índex - bibliografia

14/8/07

Qui al cel escup s'escup a sa cara

Variants i sinònims:

  • Qui al cel escup, a la cara s'escup (SAURA 1884)
  • Qui al cel escup s'escup a sa cara (PONS LLUCH 1993)
  • Qui escup al cel, a la cara li cau (PONS LLUCH 1993)
  • Qui escup al cel, sa saliva li cau damunt (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Al que escupa al cielo, en la cara le cae lo escupido [ES] (SAURA 1884)
  • No escupáis al cielo, que os caerá en la cara [ES] (PONS LLUCH 1993)
Explicació: Vol dir que les injúries dirigides a Déu, o a les coses santes, es converteixen en dany dels qui les profereix (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Cap comentari: