Al cel cabreta, al terra pastetes

Variants i sinònims:

• Al cel cabreta, al terra pastetes (RODRÍGUEZ PICÓ 1987)
• Benets en el cel, bassetes a terra (PONS LLUCH 1993)
• Cel a roquetes, aigua a bassetes (SAURA 1884)
  
• Cel empedrat, aigua (PONS LLUCH 1993)
• Cel tavellat, dintre tres dies banyat (o eixut o banyat) (PONS LLUCH 1993)
• En el cel roquetes (o pedretes), a la terra bassetes (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cielo avellonado, lluvia temprano [ES] (SAURA 1884)
  
• Cielo empedrado, suelo mojado [ES] (RODRÍGUEZ PICÓ 1987)
• En el cielo borreguitos, agua a cantaritos (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Cel á roquetes, aygua á bassetes (SAURA 1884).

Explicació:

• Les cabretes no són més que els altocúmulus que formen flocs separats per petits foradets de cel blau. Sovint aquests núvols són l'avanç d'una pertorbació (RODRÍGUEZ PICÓ 1987).
• La formació d'altocúmulus es consideren premonitòries de pluges, tot i que sol fallar alguna vegada. Segons en F. Pons, entre la gent del camp aquests nuvolats són coneguts per nuvolats de paparra (PONS LLUCH 1993).

Nota: Jo el coneixia usant cabreta en plural: «al cel cabretes, al terra pastetes». A més, així, respecta millor la rima (nota meva).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Alfred Rodríguez Picó (1987): Quin temps farà? Barcelona: Edicions Proa. Col·lecció «Proa butxaca», núm. 2.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».