El diable quan és vell es fa ermità

Variants i sinònims: El diable quan és vell es fa ermità (RÀDIO TARADELL 2008).

Equivalents: Harto de carne, el diablo se metió a fraile (RÀDIO TARADELL 2008).

Explicació: Els vells adopten una conducta més assenyada i diferent de quan eren joves (RÀDIO TARADELL 2008).

Font: (RÀDIO TARADELL 2008): El català de cada dia, del dia 13 de desembre de 2008, una secció de Ràdio Taradell.

Deixeu-lo córrer, que ell s'aturarà

Variants i sinònims: Deixeu-lo córrer, que ell s'aturarà (SAURA 1884).

Equivalents: Dejarlo correr, que ello parará [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Deixaulo córrer, que ell s'aturará (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has

Variants i sinònims: Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has (SAURA 1884).

Equivalents: Déjame caer, y ayudarme has [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Deixam caure del ase y ajudarme has (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ira de senyor i de poble avalot, són pitjor que foc

Variants i sinònims: Ira de senyor i de poble avalot, són pitjor que foc (SAURA 1884).

Equivalents: De ira de señor y de alboroto de pueblo, te libre Dios [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ira de senyor y de poble abalot, son pitjor que foch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tantes hores, tants remeis

Variants i sinònims: Tantes hores, tants remeis (SAURA 1884).

Equivalents: De hora a hora, Dios mejora [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Tantas horas, tants remeys (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle

Variants i sinònims:

• Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle (SAURA 1884)
• Ni home tiple ni dona baixó (SAURA 1884)

Equivalents: De hombre tiple y mujer tenor, librenos Dios [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ni mascle de veu famella, ni famella de veu mascle (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona

Variants i sinònims:

• Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona (PUJOL 1999)
• Si al novembre trona, la collita és bona (FARRÀS 1998)
• Si el novembre trona, la collita serà bona (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993)
• Si pel novembre trona, la collita serà bona (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Equivalents: Si en noviembre oyes que truena, la cosecha siguiente será buena [ES] (TIRADO 1987)

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembri

Variants i sinònims:

• Pel novembre, qui no ha sembrat que no sembre (PARÉS 1999)
• Pel novembre, qui no ha sembrat que sembre (CONCA 1993)
• Pel novembre, qui no ha sembrat que sembri (AMADES 1951)
• Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembri
  
• Pel novembre, qui no ha sembrat, que no sembre (FONT 1900) - (SERRA I BOLDÚ 1928)
• Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembri (GIMENO 1989) - (PARÉS 1999)

Equivalents: En mediando noviembre, si no has sembrado no siembres [ES] (TIRADO 1987).

Explicació:

• Alguns opinen que el blat es pot sembrar quinze dies abans i després de Tots Sants, malgrat aquesta dita (SERRA I BOLDÚ 1928).
• Les activitats agrícoles d'aquest moment de l'any són escasses per les contrades on no es conrea l'olivera. Es continua la sembra ja començada el mes anterior (GIMENO 1989).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre

Variants i sinònims:

• A primers de Novembre, el teu foc ja el pots encendre (PUJOL 1999)
• A primers de Novembre, el teu foc ja pots encendre

Equivalents: A primeros de noviembre, tu fuego enciende [ES] (TIRADO 1987).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Si pel novembre trona, la collita serà bona

Variants i sinònims:

• Si el novembre trona, la collita serà bona (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993) - (BADARE 2004)
• Si pel novembre trona, la collita serà bona (DCVB 1926-68) - (SANCHIS GUARNER 1951) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999) - (BADARE 2004)

Equivalents: Si en noviembre oyes que truena, la cosecha será buena [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (BADARE 2004).

Font: Base de datos sobre refranes del calendario y meteorológicos en la Romania (BADARE).

T'aconsella l'experiència que amb molts homes no tinguis paria ni avinença

Variants i sinònims: T'aconsella l'experiència que amb molts homes no tinguis paria ni avinença (SAURA 1884).

Equivalents: De hombre malvado huye su lado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Te aconsella la experiència, que ab molts homens no hajes paria ni avinensa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mula guita, ven-la prest

Variants i sinònims: Mula guita, ven-la prest (SAURA 1884).

Equivalents: De hombre falso huye el contacto [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Mula guita, venla prest (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Home ric, mal enemic

Variants i sinònims: Home ric, mal enemic (SAURA 1884).

Equivalents: De hombre arraigado, no te verás vengado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Home rich, mal enemich (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ningú es mor de fam, i sí de fart

Variants i sinònims:

• Més en moren de farts, que de fam (SAURA 1884)
• Ningú es mor de fam, i sí de fart (SAURA 1884)

Equivalents: De hambre a nadie vi morir, de mucho comer, cien mil [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original:

• Més ne moren de farts, que de fam (SAURA 1884)
• Ningú's mort de fam, y si de fart (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Del sacerdoci les sobres, totes han de ser dels pobres

Variants i sinònims: Del sacerdoci les sobres, totes han de ser dels pobres (SAURA 1884).

Equivalents: Dé el sacerdote al pobre lo que le sobre [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Del sacerdoci las sobras, totas han de ser dels pobres (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tot el bé de Déu ve

Variants i sinònims: Tot el bé de Déu ve (SAURA 1884).

Equivalents: De Dios viene el bien y de las abejas la miel [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tot lo bé de Deu vé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Estiu que dura, tardor assegura

Variants i sinònims: Estiu que dura, tardor assegura (PUJOL 1999).

Equivalents: Verano que dura, otoño asegura [ES] (TIRADO 1987).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Estiu sec, tardor molla

Variants i sinònims: Estiu sec, tardor molla (FARRÀS 1998).

Equivalents: Tras secos veranos, otoños tempranos [ES].

Localització: Es diu a l'Alt Pirineu.

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

A casa del vinater bona tardor i mal hivern

Variants i sinònims: A casa del vinater bona tardor i mal hivern (AMADES 1951) - (GIMENO-ROURA 1986) - (PARÉS 1999).

Equivalents: La mujer del vinatero, buen otoño y mal invierno [ES] (TIRADO 1987).

Explicació: A la tardor comença la verema (PARÉS 1999).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Tardor serena, hivern ventós, tardor ventosa, hivern serè

Variants i sinònims:

• Tardor amb serenera, hivern amb ventera (AMADES 1951)
• Tardor serena, hivern ventós, tardor ventosa, hivern serè (AMADES 1951) - (GIMENO-ROURA 1986) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999)

Equivalents: A sereno otoño, invierno ventoso [ES].

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou

Variants i sinònims:

• La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou (MILLÀ 1965) - (DABAN 1999) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
• La lluna d'octubre, set altres en cubreix, i si no plou, en cobreix nou (FARRÀS 1998)
• La lluna d'octubre, set ne descubre (FARNÉS 1992)
• La lluna octubral fa la llei a totes les de l'any (FARRÀS 1998)
• La lluna octubrina set llunes endevina (CONCA 1993)

Equivalents: La luna de octubre, siete lunas cubre [ES]

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Quan l'octubre creix, la fruita podreix

Variants i sinònims: Quan l'octubre creix, la fruita podreix (AMADES 1951).

Equivalents: En octubre, la buena fruta pudre [ES] (GONZÁLEZ 1983).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Per l'octubre, fuig de l'ombra i busca el sol

Variants i sinònims:

• Octubre, octubrot, fuig de l'ombra i busca el foc (AMADES 1951) - (FARRÀS 1998)
• Per l'octubre, fuig de l'ombra i busca el sol (AMADES 1951) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

• En octubre de la sombra huye [ES] (CASTILLO Y OCSIERO 1995)
• En octubre, de la sombra huye; pero si sales al sol, cuida de la insolación [ES] (TIRADO 1987)

Explicació: Comença a refrescar (PARÉS 1999).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Rectificar és de savis

Variants i sinònims:

• D'homes és errar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• D'homes és errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884)
• De savis és mudar de consell (FARNÉS 1992)
• Dels homes és l'errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• És de savis mudar d'intent (FARNÉS 1992)
• És propi de savis mudar de parer (EIXIMENIS 1383)
• L'home vell muda consell (FARNÉS 1992)
• Rectificar és de savis (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

• De hombres es errar, de bestias perseverar en el error [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• De prudente es mudar de consejo [ES] (FARNÉS 1992)
• De prudente he mudar conselho [PT] (FARNÉS 1992)
• Errare humanum est et confiteri errorem prudentis [LLA] [Trad.: errar és d'homes, i confessar l'error, de savis] (PERIS 2001)
• Il sabio muda conscio, il nescio no [IT] (FARNÉS 1992)
• Les rivières ne se précipitent pas plus vite dans la mer que les hommes dans l'erreur (Trad.: ) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quiero ya mudar la condición [ES] (FARNÉS 1992)
• Rectificar es de sabios [ES]
• To err is human, to forgive divine (Trad.: Errar és humà, perdonar, diví) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: De homes es errar (ó dels homes es l'errar), de bestias perseverar en lo error (SAURA 1884).

Explicació: Assenyala com a característica humana l‟equivocar-se (PUJOL I CAMPENY 2008).

Notes:

• L'equivalent llatí que aporta Peris (2001) correspon a Sant Jeroni (Ep. 57.12).
• La referència d'Eiximenis correspon al llibre Terç del crestiá, de 1383.

Font:

• He fet un estudi de paremiologia comparada de diverses obres a partir d'una qüestió plantejada al web Qüestionem, amb informacions de diverses obres bibliogràfiques, de la base de dades paremiològica pròpia i de consultes a Internet.
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

A gallec demanador, castellà posseïdor

Variants i sinònims: A gallec demanador, castellà posseïdor (FARNÉS 1992).

Equivalents: A gallec demanador, castellà posseïdor.

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts

Variants i sinònims:

• El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts (FARRÀS 1998)
• El setembre s'emporta els ponts o eixuga les fonts (PUJOL 1999)
• El setembre s'enduu els ponts i eixuga les fonts (GARCIA SALINES 1994)
• El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993) – (PARÉS 1999)
  
• El setembre s'enduu els ponts, i fa suar les fonts (FARRÀS 1999)
• Es setembre, o seca ses fonts o s'enduu es ponts (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  
• Pel setembre, o s'asseca la font o s'enduu el pont (BELLMUNT 1987). De les Garrigues. La pluja (ho diuen en castellà) (BELLMUNT 1987)
• Setembre o seca les fonts i s'enduu els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
• Setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts
• Setembre una vegada seca les fonts i l'altra arrossega els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Septiembre, o lleva los puentes o seca las fuentes (CASTILLO Y OCSIERO 1995)
• Septiembre, o seca las fuentes o se lleva los puentes (TIRADO 1987)
• Septiembre, o seca las fuentes o arrastra los puentes (RIVAS 1999)

Explicació:

• Fa referència a la pluja, ja que si no plou pel setembre s'esgoten les reserves d'aigua i, en canvi, si plou, prou vegades ho fa torrencialment (PONS LLUCH 1993)
• O plou massa, o massa poc (PARÉS 1999)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Del setembre a la tardor, torna la calor

Variants i sinònims: Del setembre a la tardor, torna la calor (AMADES 1951) – (CONCA 1993) – (PARÉS 1999).

Equivalents: Septiembre, en fin de mes, el calor vuelve otra vez (CASTILLO Y OCSIERO 1995).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

El setembre és bo si del primer al darrer està serè

Variants i sinònims:

• El setembre és bo si del primer al darrer està serè (AMADES 1951)
• El setembre és bo, si del primer al darrer està serè (PARÉS 1999)

Equivalents:

• Septiembre es bueno si del uno al treinta pasa sereno [ES]
• Septiembre es bueno si del primero al treinta pasa sereno [ES] (CASTILLO Y OCSIERO 1995)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Al setembre, el qui tinga blat que el sembre

Variants i sinònims: Al setembre, el qui tinga blat que el sembre (MARTÍ I ADELL 1987).

Equivalents: Por septiembre quien tiene trigo que siembre [ES].

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Boira de setembre, porta el sud en el ventre

Variants i sinònims: Boira de setembre, porta el sud en el ventre (PUJOL 1999).

Equivalents: Niebla en septiembre, trae el sur en el vientre [ES] (TIRADO 1987).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura

Variants i sinònims:

• Allò que agost madura, setembre assegura (PUJOL 1999)
• Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura (AMADES 1951) – (FARRÀS 1998) – (PARÉS 1999)
  
• L'agost els madura i el setembre els captura (AMADES 1951) – (FARNÉS 1992) – (PARÉS 1999)
  

Equivalents: Lo que en agosto madura, septiembre asegura [ES] (TIRADO 1987).

Explicació:

• Els fruits que neixen a l'agost es cullen el setembre. Una altra interpretació és que relaciona el temps amb les malalties (PARÉS 1999)
• La fruita que comença a madurar a l'agost, pel setembre ja és a punt de ser recollida (PARÉS 1999)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli

Variants i sinònims:

• Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli (PARÉS 1999)
• Qui pel setembre no va ben enropat, ja cal que tremoli (AMADES 1951)

Equivalents:

• En septiembre, el que no tenga ropa que tiemble [ES]
  
• Septiembre, el que no tenga ropa que tiemble [ES] (TIRADO 1987)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

En setembre cull i no sembres

Variants i sinònims: En setembre cull i no sembres (FORGAS 1992).

Equivalents: En septiembre, cosecha y no siembres (TIRADO 1987).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Agost i setembre no duren sempre

Variants i sinònims:

• Agost i setembre no duren sempre (MARTÍ I ADELL 1987) - (PUJOL 1999)
• Agost i setembre, no duren sempre (FARRÀS 1998)

Equivalents: Agosto y septiembre no duran siempre [ES] (SOPENA 1983).

Explicació: Fa referència a l'economia, perquè aquests dos mesos són els de collita, per tant rics (Trad. SOPENA 1983).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Agost té la culpa i setembre porta la fruita

Variants i sinònims:

• Agost té la culpa i setembre porta la fruita (PUJOL 1999)
• V. Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa

Equivalents: Agosto tiene la culpa y septiembre la pulpa [ES] (SOPENA 1983).

Explicació: Perquè la fruita que es cria a l'agost, madura al setembre (Trad. de SOPENA 1983)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Tots al sac i el sac en terra

Variants i sinònims:

• L'un mirant l'altre, les feines pengen (Migjorn)
• Tres al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Tots al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Un ho fa tot, dos fan poquet i tres l'un per l'altre no fan res (AMADES 1930)

Equivalents: El uno por el otro, la casa sin barrer (Migjorn).

Font: Migjorn 2008: Migjorn, llista adreçada a professionals, estudiants i gent interessada en la llengua catalana, en un fil iniciat el 5 de setembre de 2008.

A l'agost bat el peresós

Variants i sinònims: A l'agost bat el peresós (MORET 1995) - (PUJOL 1999).

Equivalents: En Agosto trilla el perezoso [ES] (RUBIO 1999).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most

Variants i sinònims: Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most (PUJOL 1999).

Equivalents: Agua por la Virgen de Agosto, quita aceite y agua al mosto (TIRADO 1987).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys

Variants i sinònims:

• Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys (PUJOL 1999)
• Agost i verema tots els dies no aplega
  
• Agost i verema, tots els dies no aplega (DCVB 1950)
• Agost i veremar cada dia no es fa (DCVB 1950) - (GIMENO-ROURA 1986)
• Agost i veremar, cada any no es fa (MILLÀ 1965) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
• Cada dia no es festa major (SAURA 1884)
  
• No en passaran cada dia (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Agosto y vendimia no cada día y sí cada año; unos con ganancia, otros con daño [ES] (SOPENA 1983)
• Agosto y vendimia no es cada dia y si cada año, unos con ganacia y otros con daño [ES] (SAURA 1884)
• Agosto y vendimia no es cada dia, y sí cada año, unos con ganancia y otros con daño [ES] (SBARBI 1872)
• Agosto y vendimia no es cada día, y sí cada año, unos con ganancias y otros con daño [ES]
  

Explicació:

• Aconsella l'economia amb què han de viure els llauradors, perquè només hi ha una collita i és contingent (Trad.) (SBARBI 1872).
• per indicar les produccions i feines agrícoles del mes d'agost (DCVB 1950).
• Per indicar que cal economitzar (Trad.) (SOPENA 1983).
• Recomana prudència en l'economia, perquè només es fa una collita i està exposada a contingències (PARÉS 1999).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa

Variants i sinònims:

• V. Agost té la culpa i setembre porta la fruita
  
• Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
  
• Si setembre no porta fruita, l'agost en té la culpa (PUJOL 1999)

Equivalents: Si septiembre no tiene fruta, agosto tuvo la culpa (TIRADO 1987) .

Explicació: Perquè la fruita que se fa a l'agost, madura al setembre (Trad.) (SOPENA 1983).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Agost madurador, setembre collidor

Variants i sinònims: Agost madurador, setembre collidor (FARRÀS 1998).

Equivalents: Agosto madura, septiembre vendimia [ES] (GONZÁLEZ 1983).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

La Mare de Déu d'Agost, a quinze d'agost; a quants s'ensopega?

Variants i sinònims: La Mare de Déu d'Agost, a quinze d'agost; a quants s'ensopega? (FARNÉS 1992).

Equivalents: ¿En qué més cae Santa María de agosto? [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1989).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Juliol, agost i Maó, els millors ports del Mediterrani són

Variants i sinònims:

• Juliol, agost i Maó, els millors ports del Mediterrani són (PUJOL 1999)
• Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani (TREPAT 1995).

Equivalents:

• Junio, julio y Mahón, los mejores puertos del Mediterráneo son [ES]
• Junio, julio, agosto y Puerto de Mahón, los mejores puertos del mediterráneo son [ES] (SOPENA 1983)

Explicació:

• Sembla que va ser el navegant Andrea Doria qui va encunyar la dita. A l'època en qüestió (segle XV-XVI), pràcticament només es navegava a l'estiu, per tal d'evitar el mal temps. Del port natural de Maó molts n'han lloat les seves excel·lències com a port segur (TREPAT 1995).
• [Trad.: Frase que indica les excel·lències del clima mediterrani durant els mesos d'estiu] (SOPENA 1983)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Al juliol, la falç al coll

Variants i sinònims:

• Al juliol, la falç al coll
  
• Al juliol, la falç al vol (BELLMUNT 1987)
• Pel juliol la falç al coll (FORGAS 1992)
• Pel juliol, la falç al coll (AMADES 1951) - (CARBÓ 1995) - (PARÉS 1999)

Equivalents: En todo el mes de julio lleva la hoz al puño [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1989).

Explicació: És temps de batre (PARÉS 1999).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Quan la Candelera plora, l'hivern és fora

Variants i sinònims:

• Quan la Candelera plora, l'hivern és fora (CORREAS-GARGALLO 2003)
• V. Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu

Equivalents:

• A Candelera ha plorau pero l’ivierno n s’h’acabau [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Cando a Candelaria chora[,] metá do inverno vai fora [GL] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Cuando la Candelaria plora, está el invierno fora [ES] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Si a Candelera plora[,] l’invierno està fora [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Si pa la Candelera no plora, l’invierno no ye fora [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)

Font: Correas-Gargallo (2003) - Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique (2003): Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Per San Silvestre i Santa Coloma, el gener ja torna

Variants i sinònims: Per San Silvestre i Santa Coloma, el gener ja torna (CORREAS-GARGALLO 2003).

Equivalents:

• Noite de santa Comba, na que xaneiro amosa [‘se muestra’] [GL] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Por San Silvestre y Santa Coloma, el mes de enero asoma [ES] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• San Silvestre y Santa Coloma, cuando el mes de enero asoma [ES] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Por santa Comba, Xaneiro asoma [GL] (CORREAS-GARGALLO 2003)

Font: Correas-Gargallo (2003) - Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique (2003): Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar, i pel gener s'ha de cavar

Variants i sinònims: El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar, i pel gener s'ha de cavar (CORREAS-GARGALLO 2003).

Equivalents: El buen habero ha de sembrar en Todos Santos y cavar en enero [ES] (CORREAS-GARGALLO 2003).

Font: Correas-Gargallo (2003) - Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique (2003): Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Diu el blat al sembrador: -Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós

Variants i sinònims: Diu el blat al sembrador: -Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Dice el labrador a su trigo: en julio te espero amigo [ES]

Font: El refrany català l'he tret de la meva base de dades paremiològica i el castellà d'Internet i els he pogut connectar.

Pel juliol beure, suar i la fresca buscar

Variants i sinònims:

• Pel juliol beure, suar i la fresca buscar
• Pel juliol, beure, suar i la fresca buscar (AMADES 1951) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Equivalents: En julio: beber, sudar y en el balde el fresco buscar [ES]

Explicació: És l'estiu i fa calor (PARÉS 1999).

Font: El refrany català l'he tret de la meva base de dades paremiològica i el castellà d'Internet i els he pogut connectar.

Si vols bons naps, pel juliol sembrats

Variants i sinònims: Si vols bons naps, pel juliol sembrats (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Si quieres buenos nabos, por julio has de sembrarlos [ES].

Font: El refrany català l'he tret de la meva base de dades paremiològica i el castellà d'Internet i els he pogut connectar.

Pel juliol, molt soroll i no plou

Variants i sinònims:

• Pel juliol molt soroll i poc brou (BELLMUNT 1987) [De les Garrigues. A Almatret]
• Pel juliol molt soroll i poques nous (BELLMUNT 1987)
• Pel juliol, molt soroll i no plou (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• Pel juliol, molt soroll i poc brou (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• Pel juliol, molt soroll i poques nous (FARRÀS 1998) [De l'Alt Pirineu]

Equivalents: Por mucho que quiera ser, julio poco ha de llover [ES].

Explicació: Tronades i poca pluja (BELLMUNT 1987).

Font: El refrany català l'he tret de la meva base de dades paremiològica i el castellà d'Internet i els he pogut connectar.

Poll de juliol, cap o cul sempre li dol

Variants i sinònims: Poll de juliol, cap o cul sempre li dol (MILLÀ 1965) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999).

Equivalents: Pollo de julio, o le duele la cabeza, o le duele el culo [ES].

Explicació: Són malaltissos i se n'obté mal resultat (PARÉS 1999).

Font: El refrany català l'he tret de la meva base de dades paremiològica i el castellà d'Internet i els he pogut connectar.

Juliol blader, setembre raïmer

Variants i sinònims: Juliol blader, setembre raïmer (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Julio, triguero, septiembre, uvero [ES].

Font: El refrany català l'he tret de la meva base de dades paremiològica i el castellà d'Internet i els he pogut connectar.

Primer d'agost, primer dia d'hivern

Variants i sinònims:

• Primer d'agost, primer dia d'hivern (PARÉS 1999)
• Primer dia d'agost, primer dia d'hivern (AMADES 1951)

Equivalents: Primer día de agosto, primer día de invierno [ES].

Explicació: Hipèrbole per indicar que a l'agost el pic de l'estiu sol haver passat (PARÉS 1999).

Nota: Els refranys catalans els he tret de la meva base de dades.

Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar

Variants i sinònims:

• Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar
• Ni al desembre navegar, ni a l'agost caminar

Equivalents: Ni en agosto caminar, ni en diciembre navegar [ES].

Nota: Tant els equivalents catalans, com el castellà els he tret de la meva base de dades.

De dos savis (o hàbits), el més llest

Variants i sinònims:

• D'hàbil a hàbil, el més prest (SAURA 1884)
  
• De dos savis (o de dos hàbits), el més llest (SAURA 1884)

Equivalents: De diestro a diestro, el más presto [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De dos sabis ó de dos hábits, lo mes llest, ó de hábil á hábil, lo més prest (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol

Variants i sinònims:

• Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol (SAURA 1884)
• El que és dels altres fa de bon donar (SAURA 1884)

Equivalents:

• De cuero ageno, correas largas [ES] (SAURA 1884)
• Del pan de mi compadre, buen (o gran) ratico a mi ahijado [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Del pa de mon compare, bon tros á mon fillol | Lo dels altres fa de bon donar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Llops amb llops (o cans amb cans) no (o mai) es mosseguen

Variants i sinònims:

• Gats amb gats, mai s’esgarrapen (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Llops amb llops (o cans amb cans) no (o mai) es mosseguen (SAURA 1884)
• Un diable coneix l'altre (SAURA 1884)
• Un que robava i dos que hi consentien (SAURA 1884)

Equivalents:

• De corsario a corsario, no se pierde sino los barriles [ES] (SAURA 1884)
• Le corbeau ne crève pas les yeux d‟un autre corbeau (Trad.: El corb no punxa pas els ulls d’un altre corb) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Los lobos no se comen unos a otros [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008) 
• There is honour among thieves (Trad.: Hi ha honor entre els lladres) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Lops ab llops, ó cans ab cans no's mossegan, ó may se mossegan | Un diable coneix l'altre | Un que robava y dos que hi consentian (SAURA 1884).
Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Ja ho trobaràs en l'altre món

Variants i sinònims:

• Ja t'ho trobaràs (SAURA 1884)
• Ja ho trobaràs en l'altre món (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Allá te lo dirán de misas [ES] (SAURA 1884)
• Decírselo de misas [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Ja ho trobarás en l'altre mon | Ja t'ho trobarás (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El cavall de regal, quan és vell, roda la sínia

Variants i sinònims:

• El cavall de regal, quan és vell, roda la sínia (SAURA 1884)
  
• Les torres més altes cauen (SAURA 1884)
• Qui està mòlt, pensi en demà (SAURA 1884)

Equivalents: De caballo de regalo a rocín de molinero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo caball de regalo quant es vell roda la cinia | Las torres més altas cahuen | Qui está mòlt, pensia en demá (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent

Variants i sinònims: Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent (SAURA 1884).

Equivalents: De buenos y mejores a mi hija vengan demandadores [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ben vingut lo pretendent de ma filla, bo ó dolent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla

Variants i sinònims: De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla (SAURA 1884).

Equivalents: De buena vid planta la viña, y de buena madre la hija [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De bon cep planta la vinya, y de bona mare la filla (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Res esperis mai de mal, quan un home és molt formal

Variants i sinònims: Res esperis mai de mal, quan un home és molt formal (SAURA 1884).

Equivalents: De buena mano, buen dado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Res esperes may de mal, quant un home es mòlt formal (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De bona casa, bona brasa

Variants i sinònims:

• De bona casa, bona brasa (SAURA 1884)
• De rica taula, les engrunes (SAURA 1884)

Equivalents: El criar arruga, y el parir alucia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De bona casa bona brasa | De rica taula las engrunas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui té el cor fort, en son mal pren conhort

Variants i sinònims: Qui té el cor fort, en son mal pren conhort (SAURA 1884).

Equivalents: Debilidad es el llanto, y la ira otro tanto [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui te'l cor fort, en son mal pren conort (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La muller a son marit li tingui ben net el llit

Variants i sinònims: La muller a son marit li tingui ben net el llit (SAURA 1884).

Equivalents: Debe ser la buena esposa, limpia, sana y hacendosa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La muller á son marit li tinga ben net lo llit (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fes, si tens ton testament, quan és clar l'enteniment

Variants i sinònims: Fes, si tens ton testament, quan és clar l'enteniment (SAURA 1884).

Equivalents: Debe hacerse el testamento con muy claro entendimiento [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Fes, si tens ton testament, quant es clar lo enteniment (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit

Variants i sinònims:

• Baralles (o renyines) de marit, de la taula al llit (SAURA 1884)
• Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit (SAURA 1884)
  
• Ni d'amo ni de marit, et daràs per ressentit (SAURA 1884)
• Paraules de senyor (o de marit) no s'han de prendre per injúries (SAURA 1884)

Equivalents: De baldón de señor (o de marido), nunca zaherido (o no darse por entendido, o echarlo al olvido) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Injuria de amo ó marit, fér com no haverla sentit | Ni de amo ni de marit, te darás per ressentit | Barallas ó renyines de marit, de la taula al llit | Paraulas de senyor ó de marit, no s'han de préndrer per injurias (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'hàbit no fa el monjo

Variants i sinònims:

• Davall d'una capa, qui sap qui s'hi tapa
• L'hàbit no fa el monjo (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. L'exterior enganya

Equivalents:

• Debajo de una mala capa se encuentra (o esconde) un buen bebedor [ES] (SAURA 1884)
• El hábito no hace el monje [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• L'habit ne fait pas le moine (Trad.: L’hàbit no fa el monjo) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• The beard doesn‟t make the philosopher (Trad.: La barba no fa el filòsof) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: L'hábit no fa'l monjo | Devall d'una capa, qui sab qui s'hi tapa (SAURA 1884).



Explicació: No ens podem refiar de les aparences, ja que res és el que sembla (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

L'exterior enganya

Variants i sinònims:

• V. L'hàbit no fa el monjo
• L'exterior enganya (SAURA 1884)
  

Equivalents: Debajo del sayal (o so el sayal) hay al [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Lo exterior enganya (SAURA 1884).

