [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• On souhaite la paresse d'un méchant et le silence d'un sot (Trad.: Hom desitja la mandra del dolent i el silenci del ximple) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Still tongue makes a wise head (Trad.: Una llengua quieta fa un cap savi) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Recomana als ximples de callar, ja que així la seva ximpleria quedarà amagada (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Abans d’entaular plet, fes-hi avinença

Variants i sinònims: Abans d’entaular plet, fes-hi avinença (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents:

• Better a poor compromise than a strong case (Trad.: Millor un compromís pobre que un cas difícil) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Cum licet fugere, ne quoerem lite (Trad.: Val més un bon acord que un mal plet) [LL] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Más vale un buen ajuste que un pleito [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Un mauvais accommodement vaut mieux qu'un bon procès (Trad.: Un mal acord val més que un bon procés (es sobreentén que judicial)) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Ens recomana evitar emprendre accions fortes si podem solucionar els conflictes per altres vies (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Qui molt abraça, poc estreny

Variants i sinònims:

• V. No es pot repicar i anar a la processó
• Qui molt abraça, poc estreny (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989) - (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1997) - (PUJOL I CAMPENY 2008) - (PÀMIES 2012)
• Qui molt abraça i poc estreny pateix de poc seny
• Qui molt abriga, poc estreny (PONS LLUCH 1993)
• Qui molt embrassa, poc estreny (MILLÀ 1965)
• Qui tot ho vol, tot ho perd (PÀMIES (2012)

Equivalents:

• Qui trop embrasse, mal étreint (Trad.: Qui abraça massa, mal estreny) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008) 
• Quien mucho abarca, poco aprieta [ES] (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989) - (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1997) - (PUJOL I CAMPENY 2008) - (PÀMIES 2012)
• To bite off more than one can chew (Trad.: Mossegar més que el que un pot mastegar) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008) 

Explicació: Posa de manifest les limitacions humanes en voler emprendre moltes coses a la vegada, ja que difícilment es podrà dominar-les a totes (PONS LLUCH 1993).
Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.
• Víctor Pàmies i Riudor (2012): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

L’acontentar-se amb el seu, és una gran ventura

Variants i sinònims: L’acontentar-se amb el seu, és una gran ventura (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• Al contento le llaman rico [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. Del poc que has, content seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs
• Je suis riche des biens dont je sais me passer (Trad.: o sóc ric dels béns dels quals puc prescindir) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Contentment is better than richness (Trad.: L’acontentament és millor que la riquesa) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: L'acontentar-se amb allò que es posseeix és una gran sort (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

A bona son, no hi ha llit dur

Variants i sinònims: A bona son, no hi ha llit dur (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents: 

• A bear food is better than none (Trad.: El menjar d’ós és millor que cap) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le lit n'est jamais dur si on a du bon sommeil (Trad.: El llit mai no és dur quan un té bona son) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No hay tal cama como la de enjalma [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Quan hi ha necessitat, no importa la qualitat del que tenim per remeiar-la, ja que aquesta ens empeny a conformar-nos-hi (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.