índex - bibliografia

1/6/07

Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (SAURA 1884)
  • Ojos que no ven, corazón que no siente (¿?) [ES] (BALBASTRE 1977)
Parèmia segons la font original: Vésten, Anton, que'l que queda ja's compon | De qui es aixó? de aquell que no ho veu | Lluny dels ulls, lluny del cor | Ni'ls morts ni'ls ausents, tenen amichs ni parents (SAURA 1884).

Nota: A mi em sembla que aquest equivalent de Balbastre (1977) no concorda gaire. Vegeu d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. També és il·lustrativa l'aportació d'Annallis en el comentari d'aquest article, que permet treure l'entrellat d'aquest embolic.

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

2 comentaris:

annallis ha dit...

A títol personal: aquest refrany, no podria ser un equivalent del castellà "el muerto al hoyo y el vivo al bollo"? A mi em sembla que sí, però no sé si algú ho ha comprovat o documentat.

vpamies ha dit...

Annallis, l'equivalent que jo tinc documentat pel refrany castellà que tu dius és «el mort, al sot, i el viu, al rebost». Encara que no és exactament el mateix: «el muerto al hoyo, y el vivo al poyo».

El poyo eren aquells bancs de pedra que construïen al costat de les portes de les cases de camp.

De totes maneres, cercant, cercant, he trobat el que tu dius a Dichos y proverbios populares, de José Luis González, publicat per Edimat el 1998 i en dóna la explicació següent: «expresa que la vida debe continuar a pesar del dolor por el fallecimiento de los seres queridos». Equivalent, per tant al nostre «vés-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon».

Gràcies per l'aportació. Anotaré ara les relacions entre ambdós refranys.

Víctor Pàmies
[Raons que rimen]