Nota meva: De l'equivalent castellà 'debajo del sayal, ó so el sayal hay al.' sembla mancar-hi algun troç o 'al.' és una abreviatura, per exemple, de algo. Però llavors perd la rima.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

D'aquella pols, vénen aquests fangs

Variants i sinònims:

• D'aquella pols, vénen aquests fangs (SAURA 1884)
• Molts dels mals són resultats dels abusos perpetrats (SAURA 1884)

Equivalents: De aquellos polvos, vienen estos lodos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De aquella pols, venen aquestos fanchs | Mòlts dels mals son resultats dels abusos perpetrats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Moneda falsa, de nit passa

Variants i sinònims:

• V. De nit tots els gats són negres
• Moneda falsa, de nit passa (SAURA 1884)
  

Equivalents: El cuarto falso, de noche pasa [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Parir entendreix i criar envelleix

Variants i sinònims:

• Criar panseix les dones i parir les posa bones (SAURA 1884)
• Parir entendreix i criar envelleix (SAURA 1884)

Equivalents: El criar arruga, y el parir alucia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo parir entendreix, y'l criar envelleix | Lo criar panseix las donas, y'l parir las posa bonas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El cornut és l'últim que ho sap

Variants i sinònims: El cornut és l'últim que ho sap (SAURA 1884).

Equivalents: El cornudo es el último que lo sabe [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo cornut es l'últim que ho sap (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De males cares, tothom en fuig

Variants i sinònims: De males cares, tothom en fuig (SAURA 1884).

Equivalents: El cordero manso mama a su madre y a cualquiera, el bravo ni a la suya ni a la ajena [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De malas caras tothom ne fuig (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan el seny és vingut, l'home és ja perdut

Variants i sinònims: Quan el seny és vingut, l'home és ja perdut (SAURA 1884).

Equivalents:

• Al asno muerto, la cebada al rabo (o a la cola) [ES] (SAURA 1884)
• El conejo ido, el conejo venido [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Quant lo seny es vingut, l'home es ja perdut (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si vols enganyar al marxant, posa-li la ganància per davant

Variants i sinònims: Si vols enganyar al marxant, posa-li la ganància per davant (SAURA 1884).

Equivalents: El codicioso y el tramposo, presto se conciertan [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si vóls enganyar al marxant, pósali la ganancia per davant (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part

Variants i sinònims:

• Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part (SAURA 1884)
  
• Què sap l'ase que és safrà, si mai ha estat adroguer? (SAURA 1884)
• Què sap el gat de fer culleres? (SAURA 1884)

Equivalents: El ciego no distingue de colores [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Mal pot judicar de l'art, qui en ella no hi té part | ¿Qué sab l'ase qu'es safrá, si may ha estat adroguer? | ¿Qué sab lo gat de fér cull (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Un bon català, et farà d'una pedra un pa

Variants i sinònims: Un bon català, et farà d'una pedra un pa (SAURA 1884).

Equivalents: El catalán, hace de la piedra pan [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Un bon catalá, 't fará d'una pedra un pa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El ca, guanya el pa

Variants i sinònims: El ca, guanya el pa (SAURA 1884).

Equivalents: El can, gana pan [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo ca, guanya'l pa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El gos de bona raça es recorda del pa i de la caça

Variants i sinònims:

• El gos de bona raça es recorda del pa i de la caça (SAURA 1884)
• La persona de bon cor, mai oblida el favor (SAURA 1884)

Equivalents: El can de buena raza ha mientes del pan y de la caza [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo gos de bona rassa's recorda del pa y de la cassa | La persona de bon cor, may olvida lo favor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El camp fèrtil no descansat, es torna estèril (o de fruit es priva)

Variants i sinònims:

• El camp fèrtil no descansat, es torna estèril (o de fruit es priva) (SAURA 1884)
• Qui no reposa, fa poca cosa (SAURA 1884)

Equivalents: El campo fértil no descansado, tórnase estéril [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo camp fértil no descansat, se torna estéril (ó de fruyt se priva) (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tot fa servei una vegada a l'any

Variants i sinònims:

• Hi ha coses velles, que valen més que les noves (SAURA 1884)
• Tot fa servei una vegada a l'any (SAURA 1884)

Equivalents: El buey viejo, arranca la gatuña del barbecho [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tot fa servey una vegada al any | Hi ha cosas vellas, que valen més que las novas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El bou tira la arada, més no de gana

Variants i sinònims:

• De treballar, no hi ha cap burro (o ase) gras (SAURA 1884)
• El bou tira la arada, més no de gana (SAURA 1884)
  
• El treballar a ningú engreixa (SAURA 1884)

Equivalents: El buey traba el arado, mas no da su agrado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bou tira la arada, més no de gana | De traballar, no hi ha cap burro (ó ase) gras | Lo traballar á ningú engreixa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El bou solt es llepa com vol

Variants i sinònims:

• El bou solt es llepa com vol (SAURA 1884)
• Més val ser ocell de bosc, que de gàbia (SAURA 1884)

Equivalents: El buey suelto bien se lame [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bou solt se llepa com vól | Més val ser aucell de bosch, que de gabia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per no perdre la vedella, penja-li al coll una esquella

Variants i sinònims:

• El que no està ben cuidat, prest és perdut (o espatllat) (SAURA 1884)
• Per no perdre la vedella, penja-li al coll una esquella (SAURA 1884)

Equivalents: El buey sin cencerro piérdese presto [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Per no pérdrer la vedella, penjarli al coll una esquella | Lo que no está ben cuidat, prest es perdut (ó espatllat) (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per conèixer algú s'hi ha de menjar una fanega de sal

Variants i sinònims: Per conèixer algú s'hi ha de menjar una fanega de sal (SAURA 1884).

Equivalents: De amigo a amigo, de compadre a compadre, sangre en el ojo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pera conéixer á algú s'hi ha de menjar una fanega de sal (SAURA 1884).

Comentari: Hi ha un proverbi indi (dels indis Cri del Canadà, segons alguna font que he trobat a Internet) que diu que "Abans de jutjar una persona, has de caminar cinc llunes amb els seus mocasins". No és literal, però el sentit és semblant al refrany que ens ocupa.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Dóna i té, i faràs bé

Variants i sinònims: Dóna i té, i faràs bé (SAURA 1884).

