Val més ser cap d'arengada que cua de lluç

Variants i sinònims:

• Val més cap de serrà, que coa de lleó (PONS LLUCH 1993)
• Val més ésser cap de sardina que coa d'anfós (PONS LLUCH 1993)
• Val més ésser cap de sardina (o d'arengada), que coa de pagell (PONS LLUCH 1993)
• Val més ser cap d'arengada que cua de lluç (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997a)
  
• Val més ser cap d'arengada que cua de pagell (DIÀFORA 1982) - (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de gat (o de rat) que cua de lleó (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de llissa que cua de pagell (Es diu al Migjorn Gran) (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de lluç que cua d'estruç (GIMENO 1989)
• Val més ser cap de lluç que cua d'estruç (o d'avestruç) (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de sardina que cua d'anfós (Es diu a Menorca) (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de sardina que cua de pagell (Es diu a Alcoi i a Menorca) (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Antes cabeza de gato (o ratón) que cola de león [ES] (PÀMIES 1997a)
• Más quiero ser cabeza de sardín, que cola de delfín («sardín», por la rima) [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Más vale (o mejor) cabeza de ratón que cola de león [ES] (PÀMIES 1997a)
• Más vale ser cabeza de ratón que cola de león [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - GIMENO 1989)
• Más vale ser cabeza de sardina que cola de salmón [ES] (GIMENO 1989)
• Más vale (o mejor) ser cabeza de sardina que cola de salmón [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• És millor tenir una posició alta en un nivell baix que no pas una posició baixa en un nivell alt (GIMENO 1989).
• Vol dir que convé més tenir un domini petit que estar sota les ordres d'un dominador, encara que aquest sia molt brillant (PONS LLUCH 1993).

Nota: Són igualment usats amb la forma «més val» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].