índex - bibliografia

1/6/07

Una flor no fa estiu

Variants i sinònims:

  • Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera (FARNÉS 1992)
  • Una flor no fa estiu (BALBASTRE 1977)
  • Una flor no fa estiu ni dues primavera (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO-ROURA 1986) - (CONCA 1987) - (GIMENO 1989)
  • Una flor no fa estiu, ni dues primavera (FONT 1900) - (MILLÀ 1965) - (VINYETS 1990) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (GARCÍA SALINES 1994) - (ABRIL 1996) - (PUJOL 1999) - (PARÉS 1999)
  • Una flor no fa estiu; ni dues, primavera (PONS LLUCH 1993)
  • Una flor no fa primavera (CRUANYES 1985) - (GIMENO-ROURA 1986) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999)
  • Una flor no fa primavera, ni dues estiu (FARRÀS 1998)
  • Una mosca no fa primavera, ni dues estiu (FARRÀS 1998)
  • Una oraneta no fa primavera (FONT 1900)
  • Una orenella no fa estiu, ni dues primavera (CONCA 1993)
  • Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera (PARÉS 1999)
  • Una oreneta no fa estiu ni dues primavera (SALVÀ 1990)
  • Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (MILLÀ 1988) - (PUJOL 1999)
  • Una oronella (o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Una espiga no hace manojo [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Una golondrina no hace verano [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
Explicació:
  • Recomana de tenir una actitud realista davant els fets ja que calen indicis diversos per afirmar qualsevol cosa; la primera impressió pot resultar errònia (GIMENO 1989).
  • Vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general (PONS LLUCH 1993).
  • Un exemplar no fa regla (PONS LLUCH 1993).
  • Un sol cas no pot ser pres com a norma general. També vol indicar que calen indicis per afirmar quelcom (PARÉS 1999).
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».