Equivalents: Da y ten, y harás bien [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Dona y té, y farás bé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si vols ser apreciat has de fer-te desitjat

Variants i sinònims: Si vols ser apreciat has de fer-te desitjat (SAURA 1884).

Equivalents:

• Date a deseo, y oleras a poleo [ES] (SAURA 1884)
• Vienes a deseo, huélesme a poleo [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Si vols ser apreciat has de ferte desitjat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bo és donar consell, però millor el remei

Variants i sinònims:

• Bo és donar consell, però millor el remei (SAURA 1884)
  
• V. Consell sense remei, caga-hi

Equivalents: Dar el consejo y el vencejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bo es dar consell, peró millor lo remey (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tornar favors per agravis, negocien els homes savis

Variants i sinònims:

• Tornar favor per agravi, és consell d'home savi (SAURA 1884)
• Tornar favors per agravis, negocien els homes savis (SAURA 1884)

Equivalents: Dando gracias por agravios, negocian los hombres sabios [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tornar favors per agravis, negocian los homes sabis | Tornar favor per agravi, es consell de home sabi (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Doneu-me diners, que consells no atipen

Variants i sinònims: Doneu-me diners, que consells no atipen (SAURA 1884).

Equivalents: Dame dineros, y no me dés consejos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Donaume diners que consells no atipan (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cartes, daus, dones i vi, fan tornar al ric, mesquí

Variants i sinònims: Cartes, daus, dones i vi, fan tornar al ric, mesquí (SAURA 1884).

Equivalents: Dados, mujeres y vino, sacan al hombre de tino [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cartas, daus, donas y vi, fan tornar al rich mesquí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Regals ablaneixen roques

Variants i sinònims: Regals ablaneixen roques (SAURA 1884).

Equivalents: Dádivas quebrantan peñas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Regalos ablaneixen rocas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per sa ruina, li nasqueren alas a la formiga

Variants i sinònims:

• Ales té la «mariposa», pera morir més presurosa (SAURA 1884)
• Per sa ruina, li nasqueren alas a la formiga (SAURA 1884)

Equivalents: Da Dios alas a la hormiga, para morir más aina [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Per sa ruina, li nasqueren alas á la formiga | Alas té la mariposa, pera morir més presurosa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'home que fa el valent (o del valent), és l'últim (o darrer) al somatent

Variants i sinònims: L'home que fa el valent (o del valent), és l'últim (o darrer) al somatent (SAURA 1884).

Equivalents: Charlatán y valenton, dos cosas en una son [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: L'home que fa'l valent ó del valent, es l'últim ó darrer al somatent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin)

Variants i sinònims:

• Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin) (SAURA 1884)
  
• V. Que rigui la gent i que jo vagi calent

Equivalents: Cumpla yo, y tiren ellos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: cumpla jo, y que s'arreglen, ó y'ls demés digan lo que vullan (SAURA 1884).

Nota: Gràcies, Maria Mercè per fer-me veure l'equivalència de parèmies!

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui fa el que pot, no està obligat a més

Variants i sinònims:

• Qui fa el que cal (o el que pot), no és responsable de res (SAURA 1884)
• Qui fa el que pot, no està obligat a més (SAURA 1884)

Equivalents: Culpa no tiene quien hace lo que debe [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui fa lo que pot, no está obligat á més | Qui fa lo que déu ó lo que pot, no es responsable de res (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Els cuidados de l'ase maten el traginer (o l'amo)

Variants i sinònims:

• El que no és per a tu, que es perdi (SAURA 1884)
• Els cuidados de l'ase maten el traginer (o l'amo) (SAURA 1884)

Equivalents: Cuidados ajenos matan al asno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Los cuydados del ase matan lo traginer ó l'amo | Lo que no es pera tú que's perda (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No et fiïs de qui sap menys que tu

Variants i sinònims:

• No et fiïs de qui sap menys que tu (SAURA 19¡884)
• Tingues compte del que faràs, d'aprenents no et fiaràs (SAURA 1884)

Equivalents: Cuida bien lo que haces, no te fies de rapaces [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No't fies de qui sab menos que tu | Ten compte lo que farás, de aprenents no't fiarás (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Més val (o millor és) el suc, que les tallades

Variants i sinònims: Més val (o millor és) el suc, que les tallades (SAURA 1884).

Equivalents:

• Cuesta más el salmorejo, que el conejo [ES] (SAURA 1884)
• Más vale la salsa que los caracoles [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Més val ó millor es lo such, que las talladas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa

Variants i sinònims: Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa (FARNÉS 1992) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Quien no come por San Juan, o es loco o no tiene pan [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació: Les collites de juny asseguren provisions (PARÉS 1999).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (FARNÉS 1992) - (PARÉS 1999).

Per Sant Joan, el primer bany

Variants i sinònims:

• Per sant Joan el primer bany (MILLÀ 1965) - (BELLMUNT 1987)
  
• Per Sant Joan, el primer bany (AMADES 1951) - (GIMENO 1989) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (CARBÓ 1995) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
  
• Per Sant Joan el riu demana carn (PARÉS 1999)
• Per sant Joan, el riu demana carn (FARNÉS 1992)
  

Equivalents: Por San Juan, el primer baño [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació:

• Les platges comencen a omplir-se de gent (GIMENO 1989)
• És l'època que la gent aprofita per banyar-se a mar, als rius, als gorgs de les rieres... (CARBÓ 1995)
• És el temps indicat per començar a banyar-se, i les platges ja comencen a omplir-se de gent (PARÉS 1999)
• Hi havia el costum de banyar-se la nit de Sant Joan (PARÉS 1999).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (MILLÀ 1965) - (BELLMUNT 1987) - (GIMENO 1989) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (CARBÓ 1995) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999).

Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal

Variants i sinònims: Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal (AMADES 1951) - (FARELL 1989).

Equivalents: Por bien o por mal, no te quites el sayo hasta San Juan [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (FARELL 1989).

La sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant

Variants i sinònims: La sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: La sardina por abril, cógela por la cola y déjala ir; por mayo, ásala en el rescoldo; y por San Juan ya pringa el pan [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació: Indica l'època en què les sardines són més bones (PARÉS 1999).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam

Variants i sinònims: Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam (AMADES 1951) - (FARELL 1989).

Equivalents: Hasta San Juan, no te quites el gabán [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (FARELL 1989).

Flor d'olivera per Sant Joan, oli en gran

Variants i sinònims: Flor d'olivera per Sant Joan, oli en gran (PARÉS 1999).

Equivalents: Flor de olivera en abril, aceite para el candil; en mayo, aceite para el año; y en San Juan, aceite para entinajar [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (PARÉS 1999).

Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any

Variants i sinònims: Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Entre San Juan y San Pedro, esquila al perro [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Per Sant Joan, les estimades troben les enramades

Variants i sinònims: Per Sant Joan, les estimades troben les enramades (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: En la noche de San Juan, las enamoradas recogen de sus novios las enramadas [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació: Era costum que els nois fessin enramades a les portes i finestres de la casa de les noies que estimaven (PARÉS 1999).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal

Variants i sinònims: El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)

Equivalents: El conejo, por San Juan, y la perdiz, por Navidad [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix

Variants i sinònims:

• De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel (PARÉS 1999)
• De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
  

Equivalents: De San Juan a San Miguel, ni pescado, ni vino, ni mujer [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: Sant Miquel és el 29 de setembre.

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós

Variants i sinònims:

• Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós (AMADES 1951)
• Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré (AMADES 1951) - (GIMENO 1989) - (PARÉS 1999)
• Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; quan la fresca vindrà ja ens tornarem a trobar (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
  

Equivalents: Junio, julio y agosto, señora, no soy vostro [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació: Un precepte d'higiene popular aconsella així en temps de massa calor (GIMENO 1989).

Nota: L'equivalent català l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (GIMENO 1989) - (PARÉS 1999).

Juny brillant, any abundant

Variants i sinònims: Juny brillant, any abundant (AMADES 1951) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999).

Equivalents: Junio brillante, año abundante [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999).

juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most

Variants i sinònims:

• Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most (MILLÀ 1965) - (GIMENO 1989) - (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
• Juny, juliol i agost, ni dones (o dona), ni cols, ni most (PARÉS 1999)
• Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most (AMADES 1951)
• Juny, juliol i agost, ni dones, ni col, ni most (PARÉS 1999)
• Juny, juliol i agost, ni dones, ni cols, ni most (AMADES 1951)

Equivalents: En mayo, junio, julio y agosto, ni caracoles, ni Venus, ni mosto [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació:

• Els mesos d'estiu són dolents per a una sèrie de coses (GIMENO 1989)
• A l'estiu, a causa de la calor, les relacions amb les dones poder ser tenses; la col necessita fred (PARÉS 1999)

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (MILLÀ 1965) - (GIMENO 1989) - (FARNÉS 1992) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol

Variants i sinònims: Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol (FARRÀS 1998).

Equivalents: En junio, si pica el sol, ni mujer ni caracol [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (FARRÀS 1998).

Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat

Variants i sinònims: Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat) (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - GIMENO-ROURA 1986) - (PARÉS 1999).

Equivalents: En abril, espigado; en mayo, granado; en junio, segado; en julio, trillado, y en agosto, encaramado [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació:

• Calendari del blat (GIMENO-ROURA 1986).
• Indica l'evolució del blat i com s'ha de tractar (PARÉS 1999).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - GIMENO-ROURA 1986) - (PARÉS 1999).

Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú

Variants i sinònims:

• Formatge d'abril, per a mi; el de maig, per al gavatx, i el de juny, per a ningú (CARBÓ 1995)
• Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)

Equivalents: El queso de abril, para mí; el de mayo, para mi hermano, y el de junio, para ninguno [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació:

• A l'abril és quan alguns productes del camp són més bons (CARBÓ 1995)
• «Gavatx» també vol dir foraster (PARÉS 1999)

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret d'AMADES (1951) - (PARÉS 1999).

El blat, curt o llarg, pel juny ja ha d'ésser segat

Variants i sinònims:

• El blat, curt o llarg, pel juny ja ha d'ésser segat (AMADES 1951)
  
• El blat primerenc o tardà, pel juny s'ha de segar (FARRÀS 1998)
• El blat, primerenc o tardà, pel juny s'ha de segar (AMADES 1951)

Equivalents: El heno, corto o largo, por junio ha de estar segado [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret d'AMADES (1951).

Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era

Variants i sinònims:

• Quan el Juny arriba, prepara la falç i neteja l'era (PUJOL 1999)
• Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era (AMADES 1951)

Equivalents: Cuando junio llega, busca la hoz y limpia la era [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret d'AMADES (1951).

Acabat el juny, no canta el cucut

Variants i sinònims: Acabat el juny, no canta el cucut (AMADES 1951a).

Equivalents: A fines de junio, deja de cantar el cuco [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret d'AMADES (1951).

Com més amics, més clars

Variants i sinònims:

• Com més amics, més clars (SAURA 1884)
• Compte i raó, sostenen l'amistat (SAURA 1884).

Equivalents: Cuenta y razón sustentan (o conservan) amistad [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Com més amichs, més clars | Compte y rahó, sostenen la amistat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Comptes clars, honren cares

Variants i sinònims: Comptes clars, honren cares (SAURA 1884).

Equivalents: Cuentas claras honran caras [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Comptes clars honran cares (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El blanc al costat del negre, ressalta més

Variants i sinònims: El blanc al costat del negre, ressalta més (SAURA 1884).

Equivalents: Cuanto más bajan las sombras, más suben los resplandores [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo blanch al costat del negre, ressalta més (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.